Aquesta font és molt a la vora del poble de Viladrau, tocant al camí que va cap al turó dels sis avets. L'aigua és excel·lent, i tot i que ja és dins d'un terreny privat, el propietari permet que s'hi omplin garrafes d'aigua (sempre que no se'n faci un gra massa), cosa que fa que sigui una font bastant concurreguda. Amb el pas dels anys, la inscripció amb el poema que li va dedicar Guerau de Liost es llegeix amb dificultat i fins i tot se'n perd una part del text.
Entre les feixes esgraonades,
cada una d'elles com un retall,
brollen tes aigües mai estriades
com ansa llisa de pur cristall.
Ton marge dóna granada userda.
Les cueretes beuen de tu.
D'una pomera que ja s'esquerda
neda en tes aigües el fruit madur.
Quan les pageses tornen de missa
amb la caputxa plegada al braç,
tasten de l'aigua bellugadissa.
I quan reprenen, testes, el pas,
entre les herbes de la païssa
troben la calma de llurs quintars.
Guerau de Liost