login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Articles de la categoria: llibres

Córrer sense por

És Bakara, un infern. I justament perquè era tan concorregut, sempre havia estat el lloc més perillós.

Però fins aquell moment havia estat el lloc de la mort dels altres. D'una mort que tant se li'n dóna a tothom.

Córrer sense por, de Giuseppe Catozzella. Traduït al català per l'Anna Casassas. Un llibre d'aquells que etfica un altre món dins del cap, i que m'està impactant i molt.

Comentaris (2)16-09-2015 20:19:39llibres

La matriu

Un regal inesperat que em van portar des de Perpinyà. I tot un descobriment: no un poeta, sinó un autèntic poetàs que ens ve de la Catalunya Nord i que encara és prou jove, uns trenta-cinc anys ara mateix.

Aquest recull, La matriu, es veu que és el seu tercer treball. És molt breu, però una veritable delícia. Això sí, em temo que no és fàcil d'aconseguir a no ser que hom pugi cap allà dalt.

Comentaris (2)04-05-2013 20:57:32llibres

Drecera al paradís

He rigut molt! És una lectura que us recomano. Això sí, encara que no cal, jo us diria que llegiu primer Un crim imperfecte, novel·la anterior on hi podreu coneixer els protagonistes d'aquesta.

En aquest cas l'Eduard i el Borja, els detectius que treballen d'estranquis per a gent de l'alta societat barcelonina, miren de provar l'innocència del principal sospitós de l'assassinat de la Marina Dolç, una escriptora famosa que que apareix morta en les mateixes circumstàncies que la protagonista de la seva darrera novel·la. Imaginativa, crítica i amb molt d'humor, es llegeix en un sospir i amb molt de gust. M'ha agradat més que la primera entrega.

Comentaris (0)15-04-2013 20:32:38llibres

No existeixen les estrelles verdes

yi6ZhdeISQsC?fife=w222

Vet aquí la meva primera lectura en esperanto. La millor manera de començar no podia ser altra que un llibre de microrelats, en aquest cas són en total una seixantena d'històries i gairebé totes es queden en menys d'una pàgina. Només la darrera, que en fa sis o set, és una mica llarga. Té els ingredients habituals d'aquesta mena de relats: tendresa, girs inesperats, moments còmics... Me l'he llegit en un degoteig, a glopets, i els he saborejat en general amb plaer, tret d'algun cas en què he hagut de mirar una mica massa el diccionari.

Comentaris (2)24-03-2013 13:21:21llibres

El jardí oblidat

Vet aquí un llibre que, per a mi, ha estat com una alenada de màgia. Sens dubte, és una de les novel·les que m'ha agradat més darrerament. D'una manera estranya, perquè tinc tendència a devorar els llibres que m'agraden i en canvi aquest m'ha demanat de llegir-lo a poc a poc, com qui diu a glopades, allargant-ne la lectura un bon grapat de setmanes. Potser perquè conté tanta emoció que una lectura ràpida produiria borratxera.

La novel·la parla d'una dona que, després de descobrir que és adoptada, intenta esbrinar els seus orígens. Finalment serà la seva néta Cassandra qui, després de la mort de la Nell, acabarà esbrinant per què, l'any 1913, una nena de quatre anys va va ser abandonada a bord d'un vaixell que se la va endur fins a l'altra punta del món.

Comentaris (3)15-03-2013 21:34:53llibres

Miren al moll?

Els que tenen bitllet per al vaixell silenciós de la mort miren sempre al moll, cercant-hi els rostres d'aquells que havien salpat temps enrere?


Cita qua apareix a El jardí oblidat, de Kate Morton, un llibre que m'està agradant molt (i que encara em queda molt per acabar-lo, també)

Comentaris (0)19-01-2013 16:46:10coses de fora, llibres

Un crim imperfecte

Vet aquí una novel·la de detectius feta i ambientada a casa nostra. Dos germans bessons, però molt diferents de caràcter, es dediquen a fer serveis d'investigació o d'assessorament "discrets" per a gent de l'alta societat barcelonina, fins que un dia, sense buscar-ho, es troben amb l'assassinat de la dona d'un polític conegut de la ciutat. Divertida, intel·ligent i amb un fons de crítica social força clar, és la primera novel·la de la sèrie d'aquest parell de detectius que suposo que continuaré llegint, perquè m'ha agradat força. És curiosa l'elecció d'un català amb un toc dialectal força marcat, que no comparteixo gaire però que és perfectament legítima i a més a més està molt ben treballada. Suposo que pretén donar una mica més de realisme als personatges, i de fet ho aconsegueix. Ara bé, em pregunto si calia fer-ho a tota la narració o n'hi havia prou amb els diàlegs.

Comentaris (0)12-01-2013 16:10:57llibres

Una llibreria menys

A hores d'ara ja ho haurà comentat molta gent, però no vull deixar de dir que m'entristeix molt el tancament de la llibreria Catalònia. Quan era petit era una de les visites habituals del dia de Sant Jordi a Barcelona. Aleshores encara en dèiem la casa del llibre, ignoro fins quan va tenir aquest nom de manera oficial. Aquests darrers anys no era de les meves llibreries de referència, però igualment hi havia entrat alguna que altra vegada a banda d'assistir-hi a algunes presentacions. Saber que al seu lloc s'hi instal·larà una cadena de menjar ràpid, d'aquelles com ja n'hi ha tantes a tantes ciutats del món, encara m'entristeix més.

Comentaris (5)08-01-2013 20:58:37coses que penso, llibres

Llibres 2012

Aquest darrer any m'he alentit en les lectures en encetar, a l'estiu, una sèrie llarga de novel·les en anglès, però tot i així la veritat és que la llista resultant de llibres llegits és força extensa. Aquí la teniu.

Tensant el vers, de diversos autors
Al país del núvol blanc, de Sarah Lark
Ventall d'haikus, d'Anna Rispau
Antología de poetas prostitutas chinas (Siglos V-XIX), de Guojian Chen
Secrets (microrelats), de diversos autors
Purga, de Sofi Oksanen
Mel i metzines, de Maria Barbal
Gent letal, de John Locke
Fins que passi la seva fúria, d'Asa Larsson
Les amnèsies de Déu, de Joan Daniel Bezsonoff
Dietari de l'alba, de Jordi Pere Cerdà
Crim de germania, de Josep Lozano
Els jocs de la fam, de Suzanne Collins
En flames, de Suzanne Collins
L'ocell de la revolta, de Suzanne Collins
Marxem, papà. Aquí no ens hi volen, d'Imma Monsó
La capella embruixada, de Joan Tocabens
Secrets acariciats entre silencis de boira, de Montse Assens
El rellotger de Gràcia, de Joan Lafarga
L'ombra de la sirena, de Camilla Läckberg
El llac de les ànimes, de Vicenç Ambròs
Tot allò de viu que mai no ha viscut, d'Aleix Renyé
Molles per no perdre'm, de Jesús M. Tibau
A game of thrones, de George R.R. Martin
El espacio interior del haiku, de Vicente Haya
La guerra dels cornuts, de Joan Daniel Bezsonoff
Això no funciona, d'Arcadi Oliveres
Inconnu à cette adresse, de Kathleen Kressmann Taylor
A clash of kings, de George R.R. Martin
Uh, d'Enric Casasses
Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo
Un altre món, d'Arcadi Oliveres
A storm of swords, de George R.R. Martin
A feast for crows, de George R.R. Martin
Llibertat, de diversos autors
A dance with dragons, de George R.R. Martin
La remor de les onades, de Yukio Mishima

Comentaris (7)03-01-2013 22:40:55llibres

La remor de les onades

Els editors, com que volen vendre, sempre tenen tendència a fer importants les coses. A la portada d'aquest llibre hi diuen que és "la més gran història d'amor de la literatura japonesa", posat així entre cometes. Probablement, per tant, una cita d'algun crític i/o periodista. Jo no sé si serà tant com la millor, no tinc gaire coneixement d'aquesta cultura, però en tot cas sí que és una història molt bonica. També molt japonesa, per la manera com la prosa és gairebé sempre al llindar de la prosa poètica, per la manera intensa i a la vegada continguda de sentir dels personatges, per la presència d'una natura que és molt més que un entorn, un personatge gairebé amb vida pròpia i una part inseparable de l'estat d'ànim de cada moment. Passa sovint, i aquest n'és un exemple, que les coses no massa extraordinàries són les que són veritablement extraordinàries. Aquesta novel·la és una petita història d'amor en l'entorn rural d'una illa molt petita de pescadors, i el resultat és una petita però veritable delícia.

