login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Articles de la categoria: coses que penso

Una llibreria menys

A hores d'ara ja ho haurà comentat molta gent, però no vull deixar de dir que m'entristeix molt el tancament de la llibreria Catalònia. Quan era petit era una de les visites habituals del dia de Sant Jordi a Barcelona. Aleshores encara en dèiem la casa del llibre, ignoro fins quan va tenir aquest nom de manera oficial. Aquests darrers anys no era de les meves llibreries de referència, però igualment hi havia entrat alguna que altra vegada a banda d'assistir-hi a algunes presentacions. Saber que al seu lloc s'hi instal·larà una cadena de menjar ràpid, d'aquelles com ja n'hi ha tantes a tantes ciutats del món, encara m'entristeix més.

Comentaris (5)08-01-2013 20:58:37coses que penso, llibres

Bones festes!!!

Les profecies, com era d'esperar, s'han equivocat. Pel que sembla el món no s'ha acabat, encara. Tanmateix, no deixa de ser veritat que vivim temps molt convulsos i molt problemàtics a nivell social i a nivell de planeta. Crec que això cal no perdre-ho de vista ni abans, ni durant, ni després de les festes, ni abans ni després de la fi del món. I cal procurar ser-ne conscients en totes les coses que fem. Mentrestant, molt bones festes a tothom.

Comentaris (2)24-12-2012 12:01:03coses que penso

11 de setembre: som-hi!

Comentaris (3)11-09-2012 11:01:10coses de fora, coses que passen, coses que penso

Somriures

Al metro, carretades de gent. Els somriures, només als anuncis.

Ni tan sols és una reflexió original.

Comentaris (2)26-07-2012 19:18:50coses que penso, coses que veig

Cicatrius

Al metro, hi veig una noia estrangera, de pell bastant fosca però un xic mestissa. Amb la roba d'estiu es veu el seu braç, farcit d'unes quantes cicatrius que tenen un aspecte força lleig. De quina història passada deuen parlar? Contínuament ens creuem i tractem amb el que en podríem dir gent normal, que té una vida normal i que sembla que coneixem prou bé o que ens fem una idea prou aproximada de com són. Però les seves marques més essencials, les seves cicatrius, no les veiem perquè acostumen a estar ben tapades per la roba d'hivern de les nostres convencions socials.

Comentaris (0)21-07-2012 15:53:35coses que penso, coses que veig

Per què?

Per què els humans fem, tot sovint, que les coses senzilles siguin la mar de complicades?

M'ho pregunto en general i en particular.

Comentaris (2)13-07-2012 19:25:18coses que penso

Maletes

Els viatgers van amb unes maletes visibles, sovint, molt grans. Però encara són més grans les seves maletes invisibles.

Comentaris (2)25-05-2012 18:25:55coses que penso, coses que veig

Mudança?

Una característica d'aquest blog és que m'agrada publicar-hi alguna cosa, si puc, cada dia. Sense forçar-me: si no em va bé, no em va bé i no passa res. En això hi ha un tema que m'és especialment delicat: els caps de setmana. No són pocs els caps de setmana que no sóc a casa. Normalment, m'emportava el netbook, i si no tenia activitats que m'ho impedien publicava amb la mateixa normalitat que de sempre. Però ara... bé, ara m'ho miro d'una altra manera, per una raó que s'anomena telèfon. Ara, amb el telèfon puc consultar internet amb prou comoditat com per plantejar-me tranquil·lament de deixar el netbook a casa si no és per alguna necessitat especial. Pel que faig habitualment, en tinc prou. L'únic problema és el blog: amb els navegadors d'internet del telèfon és molt difícil manegar-se per la pantalla d'escriure aquest blog: els salts de línia no es fan bé, inserir imatges és pesat, el menú de la dreta per triar la categoria de l'article no acaba de funcionar bé... en fi, una mala experiència.

Per això em plantejo la possibilitat de la mudança. De continuar el blog a algun servidor que estigui més ben adaptat per introduir coses des del telèfon. Estic segur que n'hi ha, especialment els grans serveis de blogs segur que tenen bones aplicacions per a mòbil. Però també em fa pena perquè m'agrada ser aquí, en aquest raconet de flog que m'estimo i amb el .cat a dalt de tot de la pantalla. Obro un periode de reflexió indefinit, aquesta decisió no la prendré pas de pressa.

Ah, i això només afecta a aquest blog, Més a prop de la "A", que és de publicació regular. L'altre, el de La fulla al vent, més esporàdic, no el penso moure pas d'aquí.

