Sí, m'he llegit la nova novel·la del Jaume Cabré, segons diuen a la premsa una de les grans novetats de la tardor. Jo d'això no hi entenc gaire, però com que tot el que he llegit d'en Cabré sempre m'ha agradat molt, em vaig llançar, decididament, a devorar el seu nou llibre, sense cap mena de por a les seves mil pàgines. M'hauria agradat, això sí, haver-lo trobat en format electrònic i haver-me estalviat de carregar amb un pes i un volum que eren prou considerables.
És un llibre complex que tanmateix es llegeix bé, que m'ha agradat prou però que s'ha quedat per sota de les meves expectatives. Per què? Potser, per una part, hi ha el fet de que n'esperava massa, a més a més ha estat un gran llançament editorial rebut amb entusiasme per tota la crítica que he llegit. Personalment em sembla que el que m'ha passat és que no he empatitzat gaire amb el protagonista, l'Adrià Ardèvol, un home molt intel·ligent a qui les coses importants de la vida no li van massa bé. Les seves circumstàncies no les he acabat de fer meves, i m'ha passat el mateix amb l'altre personatge principal, el gran amic del protagonista, el Bernat Plensa. Per a mi han estat personatges interessants, però ni de bon tros tan apassionants com els de Les veus del Pamano, ni ells ni els seus fets. Jo confesso també és un llibre coral, en què es barregen moltes històries i personatges, amb molt de moviment geogràfic i temporal. Algunes d'aquestes trames, com ara la relacionada amb la vida d'en Jachiam Mureda de Pardàc, sí que em van atrapar de la manera que jo esperava.
Ara bé, no vull donar una mala impressió. El llibre m'ha agradat, me l'he llegit en pocs dies i en cap moment he tingut ganes de deixar-lo ni m'he avorrit, el cas és que, certament, n'esperava més. Però si en teniu la curiositat no deixeu d'encetar-lo, que és una lectura que paga la pena.
