login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Articles de la categoria: coses que passen

Adéu al bícing

Me'n vaig fer ja fa uns quants anys, quan feia ben poc que m'havia instal·lat a Barcelona. No acabava de quadrar amb les meves necessitats de desplaçament, però m'agradava i tenia moments bons per a fer-lo servir. De tant en tant em feia propòsits de fer-ne un ús més continuat, i no em duraven gaire. Me'n recordo que de bon començament era bastant desastrós: gairebé sempre que volia fer un trajecte, havia d'esperar al segon a al tercer intent per tenir una bicicleta en condicions. Després va millorar, i ara fa temps que de bicicletes defectuoses no me'n trobava gaires. Però d'avinenteses per fer-les servir, també en tenia cada vegada menys. Al final he acceptat la veritat. No ho faig servir, doncs adéu.

El discurs oficial es vanta de que Barcelona és una ciutat força adequada per anar amb bicicleta. En algunes zones, potser sí. en general diria que no, encara que sí que està millor que anys enrere. Per a les meves circumstàncies particulars, gens.

Comentaris (3)25-02-2013 19:55:07coses que passen

Avís

Com que aquests dies veig que ja estic atenent el blog menys que no em pensava, ja ho aviso: el mes de novembre, i fora d'algun moment puntual, per acumulació de compromisos no em veureu el pèl (en aquest cas, la lletra) per aquí. D'aquí a final de mes sí que espero seguir comentant o penjant alguna cosa que altra. Disculpeu les molèsties.

Comentaris (2)22-10-2012 21:29:20coses que passen

Regal

No era el meu aniversari, però de la festa també en vaig sortir amb un regal en forma de paperet amb ganes de compartir felicitat:

"Camina, respira, riu i gaudeix"

Coses senzilles per a una vida, sovint, més complicada del que cal.

Comentaris (0)17-09-2012 22:50:05coses que passen

11 de setembre: som-hi!

Comentaris (3)11-09-2012 11:01:10coses de fora, coses que passen, coses que penso

Dibuixos i fotos amb haiku

Alguns dibuixos i algunes fotos amb haiku les he posat a la xarxa. Tothom a qui li agradin té l'opció de comprar-ne o regalar-ne algun en diferents format de tipus póster, o com a targetes de felicitació. N'aniré afegint més, suposo. Els podeu trobar aquí:

http://instaprints.com/profiles/pere-fornells.html

Posaré l'enllaç al lateral del bloc i al meu perfil, perquè estigui accessible amb facilitat

Comentaris (0)09-09-2012 14:15:24coses que passen

Orxata i granissat

Fa uns anys, en un curs d'estiu a El Escorial, hi vaig trobar una orxateria valenciana on hi vaig descobrir una combinació de beguda fresca que em va semblar exquisida: meitat orxata, meitat granissat de llimona.

Ahir em vaig retrobar amb aquesta beguda a una altra orxateria valenciana ubicada, curiosament, al carrer Escorial de Barcelona. Com si estiguessin units per una mena de vincle misteriós, l'Escorial i l'orxata barrejada amb granissat.

Ara ve la part que falta: com se'n diu, d'aquesta veguda. Allà on la vaig conèixer anys enrere, en deien un alcoià (bé, un "alcoyano", que allò era Castella). Però allà mateix hi vaig conèixer dos nois valencians que en deien, senzillament, un mig-mig. I resulta que a l'orxateria d'ahir ni una cosa ni l'altra, allà en deien un canari. Si algun dia em torna a venir de gust, com l'hauré de demanar?

Comentaris (2)22-08-2012 20:16:17coses que passen

Sabates equivocades

Vaig posar una nota a la barra lateral del blog, demanant aportacions per a la sèrie de les sabates abandonades. Però vet aquí que em vaig equivocar, i no vaig posar del tot bé l'adreça electrònica. ¿Hauré perdut gaires sabates, per això? ¿Què deu pensar qui les hagi rebut per correu?

La vida, sovint, es guarneix d'aquestes petites anècdotes que li donen el seu gust peculiar.

Comentaris (1)26-06-2012 18:38:53coses que passen, sabates abandonades

Absent

Aquesta setmana he anat bastant de corcoll i no he pogut seguir el blog amb l'atenció que m'hauria agradat. Em sap greu. No és que hagi tingut gaire menys temps, les circumstàncies m'han superat una mica, vet aquí.