Comentaris (0)14-05-2012 21:19:22coses que penso

Coses que no

Per molt que m'hi esforci amb la càmera, fent dibuixos, inventant tonterietes, amb poesia, amb descripcions o amb el que vulgui, hi ha coses que encara és del tot impossible de publicar-les en aquest blog. Com ara l'olor tan captivadora de les mèlies florides aquest capvespre de primavera.

Comentaris (2)08-05-2012 22:29:34coses que penso

Sobre l'experiència

L'experiència és un regal que t'arriba quan ja no et serveix de res o de ben poca cosa

Vaig apuntar aquesta cita ja fa temps (ben bé un any) i vaig cometre la imprudència de no apuntar d'on l'havia tret. D'algun llibre o d'alguna entrevista, estic gairebé segur que era un llibre i que posava aquesta frase en boca d'un personatge. Però, quin? No me'n recordo. Tant és, la deixo aquí perquè trobo que s'ho val.


Foto: Jasenka Petanjek, via openphoto

Comentaris (2)16-02-2012 21:14:24coses de fora, coses que penso

Vida nova?

Any nou, vida nova, diuen.
Enguany per a mi més aviat diria que any nou, horaris de son alterats, perquè de vida nova ara per ara no gaire. Fins que passi de nou el període d'adaptació.
Comentaris (6)09-01-2012 20:45:13coses que penso

Vigilant de lavabos

He anat a mirar una cosa a un centre comercial, avui. No he trobat el que buscava, però sí una altra cosa que m'interessava. He decidit, però, que no la comprava allà perquè preferia fer-ho en un altre lloc que m'agrada més, i m'he disposat a marxar per anar-hi. Abans, he decidit d'aturar-me un moment als serveis del centre comercial, per allò de les demandes del cos. A l'entrada, dos homes gairebé barraven el pas i m'he volgut escolar pel forat que deixaven quan un d'ells m'ha aturat. Aleshores m'he adonat de que era el vigilant, que hi havia un cartell. Mentre acabava d'atendre a l'altre home he tingut temps de llegir el cartell: l'ús del lavabo és gratuït si tens un tiquet de compra, i s'ha de fer un pagament simòlic si no el tens. Com que no havia comprat res, he tret la moneda, l'hi he donat maquinalment i he passat.

Quan ja estava una mica més alleugerit, el cap també se m'ha aclarit una mica. Pobre home, he pensat, quina feina més desagraïda, vigilant de lavabo d'un centre comercial, encastat en un racó petit, ni comfortable ni agradable i on la gent va amb la dèria de comprar i absolutament a la seva, com robots, sense ni mirar ni considerar mínimament als qui hi ha al voltant. Exactament tal i com jo acabava de fer, i continuament.

Quan he sortit, tot i que l'home estava atenent a un altre client, he dit ben clarament "adéu, bona tarda", i m'ha contestat.

Comentaris (0)02-12-2011 22:58:29coses que penso, coses que veig

Reordenar prioritats

Avui és un dia d'aquells en què veig com:

  • Per a coses que haig de fer i m'avorreixen, tinc temps de sobres i tot i així moltes no les acabo de fer o de fer bé.
  • Per a coses que em diverteixen i m'encantaria fer, gairebé no tinc temps i moltes no les acabo de fer o de fer bé.
  • Per a coses importants que cal que faci, que ni em diverteixen ni m'avorreixen, no trobo el temps ni la manera i moltes no les acabo de fer o de fer bé.

Com es fa, això de reordenar les prioritats?

Comentaris (3)01-12-2011 19:04:51coses que passen, coses que penso

Permet-te

Permet-te de tant en tant tornar a ser un meeeeeeu!

Comentaris (4)28-11-2011 20:41:25coses que penso, tonterietes

Diada castellera

Ahir vaig tenir l'ocasió de fer un tomb per una diada castellera a la plaça de la Vila de Gràcia. Poc afortunada, la veritat, en l'estona que vaig estar per allà: quatre castells, tres llenyes. Mala sort, sí, i en principi res més a dir, són coses que poden passar. Però no. En el cas del quatre de nou dels Castellers de Barcelona, crec que la llenya es podria haver evitat.

No hi entenc gairebé gens, de castells. Parlo només d'allò que, subjectivament, vaig veure a la plaça. Quan va arribar el seu torn d'atacar, van començar a muntar l'estructura del que primerament vaig pensar que seria un quatre de vuit. Des d'on era jo, em feia una sensació molt clara de que l'estructura era inestable, impossible de portar cap amunt com cal. Em semblava clar que només hi havia una alternativa, desmuntar-ho tot i tornar a començar de zero. Però, quan jo ja esperava una marxa enrere inevitable, les gralles van començar a sonar. Tot seguit, comptant la gent preparada per tirar cap amunt, vaig comprovar que no era un quatre de vuit sinó un quatre de nou, i tal i com anava pujant se'm feia del tot impossible que pogués arribar enlloc. Malauradament, la meva previsió es va acomplir, i el castell va fer llenya força abans de completar la càrrega. La veritat, em vaig emprenyar, el risc de caure és inherent al castells, pujar cap amunt sense un mínim de garanties em sembla una irresponsabilitat. Vull pensar que des d'un altre angle les coses es veien diferents de com les veia jo, perquè si no és així no puc entendre: crec que els castells s'han d'atacar només si es veu una possibilitat raonable de completar-los.

Com a curiositat, a la plaça hi vaig veure un home que, a banda de gaudir de la jornada castellera, també tenia voluntat d'orientar al turista ocasional:

Comentaris (4)21-11-2011 20:24:42coses que penso, coses que veig

Vint anys

Avui, molts bolgs per la xarxa estan fent un homenatge a la Montserrat Roig, en el vintè aniversari de la seva mort. Jo he de confessar que d'ella no n'he llegit gairebé res (només El temps de les cireres) i no sé quan en llegiré més, ara mateix no tinc cap llibre seu a la meva pila de pendents. Comptant que, a més a més, era molt jovenet quan ens va deixar, he de confessar que no sé gaire què dir-ne. Sí que veig que ha deixat un record molt sentit, pel que veig com a escriptora i també com a persona. I ni que sigui només pel gran respecte que tinc per la gent que és capaç de destacar en totes dues coses, he decidit sumar-me a aquest petit homenatge tot i no tenir res a dir.

Comentaris (5)10-11-2011 22:50:35coses que passen, coses que penso, llibres

Distàncies

Les distàncies que compten de debò, les que són realment importants, no es mesuren en metres ni en mil·límetres ni en kilòmetres. Són una altra mena de distàncies.

Comentaris (2)08-11-2011 18:18:29coses que penso

Omnipotent?

No en sé l'origen, però em va agradar la trampa lògica. Diuen, segons la doctrina oficial, que hi ha un Déu creador del món i que és omnipotent. La qüestió ve a ser aquesta: aquest Déu, ¿és capaç de crear un ésser més poderós que ell? Totes les respostes porten al mateix lloc:

  • Si és capaç, hi pot haver algú més poderós, i per tant no és omnipotent.
  • Si no és capaç, hi ha una cosa que no pot fer, i per tant no és omnipotent.

Conclusió: queda clar que no pot ser pas omnipotent.

Comentaris (0)03-11-2011 21:47:34coses de fora, coses que penso

Gargots

Té sentit, fer gargots en un paper amb retoladors de coloraines? ¿És possible tornar a ser una criatura? ¿Què és el que fa que en un moment donat si hom es posa a fer gargots en un paper acabi dibuixant una cosa o una altra? I, el resultat final, ¿té algun significat? D'un paper en blanc, de vegades, en surten coses d'allò més estrambòtiques, com si hi hagués somnis que es ténen adormit i d'altres que és tenen despert, o potser ni despert ni adormit perquè quan hom s'abdueix a fer coses estranyes en un paper en blanc vés a saber en quin estat de vigília està.

Comentaris (3)03-10-2011 20:39:24coses que passen, coses que penso, tonterietes

Setmana del Llibre en Català

He passat per la Setmana del Llibre en Català, que enguany té un format diferent com ja havia llegit a la premsa. I, la veritat, a mi m'agradava més el format antic, el d'abans: una sola carpa amb un gran fons de llibres classificats per gèneres, per contra de la quinzena de paradetes que han posat ara. La raó: amb l'altre format podia triar i remenar, voltar per tota la carpa mirant i decidint tranquil·lament el que em podia interessar, i la varietat per triar era més àmplia. Ara, cada paradeta és un espai més reduït on no hi ha tantes coses per tafanejar, i localitzar segons quins llibres és força més complicat. Per posar un exemple, potser a set o vuit parades s'hi podia trobar llibre nou d'en Jaume Cabré, però per buscar els seus llibres anteriors no sabies cap on anar. Algunes parades sí que han tret fons de llibreria o material especialitzat enlloc de les novetats, i els felicito, però en la meva opinió pel que fa als continguts més essecials (els llibres) la Setmana d'enguany ha perdut força qualitat.