Comentaris (0)01-01-2013 18:39:07llibres

Les estrelles

Des de l'ARC encara hi tornem un altre cop! Aquesta vegada amb un recull de relats infantils que podrien fer les delícies d'algun nen aficionat (poc o molt) a la lectura a qui hagueu de fer un regal aquestes festes. No hi trobareu res meu, però: això dels contes per a nens no és el meu gènere. Però maco, estic ben segur que ho serà molt.

Comentaris (0)11-12-2012 19:16:05llibres

Llibertat

Aquest mes de novembre he estat tan desconnectat que ni tan sols us vaig anuncia que a l'ARC presentàvem el poemari "Llibertat", amb un total de 73 poemes de 47 autors diferents inspirats sempre, d'alguna manera, en el tema de la llibertat que dóna el títol al recull. Un dels feliços autors que hi apareixen sóc jo. Podeu llegir una crònica molt complerta de la presentació (en què també es va fer un homenatge molt emotiu al poeta Salvador Iborra) aquí. I si us interessa el llibre, el podeu demanar escrivint a associacio.relataires@gmail.com.

Comentaris (0)08-12-2012 12:14:35llibres

Un altre món

Ara sí. L'altra vegada no vaig quedar content d'una lectura que no era per al meu nivell, però aquest cop sí que l'he encertat. Una reflexió molt interessant sobre l'economia, sobre com funciona aquest món i la de coses que estan malament, senzilla i entenedora però no massa superficial ni tampoc apocalíptica. Coses sobre les que tothom hauríem de reflexionar, i no només això sinó mirar d'actuar després amb consciència i conseqüència. Crec que és una lectura que val moooolt la pena.

Comentaris (1)01-12-2012 18:43:13llibres

Mecanoscrit del segon origen

D'aquest llibre segurament se'n podria dir que és un dels clàssics catalans del segle XX, i fins fa no res un dels tants i tants llibres importants que no he llegit. En aquest cas, diré que pel meu gust mereix la fama que té, una història molt original. Senzilla, sí, però que enganxa. Un petit tast de plaer, dels que fan bona la dita que diu que al pot petit hi ha la bona confitura.

Comentaris (4)23-10-2012 21:25:14llibres

Uh

Un llibre de poesia, però no un recull de poemes, sinó un sol poema que depassa les tres-centes pàgines. Com qui diu res. Sens dubte és una de les lectures més inclassificables que hagi fet mai. Jo diria que en Casasses només s'assembla a ell mateix. És una lectura que es pot fer tan lenta i tan llarga com es vulgui, perquè hi ha tants i tants girs, tants i tants jocs de paraules, que és absolutament inesgotable. El pots llegir sencer (si és que n'ets capaç!) o a fragments, en ordre o obrint-lo aleatòriament per qualsevol punt i llegir-ne tant com et vingui de gust. El que em sembla realment difícil és llegir-lo en veu alta com ho fa en Casasses, encara que l'ha escrit ell mateix sembla mentida que pugui llegir-lo tan de pressa i tanta estona seguida com ho fa, i sense entrabancar-se. El so no és gaire bo però aquesta n'és una bona mostra:

Comentaris (0)17-10-2012 19:49:35llibres

Desconegut en aquesta adreça

Doncs sí, m'he atrevit a llegir en francès, i no era una lectura graduada! Sí que és una novel·la molt curta i senzilla. El meu francès és molt rudimentari i no arribaria per a comunicar-me entre francòfons, però he descobert que, llegint, puc seguir-lo millor que no em pensava.

Hom podria pensar que es tracta d'una història més entre tantes que s'han fet ambientades en l'època del tercer reich, però no és realment així. Aquesta novel·la es va publicar l'any trenta-vuit, per tant més que històrica és una autèntica novel·la denúncia. Es tracta de l'intercanvi de correspondència entre dos amics alemanys que van fer amistat i fortuna muntant una galeria d'art als Estats Units d'Amèrica. En Martin ha tornat a Alemanya mentre que en Max, jueu, s'ha quedat a l'altre banda del mar dirigint el negoci. Amb l'arribada de Hitler al poder, en Martin es va entusiasmant a poc a poc amb el nou règim, i al mateix ritme la relació entre tots dos es va deteriorant. El final, que evidentment no explicaré aquí, m'ha semblat realment brillant.

Comentaris (2)02-10-2012 20:37:08llibres

Més llibres

Ahir vaig pessar per la fira del llibre antic i d'ocasió. Pel camí, a més a més, vaig fer un tomb per una llibreria de les "normals", és a dir de les que tenen les novetats editorials. Tot i que segueixo força immers en la lectura en anglès, no vaig poder evitar de tornar a casa amb més acrregament per a una pila de lectures pendents que havia minvat una mica i ara torna a ser força feixuga:

De regal, amb un d'aquests llibres vells, m'ha caigut a les mans un punt de llibre peculiar d'aquells d'una altra època... ni me'n recordava, d'aquests, quin record!

Comentaris (1)23-09-2012 11:46:27llibres

Això no funciona

Més que un llibre, és la transcripció d'una xerrada de l'Arcadi Oliveres. Amb un nivell força elemental, perquè està dirigida a un públic de secundària. Consisteix en exposició i preguntes, i tot el conjunt es llegeix tranquil·lament en menys d'una hora. Fa una descripció bàsica i molt entenedora de què és l'economia, què hauria de ser i per què no funciona. En aquest sentit està molt bé. Com a pega, el nivell és massa elemental per a mi, hauria d'haver triat algun altre llibre de l'autor. A més a més, em sembla que hi manca un treball d'edició més acurat. Suposo que és per la transmisió de l'oralitat, però tot sovint el llenguatge del llibre grinyola. Trobo que no hauria costat gaire de polir una mica el llenguatge sense perdre gens ni mica el seu sentit original. Però per a qui d'economia no en tingui ni idea està bé.

Comentaris (1)10-09-2012 21:13:26llibres

Setmana del llibre

Ja he fet la meva visita "obligada" a la Setmana del Llibre en Català. Considerant que dura fins el dia setze, tot pot ser que encara hi torni i tot. Enguany n'he sortit amb quatre llibres, força variats, però encara a més a més hi ha hagut un extra: un exemplar prou interessant que m'he trobat abandonat pel carrer tornant a casa. Tot plegat, una bona collita.

Comentaris (2)08-09-2012 18:13:17llibres

Joc de trons

Ara n'estan fent una sèrie amb molt de renom per la tele, però jo sóc com sóc, i el que he fet és posar-me a llegir el llibre. Encara més quan pel que sé la sèrie, amb molt bones crítiques, és força bèstia amb les escenes violentes. Com que el llibre és més aviat car, me n'he anat a una versió més assequible: l'anglesa. Feia molt de temps que no llegia una novel·la en anglès, i pel meu domini rovellat d'aquesta llengua ha estat un bon estímul, tot i que he hagut de consultar el diccionari més sovint del que m'hauria agradat. Com que joc de trons és el primer d'un conjunt de cinc llibres que arribaran a ser set, tindré temps de practicar força. Això sí, vaig més lent i són llibres llargs, o sigui que els propers mesos es molt possible que faci menys comentaris d'altres llibres.

Pel que fa al contingut, és un llibre que agradarà a qui li agradi la fantasia èpica: bons personatges, bona història, girs inesperats, trames diverses que atrapen. De bon començament em semblava una mica lent, tenia pressa perquè passessin més coses, però a poc a poc m'ha anat enganxant cada vegada més. Com que el final és força obert, no crec que trigui gaire a començar amb el segon llibre.

Comentaris (2)01-09-2012 20:42:53llibres

Molles per no perdre'm

Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aquesta habilitat que té en Tibau d'arrencar els somriures de les coses senzilles, de mirar la vida de cada dia amb uns ulls que en fan una vida més feliç.

Aquesta ha estat, també, una lectura diferent en la forma. Les circumstàncies del moment van fer que em baixés primerament el llibre, en format electrònic, al meu telèfon, i l'he acabat llegint allà mateix. Per ser el gènere que és, i perquè els apunts en general són molt breus, és un llibre que fa de bon llegir en moments perduts, en petits instants somorts que amb aquesta lectura revifen i prenen un caire especial. No cal llegir prou temps com perquè la pantalla cansi a la vista, sempre es pot parar i deixar la continuació per a il·luminar un altre moment. Tot i que, si es vol, també pot llegir sense problemes d'una tirada; en aquest cas recomano un lector electrònic o el llibre en paper.

