Pere
per en 1 Gener 2013
727 Vistes

Els editors, com que volen vendre, sempre tenen tendència a fer importants les coses. A la portada d'aquest llibre hi diuen que és "la més gran història d'amor de la literatura japonesa", posat així entre cometes. Probablement, per tant, una cita d'algun crític i/o periodista. Jo no sé si serà tant com la millor, no tinc gaire coneixement d'aquesta cultura, però en tot cas sí que és una història molt bonica. També molt japonesa, per la manera com la prosa és gairebé sempre al llindar de la prosa poètica, per la manera intensa i a la vegada continguda de sentir dels personatges, per la presència d'una natura que és molt més que un entorn, un personatge gairebé amb vida pròpia i una part inseparable de l'estat d'ànim de cada moment. Passa sovint, i aquest n'és un exemple, que les coses no massa extraordinàries són les que són veritablement extraordinàries. Aquesta novel·la és una petita història d'amor en l'entorn rural d'una illa molt petita de pescadors, i el resultat és una petita però veritable delícia.

Publicat a: Personal