"No em fall record del temps tan delitós" Àusias March
Mig nua se't dóna i tu la prens i ella vessa, humida, imponent. Plena de llum, t'atreu el seu cos que té mil secrets. Ara tu et dónes i és ella qui et pren i emboca el teu sexe àvidament i el temps s'atura i t'hi buides del tot. Plena de llum, vinclada, fremint, fent collades, perlada de suor, amarada - els cabells embullats a les teves mans - amb els llavis oberts regalimant lluors, lentament llamineja i s'embeu la darrera gota que t'ha brollat. Tot el plaer concentrat en un punt. La llum. El llampec de l'instant que custudiaràs sempre als ulls i a la carn.
Fragment de Els ulls que vindran, de Jordi Carrió, un dels llibres que l'editorial Fonoll em va regalar com a premi dels jocs literaris d'en Jesús Tibau.