login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Sisqueta

Va ser un error deixar que la Sisqueta creixés passant tantes hores amb la Teresa. Jo ja ho deia, una minyona no pot tenir un paper tan important a la vida d'una família. Però el Guillermu, que no pensava en altra cosa que no fos el seu negoci, mai no li va donar gaire importància. Així és com la nena va créixer sense veure gaire al seu pare i fent poc cas de la seva mare, tot el sant dia que si la Teresa per aquí jugant a nines que si la Teresa per allà ensenyant-li a cuinar o a brodar. Estaven tan encaterinades l'una de l'altra que la Sisqueta no volia anar mai al Casino amb les nenes de la seva edat.

Tot es va començar a tòrcer quan la Teresa va conèixer al Ramon i se'n va enamorar. En un tres i no res va deixar marit i servei i se'n van anar plegats, enquimerats tots dos, a mirar de fer fortuna a Amèrica. La Sisqueta, a punt d'entrar a l'adolescència, es va entristir tant que no volia saber res de ningú. Vaig haver d'aguantar com, un cop darrere l'altre, menyspreava tots els meus intents de redreçar-la. No es deixava apuntar ni a piano, ni a tennis, nia fer ganxet ni a res. Es tancava a la seva habitació i prou, i a taula no deia ni un mot.

Fa un temps, va començar a no tornar en sortir d'escola. Molts dies no venia fins l'hora de sopar, o més tard. En dies de festa desapareixia i no volia dir on anava. Que el Guillermu, sempre ocupat amb assumptes de la fàbrica, no parés gaire a casa, encara, però amb la Sisqueta ja passava de taca d'oli. El Guillermu li treia importància, deia que havia passat un gran disgust en una edat molt tonta i que ja se li passaria. Ell sempre amb la seva sonsònia que res no té importància. Però jo patia massa i vaig decidir espiar a la nena.

Vaig llogar un taxi i la vaig seguir a la sortida de l'escola, discretament. Va travessar el turó del Putget i va desaparèixer a l'entrada d'aquella meublée de la vora de la plaça Lesseps. Mare de Déu santíssima! Necessitava saber qui era el carallot que duia a un lloc així a la meva Sisqueta. Em vaig estar esperant allà a prop molta estona, fins que, esglaiada, en vaig veure sortir el cotxe del Guillermu amb la Sisqueta al seient del copilot. És més del que puc aguantar. Me n'hauria d'anar amb el secret, però no m'he pogut estar d'escriure aquestes ratlles.

(Nota trobada a la butxaca del cadàver de la senyora Antònia Masoliver).

Comentaris (2)09-01-2011 12:36:54relats

serra_catalana73serra_catalana73 blog, 09-01-2011 14:12:36

Narració real o fictícia?

gripaublaugripaublau blog, 09-01-2011 16:47:24

Ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: