Els de la sala ens en anem a la platja. Entre que tanco l'ordinador, agafo les coses, torno enrere perquè m'he deixat d'arreglar una cosa... ja els he perdut a tots de vista. No sé on haig d'anar, he de baixar pel carrer Pelai i després no he entès el què.
Ara sóc a l'antiga casa d'estiueig, on he fet una paradeta abans de baixar amb els companys, per agafar les coses que no tenia a punt per a la sortida. Arriba la mare. S'ha fet tard i ja no sé si paga la pena d'anar-me'n.
Sortim amb els de la feina a dinar. M'he deixat la jaqueta amb el talonari, haig de tornar enrere i se'm torna a fer tard. A aquests també els he perdut de vista. Quan arribo al restaurant, després de la jaqueta, em trec els pantalons. Ai, no, que no tocava pas, que això ja no és ni la platja ni la mateixa gent. Intento posar-me'ls de nou sense que es noti que me'ls havia tret, per evitar comentaris.