Comentaris (0)31-07-2012 20:56:00llibres

Tot allò de viu que mai no ha viscut

Un conjunt de relats curts que destaca per la seva varietat: personatges turmentats, acció pura, misteris indesxifrables, diàlegs interns... De vegades, amb un final molt obert que deixa la interpretació lliure al criteri del lector. En destaco el relat "Poema", sobre un poema de Papasseit, el més llarg d'aquest recull, que amb l'aclariment històrico-genealògic final que fa pensar com a possible la seva veracitat. Bones petites lectures per a un entreteniment agradable.

Comentaris (0)24-07-2012 20:05:32llibres

El llac de les ànimes

Una escriptora morta en el que sembla un accident, mentre tafanejava per algunes residències d'ancians a la recerca de material que li pogués servir per a la seva propera novel·la. Hi ha alguna cosa amagada? Després d'escoltar una confidència molt enigmàtica a cau d'orella, un home es posa a investigar per mirar de treure l'entrellat d'algunes circumstàncies que no són prou clares en tot l'assumpte.

Una novel·la de misteri breu, entretinguda, senzilla però ben trabada, on les peces del puzzle van encaixant a poc a poc fins a aclarir-se al final.

Comentaris (1)15-07-2012 13:40:59llibres

El rellotger de Gràcia

En Joan Lafarga fa, amb aquesta novel·la, un exercici doble, fer un relat de ficció històrica sobre la Gràcia de la segona meitat del segle XIX i un altre sobre una fictícia semiindependència aconseguida novament per aquesta vila respecte de la ciutat de Barcelona. L'Albert Musons (personatge real, però mort fa uns anys) guanya les eleccions a l'alcaldia de Gràcia. Justament en començar el seu mandat, unes prospeccions per restaurar el campanar de la plaça de la Vila comporten la troballa d'un manuscrit. En aquest relat Oriol Farguell, un gracienc relata la seva vida des que va néixer el mateix dia en què Gràcia es va fer independent de Barcelona (1850) fins que s'exilia a Cuba el mateix any en què la vila torna a dependre del cap i casal (1897). En aquells temps convulsos, l'Oriol treballarà amb l'Albert Billeter, un rellotger suís afincat a Gràcia durant trenta anys. Amb ell, col·laborarà en la construcció del rellotge del campanar i s'encarragarà del seu manteniment durant molts anys. Abans de la seva marxa, participarà activament en els moviments del catalanisme polític que començava a prendre forma en aquella època.

Hi ha estones en què sembla una mica més barreja d'història i reflexions personals, cosa que li fa perdre un xic de força com a novel·la, però no deixa de ser una opció perfectament legítima. De bon llegir i amb força interès pel seu contingut, especialment per a qualsevol que tingui alguna mena de vincle personal o afectiu amb Gràcia.

Comentaris (3)08-07-2012 22:20:44llibres

La capella embruixada

M'ha atrapat menys que L'engranatge, una altre llibre del mateix autor que vaig llegir ara fa un any, però amb el pas de les pàgines m'he anat endinsant en aquesta història de dos germans de la Lorena que, a començament del segle XX, arriben a la frontera entre l'Empordà i el Rosselló a perforar la muntanya cercant mineral. Durant molts anys, la seva vida queda lligada a la seva concessió, que només aconsegueixen tirar endavant amb prou feines, i que és al costat d'una capella que té fama de ser un indret embruixat i on succeixen fenòmens estranys.

Comentaris (0)02-06-2012 13:13:03llibres

Marxem, papà. Aquí no ens hi volen

Cin relats curts originals, divertits i ben escrits, cinc petits retalls de plaer, cinc petites meravelles. Al més pur estil de l'Imma Monsó, una escriptora d'aquelles que cal no perdre de vista, pels regals que ens fa. Una (o millor dit, cinc) delícia.

Comentaris (1)29-05-2012 18:40:48llibres

Els Jocs de la Fam

Sembla que s'ha posat de moda aquest llibre perquè n'han fet una pel·lícula. A mi em va semblar que pintava interessant, i enlloc d'anar al cinema em vaig comprar el llibre. Bé, el llibre no, la trilogia sencera. I m'hi vaig enganxar, sobretot amb els dos primers llibres, que em van fer anar més d'un dia gairebé fent tentines per la manca d'hores de son. Tenia massa ganes de seguir llegint com per adormir-me. El tercer llibre, el que tanca la trilogia, el vaig trobar més fluix.

En un món futur on no hi queden masses humans, els dotze districtes estan governats amb mà de ferro pel Capitoli, la gran ciutat que els manté esclavitzats després de derrotar-los quan es van revoltar anys enrere. Per recordar la seva condició de dominats, un cop l'any cada districte cedeix dos adolescents per als Jocs de la Fam, una mena de gran germà televisiu en què se'ls deixa anar en un recinte d'on només en pot sortir viu un: el vencedor dels jocs. La Katniss Everdeen es presenta als jocs a última hora per evitar que s'hi enduguin a la seva germana petita. En principi té molt poques possibilitats de sortir-se'n, però va créixer en un entorn complicat en què es va haver d'espavilar molt aviat, de manera que la seva capacitat de supervivència és més gran del que sembla...

Comentaris (0)19-05-2012 11:51:08llibres

Crim de Germania

Es podria inscriure dins del gènere de la novel·la històrica, però no hi acaba d'encaixar. De fet, és gairebé més història que novel·la, perquè és més aviat un conjunt de relats curts que plegats formen un conjunt que, certament, es pot abordar com a novel·la. Però cada capítol és una història en ell mateix i es pot llegir de manera completament independent. Tot el llibre es centra en diversos episodis al voltant de la revolta dels agermanats al País Valencià, pels volts de l'any 1520. Un episodi que no coneixia i que m'ha semblat molt interessant, i que planteja uns temes que són plenament vigents a dia d'avui.

Comentaris (2)05-05-2012 11:35:52llibres

Les amnèsies de Déu

L'estil d'en Joan Daniel Bezsonoff el trobo molt original, amb les seves descripcions de personatges basades en els llibres que llegeixen, la música que escolten, per quins carrers els hi agrada passejar o l'accent amb què parlen, o també amb la seva abundància de cites i en molts idiomes, en aquest llibre com a mínim, de memòria, n'hi ha en francès, alemany, anglès, occità, romanès, castellà o cors. M'agrada molt, també, el seu sentit de l'humor que queda molt ben recollit en el començament del llibre, amb una frase inicial que m'ha encantat: Mossèn Puig s'estimava molt les dones. Era raonable i tenia només una amant: l'Alexandrine Bouisse, vídua d'un funcionari colonial que havia mort a Madagascar en caure d'un cavall. La novel·la se centra en la història dels Puig, una família noble del Vallespir, en l'època de la Segona Guerra Mundial, amb la desfeta de França i el col·laboracionisme amb el règim alemany.

Comentaris (2)14-04-2012 11:32:26llibres

Gent letal

Novel·la divertida, irreverent, molt enginyosa i amb un toc absurd. El protagonista és un agent antiterrorista que treballa com a assassí a sou en les seves estones lliures, capaç de matar perquè sí i després jugar-se la pell per ajudar a una nena orfe i cremada. Els mafiosos envien sicaris en menys temps del que cal per dir “bon dia” i les revenges, a més a més de fredes, poden ser terriblement enrevessades. Una novel·la del gènere negre que a la vegada és una mena de mofa del gènere negre per la manera d'exagerar-lo, que resulta divertida i refrescant. Em sembla, encara no m'he informat bé, que hi ha continuacions, i algun dia les llegiré, i tant.

Comentaris (0)07-04-2012 17:47:49llibres

Mel i metzines

L'Agustí, fill d'una casa de pagès del Pallars, fa un repàs al que ha estat la seva vida. Com que no era l'hereu, va haver de fer moltes feines diferents per guanyar-se la vida, fins que després de la guerra va acabar a París fent de cuiner en un hotel. Com qui diu, aquest és el resum de la novel·la, una història sense res d'extraordinari que m'ha fascinat i molt. Per què? Potser perquè parla d'aquest món que era el nostre fins fa quatre dies, un món que semblava gairebé immutable i que en molt poc temps ha canviat d'una manera brutal. Potser per aquest llenguatge tan natural, tan senzill, tan arrelat a la terra, que llisca com si res en una prosa absolutament deliciosa, amb els mots i expressions de la zona que sovint em són estranys i que de cop i volta esdevenen completament naturals, i que fan tan de goigs als ulls i a l'oïda. Potser es tracta de que la història d'algú tan normal en el fons és una història plena d'autenticitat, i per tant arriba molt endins. No ho sé, però si que sé que m'ha encantat.