Comentaris (5)21-06-2012 21:59:48coses que passen

El preu de les coses

El preu de les coses, ja se sap, depèn força del lloc on es compren. Avui m'he descuidat de comprar una ampolla d'aigua de mig litre al lloc A per 30 cèntims, i l'he hagut de comprar al lloc B per un euro i mig. A més a més, segurament ni l'una ni l'altra fan realment mig litre.

Comentaris (1)08-06-2012 18:36:45coses que passen

Músic

Fent transbordament pels túnels del metro, en una cantonada, un noi amb una guitarra i un micro, cantant. Una estampa habitual, però avui, de sobte m'adono que hi ha una cosa que no passa tan sovint. No és als meus ulls, és a les meves orelles. El noi està cantant en català! Sembla gairebé increïble. No m'he pogut estar de deixar-li una moneda.

Comentaris (1)04-06-2012 20:51:46coses que passen

Puzzle (4)

He trigat molt, un parell de mesos des que el vaig acabar, però finalment ja el tinc! El meu primer puzzle emmarcat i penjat a la paret. I ben maco que trobo que queda. Sense presses, però algun dia espero fer-ne un altre.

Comentaris (2)21-05-2012 19:22:01coses que passen

Parella lingüística

Avui he estrenat parella lingüística. Una noia colombiana que vol millorar un català que ja parla força bé. Un plaer! I el català amb un cert accent de Bogotà, força curiós, té una musicalitat diferent però no sona gens lleig.

Comentaris (3)17-05-2012 21:41:25coses que passen

Esperant tastets

Avui tocaria publicar els tastets d'aquest mes. Però sóc fora de casa i amb el navegador del telèfon no me'n surto. Els trauré tan aviat com pugui.

Comentaris (0)28-04-2012 12:04:42coses que passen, tastets

Retrobament

Vaig escriure aquest petit relat ara fa sis anys. M'impressionava que hagués pogut passar una cosa així. A la meva imaginació no hi entrava que hagués pogut passar com qui diu a tocar de casa. Estic en estat de xoc, enfadat i trist.


Mentre enfilava l'Avinguda Corrientes repassava, en un exercici mental, tot el que li volia explicar al Máximo Zanetti. Ell es pensava que ens havíem citat per a compartir partitures de clarinet, perquè la veritat, allò que de debò m'havia fet marcar aquell número de telèfon per quedar amb ell, només li podia dir a la cara.

No tenia ni idea de com reaccionaria quan sapigués que, en realitat, la raó de la nostra cita era molt diferent. Duia al damunt una còpia de totes les proves que havíem pogut acumular després d'anys i anys de barallar-nos amb un laberint de burocràcia i de silencis. I aquest era el moment culminant de tots aquells anys de lluita. Havia quedat amb un noi que no coneixia per dir-li que aquells a qui havia anomenat pares no eren realment els seus pares. Que els seus pares de debò, els nostres pares, havien desaparegut feia molts anys, durant la dictadura, quan la mare estava embarassada d'ell. Que la seva àvia, la nostra àvia, amb qui jo m'havia criat, feia molts i molts anys que es manifestava, cada dijous, a la Plaza de Mayo. En definitiva, anava a dir-li a un noi de gairebé trenta anys que tota la seva vida era una mentida. I anava, també, a retrobar-me amb la meva veritat.

Vaig baixar de l'autobús urbà, havia arribat a la xocolateria. Amb un cop d'ull ràpid a la barra en vaig tenir prou per localitzar el noi que buscava. Aquell rostre esprimatxat, aquell nas, eren la viva imatge de les antigues fotos del pare. Ell també va intuir de seguida que jo era la noia amb qui s'havia citat. Vaig demanar una xocolata amb xurros i tot seguit vem anar a seure en una petita taula al fons del bar. Jo estava molt nerviosa. Mentre remenava la xocolata, una mica massa espesseïda per al meu gust, vaig decidir no esperar més. Tres dècades de mentides ja són prou temps. Amb gran dificultat, vaig començar a parlar:

- Máximo, veuràs... realment no he vingut a parlar de partitures de clarinet...

Comentaris (0)15-04-2012 11:27:53coses que passen, relats

Una mica d'exercici

En faig massa poc sovint, i per tant estic en molt baixa forma. Avui he agafat la bicicleta només per bellugar, no per anar enlloc. A més a més, estrenava casc. Una hora i mitja, gairebé vint-i-dos kilòmetres, a una mitjana de catorze punt sis kilòmetres per hora. Òbviament, no és gran cosa, però està prou bé per a algú que no belluga gaire com jo. A més a més, el GPS pot mesurar distàncies i velocitats, però de quantificar els moments de felicitat no en té ni idea.

Comentaris (0)01-04-2012 13:55:35coses que passen

Capcinadeta eficient

Tornant de la feina, m'adormo a l'autocar sense adonar-me'n. Una història es va filtrant pel meu cap com si fos real, però és un somni. Un somni vindria a ser com el capítol següent del llibre que m'estic llegint, inventat per les neurones adormides tal com raja. Obro els ulls, i només queden un parell de minuts per a la meva parada. He descansat de gust. D'això se'n diu una capcinadeta eficient! Del que he somiat, ja no en recordo res.

Comentaris (2)19-03-2012 18:42:31coses que passen, somnis

En concert

Fa uns anys em va venir la curiositat de saber com sonaria la llengua occitana. Com que amb internet moltes coses són més senzilles que mai, em vaig trobar amb moltes cançons, amb una sonoritat que em va encantar, sovint amb paraules que entenia força. També amb força diferències segons les regions. Una de les músiques que em va agradar més va ser la del grup gascó Nadau, molt emblemàtic a les seves terres. Ahir, vaig tenir el plaer de veure'ls en directe, i va ser realment fantàstic! Com a exemple, una gravació de l'any 2005, amb subtítols que permeten d'entendre una mica millor la lletra. A youtube n'hi ha bastantes més.

Comentaris (2)08-03-2012 18:34:36coses de fora, coses que passen

El francès de l'entrada del metro

M'acostava al metro a una hora tardana i allà, a l'entrada, hi havia una colla de gent força jove, jo diria que entre vint i vint-i-cinc anys. Un d'ells se m'acosta per demanar-me una adreça. Em sona molt i sé que és molt a la vora, però no hi acabo de caure. Gairebé sense pensar-ho, me n'adono que el noi és francès, el seu accent marcadíssim el delata. Amb alguna altra persona de la colla amb qui comenta la jugada parla en francès. Tanmateix parla un català extraordinari. Serà rossellonès? No li he arribat a preguntar, però no m'ho sembla, fora de l'accent el català que parla sona d'aquí, també són poquíssims els rossellonesos de la seva generació que el parlen. Finalment, amb l'ajuda del mapa del telèfon aclarim l'adreça que busquen i entro el metro corrents, que ja faig tard.

Sí, hi ha gent de fora que et parla en català amb tota la naturalitat del món, com jo m'hi he posat a parlar-li sense pensar-ho. M'agrada molt. M'agrada menys que sigui tant extraordinari com per escriure aquest apunt al blog. Millorarem! Som-hi!

Comentaris (2)05-03-2012 21:03:19coses que passen

Puzzle (3)

Ja el tenim aquí! La fase final ha anat més ràpida que no em pensava. Vet aquí la imatge dels salts d'aigua Parakauni, a Nova Zelanda, completament reconstruida. Ara només em queda buscar un marc i penjar-me-la a la paret. Algun dia tornaré a fer un puzzle, ben segur.

Comentaris (0)27-02-2012 18:34:50coses que passen

Puzzle (2)

Han passat unes quantes setmanes i el puzzle va avançant a poc a poc. Algunes parts de la foto ja són ben visibles, i d'altres es comencen a insinuar. Tal i com vaig avançant, em trobo amb algunes dificultats, com ara que les zones més senzilles ja les he fet i les que em queden cada cop són més difícils. A més a més, de tant en tant em trobo amb que alguna peça que em pensava que ja estava col·locada no era a lloc, cosa que dificulta molt completar el seu entorn. Com a avantatge, com que ja he posat bastantes peces i les que em queden les tinc, més o menys, classificades, trobo que buscar alguna cosa concreta ja no acostuma a costar massa. És entretingut!

Comentaris (2)12-02-2012 19:59:13coses que passen

Carret

Coses que passen quan es va a comprar amb presses. Arribo al supermercat corrents, lligo el meu carro de la compra i em fico a la butxaca la clau de la cadena. Tot seguit, agafo un carret. Circulo ràpidament per les fileres del supermercat. Em descuido d'alguna cosa que volia comprar, però de cap de les que necessitava urgentment, per tant cap problema. Pago i me'n torno a buscar el meu carro, i aleshores em trobo amb la sorpresa de les presses: no està lligat. He ficat una moneda i he tancat el pany, però entremig no he fet el pas de lligar la cadena al voltant del carro. És a dir que tota aquesta estona he anat amb la clau a la butxaca tenint el carro deslligat. Encara hi era, de fet no crec que volin gaire, els carros, encara menys els models de pa sucat amb oli com el meu, però gairebé sempre el lligo. Aquesta vegada, no lligar-lo m'ha regalat un somriure.


Foto via photopin: photo credit: i k o via photopin cc

Comentaris (0)06-02-2012 19:58:21coses que passen

Un dia dos molt tres

Avui és el dia del tres, concretament el dia 33-333. Un dia que només tenim un cop cada quatre anys. Què vol dir, que és el dia 33-333? Vol dia que:

1. És el dia que fa trenta-tres d'enguany.
2. Falten tres-cents trenta-tres dies perquè s'acabi l'any.

Unes xifres rodones ben curioses.

Comentaris (4)02-02-2012 18:20:09coses que passen, tonterietes

Puzzle

Fa anys que tenia al cap que un dia volia fer un puzzle. La setmana passada vaig sortir de rebaixes i vet aquí que me'ls vaig trobar de cara. Heu comprat mai un puzzle a les rebaixes? No és dels complicats, són 1500 peces de res que representen un salt d'aigua de Nova Zelanda. No volia agafar-ne cap de més peces per la meva manca d'experiència, i vaig fer bé, perquè avanço molt a poc a poc. Però m'ho estic passant molt bé, i quedarà fantàstic a la paret quan l'hagi acabat.

Comentaris (0)22-01-2012 20:39:35coses que passen

Bon any!

Molt bon dia i molt bon any! I, en aquest cas, també bon aniversari, perquè avui fa un any que vaig estrenar aquest blog. M'ho he passat molt bé publicant cosetes tot aquest any, i per tant ho seguiré fent. Ja fa dies que penso que m'agradaria que hi hagués alguna novetat, potser alguna mena de secció nova. De moment no tinc res a punt, però quan madurin les idees ja us ho trobareu. Mentrestant, el que ja està dit:

Comentaris (2)01-01-2012 12:48:19coses que passen

Singlots

El d'enguany em sembla que el recordaré per molts anys com el Nadal dels singlots.

Pels volts de les quatre em va venir el singlot, i no hi havia manera d'aturar-lo, ni fent glopets d'aigua ni aguantant la respiració ni res. Després de mirar per internet i de provar no sé quantes tècniques per aturar-lo, a les cinc tocades se'm va passar.

Però no era la seva última paraula, què va. Una hora més tard va tornar i em vaig passar una estona encara més llarga amb singlot, ben bé fins a tres quarts de vuit. No sabia si riure o plorar, perquè la cosa ja era una mica desesperant, m'estava posant de mal hunor i tot.

Cap a les nou, va tornar a venir, però aquesta vegada va ser un singlot normal, amb uns quants glopets d'aigua se'n va anar i ja no va tornar més.

Comentaris (3)26-12-2011 11:54:10coses que passen

Intercanvi aconseguit

Fa uns mesos vaig conèixer un noi gallec a la feina, recent arribat aquí precisament per a aquest treball. De fet, estrictament per feina no coincidim mai, ens trobem de tant en tant a l'entrada, a la sortida o en altres espais compartits. Gairebé de bon començament, li vaig proposar un intercanvi: jo li parlava en català i ell a mi en gallec. Amb alguns dubtes, ho hem anat acomplint sempre. Ell està molt més exposat al català que no pas jo al gallec, com és natural, però la veritat és que les converses senzilles les puc seguir amb molta més facilitat que no em pensava, i resulta estimulant.

Aquest matí ens hem trobat, ha començat saludant-me i tot de sobte s'atura i diu una cosa com ara "òndia, et veig i ja em surt automàticament parlar en gallec, d'aquella manera en què sense pensar-ho et poses a parlar automàticament en una llengua a una persona".

Intercanvi aconseguit!

Comentaris (2)23-12-2011 14:44:23coses que passen

Enfocar-se en escriure

M'he instal·lat a l'ordinador un programa anomenat FocusWriter orientat a escriure sense distraccions, com una ajuda per a concentrar-se únicament en allò que s'està escrivint. Fa molt bona pinta i crec que em pot ser de bona ajuda quan em posi a escriure, el problema és: quan m'hi poso? Perquè d'intenció molta, però de fets, no gaires...

Comentaris (2)12-12-2011 21:58:15coses que passen

Reordenar prioritats

Avui és un dia d'aquells en què veig com:

  • Per a coses que haig de fer i m'avorreixen, tinc temps de sobres i tot i així moltes no les acabo de fer o de fer bé.
  • Per a coses que em diverteixen i m'encantaria fer, gairebé no tinc temps i moltes no les acabo de fer o de fer bé.
  • Per a coses importants que cal que faci, que ni em diverteixen ni m'avorreixen, no trobo el temps ni la manera i moltes no les acabo de fer o de fer bé.

Com es fa, això de reordenar les prioritats?

Comentaris (3)01-12-2011 19:04:51coses que passen, coses que penso

Vint anys

Avui, molts bolgs per la xarxa estan fent un homenatge a la Montserrat Roig, en el vintè aniversari de la seva mort. Jo he de confessar que d'ella no n'he llegit gairebé res (només El temps de les cireres) i no sé quan en llegiré més, ara mateix no tinc cap llibre seu a la meva pila de pendents. Comptant que, a més a més, era molt jovenet quan ens va deixar, he de confessar que no sé gaire què dir-ne. Sí que veig que ha deixat un record molt sentit, pel que veig com a escriptora i també com a persona. I ni que sigui només pel gran respecte que tinc per la gent que és capaç de destacar en totes dues coses, he decidit sumar-me a aquest petit homenatge tot i no tenir res a dir.

Comentaris (5)10-11-2011 22:50:35coses que passen, coses que penso, llibres

Objectes perduts

Un objecte meu ha passat a engrandir la llista inabastable d'objectes perduts d'aquest món, i potser també la llista d'objectes trobats d'algú altre. Es tracta del cable que connecta el telèfon a l'ordinador. Ara mateix estic intentant connectar-lo per bluetooth, i no me n'estic sortint. Això vol dir que, fins que no arregli aquest problema, recuperi l'andròmina perduda o me'n compri una de nova, no hi podrà haver fotos en aquest blog. Si més no fotos recents, fetes amb el mòbil que és la meva càmera habitual, com la que tenia pensat de publicar avui. Sí que en poden seguir apareixent unes quantes que tinc d'arxiu, sobretot de haikus i d'arbres però també alguna altra cosa, que em poden permetre que aquest blog quedi una mica menys visual però no tant.

Comentaris (2)10-10-2011 22:15:05coses que passen

Gargots

Té sentit, fer gargots en un paper amb retoladors de coloraines? ¿És possible tornar a ser una criatura? ¿Què és el que fa que en un moment donat si hom es posa a fer gargots en un paper acabi dibuixant una cosa o una altra? I, el resultat final, ¿té algun significat? D'un paper en blanc, de vegades, en surten coses d'allò més estrambòtiques, com si hi hagués somnis que es ténen adormit i d'altres que és tenen despert, o potser ni despert ni adormit perquè quan hom s'abdueix a fer coses estranyes en un paper en blanc vés a saber en quin estat de vigília està.

Comentaris (3)03-10-2011 20:39:24coses que passen, coses que penso, tonterietes

Jordi Pere Cerdà

M'arriba la notícia de la mort, avui, del Jordi Pere Cerdà tot just dos dies després d'acabar de llegir les seves contalles de Cerdanya, que vaig comprar a Perpinyà ara ja fa un temps. Més que no un llibre seu, es tracta d'un volum recopilatori de contes tradicionals de la zona.

Amb en Jordi Pere Cerdà hi tinc una relació una mica accidentada. Va ser el primer escriptor nordcatalà que vaig llegir, ja fa força anys, quan a casa van comprar la seva novel·la Passos estrets per terres altes. Jo era molt jove, i aquella novel·la, d'una gran complexitat reforçada pels molts elements poc familiars per a mi del seu llenguatge, em va superar completament. Vaig abandonar-ne la lectura sense haver passat masses pàgines. Ara fa un parell d'anys, vaig animar-me a tornar-ho a intentar. Em va costar, però vaig fer un esforç i a la fi vaig començar a trobar-li el què. Llavors, el llibre va desaparèixer dins d'una motxilla que algun espavilat es va emportar d'un bar sense que ningú no se n'adonés. El vaig buscar en llibreries i estava completament fora de circulació. I per tant em vaig quedar sense llegir Jordi Pere Cerdà, fins ara que acabant l'estiu he llegit aquesta recopilació de contes just abans de veure'l al telenotícies.

Comentaris (0)13-09-2011 22:18:28coses que passen, llibres

Escola catalana

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Comentaris (2)06-09-2011 07:00:20coses de fora, coses que passen, coses que penso

Llibres abandonats

Algun veí del barri ha decidit desprendre’s d’un grapat de llibres i els ha deixat en una caixa a costat dels contenidors de la cantonada. Sorpresa. No puc evitar donar-hi un cop d’ull, no hi trobo gaires coses que m’interessin, però m’acabo emportant un parell d’exemplars que no crec que llegeixi aviat (o potser sí) però que si més no tenen el seu interès: l’Atlàntida de Verdaguer i una recopilació de poesía de Rosalía de Castro, en gallec. A veure fins on puc entendre la poesia en aquesta llengua.

Comentaris (0)04-07-2011 20:16:16coses que passen, llibres

Regal (sense saber-ho)

Sense pensar-ho, ni voler-ho, ni proposar-s’ho, el veí del costat m’ha fet un regal que s’ha infiltrat espontàniament per l’escletxa que separa els nostres balcons.

Comentaris (3)27-06-2011 19:36:41coses que passen

Arnes i per allà baix...

Vaig tenir la sort de passar el cap de setmana passat a Arnes, a la Terra Alta, gràcies a un cop de sort i a la gentilesa de la gent de La Premsa, que fa uns mesos van oferir un cap de setmana d'allotjament com a premi dels jocs literaris d'en Jesús Tibau. Hi vam estar fantàsticament bé i vaig tenir l'ocasió de trepitjar una terra que no coneixia. Em va encantar. Hi tornaré, n'estic segur.

Vam anar-hi sense plans massa concrets, una mica sobre la marxa, amb molta tranquil·litat. Al final, vam fer una mica més de turisme de pobles que de natura, en contra del que havíem previst, però també va estar molt bé perquè la veritat és que els pobles de per allà, començant pel mateix Arnes, s'ho valen. Només cal veure la posta de sol que ens va rebre el divendres al vespre (evidentment, la qualitat de la foto li fa perdre bona part del seu encant, ja ho sento):

A més a més d'Arnes i el seu simpàtic museu (Casa de la Mel), també ens esperaven alguns pobles propers de la part més meridional de l'Aragó de parla catalana, com per exemple Vall-de-Roures, una autèntica delícia i on vaig tenir el goig de conèixer personalment la Llibreria Serret, de la que m'havia parlat, també, en Tibau. O Queretes, on vam tenir un petit contacte amb l'escriptura dels antics íbers.

I diumenge, abans de tornar, ens vam acostar al gran riu, a lo riu Ebre. Un regal de viatge, i mai millor dit.

Comentaris (1)23-06-2011 20:30:35coses que passen

Lot de llibres

Des de l'editorial Fonoll, m'han fet arribar aquest lot de llibres, que correspon al premi que em va tocar per sorteig als jocs literaris d'en Jesús Tibau del mes passat. Moltes gràcies!

  • Els dies que vindran, de Jordi Carrió
  • Estampes. Antologia poètica 1970-2007, de Pere Bellmunt i Beà
  • Finestra i espill, de Josep Vallverdú
  • Orgànic, de Guillem Viladot
  • Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues, de Joan Prats i Sobrepere, Joan Cervera i Batariu i Albert Manent i Segimon
  • Cuina per a no professionals, de Lourdes Martínez
Comentaris (2)07-06-2011 21:46:14coses que passen

Una mica tard

sense suc ni bruc Sense substància ni gràcia

Del gran diccionari de la llengua catalana: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0129481

La mare ho sabia, però no havia passat el filtre de la transmisió generacional. Està bé aprendre-ho, però m'hauria anat bé saber-ho ABANS de que m'ho preguntessin a l'examen de nivell C.

Comentaris (2)06-06-2011 22:42:59coses que passen

Records de turista

Passo per la plaça Lesseps. Sento com un nen li diu a sa mare: "Al parc Güell un turista em va fer una foto".

I jo em pregunto: quan ensenyi les fotos del seu viatge, què en dirà, el turista, d'aquesta foto? Potser dirà que és el retrat d'un "típic infant aborigen"...

Comentaris (2)30-05-2011 19:51:53coses que passen

Repartidors

Esperava un paquet d'una compra que vaig fer per la xarxa, ho faig de tant en tant. En aquests casos, gairebé mai no sóc a casa quan arriba la cosa. Alguna vegada, m'han deixat el paquet a casa d'alguns veïns que se l'han trobat sense esperar-lo i que han estat molt amables guardant-lo. D'altres, el més habitual, m'atanso al vespre a recollir-lo a l'oficina de correus de més a la vora, o de l'empresa de missatgeria que sigui. Hi estic acostumat, hi compto i no m'és cap problema. Compto amb què m'arribarà l'avís, ho vaig a buscar i llestos.

