en 8 d'Abril 2012
El paisatge sec no vol creure's que ha arribat la primavera. Tot i el sol, hi ha una calma que ho atura tot, fins i tot els molins de vent, alçats al cel sense cap moviment ni del cos ni de la ment. El tren, tot i que és lent, és un xiscle agut que forada la plana, una barrina que perfora la calma, una ferida en la pau amb cicatriu i sense fer la guerra.
Foto: josef.stuefer via photopin cc
Publicat a: Personal