Comentaris (0)24-03-2012 13:05:02llibres

Purga

Estònia occidental, any 1992, no gaire més tard de la desintegració de la Unió Soviètica i la independència de la república. Un matí, una senyora gran que viu sola al camp troba una noia que s'ha quedat adormida al seu jardí. És una època convulsa i la relació que s'estableix entre totes dues és força complicada, condicionada per les seves pors i els seus secrets, que s'aniran desvetllant a poc a poc conforme la novel·la avança.

Potser n'esperava una mica més per la fama que té, però no deixa de ser una lectura que m'ha agradat força pels seus personatges i per l'època i el context en què se situa la trama.

Comentaris (0)17-03-2012 13:25:03llibres

Antologia de poetes prostitutes xineses

Em va caure a les mans de regal, no crec que l'hagués trobat. És un recull curiós, poesies xineses d'autores que eren, o en algun moment de la seva vida havien estat, prostitutes. Una poesia que uneix molt paisatge i sentiments, com si fossin dues coses que mai no es poden separar (cosa que segurament sigui certa). El tema més repetit és l'enyorança de l'estimat, i l'estil i la sensibilitat són ben diferents al que estem acostumats, palesant com n'és de llunyana aquesta cultura de la nostra. Traspua molta bellesa, la veritat és que ha estat una lectura molt bonica.

Comentaris (0)03-03-2012 11:59:25llibres

Lectures

Una bona lectura és fantàstica per a qualsevol, només com a entreteniment, però també exercita el cervell, fa cultura... Deixa't atrapar per aquest virus, un dels més saludables que hi ha.

Comentaris (0)11-02-2012 11:19:32llibres, tonterietes

Al país del núvol blanc

Aotearoa, el país del núvol blanc, és el nom que rep Nova Zelanda en llengua maori. Aquesta novel·la explica la història de dues dones britàniques que a mitjans del segle XIX, en plena època de colonització del Nova Zelanda, se'n van a l'altra punta del món per casar-se amb homes que no coneixen. Elles es fan bones amigues durant el viatge, i un cop allà van a parar a famílies irreconciliables. És un llibre llarg i per tant recomano llegir-lo, si és possible, en format electrònic. Sobretot si ets, com jo, de llegir més en els viatges que no pas a casa. Fa de més bon portar. No és un llibre que et canviï la vida, però sí que paga la pena de llegir-lo amb escreix. La sensació que em queda és que no cal fer un llibre extraordinari per fer un llibre extraordinari, no sé explicar-ho amb paraules més clares.

Comentaris (0)21-01-2012 19:47:38llibres

L'illa

Un exemplar de l'illa, de Gianni Stuparich, ha trobat la llibertat en un banc de Barcelona. Està cercant un nou lector i esperem que el trobi.

Comentaris (2)14-01-2012 13:42:42llibres, llibres alliberats

Taibhse (aparició)

Aquesta història de fantasmes em cridava l'atenció, i la veritat és que em va atrapar absolutament, superant les meves expectatives. Té molta emoció i un ritme excel·lent, que comporta sovint nous descobriments. M'ha semblat un llibre entretingut i imaginatiu, i m'ha agradat molt la manera de conduir la narració, cada capítol des del punt de vista d'un personatge, cosa que en fa una novel·la veritablement coral, encara que hi ha dos personatges que són els principals, l'estudiant i el fantasma de la biblioteca. Ben segur que em llegiré la segona part, i que no trigaré massa a fer-ho.

Comentaris (0)07-01-2012 11:51:24llibres

Llibres 2011

L'any passat vaig fer una llista de llibres llegits. Enguany hi torno, queda una llista una mica llarga perquè he llegit com em sembla que no ho havia fet mai. Hi ha bastanta varietat, però també alguns patrons que es repeteixen. D'uns quants n'he fet ressenya al blog. Vet aquí:

  • La naturalesa dels dies, de Quim Daví
  • El pont dels jueus, de Martí Gironell
  • La fosca arrel del crit, de Joan Antoni Cerrato
  • Y la música sigue sonando, de Graham Stokes
  • El camí fosc, d'Asa Larsson
  • Harry Potter i les relíquies de la mort, de J. K. Rowling
  • Cada set onades, de Daniel Glattauer
  • Els haiku del mestre Kawaguchi Teiichi (recopil·lació i traducció d'Àngel Ferrer i Yayoi Doho)
  • Viatge d'hivern, de Jaume Cabré
  • Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera
  • Barba-rossa, de Joan Pons
  • La princesa de gel, de Camilla Läckberg
  • Cirera, de Jona-Lluís Lluís
  • Els crits del passat, de Camilla Läckberg
  • La casa cantonera, de Sílvia Alcàntara
  • La croada dels llops, de Vicenç Pérez i Verdiell
  • L'heure du crime, de Dominique Renaud
  • Meditación auténtica, d'Adyashanti
  • Millor que no m'ho expliquis, d'Imma Monsó
  • Les filles del fred, de Camilla Läckberg
  • Camí de sirga, de Jesús Moncada
  • Poesía de miedo, de Mohsen Emadi, David Mayor, Emilio Pedro Gómez i José Luis Martínez Mallada
  • L'home manuscrit, de Manuel Baixauli
  • Barcelona t'estimo, de diversos autors
  • A la vora del riu, de Lluís Rajadell
  • I un cop de vent els despentina, de Jesús M. Tibau
  • La presonera d'Alger, de Joan Daniel Bezsonoff
  • Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera
  • 100 Llegendes de la Plana de Vic, recopilació de Xavier Roviró i Alemany
  • Les bruixes d'Arnes, de David Martí
  • Crim en directe, de Camilla Läckberg
  • L'engranatge, de Joan Tocabens
  • Curial e Güelfa (només el llibre primer), anònim
  • El laberint de les girafes, de Joan Pons
  • El món groc, d'Albert Espinosa
  • El bolígrafo de gel verde, d'Eloy Moreno
  • L'illa de l'última veritat, de Flàvia Company
  • Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, d'Albert Espinosa
  • La dona d'aigua de Lanós. Contalles de Cerdanya, de Jordi Pere Cerdà
  • Haiku-dô. El haiku como camino espiritual, de Vicente Haya
  • L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery
  • Jo confesso, de Jaume Cabré
  • La santa culpa, de Vicenç Mengual i Casellas
  • Reflexions d'un vell centenari, de Moisès Broggi
  • La butlla, de Vicenç Mengual i Casellas
  • Giranto. Relats pirinencs sobre memòria històrica, de diversos autors
  • Jordi de Sant Jordi. Poesia. Versió de Carles Duarte
  • El carrer dels Petons, de Marcel Fité
  • Llegat, de Christopher Paolini
  • Contes del meu Ostal, de Joan Bodon
  • Empremtes que mai s'esborren, de Camilla Läckberg
  • Ginesta pels morts. Un blues empordanès, d'Agustí Vehí i Castelló
  • Taibhse (aparició), de Carolina Lozano

Pel 2012, us desitjo bon any i bones lectures.

Comentaris (4)02-01-2012 22:38:51llibres

Llegat

La saga Eragon és, penso, d'aquella mena de llibres que en podríem dir "per als amants del gènere". A mi aquesta mena de llibres de fantasia m'acostumen a agradar, i en aquest cas no ha estat diferent. Jo en sóc aficionat, i quan n'agafo algun l'acostumo a devorar, com ha estat el cas. Aquest "Llegat" que acaba de sortir és el quart i darrer de la saga, i tot i que hi ha un resum dels anteriors al començament jo recomano, per a qui en tingui ganes, començar la sèrie des del principi. Són llibres entretinguts, ben pensats, potser no tan brillants com la fama que tenen però més que dignes. M'ha agradat molt com tanca la sèrie, amb un final que trobo que està per sobre del conjunt. M'ho he passat molt bé.

Comentaris (0)24-12-2011 13:10:14llibres

Ginesta pels morts (un blues empordanès)

Aquesta novel·la ja feia ben bé un any que la tenia a la meva pila de pendents (que ara ha minvat perquè darrerament he fet molt poques compres). Vist el resultat, s'hi podia haver estat força menys, perquè m'ha agradat molt més que la perspectiva que me n'havia fet. Si és que són mals consellers, els prejudicis. Encara en temps de desplegament dels mossos d'esquadra, un sergent estrena el seu càrrec a la comissaria de Figueres, i tot just el seu primer dia de treball apareix el primer d'una sèrie de cadàvers. Mentre va de corcoll intentant resoldre el cas, també s'ha d'adaptar al seu nou equip de treball i al tarannà empordanès.

Passats els dos o tres primers capítols, quan la trama ja comença a avançar, la lectura va enganxant d'una manera creixent, és a dir, com més llegeixes més en vols, i al final en voldries més. Per a mi, aquesta podria ser perfectament la primera d'una sèrie de novel·la negra, si l'autor en té ganes, que no en tinc ni idea.

El llibre està escrit en un català molt de carrer, de l'Empordà, sobretot quan parlen els personatges. Hi havia alguna cosa que se'm feia una mica difícil d'assumir (omissió d'alguns apòstrofs: correspon això a la manera de parlar de la zona?) i d'altres, paraules de la zona o barbarismes del llenguatge corrent ben assenyalats amb lletra cursiva, em resultaven més simpàtics, li donen un aire de la vida de cada dia molt ben aconseguit.

És entretingut i simpàtic, us el recomano, encara que em sembla que no deu ser gaire senzill de trobar, la publicació és d'edicions mare nostrum de Perpinyà. Jo el vaig trobar a la llibreria Catalana d'allà dalt, i potser es pot encarregar i que te l'enviïn.

Comentaris (0)20-12-2011 22:27:15llibres

Tensant el vers

Dissabte, presentació de Tensant el vers, recull de poesia social i de denúncia de diversos autors.

Comentaris (2)22-11-2011 18:28:56coses de fora, llibres

El carrer del Petons

Pels volts de l'any 1830, un noi del poble pirinenc de Nargó arriba a Barcelona a aprendre un ofici. Durant uns quants anys, primer com a aprenent i després com a ajudant de forner, viurà una època convulsa de la història de la ciutat, amb els dies del terror genera entre els barcelonins el despotisme i la crueltat del comte d'Espanya, capità general de Catalunya, i diverses revoltes que s'hi produeixen. Un temps més tard, el protagonista ens donarà la clau del fet que el va impulsar a deixar escrites les seves vivències. L'aparició del cadàver del comte al riu Segre, al mateix poble de Nargó, i la profanació de la seva tomba per robar-ne el cap del difunt uns mesos més tard.

Vaig comprar aquesta novel·la perquè el títol em va resultar molt suggerent, a més a més la ressenya de la contraportada feia bona pinta. La veritat és que no m'ha decebut gens, ans al contrari, és molt entretinguda i ens explica moltes coses d'una època de la nostra història que tenim força oblidada. En la meva opinió, absolutament recomanable.

Comentaris (0)19-11-2011 12:50:04llibres

Reflexions d'un vell centenari

Amb la seva edat sembla evident que no podem esperar tenir a la vora en Moisès Broggi gaire temps més, i més ara que ha saltat la notícia de que és a l'hospital. Que un home hagi superat la centúria amb el cap ben clar i ganes d'explicar-nos-ho és un luxe i trobo que val la pena, i molt, de llegir-lo. Diu les coses d'una manera clara, concisa i transparent. S'hi pot estar més o menys d'acord, però és indiscutiblement una lectura molt enriquidora. Ens parla de moltes coses: de política i d'organització del món, de Catalunya, òbviament de medecina i del món de la sanitat, de drogues (m'ha agradat especialment el seu enfocament d'aquest tema), i de la vida i de la mort. Penso que és trist que hi hagi hagut una polèmica sobre ell en aquesta campanya electoral, perquè a hores d'ara algú com ell hauria d'estar per sobre de tot això. Jo us recomano que el llegiu pensant més en l'home que en la política.

Comentaris (1)12-11-2011 10:42:35llibres

Vint anys

Avui, molts bolgs per la xarxa estan fent un homenatge a la Montserrat Roig, en el vintè aniversari de la seva mort. Jo he de confessar que d'ella no n'he llegit gairebé res (només El temps de les cireres) i no sé quan en llegiré més, ara mateix no tinc cap llibre seu a la meva pila de pendents. Comptant que, a més a més, era molt jovenet quan ens va deixar, he de confessar que no sé gaire què dir-ne. Sí que veig que ha deixat un record molt sentit, pel que veig com a escriptora i també com a persona. I ni que sigui només pel gran respecte que tinc per la gent que és capaç de destacar en totes dues coses, he decidit sumar-me a aquest petit homenatge tot i no tenir res a dir.

Comentaris (5)10-11-2011 22:50:35coses que passen, coses que penso, llibres

Jo confesso

Sí, m'he llegit la nova novel·la del Jaume Cabré, segons diuen a la premsa una de les grans novetats de la tardor. Jo d'això no hi entenc gaire, però com que tot el que he llegit d'en Cabré sempre m'ha agradat molt, em vaig llançar, decididament, a devorar el seu nou llibre, sense cap mena de por a les seves mil pàgines. M'hauria agradat, això sí, haver-lo trobat en format electrònic i haver-me estalviat de carregar amb un pes i un volum que eren prou considerables.

És un llibre complex que tanmateix es llegeix bé, que m'ha agradat prou però que s'ha quedat per sota de les meves expectatives. Per què? Potser, per una part, hi ha el fet de que n'esperava massa, a més a més ha estat un gran llançament editorial rebut amb entusiasme per tota la crítica que he llegit. Personalment em sembla que el que m'ha passat és que no he empatitzat gaire amb el protagonista, l'Adrià Ardèvol, un home molt intel·ligent a qui les coses importants de la vida no li van massa bé. Les seves circumstàncies no les he acabat de fer meves, i m'ha passat el mateix amb l'altre personatge principal, el gran amic del protagonista, el Bernat Plensa. Per a mi han estat personatges interessants, però ni de bon tros tan apassionants com els de Les veus del Pamano, ni ells ni els seus fets. Jo confesso també és un llibre coral, en què es barregen moltes històries i personatges, amb molt de moviment geogràfic i temporal. Algunes d'aquestes trames, com ara la relacionada amb la vida d'en Jachiam Mureda de Pardàc, sí que em van atrapar de la manera que jo esperava.

Ara bé, no vull donar una mala impressió. El llibre m'ha agradat, me l'he llegit en pocs dies i en cap moment he tingut ganes de deixar-lo ni m'he avorrit, el cas és que, certament, n'esperava més. Però si en teniu la curiositat no deixeu d'encetar-lo, que és una lectura que paga la pena.

Comentaris (2)05-11-2011 13:04:12llibres

La santa culpa

Una mort misteriosa a la seu central de l'Opus Dei a Barcelona. L'inspector Maristany, antic afiliat d'aquesta oranització religiosa, es fa càrrec de la investigació i mira de treure'n l'entrellat. Sobre aquesta premisa tan senzilla en Vicenç Mengual construeix una novel·la breu i de bon llegir on la trama no perd interès en cap moment, encara que quedi clar que l'objectiu final de l'actor, més que generar entreteniment, és parlar de les interioritats d'aquest subgrup de l'església catòlica que funciona en clau de societat secreta i de secta. Totes dues coses les aconsegueix amb eficàcia, la lectura és entretinguda en tot moment (jo me'l vaig llegir d'una tirada) i s'aprenen moltes coses sobre el món intern, sovint inaccessible, de l'opus (recordem una sentència de fa pocs dies en què es condemnava a una pàgina web a retirar uns documents interns de l'organització). El que no cal esperar-ne és neutralitat. L'autor és clarament contrari a l'opus, però aquesta parcialitat no és falsificació: la trama del llibre és, òbviament, ficció, però els detalls que explica del dia a dia de l'opus no ho són pas. Us el recomano, especialment si voleu conèixer una mica l'opus sense acostar-vos-hi i d'una manera entretinguda.

Comentaris (2)23-10-2011 12:22:38llibres

L'elegància de l'eriçó

Avui no poso la portada del llibre, per problemes de comunicació entre el telèfon i l'ordinador. Aquesta novel·la de Muriel Barbery és una crítica ferotge de les classes altes, centrada concretament en les elits parisenques, però que podrien ser perfectament de casa nostra o de qualsevol altre lloc. La protagonista és una dona humil però dotada d'una gran intel·ligència, molt amant de les arts i de la cultura, que treballa de portera en una finca de gent molt rica i poderosa (a l'escala hi viu, fins i tot, un ministre) que es fa passar per una dona completament estúpida de cara al veïnat per no trencar l'estereotip que tenen els altres del que ha de ser una portera. La mort d'un dels veïns i l'arribada en el seu lloc d'un senyor japonès trastocaran tot aquest equilibri.

