login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Les claus perdudes

El rumor comença a créixer enmig de la filera, que cada vegada és més llarga. Sant Pere ha perdut les claus. La porta del cel és tancada. Segueixen arribant morts i més morts, el núvol d'espera ja està gairebé ple. La tauleta de recepció és buida, no hi ha ni un trist angelet a qui se li pugui preguntar què passa, i van arribant cada vegada més morts, esperant conèixer la que serà la seva nova casa per la propera eternitat.

Uns quants núvols més enllà, l'arcàngel Sant Gabriel s'està molt quiet, rumiant profundament, bellugant les ales amb aquell tic tant característic que té quan està nerviós. "Aquest Sant Pere", pensa, "mira que n'arriba a ser de despistat. L'ha feta bona, si això hagués passat fa cent anys, encara rai, però avui dia, amb tota la quincalla de satèl·lits i porqueries que els humans han escampat per aquí, qualsevol troba res. I a sobre en Rafel, que és el que té més bona mà amb aquestes coses, s'ha quedat darrere la porta i no s'hi pot comptar. L'amo potser és lent per a la còlera, però si no arreglem això aviat tota la col·lectivitat dels àngels i dels sants ja ens podem posar a tremolar."

Sant Pere encara no s'ho pot creure. Ha mirat i remirat per totes les òrbites, però no ha trobat ni rastre de la clau perduda. Cal trobar una solució aviat. Cada vegada hi ha més gent esperant, alguns feia molt temps que no es dutxaven quan s'han mort, i tot i que el núvol d'espera està molt ben ventilat, l'ambient comença a ser cada vegada més sufocant. A més a més, els ànims sembla que comencen a escalfar-se, i com els pobres recent morts facin molt de rebombori, no se'n lliura ni un, d'anar a l'infern. Cal una solució provisional, però tot i ser apòstol i màrtir Sant Pere té massa vergonya com per explicar a la gent el que passa. Per sort, Santa Rita, la dels impossibles, s'ha quedat fora. Tot i la seva fama de ser capaç d'enfrontar-se amb qualsevol cosa, necessita aclarir-se quinze vegades la veu abans de pujar al núvol fatídic a pronunciar les paraules sens dubte més increïbles que s'hagin escoltat mai per aquell indret:

- Senyors, ho sentim molt però se n'hauran d'anar tots al purgatori per un temps indefinit. Tenim un problema tècnic que de moment no l'arregla ni Déu. Esperem solucionar-lo aviat. Disculpin les molèsties.

Assegut en estat quasi hipnòtic a la seva cadira de foc, el Dimoni acarona les claus que acaba d'aconseguir. El seu triomf més gran en tota l'eternitat.

Comentaris (2)26-06-2011 10:42:03relats

serra_catalana73serra_catalana73 blog, 26-06-2011 12:26:51

BONÍSSIM!!!!

gripaublaugripaublau blog, 26-06-2011 13:04:55

És un text de fa temps que he recuperat.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: