login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Articles de la categoria: coses que veig

Paisatge de mel

De vegades, es fan troballes estranyes d'aquelles que et sorprenen com a un nen. És el que em va passar aquest cap de setmana, tot esmorzant, quan vaig veure el pot de mel a contrallum. Hi havia mel líquida a la part de dalt, i mel solidificada a sota. La superfície de la mel cristal·litzada feia unes formes ondulades força peculiars, com una mena de paisatge de mel. Me'n vaig sortir amb prou feines a fer-ne una foto perquè us en feu a la idea, encara que no li fa justícia a la realitat. Coses curioses, coses petites que fan la vida més bonica.

Comentaris (3)29-01-2013 18:29:22coses que veig

Per què?

I jo em pregunto: per què les teteres de les cafeteries sempre vessen quan hom es serveix?

Comentaris (2)27-12-2012 17:37:56coses que veig

A quina hora arriba?

M'han enviat una foto d'allò més original. La creativitat al poder! No sé on és, però celebro veure que en temps com aquests hi ha gent que manté ben viu el sentit de l'humor.

Comentaris (2)17-12-2012 20:11:08coses de fora, coses que veig

Butxaca

Era una noia jove, d'aspecte sud-americà. Estava fent fotos amb el telèfon al seu nen, d'uns quatre anys, assegut en una cadireta enmig d'un vagó de metro ple. Acabada la sessió, ha desat el telèfon no a la butxaca (no m'he fixat si en tenia o no) sinó ben bé al bell mig dels seus dos pits. Per un instant, ho confesso, he pensat que tindria certa gràcia la foto que, òbviament, no he fet.

Comentaris (4)14-09-2012 18:32:46coses que veig

Milers de veus

Comentaris (2)12-09-2012 22:06:29coses que veig, haiku

Pell de lleopard

D'entre el reguitzell de turistes tots iguals, uns pantalons amb dibuix de pell de lleopard, com si volgués mostrar una fera humana, com si fos felina la Maria Castanya, com si un bon matí et vestissis d'animal i ja fossis un altre, i ja no fessis les mateixes files per fer les mateixes fotos que ja venen en postals. Un lleopard entre milers mirant en viu una postal que ha vist mil cops i no ha vist mai, i que ja no es pot veure en un paratge espatllat per una selva d'humans, tots iguals en la igualtat de les disfresses que n'amaguen les diferències enlloc de mostrar-les.

Comentaris (0)02-09-2012 16:32:46coses que veig, prosa poètica, tonterietes

Horaris comercials

Sembla ser que n'hi ha que volen eliminar restriccions als horaris comercials, perquè això de posar límits al temps que poden estar obertes les botigues és inassumible per a fer negocis. Que els centres comercials obren dotze hores al dia, sis dies a la setmana i a més a més uns quants festius l'any? Doncs no n'hi ha prou. Cal que obrin sempre que vulguin, i que la gent no pari de comprar mai, perquè deu ser que tothom està amb un delit irrefrenable de comprar i no pot aguantar ni un dia sense que li obrin les botigues. I el pobre botiguer que té un negoci petit que tot just li serveix per anar tirant o bé es queda a viure a la seva botiga amb un foc de campanya i un sac de dormir o bé es fot. Tanmateix, després creues alguna que altra frontera i et trobes amb què la gent prou que s'apanya per fer les compres que els hi calen amb uns horaris molt diferents:

Comentaris (0)28-08-2012 20:12:09coses que veig

Aranya

En un mur mig amagat d'un solar perdut hi han posat una aranya gegant. Suposo que és una mena punt mig entre l'art i la broma, o vés a saber què. A mi, que no em fan cap fàstic especial les aranyes, m'ha arrencat un somriure.

Comentaris (3)30-07-2012 21:08:55coses que veig

Somriures

Al metro, carretades de gent. Els somriures, només als anuncis.

Ni tan sols és una reflexió original.

Comentaris (2)26-07-2012 19:18:50coses que penso, coses que veig

Cicatrius

Al metro, hi veig una noia estrangera, de pell bastant fosca però un xic mestissa. Amb la roba d'estiu es veu el seu braç, farcit d'unes quantes cicatrius que tenen un aspecte força lleig. De quina història passada deuen parlar? Contínuament ens creuem i tractem amb el que en podríem dir gent normal, que té una vida normal i que sembla que coneixem prou bé o que ens fem una idea prou aproximada de com són. Però les seves marques més essencials, les seves cicatrius, no les veiem perquè acostumen a estar ben tapades per la roba d'hivern de les nostres convencions socials.

Comentaris (0)21-07-2012 15:53:35coses que penso, coses que veig

De més a la vora

Com que sembla que ningú ho va reconèixer, i certament la foto era més aviat petita, us en poso una altra còpia de detall, ara de més a la vora. Us sona, això? ¿Ho havíeu vist mai sense gent?

Comentaris (3)17-07-2012 19:47:02coses que veig

Sorprenentment buit

Sí, ja ho sé, és una mica petit i potser no es veu massa bé, però...

Reconeixeu això?

Ho havíeu vist mai, així?

Comentaris (1)16-07-2012 21:35:56coses que veig

Font

Molt curiosa aquesta font, a Sitges, a l'entrada del palau Maricel. Aquí ha quedat massa petit perquè es llegeixi, però en català pre-fabrià a l'esquerra hi diu: "Aquesta aigua no és bona per beurer", i a la dreta: "Aquesta sí pero no raija sempre".

Comentaris (1)09-07-2012 20:41:25coses que veig

Cotxe amb banyes

Maneres com pot veure arribar el dia el teu cotxe si l'aparques just a davant d'un local de lleure nocturn. I, si és això, rai.

Comentaris (2)11-06-2012 22:00:55coses que veig

Maletes

Els viatgers van amb unes maletes visibles, sovint, molt grans. Però encara són més grans les seves maletes invisibles.

Comentaris (2)25-05-2012 18:25:55coses que penso, coses que veig

Bandera

No es veu gaire, però vet aquí que m'he trobat penjant d'una façana una cosa que em pensava que no veuria mai. Aquesta senyera amb una estrella al mig és una bandera independentista aragonesa. Penjant en una casa. Era lluny, vaig fer la foto amb zoom i encara no es veu gaire, ho sento.

Comentaris (3)01-05-2012 10:45:50coses que veig

Sobre prínceps blaus

Vet aquí una altra perla de la mateixa persona. Perquè sí, estic segur que aquesta altra pintada que he trobat avui té la mateixa mà al darrere. Torno a dir el que vaig dir: si no té un blog, que l'obri.

Comentaris (0)16-04-2012 18:56:52coses que veig

Sant Just i la justícia

Avui m'he fixat que el calendari diu que demà, dia vint-i-nou de febrer, és Sant Just. Per tant, aquest sant només es pot celebrar un cop cada quatre anys. Potser això té alguna cosa a veure amb la poca justícia que hi ha al món.

Comentaris (2)28-02-2012 18:15:39coses que veig, tonterietes

Sobre mitges taronges

Quan l'incivisme és prou enginyós o creatiu com per arrencar un somriure me'l miro d'una altra manera. Qui hagi escrit aquesta frase hi ha posat enginy, m'ha fet gràcia, com pot ser d'aplicable a la vida de cadascú ja no en tinc ni idea. Això sí, és una pintada enginyosa en el contingut, en la forma no ho és gens i a més a més em sembla horrorosament lletja. Qui hagi fet això hauria de tenir un mur millor on expressar-se. Si no té un blog, que l'obri.

Comentaris (3)16-01-2012 20:07:53coses que veig

Un lloc curiós

Em resulta molt curiós que, a tocar dels blocs de cases tan horrorosos que conformen el barri de Bellvitge, enmig del parc hi aparegui una ermita antiga que recorda un temps que sembla que no hagi pogut existir mai, en què aquest era un indret pacífic. Què ens podrien explicar les seves pedres? Algun dia hi voldria anar sense presses i en horari de visites, conèixer-la també per dins i fer alguna foto millor que no pas aquesta que vaig tirar de pressa i corrents, gairebé sense parar de caminar, i amb la llum del capvespre puntual de l'hivern, quan les càmeres dels telèfons ja no tenen massa cosa a fer.

Comentaris (2)19-12-2011 22:42:30coses que veig

Ja s'acosten

M'he trobat amb els camells, cosa que em sembla que vol dir que els reis d'orient són a la vora. No m'he pogut estar de recordar-li que enguany he estat molt bon minyó, perquè ho digui al seu amo i que em faci moooolts regals. Perquè sí que sóc un bon noi, oi?

Comentaris (6)15-12-2011 21:20:15coses que veig

Arbres (39)

Passejo per la Girona vella i, tocant a la Sant Fèlix, em trobo amb aquest mirador cap a la devesa, amb els seus plàtans desgastant els colors finals de la tardor i, més lluny, les muntanyes, gairebé invisibles a la foto. I, a primera fila, demanant un protagonisme que no li pertocava, un xiprer que ve de baix punxa i travessa, tot cofoi, les vistes.

Comentaris (0)09-12-2011 21:49:15arbres, coses que veig

Les pel·lícules del tren

Va haver-hi un temps en què es va inventar una cosa anomenada vídeo, i en el transport públic de mitja o llarga distància (tren, autobús, avió, d'ara endavant diré només el tren per simplificar) van tenir la idea brillant de posar una pantalla i encolomar al públic una pel·lícula per fer el viatge més entretingut. Normalment, amb excepcions, acostumaven a ser pel·lícules força dolentes, una tradició que segueix ben viva.

Tenien un inconvenient: tant si volies com si no, et tocava suportar el film de torn, perquè el so era per a tot el públic, fins que ho van solucionar amb el següent pas en aquesta mena de ginys: posar un receptor de so a cada seient amb connexió d'auriculars individual. D'aquesta manera, qui volia seguir la programació de la pantalla o feia i qui no, no.

Darrerament l'oferta s'ha democratitzat encara més. Amb els ordinadors portàtils i altres andròmines dels temps que corren, n'hi ha que es porten les seves pròpies pel·lícules, igual que amb els llibres. I també existeixen, en alguns indrets, pantalles individuals a cada seient amb un catàleg de continguts disponible per a que cada passatger seleccioni el que vol veure.

Avui m'he trobat amb una versió més. La de la parella que es posa a mirar quelcom amb un sol ordinador (o l'aparell que fos) i, com que s'ho miren junts, enlloc de fer servir auriculars el que fan és deixar l'altaveu posat. Per tant, tornem al començament, has d'escoltar la pel·lícula tant si vols com si no vols, amb l'inconvenient que ara no veus la pantalla.

He dubtat d'encarar-m'hi (amb intenció pacífica), però com que el vagó anava mig buit me n'he anat directament a l'altra punta, a fer la meva. Ha estat un viatge la mar de tranquil.

Comentaris (4)08-12-2011 22:03:18coses que veig

Vigilant de lavabos

He anat a mirar una cosa a un centre comercial, avui. No he trobat el que buscava, però sí una altra cosa que m'interessava. He decidit, però, que no la comprava allà perquè preferia fer-ho en un altre lloc que m'agrada més, i m'he disposat a marxar per anar-hi. Abans, he decidit d'aturar-me un moment als serveis del centre comercial, per allò de les demandes del cos. A l'entrada, dos homes gairebé barraven el pas i m'he volgut escolar pel forat que deixaven quan un d'ells m'ha aturat. Aleshores m'he adonat de que era el vigilant, que hi havia un cartell. Mentre acabava d'atendre a l'altre home he tingut temps de llegir el cartell: l'ús del lavabo és gratuït si tens un tiquet de compra, i s'ha de fer un pagament simòlic si no el tens. Com que no havia comprat res, he tret la moneda, l'hi he donat maquinalment i he passat.

Quan ja estava una mica més alleugerit, el cap també se m'ha aclarit una mica. Pobre home, he pensat, quina feina més desagraïda, vigilant de lavabo d'un centre comercial, encastat en un racó petit, ni comfortable ni agradable i on la gent va amb la dèria de comprar i absolutament a la seva, com robots, sense ni mirar ni considerar mínimament als qui hi ha al voltant. Exactament tal i com jo acabava de fer, i continuament.

Quan he sortit, tot i que l'home estava atenent a un altre client, he dit ben clarament "adéu, bona tarda", i m'ha contestat.

Comentaris (0)02-12-2011 22:58:29coses que penso, coses que veig

Els hòbits belgues

A la ciutat de Bruges, a més a més dels humans flamencs que, com sap tothom, són la seva població autòctona, es veu que també tenen una altra mena d'habitants menys coneguda: els hòbits. Es pot veure perfectament en aquesta foto, comprovant la mida de la porta d'aquesta casa en comparació amb la dels cotxes que té aparcats al davant. Jo no en vaig veure cap, si algun dia els trobeu digueu-m'ho!

Comentaris (2)25-11-2011 20:09:32coses que veig

Diada castellera

Ahir vaig tenir l'ocasió de fer un tomb per una diada castellera a la plaça de la Vila de Gràcia. Poc afortunada, la veritat, en l'estona que vaig estar per allà: quatre castells, tres llenyes. Mala sort, sí, i en principi res més a dir, són coses que poden passar. Però no. En el cas del quatre de nou dels Castellers de Barcelona, crec que la llenya es podria haver evitat.

No hi entenc gairebé gens, de castells. Parlo només d'allò que, subjectivament, vaig veure a la plaça. Quan va arribar el seu torn d'atacar, van començar a muntar l'estructura del que primerament vaig pensar que seria un quatre de vuit. Des d'on era jo, em feia una sensació molt clara de que l'estructura era inestable, impossible de portar cap amunt com cal. Em semblava clar que només hi havia una alternativa, desmuntar-ho tot i tornar a començar de zero. Però, quan jo ja esperava una marxa enrere inevitable, les gralles van començar a sonar. Tot seguit, comptant la gent preparada per tirar cap amunt, vaig comprovar que no era un quatre de vuit sinó un quatre de nou, i tal i com anava pujant se'm feia del tot impossible que pogués arribar enlloc. Malauradament, la meva previsió es va acomplir, i el castell va fer llenya força abans de completar la càrrega. La veritat, em vaig emprenyar, el risc de caure és inherent al castells, pujar cap amunt sense un mínim de garanties em sembla una irresponsabilitat. Vull pensar que des d'un altre angle les coses es veien diferents de com les veia jo, perquè si no és així no puc entendre: crec que els castells s'han d'atacar només si es veu una possibilitat raonable de completar-los.

Com a curiositat, a la plaça hi vaig veure un home que, a banda de gaudir de la jornada castellera, també tenia voluntat d'orientar al turista ocasional:

Comentaris (4)21-11-2011 20:24:42coses que penso, coses que veig

Sortida al "carrer"

Passejant per Bruges, vaig descobrir que alguns habitants d'aquella ciutat han de tenir molt clar per quina porta surten de casa, per evitar problemes.

Comentaris (0)17-11-2011 21:57:43coses que veig

Aparcament

Una manera molt curiosa d'ubicar les zones d'aparcament que vaig trobar a Lambersart, França. En coneixeu alguna de semblant?

Comentaris (0)27-10-2011 20:51:46coses que veig

Avui... fa 34 anys

Estic caminant pel barri, fent el camí del metro a casa. Se m'ha fet força tard i els carrers estan pràcticament buits. Camino per la calçada, cosa que faig sovint en carrers de poc trànsit i especialment si vaig en direcció contrària a la dels cotxes. Em fa sensació d'amplitud, de llibertat. Tot de sobte em crida l'atenció un paper tirat pel terra. Sembla un diari Avui vell. La curiositat em fa desplegar-lo i tot: i tant que ho és, de vell! Concretament, del dia de Sant Jordi de 1977:

Com qui diu és gairebé una relíquia. Estic a punt d'emportar-me'l, però al final desisteixo, em conec i sé que quedarà com un tros de paper vell tirat per casa, poden més les ganes de no acumular brossa que la curiositat per llegir-lo. La portada, tan clara i contundent, és el símbol gràfic d'una època que sembla molt més llunyana del que realment és, però és clar, jo d'aquells dies no me'n recordo...

Comentaris (2)20-10-2011 22:44:56coses que veig

Font del Ferro

Flor que creix per tota banda
amb regor d'aigua o de plor
jo vull fer-ne la garlanda
pels silencis del meu cor

Antoni Salvà


Foto: Font del Ferro, a la vora de Viladrau.

Comentaris (0)18-10-2011 21:13:33coses de fora, coses que veig, poesia

La catedral més lletja del món?

Lilla és una ciutat bonica, passejar pels carrers de la ciutat vella és una experiència agradable i bonica per a la vista, amb els seus carrers tranquils i harmoniosos que tenen una retirada a les no gaire llunyanes ciutats flamenques. Aquest encís, però, es trenca completament quan hom es troba amb la façana de la catedral, una aberració de reforma o reconstrucció feta als anys noranta i que la converteix en una candidata al títol de catedral més lletja del món. Fora de la façana principal, la resta és una catedral diguem-ne normal i corrent, per tant bonica. A l'interior hi ha un cartell on justifica aquesta façana i n'explica el simbolisme, però ja no em vaig esforçar massa a acabar-ho d'entendre, perquè el que anava copsant em feia empitjorar cada vegada més la ja prou lamentable primera impressió visual. Quin desastre!

Comentaris (0)17-10-2011 20:21:56coses que veig

Carril bici minimalista

Curiós disseny, absolutament minimalista, el d'alguns carrils bici de la ciutat de Lilla (França). Només un petit senyal pintat al terra de tant en tant, sense cap separació lateral, ni tan sols una ratlla, que delimiti la frontera entre el territori dels ciclistes i el dels vehicles a motor. Per cert, els cotxes en aquest carrer circulen en el sentit contrari a les bicicletes.

Comentaris (2)13-10-2011 19:25:58coses que veig

Més psicodèlia

Un altre hotel amb unes quantes rareses de disseny que em vaig trobar, en aquest cas es tractava de gent a qui agradava jugar amb els colors cridaners. En vaig retratar el detall que em va cridar més l'atenció, els rotlles de paper de vàter. Millor que no en faci cap comentari, que encara em sortirà escatològic.

Comentaris (2)29-09-2011 23:04:48coses que veig

Una dutxa psicodèlica

Era un hotel barat però prou ben situat, pensat per a viatjants ocasionals i per a turistes modestos. Però, a l'hora d'anar a la dutxa, tenia reservada una sorpresa lluminosa. Crec que té a veure amb el fet de que, per algun motiu inextricable de l'organització interna de l'hotel, ens van donar una habitació adaptada per a minusvàlids.

Comentaris (2)26-09-2011 19:30:10coses que veig

Arredol

Torno després d'uns dies de vacances (forçades) de blog. I ho faig per dir que estic content de veure que hi ha qui encara és capaç de fer rajar aigua del que podria semblar un desert absolut, però que encara té una mica de vida: uns valents s'han atrevit posar en marxa Arredol, el primer mitjà de comunicació (digital, no podia ser de cap altra manera) en aragonès. I ho han fet sense cap mena de subvenció. Molta sort!