Com a mostra, el resultat: l'any passat em vaig emportar a casa uns deu llibres, i me'n vaig deixar quatre o cinc a l'estacada per no carregar més. Enguany només me n'he quedat un parell, i un de tercer que em volia endur el vaig deixar estar perquè no hi va haver manera de retrobar la parada on l'havia localitzat i vaig decidir que ja el buscaré per les llibreries.

Comentaris (1)15-09-2011 18:29:41coses que penso, coses que veig

Escola catalana

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Comentaris (2)06-09-2011 07:00:20coses de fora, coses que passen, coses que penso

Estirar la cadena

Per qüestions naturals, entro al lavabo de la cafeteria. Per qüestions diguem-ne també naturals, però no tant passo un instant desagradable. Qui sigui que ha passat abans no ha estirat la cadena. Quin fàstic! Però... estirat la cadena? Quan era petit a la majoria dels lavabos s’havia d’estirar una cadena per buidar el dipòsit, però ara això es veu cada vegada menys, el més comú dels models d’avui dia és el de prémer un botó. Però, de prémer un botó, com era el cas en aquest lavabo de bar, en seguim dient estirar la cadena.

Comentaris (2)30-06-2011 21:10:04coses que penso, coses que veig

Nuclears

Això de les nuclears aquests dies és un tema estrella, per l'incident japonès. El que ha passat realment no ho sabem ni tenim massa clar com és de greu per tres raons: primera, la informació potser no ha estat prou clara i han amagat coses, que amb els accidents nuclears acostuma a passa. Segona, de física i d'energia nuclear no en sabem gaire, per no dir gens. Tercera, els periodistes que ens n'informen tampoc no en saben, amb la qual cosa ens diuen les mil i una barbaritats. El que és pitjor és que passen els dies i tampoc no s'informen bé. Ahir, després d'una setmana de notícies sobre Fukushima, encara vaig veure un titular ben gran d'una inexactitud brutal i exasperant en un diari que presumeix de ser seriós i rigurós. Dels que, a més a més, serveixen per crear alarma.

Amb el que sabem fins ara, l'accident nuclear és greu, sí, però si no empitjora és molt menys dramàtic que la destrucció humana i material que va provocar la gran onada.

La qüestió, penso, no és si produir energia nuclear és segur o no ho és. Probablement ho és força si pensem que en mig segle els accidents realment greus es poden comptar amb els dits de la mà. El cas és que, per segura que sigui, d'accidents sempre n'hi haurà, i el risc d'una catàstrofe pitjor que les que hem conegut, per petit que sigui, sempre existeix. La pregunta final és si el preu compensa el benefici. Jo penso més aviat que no, però és perfectament opinable.

L'energia nuclear ens proporciona una quantitat d'energia molt elevada d'una manera estable. Això és un gran avantatge. El preu que en paguem són uns residus que seguiran sent perillosos durant generacions, i esporàdicament accidents que poden deixar regions senceres deshabitades i multiplicar els càncers entre la població. És un preu alt, molt alt, jo crec que massa alt. Del que em sembla que no som gaire conscients és de que paguem preus igualment alts per altres coses, i les donem tant per descomptades que ni tan sols hi pensem. Per exemple pel tràfic. Pel benefici de la comoditat de poder anar a tot arreu amb llibertat, socialment paguem el preu de tenir uns quants morts i ferits greus a les carreteres cada setmana. Es prenen mesures per mirar de reduir-ho al màxim, però tots sabem que de desgràcies n'hi seguirà havent. Igualment amb els avions. Prenem totes les mesures de seguretat possibles, però sabem que d'accidents sempre n'hi haurà, i per tant assumim haver de plorar una desgràcia de tant en tant pel benefici que suposa poder viatjar a qualsevol lloc del món amb rapidesa. En el tema nuclear, no hi ha un acord social clar de que compensi o no.

En qualsevol cas, ara mateix la nostra vida de cada dia depèn de les centrals que tenim en funcionament, sense elles tindríem problemes de subministrament d'electricitat. No les podem aturar, el que sí que està a les nostres mans (bàsicament a les dels nostres governants, però la gent també hi hem de poder dir la nostra) és quin camí i quines alternatives dissenyem pel nostre futur.

Comentaris (0)19-03-2011 11:10:26coses que penso

Massa...

Definitivament, m'he quedat una mica instal·lat en el caos, i en bona mesura és per voler fer masses coses. Si, m'interessen molt totes, però em temo que va arribant l'hora d'establir prioritats, i alguna que altra cosa, per molt que també tingui ganes de fer-la, haurà d'esperar una mica...