És un llibre que m'ha costat una mica. La primera part se m'ha fet una mica pesada, tot i que està amanida per molt bons moments, i és que l'autora fa servir força l'humor, un humor fi, subtil, fins i tot despietat sense que es noti gaire. Però superada més o menys mitja novel·la, m'ha anat atrapant cada vegada més en tot un segon tram que em sembla brillant, amb un personatges meravellosos i una intensitat in crescendo fins al final. Potser sí que, algun dia, me'n llegeixi la continuació.

Comentaris (2)15-10-2011 12:19:31llibres

Jordi Pere Cerdà

M'arriba la notícia de la mort, avui, del Jordi Pere Cerdà tot just dos dies després d'acabar de llegir les seves contalles de Cerdanya, que vaig comprar a Perpinyà ara ja fa un temps. Més que no un llibre seu, es tracta d'un volum recopilatori de contes tradicionals de la zona.

Amb en Jordi Pere Cerdà hi tinc una relació una mica accidentada. Va ser el primer escriptor nordcatalà que vaig llegir, ja fa força anys, quan a casa van comprar la seva novel·la Passos estrets per terres altes. Jo era molt jove, i aquella novel·la, d'una gran complexitat reforçada pels molts elements poc familiars per a mi del seu llenguatge, em va superar completament. Vaig abandonar-ne la lectura sense haver passat masses pàgines. Ara fa un parell d'anys, vaig animar-me a tornar-ho a intentar. Em va costar, però vaig fer un esforç i a la fi vaig començar a trobar-li el què. Llavors, el llibre va desaparèixer dins d'una motxilla que algun espavilat es va emportar d'un bar sense que ningú no se n'adonés. El vaig buscar en llibreries i estava completament fora de circulació. I per tant em vaig quedar sense llegir Jordi Pere Cerdà, fins ara que acabant l'estiu he llegit aquesta recopilació de contes just abans de veure'l al telenotícies.

Comentaris (0)13-09-2011 22:18:28coses que passen, llibres

Les bruixes d'Arnes

Les bruixes d'Arnes ja em va semblar un llibre atractiu en el moment en què va sortir. Encara més coneixent la història d'en David Martí, el seu autor, que va deixar una vida feta a Barcelona per marxar a Arnes, el poble dels seus avis, a començar de zero. El vaig fullejar més d'una vegada en llibreries, però no me'l vaig comprar. Enguany la coincidència ha volgut que tot just quan estava fent una estada a Arnes hagi trobat el llibre en format de butxaca i, aquest cop sí, me l'he embutxacat.

És una història de dues dones extraordinàries, mare i filla, hereves d'uns coneixements potser tan antics com l'home, i que viuen moltes dificultats en una època convulsa en què l'amenaça de la foguera i d'uns enemics que empren la màgia negra per atacar-les els hi fan la vida molt difícil. Un cant d'amor enmig de molta crueltat d'alguns homes i d'una institució, la inquisició, que en certa manera de vegades l'església catòlica encara defensa. Una novel·la sobre la llum en temps foscos (ostres, m'ha quedat molt tòpic, això) que és molt agradable de llegir, entretinguda i molt ben treballada geogràficament i històrica.

Comentaris (2)10-09-2011 13:53:33llibres

L'engranatge

Amb aquest llibre de Joan Tocabens m'he endut una sorpresa agradable. Quan el vaig comprar a la Llibreria Catalana aprofitant un viatge a Perpinyà, ho vaig fer pensant únicament en emportar-me una lectura d'un autor de la zona que difícilment trobaria a Barcelona. És a dir, que el vaig comprar més per la curiositat, sense fixar-me gaire en si el llibre era bo o no. Com que no havia sentit a parlar mai de l'autor, no n'esperava gran cosa. Prejudicis. Ara que l'he rescatat de la pila de pendents, he de dir que m'ha atrapat i l'he llegit gairebé d'una volada. I ben de gust! L'engranatge ens parla d'un home perseguit i acorralat per la policia antiterrorista, que se sap condemnat i que es resisteix ferotgement a la seva condemna final. Des d'aquest punt de partida, fa marxa enrere per explicar-nos la vida d'aquest home i com ha estat possible que un masover pacífic d'un indret aïllat hagi esdevingut un fora de la llei perseguit sense cap mena de pietat.

La ubicació geogràfica, imaginària, em sembla que es correspon a indrets concrets de la Catalunya Nord, bon coneguts per l'autor. Si més no, la descripció que fa de Vallreina, la que seria la capital regional, a mi m'encaixa bé amb el que conec de Perpinyà. El llenguatge, de tant en tant, sorprèn amb alguna expressió o variant de manera de dir les coses gens habitual per a mi, però no es fa complicat en cap moment.

Comentaris (0)06-08-2011 12:24:09llibres

Jordi de Sant Jordi

La meva relació amb la sort segueix fent camí. En aquest cas, amb un altra llibre que m'ha tocat per sorteig, aquesta vegada organitzat pels Amics dels Clàssics. Tenia moltes ganes de llegir aquest poeta que em sembla la mar d'interessant, i per tant estic molt content. L'edició inclou la versió original de l'autor (principis del segle XV) i una versió adaptada al llenguatge actual a càrrec de Carles Duarte, cosa que en facilita la lectura i la comprensió sense perdre pel camí la possibilitat d'immergir-nos, aprendre i gaudir una mica del llenguatge d'època. Molt recomanable.

Comentaris (2)23-07-2011 10:57:47llibres

A la vora del riu

Fa pocs dies comentava que no recordava haver llegit mai cap llibre d'autor valencià. Avui me'n vaig a un altre territori, la Franja de Ponent. En aquest cas sí que puc dir que havia llegit un autor frangenc (Jesús Moncada), i avui presento un altre autor molt menys conegut: Lluís Rajadell, de Vall-de-Roures. A la vora del riu va ser una de les moltes recomanacions que em van fer a la llibreria Serret d'aquest mateix poble. No em podia endur mitja llibreria, però en aquest cas vaig seguir el seu consell i he llegit amb gran plaer aquest llibre que no sé si s'hauria de classificar com a conte llarg o com a novel·la curta. Una història en principi de maquis amb conseqüències de fets, relacions i odis intrincats que s'allarguen fins més enllà del final de la dictadura. De grans ideals, amors, odis i traïcions. En el meu imaginari, no sé per què, els maquis sempre han estat un fenòmen principalment i gairebé única del Pirineu, però es veu que hi va haver partides com a mínim fins tan al sud com el Matarranya. És una història que fa de molt ben llegir, amb molt vocabulari de la zona incorporat que als qui no som de per allà ens pot sorprendre de vegades, però que no suposa cap dificultat per a la lectura.

Comentaris (2)16-07-2011 18:40:13llibres

L'home manuscrit

Si no recordo malament, em sembla que aquesta és la primera novel·la valenciana que llegeixo. Una mancança que ja tocava solucionar. M'ha agradat molt, l'he trobada original, es tracta d'una incursió molt interessant en la literatura sobre literatura o sobre escriptors, dues coses sovint força difícils de diferenciar. Té una gran capacitat de re-inventar-se cap a la part final, en una, podríem dir-ne, segona part, en què tot es capgira i pren sentit. També m'ha agradat molt la manera com els personatges assumeixen el nom genèric d'allò que els fa aparèixer a la novel·la: Escriptor, Jove, Exalcalde, Constructor i d'altres. M'imagino que algun dia tornaré a llegir Manuel Baixauli, m'ha demostrat que s'ho val.

Comentaris (2)09-07-2011 09:08:12llibres

La memòria del cos

"No em fall record del temps tan delitós" Àusias March

Mig nua se't dóna i tu la prens i ella vessa, humida, imponent. Plena de llum, t'atreu el seu cos que té mil secrets. Ara tu et dónes i és ella qui et pren i emboca el teu sexe àvidament i el temps s'atura i t'hi buides del tot. Plena de llum, vinclada, fremint, fent collades, perlada de suor, amarada - els cabells embullats a les teves mans - amb els llavis oberts regalimant lluors, lentament llamineja i s'embeu la darrera gota que t'ha brollat. Tot el plaer concentrat en un punt. La llum. El llampec de l'instant que custudiaràs sempre als ulls i a la carn.