Aquest cop, no. D'anar-ho a buscar, res de res. De rebre-ho a casa, tampoc, perquè resulta que el seu horari de repartir s'acaba abans de l'hora en què jo arribo a casa. Com pot ser? No torno pas tan tard, jo. No tinc més remei que donar una altra adreça, però la de la feina no pot ser, allà no és gens operatiu de rebre un paquet. Aleshores, ho vull redirigir a cals pares. Doncs tampoc, perquè resulta que els pares viuen una mica lluny i els de l'empresa aquesta no m'admeten que faci un canvi de província. Caram, sí que n'és de complicat.

A la fi els hi he pogut donar una altra adreça on, amablement, em recolliran el paquet. Em servirà d'excusa per a fer una visita, això està bé. Ara, espero que no em torni a tocar més amb aquesta empresa.

Comentaris (1)26-05-2011 20:49:50coses que passen, renegant

Acampa't

Comentaris (2)21-05-2011 11:36:21coses que passen

Retorn

Abans, al tornar d'estar uns dies fora xerraves una mica i et posaves al dia. Ara, passo uns quants dies fora de circulació i em trobo amb una nota que diu "tens tants missatges per llegir". Com es pot abordar, això?

Comentaris (3)09-05-2011 20:04:20coses que passen

Rugbi

L'ambient durant tot el dia al voltant de l'estadi Olímpic, i després a dins, va ser fantàstic. Molt colorit i festiu. El rugbi en viu, un espectacle que no havia vist mai, fa patxoca. Quina empenta que hi posen! La pega és que els meus coneixements del joc són limitats i això de vegades em dificultava de seguir el que estava passant, tot i que m'havia preparat una mica i no es pot dir que anés perdut del tot, ni molt menys. A la primera part el Toló anava molt fort, els usapistes van sortir nerviosos i amb prou feines si van aguantar les envestides de l'adversari. Ho van fer prou bé i va ser una llàstima l'error final que els va dur a la mitja part amb desavantatge.

La segona part ja va ser una altra cosa. Amb empenta, passió, bon joc i solidaritat d'equip, els catalans van remuntar amb prou solvència com per guanyar sense ni patir als darrers minuts. L'assaig del Toló que va maquillar el resultat al l'últim sospir fins al 29-25 final va ser només una anècdota que no va poder aturar l'explosió d'alegria de l'afició catalana. I és que s'han colat entre els quatre millors d'Europa, un resultat històric. I una gran oportunitat per gaudir d'un rugbi d'alt nivell com no s'havia pogut veure a Barcelona. Si es repeteix, us aconsello d'anar-hi almenys una vegada, l'espectacle s'ho val.

Dissabte, per poder-ho suportar, va caldre una bona dosi de crema solar, perquè ens vam torrar de valent. Aquest cop ho vaig aconseguir, me la vaig escampar bé i no m'he fet cap cremada. Tot un èxit. Com a nota negativa, des de la meva zona de l'estadi la megafonia era inintel·ligible, cosa que ens va fer perdre detalls importants i també ens va impedir de seguir bé el cant de l'Estaca.

Tinc una anècdota molt interessant, però me la reservo per un altre apunt que vindrà d'aquí a pocs dies.

Comentaris (0)11-04-2011 19:06:38coses que passen

Hi ha dies...

Hi ha dies en què sembla que el temps no hagi passat. Hi ha dies en què l'eforç de molts anys sembla que no hagi servit per a res més que per tornar al començament. Hi ha dies en què sembla que les forces s'acabin.

Tot sovint semblen dies que no s'han d'acabar mai. Però no és així. Els dies dolents són com els dies bons. Passen.

Comentaris (4)04-04-2011 21:37:15coses que passen

Gargots

Es la mena de cosa que es fa quan hom escolta més o menys atentament, podria prendre apunts però no li cal perquè ja els té o perquè és un moment en què no calen i a més a més necessita afluixar una mica la tensió, nervis o com li vulgueu dir. Us presento uns gargots al més pur estil meu.

Comentaris (0)31-03-2011 18:54:35coses que passen

Mala sort

Avui ja no he passat nervis. El moment era important, sí, però només a títol informatiu. Pel que fa a la resta, tot estava decidit. Al final, la cosa ha estat més o menys com em temia, tot i que encara em quedava l'esperança d'un resultat millor. Però no. Allò que jo volia haurà de, com a mínim, esperar. M'ho han ensabonat bé, això sí. M'han deixat portes obertes i oferiments interessants, i jo crec que ho han fet sincerament. Ho han enfocat tot molt positivament. En fi, sospiro i toca seguir endavant.