Comentaris (2)20-09-2011 18:46:10coses de fora, coses que veig

Setmana del Llibre en Català

He passat per la Setmana del Llibre en Català, que enguany té un format diferent com ja havia llegit a la premsa. I, la veritat, a mi m'agradava més el format antic, el d'abans: una sola carpa amb un gran fons de llibres classificats per gèneres, per contra de la quinzena de paradetes que han posat ara. La raó: amb l'altre format podia triar i remenar, voltar per tota la carpa mirant i decidint tranquil·lament el que em podia interessar, i la varietat per triar era més àmplia. Ara, cada paradeta és un espai més reduït on no hi ha tantes coses per tafanejar, i localitzar segons quins llibres és força més complicat. Per posar un exemple, potser a set o vuit parades s'hi podia trobar llibre nou d'en Jaume Cabré, però per buscar els seus llibres anteriors no sabies cap on anar. Algunes parades sí que han tret fons de llibreria o material especialitzat enlloc de les novetats, i els felicito, però en la meva opinió pel que fa als continguts més essecials (els llibres) la Setmana d'enguany ha perdut força qualitat.

Com a mostra, el resultat: l'any passat em vaig emportar a casa uns deu llibres, i me'n vaig deixar quatre o cinc a l'estacada per no carregar més. Enguany només me n'he quedat un parell, i un de tercer que em volia endur el vaig deixar estar perquè no hi va haver manera de retrobar la parada on l'havia localitzat i vaig decidir que ja el buscaré per les llibreries.

Comentaris (1)15-09-2011 18:29:41coses que penso, coses que veig

Missatge en un semàfor

Vas pel carrer capficat en això, i en això altre, i en allò de més enllà, i encara potser en allò, i ni t'hi fixes en un paperet d'oficina de color llampant enganxat al pal d'un semàfor del centre de la ciutat:

Però, com que el ninotet que diu si pots passar o no ha decidit posar-se vermell com un tomàquet, tot de sobte te n'adones de que el paperet és allà, i que duu un missatge que prou que podria ser per a això, o per a això altre, o per a allò de més enllà, i encara potser per a allò:

Així doncs, fora maldecaps!

Comentaris (4)05-09-2011 21:10:55coses que veig

Màquines de paraigües

A l'antiga de les dues estacions de tren de Lilla (Gare de Lille Flandres) hi ha una màquina expenedora que ven una cosa molt especial: paraigües. Un petit detall que permet a qualsevol nouvingut que s'hi fixi d'imaginar-se el clima que es trobarà en aquesta ciutat. Efectivament, de sol no n'acostuma a fer gaire i les pluges són força freqüents. És a dir, que si aneu cap allà val més que porteu paraigües, però si us el descuideu sempre tindreu una solució d'emergència a mà.

Comentaris (2)29-08-2011 22:22:40coses que veig

Un indret amb un nom sorprenent

Arribem a Brussel·les amb el tren i baixem a l'estació del centre (Centraal Station o Gare Centrale). El primer que volem fer, és agafar el metro per anar a deixar les nostres coses a l'hotel. Ens costa una mica trobar un indicador del metro en un entorn senyalitzat d'una manera diferent a la que ja tenim per la mà. Finalment la trobem, i pel que sembla indica un indret molt especial.

Es veu que hi ha un carrer o plaça que es diu així. No sé si el nom li ve d'haver estat una zona dedicada (fa més o menys temps) a l'ofici més antic del món o si té algun altre origen. No hi vem arribar a sortir a la superfície, per tant tampoc sé si és un lloc que valgui la pena visitar o no.

Comentaris (0)25-08-2011 19:13:18coses que veig

Vacances

Han estat pocs dies de viatge, força condensats, però em sembla que donaran força joc aquí al blog. Ja us aniré posant cosetes. Com podeu veure, vaig estar en un lloc on hi ha una certa afició a anar en bicicleta, prou com per posar un aparcament d'una mida considerable a l'estació de tren d'un poble d'uns deu mil habitants. Aquesta foto treta de passada des del mateix tren pertany a Ingelmunster, a Flandes.

Comentaris (2)16-08-2011 16:15:54coses que veig

Raqueta abandonada

Què hi fa, una raqueta de bàdmington reposant a la vora del camí que va de l'Abadia de Montserrat a la Santa Cova? No sembla pas un indret propici perquè ningú hi hagi fet una partida ocasional, Montserrat no és un lloc com per anar-hi a jugar i aquest terreny en concret és estret i pendent. Tot fent qualsevol jugada senzilla no seria gens difícil de caure rodant accidentalment pel precipici...