Fragment de Els ulls que vindran, de Jordi Carrió, un dels llibres que l'editorial Fonoll em va regalar com a premi dels jocs literaris d'en Jesús Tibau.

Comentaris (0)05-07-2011 21:24:55coses de fora, llibres, poesia

Llibres abandonats

Algun veí del barri ha decidit desprendre’s d’un grapat de llibres i els ha deixat en una caixa a costat dels contenidors de la cantonada. Sorpresa. No puc evitar donar-hi un cop d’ull, no hi trobo gaires coses que m’interessin, però m’acabo emportant un parell d’exemplars que no crec que llegeixi aviat (o potser sí) però que si més no tenen el seu interès: l’Atlàntida de Verdaguer i una recopilació de poesía de Rosalía de Castro, en gallec. A veure fins on puc entendre la poesia en aquesta llengua.

Comentaris (0)04-07-2011 20:16:16coses que passen, llibres

Camí de sirga

Rellegeixo llibres ben poques vegades, sobretot des d'un temps ençà que la pila de lectures pendents mai no minva. Però feia temps que duia al cap la idea de que volia rellegir Camí de sirga i finalment ho he fet. I és que no sé que té aquest llibre però a mi em sembla màgia pura. Potser és la història coral, potser és el bon humor barrejat amb sentiments profunds, amb un llenguatge molt ric i poètic i amb un tros de la història d'un poble que també té alguna cosa de la història de tots nosaltres. Segurament sigui una combinació de tot plegat el que fa que aquesta novel·la de Jesús Moncada sigui per a mi una de les millors que he llegit mai.

Es tracta d'una novel·la teixida a partir de la història de Mequinensa, la vila natal de l'autor, des de l'època d'esplendor del negoci de les mines de lignit durant la primera guerra mundial fins a la desaparició de la vila sota el pantà ara farà uns quaranta anys. Enmig, les vages dels minaires, la república i la desolació de la guerra i de la postguerra, i els anys de por i agonia per l'inevitable i cada cop més proper enfonsament de la vila sota les aigües. Es tracta, naturalment, d'una novel·la coral amb molts personatges dels quals els principals podrien ser el senyor Jaume i la seva filla Carlota, d'una de les principals famílies burgeses, i l'Arquímedes Quintana i en Nelson, patrons de llaüts, les barques que durant molts anys van solcar l'Ebre transportant riu avall el lignit extret de les mines de la conca. El mateix Neptú, el llaüt capitanejat pel Nelson, es podria considerar un personatge més de la novel·la, en què n'hi ha molts altres que es fan estimar com l'Aleix i la Malena de Segarra, l'Atanasi Resurrecció, Madamfransuà o els Honorats (Honorat del Cafè i Honorat del Rom) i molts d'altres que amb aparicions molt breus li donen al texte molt de colorit.

No crec en lectures imprescindibles ni en lectures obligatòries. Cadascú té dret a triar què vol llegir i quan. Ara, si em fan recomanar les meves lectures preferides, Camí de sirga estarà sempre en un dels primers llocs. Algun dia, ben segur, me'l tornaré a rellegir.

Comentaris (4)11-06-2011 10:57:09llibres

Millor que no m'ho expliquis

Es tracta d'un recull de sis contes curts (unes vint o vint-i-cinc pàgines) que tenen en comú que són situacions de comunicació o, millor dit, d'incomunicació humana. Curiosament el que m'ha agradat menys és el que li dóna el títol al recull i que és justament el darrer de tots. Els altres cinc, per a mi, una delícia. Personatges tant originals com l'escriptor que veu venir les idees en una imatge mental com si fossin camions que arriben per la carretera, s'aturen, descarreguen i ell només ha de transcriure el que va sortint de les caixes, o situacions quotidianes com la de la telefonada en què una persona parla molt i no escolta a l'altra. Personatges sovint tocats de soledat, o de vegades potser no, però sí amb un problema d'incomunicació molt concret. Tot plegat, tractat amb sensibilitat i també amb molt d'humor, cada història amb el seu to. Una bona lectura per moments escadussers, d'aquells en què es té una estona per llegir però no va bé encetar una novel·la.

Comentaris (0)14-05-2011 14:12:02llibres

La casa cantonera

Dues germanes es retroben després de molts anys a la casa de la seva infància, el dia de l'enterrament de la seva mare. En l'ambient resclosit de la casa cantonera, que ha d'anar a terra l'endemà, i amb l'acompanyament de les (poques) coses que els hi queden per repartir-se, hi floten tots els secrets que en el passat varen trasbalsar la família per sempre.

No es pot dir que el tema dels secrets familiars enterrats sigui nou. És un tema recorrent a la literatura perquè també és un dels grans temes de la vida humana. El que sí que puc dir és que el llibre és una petita joia que m'ha atrapat i que he devorat ben de pressa. Molt fluid de llegir, molt ben travat, uns personatges molt ben elaborats i les revelacions que van apareixent i que absorbeixen. Una escriptura magnífica.

La Sílvia Alcàntara va publicar la seva primera novel·la, Olor de colònia, fa tot just dos anys. Aleshores en tenia seixanta-cinc. Si aquella em va agradar molt, a La casa cantonera assoleix amb escreix les bones expectatives generades per la novel·la anterior. Potser no ha començat a publicar jove, però desitjo de debò que ens segueixi regalant els fruits de la seva ploma per molt de temps.

Comentaris (3)23-04-2011 10:56:58llibres

La princesa de gel - Els crits del passat

Bé, és un fet que darrerament tinc interès en llegir novel·la negra de tant en tant. Pura distracció, sí. També plaer. El meu darrer descobriment és aquesta autora sueca amb unes històries molt ben travades i uns personatges que m'estan agradant força. Són lectures que he fet en pocs dies i robant algunes hores de son, cosa que avui dia no és massa habitual en les meves lectures. També inclou un sentit de l'humor força agradable que es manifesta en situacions una mica absurdes, sobretot en els moments en què els protagonistes viuen els seus moments d'intimitat.

Ara faig una petita pausa i em dedico a altres lectures, però ben segur que sense trigar massa continuaré amb els dos llibres següents que ja s'han publicat i amb els que vagin sortint. Regalar-se estones de plaer com les que brinden la lectura d'aquests llibres hauria de ser obligatori.

En aquest cas, haig de dir que en la tria d'aquestes lectures de bon començament també hi va influir el fet de que són títols disponibles en format electrònic. Pel que he experimentat fins ara, els lectors electrònics són una bona eina de lectura, no cansen la vista i són ideals pels viatges per l'estalvi de pes i de volum.

Comentaris (2)16-04-2011 11:32:34llibres

Barcelona busca llibertat

I no només per les votacions de demà (que també). Aquest matí, un exemplar de "Barcelona t'estimo" s'ha llevat amb ànsies de llibertat. Tenia ganes de recórrer la ciutat de la que parla a les seves pàgines, sentir el seu alè i, qui sap, trobar-hi una nova companyia. I se n'ha sortit. S'ha quedat al carrer tot respirant Barcelona, tot cercant noves aventures.

Comentaris (2)09-04-2011 09:26:34llibres, llibres alliberats

Dia de llibres

Primer, he anat a la presentació de "Barcelona t'estimo". Ho han fet molt bé, ha estat una estona entretinguda i ja el tinc a les mans. Fa goig! I ben segur que també farà de bon llegir.

Després, una hora voltant per una llibreria abans d'anar a dinar. Tres llibres més a la butxaca, tot i que només un és per a mi. Encara que el segon també me'l llegiré abans de que se'l quedi qui correspon, i el tercer no descarto llegir-me'l també algun dia, que fa bona fila.

Un dinar en un lloc tranquil i baratet, i a la tarda una mica més de temps mirant llibres. Aquest cop ja no me n'he endut cap més. Ja n'hi ha prou! De fet en compro masses, perquè llegir prou que llegeixo, però la pila de pendents sembla que no baixa. El que passa és que les temptacions són fortes, hi ha tantes coses interessants per llegir que no hi ha més remei que fer tria...

Comentaris (2)02-04-2011 18:39:55llibres

Presentació "Barcelona t'estimo"

Hi esteu tots convidats!

