Quan va sonar l'intèrfon, ella ja havia perdut les esperances i s'havia resignat a la seva vida gris i monòtona. Li porto un certificat, va dir la típica veu d'un carter a l'altra banda de l'aparell. Quan va obrir, maquinalment, la porta, no va poder evitar un petit gest de sorpresa en veure aquell noi tan ben plantat, que somreia i la mirava amb uns ulls verds embriagadors.
- Ets la Carolina Pagès?
- Sí - va dir ella.
- Hola, preciosa, - contestà, tot allargant-li una cartolina de la mida d'un foli - aquí tens el meu certificat de príncep blau.
Publicat a: Personal