Un forat mirant al cel enmig de les cases. Penjant al bell mig d'aquest forat, els estenedors. La posició d'aquestes cordes d'estendre la roba és força curiosa, oi? D'una banda a l'altra d'aquest minúscul celobert, en perpendicular a dues finestres oposades, no pas en paral·lel que és com s'acostuma a veure. Per estendre la roba aquí, necessitaria un període d'adaptació per acostumar-me a una postura força estranya. I per estendre llençols?
Per altra banda, la disposició d'aquests estenedors em motiva també una reflexió sobre el que deuen ser els pisos d'aquest edifici. Fa la sensació que aquests pisos han d'envoltar el celobert de la mateixa manera que un monestir envolta el claustre. Si hi afegim la seva ubicació en una zona tranquil·la (poc trànsit, poc soroll i molt probablement unes vistes naturals magnífiques en una de les seves façanes) sembla que viure aquí pot ser una experiència gairebé monacal. És clar que, de fet, no sabem pas què hi passa, a dins d'aquestes parets (ni a les de molts monestirs). És clar que, amb una disposició així, encara queda una possibilitat més rocambolesca: i si són uns estenedors compartits entre veïns?