Comentaris (3)09-08-2011 11:20:21coses que veig

Font de les Paitides

Aquesta font és molt a la vora del poble de Viladrau, tocant al camí que va cap al turó dels sis avets. L'aigua és excel·lent, i tot i que ja és dins d'un terreny privat, el propietari permet que s'hi omplin garrafes d'aigua (sempre que no se'n faci un gra massa), cosa que fa que sigui una font bastant concurreguda. Amb el pas dels anys, la inscripció amb el poema que li va dedicar Guerau de Liost es llegeix amb dificultat i fins i tot se'n perd una part del text.

Entre les feixes esgraonades,
cada una d'elles com un retall,
brollen tes aigües mai estriades
com ansa llisa de pur cristall.

Ton marge dóna granada userda.
Les cueretes beuen de tu.
D'una pomera que ja s'esquerda
neda en tes aigües el fruit madur.

Quan les pageses tornen de missa
amb la caputxa plegada al braç,
tasten de l'aigua bellugadissa.

I quan reprenen, testes, el pas,
entre les herbes de la païssa
troben la calma de llurs quintars.

Guerau de Liost

Comentaris (0)02-08-2011 21:01:33coses de fora, coses que veig, poesia

El meu nom en alfabet ibèric

A la vila de Queretes, al Matarranya, hi ha un centre d'interpretació de l'escriptura ibèrica, la que feien servir els habitants de la península (d'una part de la península, de fet). Es veu que per aquella zona hi ha bastantes restes d'aquella cultura. Com que s'han trobat textos en llenguatge ibèric escrits en un mateix lloc amb alfabet ibèric i amb alfabet grec, s'ha pogut determinar amb una certa precisió com sonava aquella llengua tan antiga. I jo em vaig poder endur una transcripció del meu nom en alfabet ibèric:

Comentaris (4)28-07-2011 20:28:49coses que veig, tauleta gràfica

Allò de la toponímia

Allò de la toponímia n'hi ha que encara no ho tenen gaire clar. Tanmateix no sé per què em sorprèn. A alguns cartells de la Renfe el de Calders sembla que no és Sant Vicenç. Móra la Nova sembla que sigui algú que vingui dels països del Magrib, amb Marçà hom diria que això de l'accent greu encara no saben què és i, pel que fa a Vilanova i la Geltrú, a part de l'accent, hom diria que l'han escrit amb un corrector d'anglès configurat automàticament, amb aquesta “i” majúscula tan desconcertant...

Comentaris (2)14-07-2011 19:44:11coses que veig

Cadena

La cadena vigila la zona d'aparcament reservat d'un hotel de luxe. Però sembla que ha tingut un petit problema amb algunes anelles, i han decidit fer servir una mica de material d'oficina per sortir del pas. Molt de luxe, i tant.

Comentaris (0)11-07-2011 21:59:23coses que veig

Mentida!

La catedral de Conca presenta una façana imponent, com moltes altres. Però és mentida! Si mirem els dos arcs laterals de dalt, el que veiem a través seu és el cel. És a dir, que aquesta façana ve a camuflar el que de fet, a l'hora de la veritat, és una catedral petita. Pels cànons de les catedrals, és clar, que a mi amb una casa d'aquesta mida ben segur que no em mancaria espai.

Comentaris (2)07-07-2011 20:03:42coses que veig

Estirar la cadena

Per qüestions naturals, entro al lavabo de la cafeteria. Per qüestions diguem-ne també naturals, però no tant passo un instant desagradable. Qui sigui que ha passat abans no ha estirat la cadena. Quin fàstic! Però... estirat la cadena? Quan era petit a la majoria dels lavabos s’havia d’estirar una cadena per buidar el dipòsit, però ara això es veu cada vegada menys, el més comú dels models d’avui dia és el de prémer un botó. Però, de prémer un botó, com era el cas en aquest lavabo de bar, en seguim dient estirar la cadena.

Comentaris (2)30-06-2011 21:10:04coses que penso, coses que veig

Homenatges eclesials d'aquells que ja no s'haurien d'estilar

De vegades, visitant Castella, hom es troba sorpreses d'altres temps que segueixen ben vius. En una façana de la catedral de Conca, ciutat per altra banda realment bonica, hi podem trobar un homenatge a un personatge històric que representa unes coses ben clares i concretes. Pel fet de que sigui la façana de la catedral, suposo que les idees del bisbe (i de tots els bisbes que han ocupat la plaça en els darrers trenta-cinc anys llargs) queden clares. Les notes de color ens vénen a dir que si més no hi ha una part de la ciutadania que hi està activament en desacord.

Comentaris (2)23-05-2011 19:45:05coses que veig

Calendari

Un company de feina tenia una estona una mica morta i s'ha entretingut una estona en fer-se un calendari de taula d'allò més original. De sobte, he vist de reüll com el preparava i m'he quedat astorat. Quan ha acabat, me l'ha passat, i li he donat un cop d'ull. Està fet amb trossos de paper plegats, i són els mateixos plecs del paper els que l'aguanten. Queda molt bé. Però, quan me l'he mirat una mica més, he comprovat que s'havia equivocat i havia fet la seva obra d'art amb un calendari... de l'any que ve. Si més no ja el té a punt per d'aquí a uns mesos, si fos el de l'any passat la cosa seria pitjor.

