Salt d'arrel

A la ciutat antiga hi rellisca
un salt d'arrel sobre el seu passat de pedra.
Als finestrals no hi ha llum,
i sota les teulades de molsa
l'únic xivarri és el de la fauna salvatge,
res de plors d'infants
ni del lament dels ancians
i encara menys cap rastre
del goig dels enamorats.
A l'exterior, fa molt que no es recorden
ni els debats públics ni els dies de mercat,
només silenci de segles
i pedra i vida que es barregen.

Poema escrit tot seguint aquesta proposta.