En Joan Lafarga fa, amb aquesta novel·la, un exercici doble, fer un relat de ficció històrica sobre la Gràcia de la segona meitat del segle XIX i un altre sobre una fictícia semiindependència aconseguida novament per aquesta vila respecte de la ciutat de Barcelona. L'Albert Musons (personatge real, però mort fa uns anys) guanya les eleccions a l'alcaldia de Gràcia. Justament en començar el seu mandat, unes prospeccions per restaurar el campanar de la plaça de la Vila comporten la troballa d'un manuscrit. En aquest relat Oriol Farguell, un gracienc relata la seva vida des que va néixer el mateix dia en què Gràcia es va fer independent de Barcelona (1850) fins que s'exilia a Cuba el mateix any en què la vila torna a dependre del cap i casal (1897). En aquells temps convulsos, l'Oriol treballarà amb l'Albert Billeter, un rellotger suís afincat a Gràcia durant trenta anys. Amb ell, col·laborarà en la construcció del rellotge del campanar i s'encarragarà del seu manteniment durant molts anys. Abans de la seva marxa, participarà activament en els moviments del catalanisme polític que començava a prendre forma en aquella època.
Hi ha estones en què sembla una mica més barreja d'història i reflexions personals, cosa que li fa perdre un xic de força com a novel·la, però no deixa de ser una opció perfectament legítima. De bon llegir i amb força interès pel seu contingut, especialment per a qualsevol que tingui alguna mena de vincle personal o afectiu amb Gràcia.
