Pere
per en 20 Novembre 2011
695 Vistes

Quan va sonar l'intèrfon, ella ja havia perdut les esperances i s'havia resignat a la seva vida gris i monòtona. Li porto un certificat, va dir la típica veu d'un carter a l'altra banda de l'aparell. Quan va obrir, maquinalment, la porta, no va poder evitar un petit gest de sorpresa en veure aquell noi tan ben plantat, que somreia i la mirava amb uns ulls verds embriagadors.

      - Ets la Carolina Pagès?

      - Sí - va dir ella.

      - Hola, preciosa, - contestà, tot allargant-li una cartolina de la mida d'un foli - aquí tens el meu certificat de príncep blau.

Publicat a: Personal
Ness
Un pèl surrealista
20 Novembre 2011
Pere
serra: només una mica? ninona: ja veus, la vida moderna de vegades és dura.
21 Novembre 2011