Comentaris (0)19-05-2011 21:34:35coses que veig

Aparcament de bicicletes

Em sorprèn trobar-me un cartell com aquest:

Em sorprèn perquè les característiques d'aquest indret, Barcelona amunt, en què cal fer una bona pujada per arribar-hi no sembla un lloc on hom s'hi pugui trobar gaires bicicletes. Un cop d'ull, però, sembla que desmenteix la meva impressió en un tres i no res. No trigo ni cinc minuts a trobar-ne unes quantes d'aparcades en llocs que en principi no els hi correspon.

Potser sí, doncs, que habilitar un petit espai en condicions seria una bona idea.

Comentaris (3)12-05-2011 18:53:14coses que veig

Més estenedors

No hi ha massa gent que pugui dir que viu en una casa que fa paret en una antiga muralla, i encara n'hi ha menys que puguin dir que el seu balcó és una torre de muralla. Un privilegi que qualsevol vianant ocasional per la zona, i segurament també uns quants d'habituals, tindrà el desig i el plaer de contemplar amb admiració i àdhuc potser amb una mica d'enveja. Per tant, quin regal millor es podria fer que regalar-li al visitant l'entendridor espectacle de la roba estesa?

Comentaris (4)28-04-2011 20:32:18coses que veig

Estenedors

Un forat mirant al cel enmig de les cases. Penjant al bell mig d'aquest forat, els estenedors. La posició d'aquestes cordes d'estendre la roba és força curiosa, oi? D'una banda a l'altra d'aquest minúscul celobert, en perpendicular a dues finestres oposades, no pas en paral·lel que és com s'acostuma a veure. Per estendre la roba aquí, necessitaria un període d'adaptació per acostumar-me a una postura força estranya. I per estendre llençols?

Per altra banda, la disposició d'aquests estenedors em motiva també una reflexió sobre el que deuen ser els pisos d'aquest edifici. Fa la sensació que aquests pisos han d'envoltar el celobert de la mateixa manera que un monestir envolta el claustre. Si hi afegim la seva ubicació en una zona tranquil·la (poc trànsit, poc soroll i molt probablement unes vistes naturals magnífiques en una de les seves façanes) sembla que viure aquí pot ser una experiència gairebé monacal. És clar que, de fet, no sabem pas què hi passa, a dins d'aquestes parets (ni a les de molts monestirs). És clar que, amb una disposició així, encara queda una possibilitat més rocambolesca: i si són uns estenedors compartits entre veïns?

Comentaris (2)25-04-2011 12:08:30coses que veig

Un poble molt lletraferit

Una passada ràpida amb el cotxe no dóna per a més que per a fer una foto al vol, força ben caçada. Un poblet amb un nom així se suposa que hauria d'estar ple de lletraferits, oi? Algun dia caldrà peregrinar-hi per amarar-se de la seva saviesa.

Comentaris (3)21-04-2011 16:42:16coses que veig

De com no entendre'ns quan ens entenem

L'estadi Olímpic Lluís Companys es va omplir de gom a gom pel partit de l'USAP de Perpinyà contra el Toló. Feia un sol de justícia i una calorada de por, i per tant potser més que mai molts espectadors s'acostaven al bar a buscar un refresc (i molts també l'entrepà) abans que no comencés el partit.
No visito massa els estadis, però acostuma a passar sempre el mateix. L'espai és petit per la quantitat de gent que s'hi amuntega en poca estona. Tres noies joves es reparteixen una barra massa repleta per a elles. No estan especialment ben organitzades, ni tampoc tenen gaire pressa. La gent està bastant apilonada i l'espera és llarga. Finalment, es fa la petita escletxa que em permet repenjar-me a la barra.
A la meva esquerra, a un aficionat de la USAP li arriba el torn de demanar. Dues aigües, una cervesa i un sàndwich de formatge. La noia repeteix: dos aguas, una cerveza y un sandwich de queso. L'home es queda bocabadat, no entén res. Repetició de la jugada. Un altre aficionat de la meva dreta entra en la conversa. Potser la noia de la barra és de fora. No, afirma que és catalana. I efectivament parla català. Però quan l'home li demana el que vol en català, ella ho repeteix en castellà per confirmar-ho. Quan descobreixen que queso és formatge, els dos rossellonesos es pregunten si el que en català del Rosselló es diu formatge en català de Barcelona es diu queso. Queda aclarit que no, que és castellà. Amb tot això, el temps passa i la gent segeuix amuntegada al darrere, ara entenc com era que la cua amb prou feines avançava. Finalment s'entenen, sí, i l'home s'emporta el que vol cap a la seva localitat. Ha quedat clar que el seu client parlava català. Ha quedat clar que no sabia gens de castellà. La noia li ha seguit dirigint la paraula en castellà fins al final. Tampoc ha intentat fer servir el francès en cap moment. A l'estadi hi havia unes quaranta-mil persones que venien de França, moltes d'elles de la Catalunya Nord.
No ho entenc. Per què (si més no a la meva zona ho semblava) les noies que servien al bar no sabien francès? ¿Per què seguia parlant en castellà a algú que no en sabia i que, a més a més, parlava perfectament el català? ¿És tan difícil d'imaginar aquesta situació que no ens hi podem ni adaptar?

