L'Agustí, fill d'una casa de pagès del Pallars, fa un repàs al que ha estat la seva vida. Com que no era l'hereu, va haver de fer moltes feines diferents per guanyar-se la vida, fins que després de la guerra va acabar a París fent de cuiner en un hotel. Com qui diu, aquest és el resum de la novel·la, una història sense res d'extraordinari que m'ha fascinat i molt. Per què? Potser perquè parla d'aquest món que era el nostre fins fa quatre dies, un món que semblava gairebé immutable i que en molt poc temps ha canviat d'una manera brutal. Potser per aquest llenguatge tan natural, tan senzill, tan arrelat a la terra, que llisca com si res en una prosa absolutament deliciosa, amb els mots i expressions de la zona que sovint em són estranys i que de cop i volta esdevenen completament naturals, i que fan tan de goigs als ulls i a l'oïda. Potser es tracta de que la història d'algú tan normal en el fons és una història plena d'autenticitat, i per tant arriba molt endins. No ho sé, però si que sé que m'ha encantat.