Comentaris (2)01-03-2011 22:48:11coses que penso

Han fixat la data

M'han fixat una data clau. Aviat, d'aquí a poques setmanes, em jugaré una cosa força important davant d'un comitè a qui he de convèncer, en pocs minuts, de que la meva proposta val la pena. Estaré molt nerviós, ho sé. També sé que puc fer-ho. Ara em toca definir com i amb què gestionaré aquests pocs minuts de camí cap a la glòria que m'han posat al davant. La idea que tinc és vaga, massa vaga encara, cal dir que per sort tinc prou temps per desenvolupar-la. El temps que em donaran, en canvi, és curt, massa curt pel que demana el que jo vull. Per tant, toca madurar un esforç de condensació important, o potser millor que de condensació un esforç de simplificació i senzillesa. Crec que aquesta és la clau, que sigui senzill i potent, o si més no senzill i prometedor.

Comentaris (3)24-02-2011 20:38:43coses que penso

Tres coses

Només calen tres coses, que a més a més van seguides: obrir-li la porta a una és el primer pas per a la següent. Són:

  1. No pensar
  2. Deixar que passi
  3. Espontaneïtat

Un cop apareixen les tres, es produeixen els miracles. Tancant-los-hi la porta, tot és feixuc. Dir-ho és molt senzill, practicar-ho és més lent i és el pas següent. M'hi acompanyeu?

Comentaris (3)14-02-2011 21:03:00coses que penso

Esbufegant

Hi ha dies en què les coses no funciones com hom voldria. El problema és quan, de ser dies, passen a ser temporades. Perquè això vol dir que alguna cosa no rutlla.

A mi, darrerament, m'està passant. A poc a poc, però sense pausa, un fanalet s'ha anat apagant i algunes coses importants s'han anat difuminant cada vegada més. Me n'havia adonat i m'afectava, però no massa, perquè tenia altres coses il·lusionants en les que hi posava la meva atenció. Sí, hi havia dies que em carregava, i se'm fa feixuc, i també amb altres coses he anat desconnectant.

A la fi ha passat allò que havia de passar. És a dir, que m'han cridat l'atenció. Amb raó. I ara, què? Després del cop inicial, que em va deixar fet una pelleringa, he reaccionat. És com un rebot, no sé com d'intens ni quan durarà perquè la causa de fons encara hi és. Sigui com sigui, em calia una sacsejada. Ho trobo fotut, però el cas és que és així: molt sovint, la vida ensenya a base de patacades.

Comentaris (2)07-02-2011 20:45:36coses que penso

Petites reflexions

De vegades, tot i saber una cosa i molt bé, és molt senzill oblidar-la.
No n'hi ha prou amb entendre les coses. Cal fer-les vives. aquest és el pas més important, el més difícil i el més apassionant.
La manera d'aprendre a escriure és escrivint. Picant pedra.
Si deixo la porta oberta, els somnis i moltes altres coses aparentment impossibles poden passar.
Els regals inesperats arriben en el moment més oportú, perquè tenen vida pròpia i saben què és el que convé.
Per tot això, crec que és un bon moment per trencar unes quantes barreres. I per què no per trencar-les totes?
Som-hi!!!

Comentaris (0)03-02-2011 18:28:53coses que penso

De sobte, una taronja

No, no hi ha cap taronger al damunt d’aquesta reixa. Per tant, ha d’haver estat un humà el qui ha li ha donat aquesta fi tan estrambòtica a la taronja. Un accident no ho sembla pas. Serà cosa d’un bromista o d’una colla de bromistes?

La ciutat és així, un món ple de petites sorpreses, sovint absurdes o difícils d’entendre. Un indret on enmig de les intencions d’ordre el caos sempre s’hi ha d’acabar escolant d’una manera o d’una altra. Per exemple, aquesta vegada, amb una taronja finada en una reixa.
Comentaris (2)25-01-2011 18:14:58coses que penso, coses que veig

Flexibilitat

Jo ja ho sabia, que no és el meu fort. Té un avantatge: en aquest aspecte no hi ha gaire gent que em superi en marge de millora. Però el moment precís de trobar-me davant de la situació no és divertit. Al voltant, tothom arriba més enllà, n’hi ha que fan el que cal i d’altres que en fan un succedani. Jo em quedo en una mena de succedani del succedani. Em sento una mica impotent, i faig el que puc sense demanar-me més, paciència i bona esperança.

Sí, que hi farem, de flexibilitat no en tinc gaire, i hi ha una articulació en concret on en tinc tan poca que es podria dir que no és normal. Amb tot això, potser anar a ioga no és una bona idea. O potser precisament és una idea excel·lent.

Comentaris (4)13-01-2011 18:39:18coses que penso