login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Articles de la categoria: prosa poètica

Pell de lleopard

D'entre el reguitzell de turistes tots iguals, uns pantalons amb dibuix de pell de lleopard, com si volgués mostrar una fera humana, com si fos felina la Maria Castanya, com si un bon matí et vestissis d'animal i ja fossis un altre, i ja no fessis les mateixes files per fer les mateixes fotos que ja venen en postals. Un lleopard entre milers mirant en viu una postal que ha vist mil cops i no ha vist mai, i que ja no es pot veure en un paratge espatllat per una selva d'humans, tots iguals en la igualtat de les disfresses que n'amaguen les diferències enlloc de mostrar-les.

Comentaris (0)02-09-2012 16:32:46coses que veig, prosa poètica, tonterietes

Estira els ulls

Estira els ulls al cel, que fa nuvolada pel ponent, ni es veu el sol com se'n va ni les estrelles començant a exhibir-se, només un gris claret, només un gris més fosc, només un gris encara més fosc, només un gairebé negre, només un negre molt negre i ja ningú no sap si el cel hi és o no hi és, si se l'ha endut la bugadera a netejar-lo o qui-sap-què. I després, ¿qui el planxarà? Perquè Déu ens en guardi, de tenir un cel arrugat, quin escàndol més bestial, si el Sol a mig matí es rebrega i ens quedem a mitja llum ¿I la Lluna? Els poetes li faran poemes arrugats, encara més incomprensibles si pot ser, i les estrelles, tan petites, potser es quedaran clavades a mig escalar alguna arruga i ja no podran avançar més, i les constel·lacions es desfaran, però podeu estar tranquils perquè com que els astròlegs es quedarien sense feina prou que se n'encarreguen, que el cel quedi sempre ben net i ben planxat i, per això, el fan portar sempre a Tintoreries Peris.

Comentaris (4)17-06-2012 13:26:35prosa poètica

Els canvis petits són poderosos!

Canvis

No és el mateix els matins que les nits. El sol fregant a l'horitzó quan és capvespre o en sortir. El món de fora o bé es desperta o se'n va al llit, el cel rogenc blaveja o ennegreix, la rosada brilla o no existeix.

No és el mateix anar-se'n que venir, el comiat del poeta o la rebuda de l'infant, els petons d'amor alegre o amor trist, el dipòsit ple del tot o tot el cos encarcarat.

No és el mateix el néixer que el morir, el trànsit marxa enrere o endavant, el caminar tot sol amb pena o amb un mateix i el cap ben alt.

Petits

Una formiga que camina no fa figa. Un centpeus quan ensopega no pot perdre l'equilibri. Si l'abella vol ser prima es posa a dieta mentre el cargol, abans de sortir, para l'orella. La sargantana puja pels murs i no té pana. La mosca no té closca i l'esclafen, pobrissona, i el mosquit no mou ni un dit tot xuclant la sang dels dits. A la cuca de llum no hi ha qui li ensumi el perfum.

Poderosos

Els reis se salten les lleis com si re(i)s, però quan van al vàter la merda no és d'or ni és coronada. Els presidents també es moren de vells si abans ningú no els mata. Els parents del ministre viuen molt bé si viure bé és el que es pensen que és, i si la família és prou unida. Els capellans defensen una fe que no s'entén si no és per tradició de catequesi per a nens. La gent sense títols, sense càrrecs, sense béns, viu de debò si no és que viu, agenollada, la mentida d'un altre.

Comentaris (0)06-05-2012 12:07:03prosa poètica

Tren de primavera

El paisatge sec no vol creure's que ha arribat la primavera. Tot i el sol, hi ha una calma que ho atura tot, fins i tot els molins de vent, alçats al cel sense cap moviment ni del cos ni de la ment. El tren, tot i que és lent, és un xiscle agut que forada la plana, una barrina que perfora la calma, una ferida en la pau amb cicatriu i sense fer la guerra.


Foto: josef.stuefer via photopin cc

Comentaris (0)08-04-2012 11:20:37prosa poètica

Elefant blanc

Enmig dels terrats un elefant blanc aixeca la trompa a l'aire del migdia blau. Els blocs immensos de la ciutat d'elefants ni se n'adonen, les seves façanes plenes de grans grans com taronges i lletjos com els grans dels minyons de quinze anys tanquen la boca i estiren fort els ullals, que no tenen panys ni portes ni claus perquè no res no hi ha ni hi haurà que els hi impedeixi de trencar-les, i perquè entre elefants no hi ha res a robar, ni res a ensenyar ni tampoc ascensors, tot són escales fins als terrats on els blancs segueixen blancs per molt sol que prenguin amb tot l'afany.

