en 19 Desembre 2011
Em resulta molt curiós que, a tocar dels blocs de cases tan horrorosos que conformen el barri de Bellvitge, enmig del parc hi aparegui una ermita antiga que recorda un temps que sembla que no hagi pogut existir mai, en què aquest era un indret pacífic. Què ens podrien explicar les seves pedres? Algun dia hi voldria anar sense presses i en horari de visites, conèixer-la també per dins i fer alguna foto millor que no pas aquesta que vaig tirar de pressa i corrents, gairebé sense parar de caminar, i amb la llum del capvespre puntual de l'hivern, quan les càmeres dels telèfons ja no tenen massa cosa a fer.
Publicat a: Personal
Originàriament, "bellvitge" no es deia així. Es deia malvitge. Com que sonava malament ho van canviar per Bell...Eh que no ho sabies, això!!?
Doncs no, no en tenia ni idea, ho trobo molt curiós. Malvitge sona molt semblant a "malviatge", o sigui que si em poso a fer "etimologia toponímica especulativa" podria pensar que el nom ve d'algú que les va passar magres pel camí o de que per aquells indrets hi havia força assalts de bandolers.