Comentaris (4)21-03-2011 22:22:56coses que passen, llibres

Te deix, amor, la mar com a penyora

Els llibres de relats curts com ara aquest són ideals per llegir-los en trajectes curts, per exemple anant i tornant de la feina. En cada trajecte llegeixes un conte o dos, i si passen dies fins que tornes a tenir ganes de llegir en el viatge no has perdut el fil de res. Aquest petit recull de contes de la Carme Riera m'ha agradat molt, especialment la primera part, amb uns relats d'una atmosfera molt particular, bellíssima, amb històries d'amor molt peculiars de personatges amb vivències sovint allunyades de les convencions. Inoblidable el primer relat de tots, que li dóna el títol al recull. El relat final del llibre, “Jo pos per testimoni les gavines”, és un afegitó posterior que no estava a la primera edició del llibre i que l'enriqueix. Per a mi també ha estat un gran plaer gaudir dels matisos del seu llenguatge en variant mallorquina.

Comentaris (2)12-03-2011 20:28:02llibres

Viatge d'hivern

És el tercer llibre que llegeixo d'en Jaume Cabré i, definitivament, em temo que com a lector n'estic enamorat. És a dir, que en llegiré més. En aquest llibre, ens regala catorze petits contes en aparença independents, però que poc a poc es van lligant els uns amb els altres d'una manera inextricable, amb personatges que es repeteixen, que viuen situacions properes o que d'una manera tangencial entren en contacte d'un relat a l'altre, o que llegeixen un mateix llibre, o que estan units per una música. El viatge d'hivern, el musical de Shubert o el literari de diversos autors, apareix com un element destacat.

Cadascun d'aquests relats és una petita perla i es pot llegir de manera completament independent. Ara bé, jo recomano llegir-los sense gaire repòs entre ells, per tenir-los frescos en la memòria i poder gaudir en tota la seva dimensió de les connexions subtils que tenen.

Comentaris (2)05-03-2011 13:47:14llibres

Segueix sonant

Vet aquí un llibre molt especial, "Y la música sigue sonando". El doctor Graham Stokes és un neuròleg que treballa especialment amb gent amb problemes de demància i d'alzhèimer. En aquest llibre ens presenta una sèrie de casos que ha viscut dins de la seva professió, casos de gent que s'ha enfrontat a la malaltia amb una tenacitat extraordinària, casos de familiars o de personal de residències que han trobat solucions imaginatives per donar-li dignitat a pacients que sembla que ja no tenen res, tractant-los amb una humanitat exquisida, fent les seves vides millors en situacions molt complicades. Són més de vint històries i totes emocionen, en totes hi són presents el dolor immens d'una malaltia que provoca molt de patiment als qui la pateixen i a les persones més properes a ells. Amb imaginació, escolta i amor es poden fer coses extraordinàries.

Un llibre que de la tristesa en fa brollar una esperança encara més gran. Quan sembla que tot desafina, la música pot seguir sonant. Val la pena de debò.

Comentaris (3)12-02-2011 12:48:00llibres

Exili

Avui fa setanta-dos anys de la immensa desfilada de gent que travessava la frontera.

Era el final o el principi d'una època de molt patiment, o totes dues coses. L'exili no va ser gens fàcil, i no només per l'enyorament. Els de la meva generació hem tingut la sort de viure un temps de pau i de prosperitat com n'han tingut molts pocs dels nostres avantpassats, encara que ara la crisi ens pugui fer semblar una altra cosa. Gairebé no ens podem ni imaginar com de terrible va ser el patiment de tanta i tanta gent de les generacions dels meus avis i besavis. Per fer-nos una idea de com van ser de terribles aquells moments, jo recomano de llegir "La maternitat d'Elna", d'Assumpta Montellà (Ara llibres). És la crònica d'una illa de bondat en un mar de patiment.

La Maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses als caps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Comentaris (0)08-02-2011 21:08:41coses de fora, llibres

El pont del jueus

Feia temps que havia vist aquest llibre i m'havia cridat l'atenció, finalment me'l vaig comprar i ara l'he llegit. Vet aquí una novel·la històrica ubicada en el Besalú de fa gairebé mil anys, en l'època de la construcció del pont sobre el riu Fluvià. La rivalitat entre els comtats de Besalú i d'Empúries fa que sorgeixin un munt de dificultats imprevistes en l'execució de l'obra. Els jueus, amb una presència important dins el poble en aquella època, tindran un paper determinant a l'hora d'aconseguir que la construcció sigui un èxit i en la salvaguarda del comtat de Besalú.

La història és fàcil de llegir i en alguns trams atrapa de debò. M'ha fascinat molt la quantitat de detalls històrics incorporats de la manera de viure de l'època i del Besalú d'aleshores, es nota que hi ha quelcom més que una bona documentació al darrere, hi ha una autèntica passió pel tema que es llegeix perfectament entre línies i que transmet una mica aquest entusiasme. De vegades, fins i tot les ganes d'incorporar història de la bona s'acosten al límit de perjudicar el ritme de la novel·la, però mai no el sobrepassen, sempre fa de bon llegir.

Comentaris (2)22-01-2011 09:50:26llibres

Llibres 2010

No ho havia fet mai, però a mig any em van venir ganes de fer una llista dels llibres que havia anat llegint. Ara que ja ha passat l'any, què en faig? No és una llista ni llarga ni curta. Ni tan sols estan en ordre. Ni tampoc no estic segur de que no me n'hagi deixat cap. Jo n'estic satisfet. N'hi ha que me'ls he comprat, que me'ls han regalat, que me'ls han deixat i també de la biblioteca. Heus aquí:

  • La dona silenciosa, de Monika Zgustová
  • Contes del Pirineu català, de Sol Gasch
  • Obaga, d'Albert Villaró
  • Aurora Boreal, d'Åsa Larsson
  • Sang vessada, d'Åsa Larsson
  • La casa de gel, de Joan Pons
  • L'illa, de Giani Stuparich
  • Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís
  • Un país de butxaca, de Joan Daniel Bezsonoff
  • Aquests catalans estan tocats del bolet!, de Jordi Cantavila
  • Arrels nòmades, de Pius Alibek
  • L'últim patriarca, de Najat El Hachmi
  • Ombrívoles, de Víctor Català
  • Nusicaa, de Joan Maragall
  • L'ombra de l'eunuc, de Jaume Cabré
  • Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer
  • El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda
  • Catoia l'enfarinat, de Joan Bodon
  • El violí d'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada
  • Contes del Drac, de Joan Bodon
  • Una tempesta, d'Imma Monsó
  • El Garrell, de Loís Delluc
  • El símbolo perdido, de Dan Brown
  • Versos de tardor, d'autors varis
  • Totes les sortides dignes, d'autors varis
  • Aiguafang, de Joan-Lluís Lluís
  • Les rambles de Saigon, de Joan Daniel Bezsonoff
  • Diari de Tosa, de Ki no Tsurayaki
  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig

Per cert, veig que no hi ha cap relectura. Serà igual, enguany? Segurament no, perquè com a mínim n'hi ha un parell que tinc ganes de tornar-me'ls a llegir.

Comentaris (4)17-01-2011 18:47:59instants passats recuperats, llibres

Les rambles de Saigon

Aquest és un llibre dels primers temps d'en Joan-Daniel Bezsonoff, l'escriptor rossellonès, als anys noranta. Em temo que no és gaire senzill de trobar.

Fer-ne un petit resum és ben senzill. En Daniel Valls, un capità català, ens explica les seves aventures en el Vietnam ocupat pels francesos dels primers anys posteriors a la segona guerra mundial. Ens parla de l'ambient del Saigon de l'època, de les coneixences que hi fa i sobretot de les seves aventures i desventures amoroses, que inclouen des d'amors platònics fins a d'altres salvatgement carnals.

De bon començament em va costar una mica endinsar-me dins de l'ambient de la novel·la, però a mesura que avançaven les pàgines em va anar atrapant. L'autor suposa que el context històric de rerefons es força conegut, cosa que potser sigui certa per a molts lectors de la Catalunya Nord i pels francesos i vietnamites en general, però no en el meu cas. Les peripècies del capità Valls certament ho tenen tot per configurar una vida novel·lesca: un país en una guerra latent en què un atemptat pot trastocar qualsevol situació, amistats a prova de bomba, grans traïcions, amors apassionats, baixesa moral... el nostre protagonista no és, precisament, ni un gran heroi ni una persona exemplar, tan sols una persona atrapada per les circumstàncies d'un temps i dels seus sentiments.

Si algun dia per casualitat cau a les vostres mans, no deixeu de llegir-lo, és un bon entreteniment.

Comentaris (2)08-01-2011 10:29:01llibres