L'estadi Olímpic Lluís Companys es va omplir de gom a gom pel partit de l'USAP de Perpinyà contra el Toló. Feia un sol de justícia i una calorada de por, i per tant potser més que mai molts espectadors s'acostaven al bar a buscar un refresc (i molts també l'entrepà) abans que no comencés el partit.
No visito massa els estadis, però acostuma a passar sempre el mateix. L'espai és petit per la quantitat de gent que s'hi amuntega en poca estona. Tres noies joves es reparteixen una barra massa repleta per a elles. No estan especialment ben organitzades, ni tampoc tenen gaire pressa. La gent està bastant apilonada i l'espera és llarga. Finalment, es fa la petita escletxa que em permet repenjar-me a la barra.
A la meva esquerra, a un aficionat de la USAP li arriba el torn de demanar. Dues aigües, una cervesa i un sàndwich de formatge. La noia repeteix: dos aguas, una cerveza y un sandwich de queso. L'home es queda bocabadat, no entén res. Repetició de la jugada. Un altre aficionat de la meva dreta entra en la conversa. Potser la noia de la barra és de fora. No, afirma que és catalana. I efectivament parla català. Però quan l'home li demana el que vol en català, ella ho repeteix en castellà per confirmar-ho. Quan descobreixen que queso és formatge, els dos rossellonesos es pregunten si el que en català del Rosselló es diu formatge en català de Barcelona es diu queso. Queda aclarit que no, que és castellà. Amb tot això, el temps passa i la gent segeuix amuntegada al darrere, ara entenc com era que la cua amb prou feines avançava. Finalment s'entenen, sí, i l'home s'emporta el que vol cap a la seva localitat. Ha quedat clar que el seu client parlava català. Ha quedat clar que no sabia gens de castellà. La noia li ha seguit dirigint la paraula en castellà fins al final. Tampoc ha intentat fer servir el francès en cap moment. A l'estadi hi havia unes quaranta-mil persones que venien de França, moltes d'elles de la Catalunya Nord.
No ho entenc. Per què (si més no a la meva zona ho semblava) les noies que servien al bar no sabien francès? ¿Per què seguia parlant en castellà a algú que no en sabia i que, a més a més, parlava perfectament el català? ¿És tan difícil d'imaginar aquesta situació que no ens hi podem ni adaptar?