Comentaris (3)14-04-2011 18:41:24coses que veig

A qualsevol lloc

Cada vegada sembla més difícil trobar un indret on els humans, en passar, no hagin deixat un rastre d'aquests seus tan particulars. Especialment en aquests llocs que són perfectes per anar-hi i passar un dia tranquil de camp, encara que no siguin dels molt concorreguts.

Comentaris (4)10-03-2011 23:24:59coses que veig, renegant

Tot un exemple de bilingüisme

A l'estació de Sants, ja fa temps que la renfe ha decidit de fer-hi publicitat de les obres del nou túnel ferroviari i de l'estació de La Sagrera. Com no podia ser menys, la informació és perfectament bilingüe. Podríem dir que és bilingüe fins a la fi:

Per si no ha quedat prou clar, sapigueu que a dalt està escrit en castellà i a baix en català. Prefereixo no fer més comentaris.

Comentaris (1)31-01-2011 20:03:22coses que veig, llengües

De sobte, una taronja

No, no hi ha cap taronger al damunt d’aquesta reixa. Per tant, ha d’haver estat un humà el qui ha li ha donat aquesta fi tan estrambòtica a la taronja. Un accident no ho sembla pas. Serà cosa d’un bromista o d’una colla de bromistes?

La ciutat és així, un món ple de petites sorpreses, sovint absurdes o difícils d’entendre. Un indret on enmig de les intencions d’ordre el caos sempre s’hi ha d’acabar escolant d’una manera o d’una altra. Per exemple, aquesta vegada, amb una taronja finada en una reixa.
Comentaris (2)25-01-2011 18:14:58coses que penso, coses que veig

La mida de les coses

Doncs sí, les coses no són sempre com ens volen fer creure que són. He omplert dues ampolles de mig litre d'aigua (de les que faig servir normalment quan surto i m'emporto provisió líquida) amb l'aigua que tenia en una ampolla de litre de vidre de les que tinc a la nevera per fer servir per casa. El resultat, previsiblement, és que amb l'aigua de l'ampolla de litre s'han d'omplir exactament les dues ampolles de mig. No cal ser un setciències per saber-ho. Però vet aquí que:

Em temo que algú ens enganya. Quan ens diuen el volum d'aigua (o de qualsevol refresc) que hi ha en una ampolla, amb quin marge d'error poden jugar? Un dels dos models d'ampolla no conté la quantitat que diu que conté, i si fos un aficionat a fer apostes m'hi jugaria a que és la petita. A mi em sembla una versió líquida d'allò de vendre'ns quatre pessetes per un duro. És a dir, una enganyifa.

Comentaris (6)20-01-2011 18:54:21coses que veig

Sabates abandonades

Hi ha moltes maneres de llençar les coses velles. Avui dia, llençar les escombraries és tot un art: cada cosa ha d'anar al seu contenidor corresponent i de vegades les fronteres del que va a un o a l'altre són una mica difuses. Cal assumir-ho. Ara bé, en això de llençar les coses també hi ha qui hi posa força imaginació, com la persona que ha abandonat aquestes sabates i una ampolla d'aigua a sobre d'aquest contenidor de paper. A més a més, val a dir que té un sentit de l'estètica i de la pràctica força lloable, les ha posades en un lloc on tenen una bona visibilitat i un bon equilibri. Sí senyor.

Comentaris (1)10-01-2011 18:22:39coses que veig, sabates abandonades

Un carrer peculiar

A Perpinyà hi ha aquest carrer amb un nom ben peculiar. Qui devia ser, aquest Josep Cabrit? En una recerca ràpida al google no l'he trobat pas. Si en sabeu alguna cosa, m'agradaria que m'ho féssiu saber per satisfer la meva curiositat.

Comentaris (3)06-01-2011 12:35:43coses que veig

Sense calamarsa

Fa fred, però no sembla que n'hi hagi per tant. No hi ha hagut cap gran glaçada, ni tampoc cap pedregada. Què pot haver passat? Per alguna raó que se m'escapa, algú va omplir aquest jardinet de gel. No tinc ni idea de si tenien alguna funció que ignoro completament o si va ser alguna mena de descàrrega clandestina, però així encara li veig menys el sentit. El sol del migdia, en un parell de dies, ha fet el seu fet i pràcticament n'ha esborrat del tot el rastre.

Comentaris (2)03-01-2011 18:24:07coses que veig