Tot és massís i molt pesant: els bancs de la plaça, les papereres, els caixers automàtics i fins i tot els bitllets de banc, i les restes de xiclet esclafades per terra, pilotes de futbol aplanades i enganxifoses on s'hi quedaria atrapat qualsevol com mosca en teranyina, com l'orca Ulisses a la seva piscina, que moriria ofegada quan els elefants la buidessin a cops de trompa per netejar els xiclets amb aigua a pressió, sense passió, amb una dedicació exacta que ni els rellotges asiàtics ni els elefants suïssos ni les ametlles pelades de l'aperitiu, i amb una elegància que cavalcant no tenien ni l'Aníbal ni cap maharahà i encara menys el gat de la veïna del tercer segona en les seves passejades nocturnes.

Comentaris (2)25-03-2012 14:28:39prosa poètica

Runa tanca

A la cantonada d'abans de la tanca que tanca el carreró, de sobte, una nena trista, mig ajupida, tres quarts d'ensopida, un quart d'una mica esborrada, escriu runa amb un llapis de punta amagada. Fins i tot ha pintat a la deixalla una part, no el tot, d'ella mateixa. És una ruïna de runa, restes d'arruïnats gens roïns que pinten la seva ruïna si són infants. Els adults, capcots i culs secs, tancats per la tanca, ni ploren, les llàgrimes només poden rajar com blens, per les galtes d'una nena trista que tampoc no sap guixar-les, un salt de llàgrimes fet un salt d'aigua fet un salt de blens fet un salt de res, només caiguda de pena en runa.


Participació al repte poètic 206 de Relats en Català.

Comentaris (2)18-03-2012 10:56:34prosa poètica

Un home calb

Un home calb, de mitjana edat, beu un xarop com els d'abans, amb gust de suc de maduixa mal aconseguit i enganxós. Mira, prudent, al seu voltant, com miraria un espia o un lladregot, com si no mirés, com si no hi fos, com si s'hagués fos, embrida un cavall imaginari i surt trotant sobre les cames, sobre les espardenyes de galop ferrades d'espart. Resignat, s'atura i sospira: els cavalls dels indis són massa ràpids, són de vapor, treuen fum i tenen rodes, són llepa-gripaus i inabastables. Té encara una preocupació més: s'acosta, una altre cop, aquell xèrif merdós, aquell tòtil carallot que amaga l'estrella sota la bata blanca i que tan el maltracta que sembla que el vulgui penjar.

Comentaris (2)11-03-2012 09:52:01prosa poètica

Grills matiners

Els grills matiners de mitja tarda barregen el cric-cric amb el rum-rum dels motors, però inhalem alè de motors, no pas fum de grills. L'home que llegeix el comptador del gas ja no treballa, i amb un gest buit, apàtic, gens inquisitiu, es dirigeix sense objectiu cap a casa, o potser cap a la cervesa del capvespre, guardiana inflexible que no el deixa entrar ni a les seves penes ni a les seves alegries. I amb els seus ulls que no miren ni sent els motors ni escolta els grills, i no pot, per tant, espantar-se ni astorar-se ni esbatanar-se, ni recordar-ho quan es fica al llit.

Comentaris (0)26-02-2012 10:36:43prosa poètica

Un matí groguenc

Un matí groguenc de vent alat xiuxiuejant cistelles de pastissets de l'àvia. Al fred intens de la vall, els pollancres es vinclen observant teulades en equilibri suportant els caramells de caramel que hi pengen com suor endurida de teula. El jutge que no jutja al caramell penjat no pas pel fetge sinó del terrat, menja un pastisset del cistellet de l'àvia i repapieja, que no és pas l'hora de collir l'arròs ni de dictar sentència. Pels carrerons, una gavina mal perduda terra endins camina maldestre i patina de tan mal pentinada, i un pintor de poca tinta li pinta la tombarella a l'aquarel·la darrere la finestra, amb l'estufa encesa, i el rerefons alat del vent groguenc que xiuxiueja.

Comentaris (2)19-02-2012 11:32:36prosa poètica