Hi ha dies en què les coses no funciones com hom voldria. El problema és quan, de ser dies, passen a ser temporades. Perquè això vol dir que alguna cosa no rutlla.
A mi, darrerament, m'està passant. A poc a poc, però sense pausa, un fanalet s'ha anat apagant i algunes coses importants s'han anat difuminant cada vegada més. Me n'havia adonat i m'afectava, però no massa, perquè tenia altres coses il·lusionants en les que hi posava la meva atenció. Sí, hi havia dies que em carregava, i se'm fa feixuc, i també amb altres coses he anat desconnectant.
A la fi ha passat allò que havia de passar. És a dir, que m'han cridat l'atenció. Amb raó. I ara, què? Després del cop inicial, que em va deixar fet una pelleringa, he reaccionat. És com un rebot, no sé com d'intens ni quan durarà perquè la causa de fons encara hi és. Sigui com sigui, em calia una sacsejada. Ho trobo fotut, però el cas és que és així: molt sovint, la vida ensenya a base de patacades.