Comentaris (2)28-03-2011 21:30:39coses que passen

Cancel·lacions

Aquesta setmana sembla que és la de les coses que es cancel·len.

Dilluns, vaig fer una escapada mig d'estranquis per tractar un assumpte important, i va resultar que aquest assumpte no el dirimirem fins la setmana que ve.

Ahir, també vaig fugir abans d'hora, i quan vaig arribar a lloc em vaig trobar amb que la causa de la meva fugida havia estat ajornada.

El concert de dissabte no havia de ser cap cosa transcendent musicalment, probablement no hauria generat ni una sola ressenya enlloc. Tanmateix, jo el tenia assenyalat com una fita important en el calendari d'aquesta primavera. Doncs no es farà, i vés a saber si tindrà una nova data o no.

I el sopar de dissabte (que no tenia absolutament res a veure amb el concert) també ha desaparegut del mapa.

Amb tot això, com pot ser que aquest dilluns no hagués estat, directament, dilluns que ve?

Comentaris (0)24-03-2011 21:22:03coses que passen

Presentació "Barcelona t'estimo"

Hi esteu tots convidats!

Comentaris (4)21-03-2011 22:22:56coses que passen, llibres

Ja tenim portada!

I, ben aviat, tindrem llibre! Com serà, quan sigui quelcom més que una foto bonica? Serà una barreja de molts somnis personals, una coral ubicada dins del nostre paisatge. Tinc ganes de veure com queda.

Comentaris (0)14-03-2011 22:59:41coses que passen

Rebuda

Que bonic obrir l'armari i que des de dins et rebin amb alegria!

Comentaris (0)07-03-2011 09:49:27coses que passen

Sense senyal

Per circumstàncies imprevistes faig tard, però no volia deixar de dir-ho.

Comentaris (0)19-02-2011 09:36:11coses que passen

Adéu, Jordi Barre

S'ha mort en Jordi Barre. Ja n'havia sentit parlar, i quan vaig estar a Perpinyà fa un temps me'n vaig entornar amb un disc seu. El primer tast no em va desagradar, i després escoltant-lo més m'he anat enamorant d'algunes de les seves cançons. Segurament, jo no ho sé, era el nord-català més famós. En podeu veure una entrevista que li van fer a TV3 l'any 1992 aquí.

Comentaris (0)17-02-2011 22:07:01coses de fora, coses que passen

Un caprici

M'he comprat un petit caprici, una tauleta gràfica d'aquestes amb les que escrius amb un llapis sobre una superfície tàctil i el que vas fent apareix directament a la pantalla de l'ordinador. La idea només és trastejar una mica, deixar anar la meva creativitat, però de moment...

Em cal anar-m'hi acostumant, dedicant-li un temps que no tinc. No he estat mai gaire bo dibuixant, per tant, quina mena de coses em sortiran o seré capaç de fer amb aquest aparell? La resposta espero que es vagi veient una mica per aquí, també. Voldrà dir que he sabut fer coses que em satisfacin.

Comentaris (0)10-02-2011 22:54:07coses que passen, tauleta gràfica

No vénen soles

Si més no, això és el que diuen els castellans. Que les coses dolentes mai no vénen soles. Potser és per això que, després de que m'hagi assaltat un virus amb ganes d'incomodar-me m'havia de passar alguna cosa més. Potser és per això que aquest matí just abans de sortir de casa m'he trobat, quan anava a mirar el temps que feia, amb què una finestra no es volia obrir de cap manera. Mecanisme bloquejat (és força vell, sí, però quines ganes d'emprenyar) Potser és per això que ara mateix una xifra molt important no acaba de quadrar, i potser també és per això que un projecte que estava barrinant s'ha complicat força, burocràticament parlant.

Deu ser això, que les coses dolentes no vénen mai soles. De fet, la dita parla de desgràcies, però és que si d'això en digués desgràcies em sembla que estaria exagerant.

Al cap hi ha la fi, tinc un virus que emprenya, sí, però puc seguir fent vida normal, només una mica més lent i prenent-me un xic més de descans. A més a més, amb una repassada ara a la tarda he aconseguit que la finestra es torni a obrir, i ara esperem que duri. I, pel que fa al numeret i al projecte, ja aniran com hagin d'anar.

Apa, donsc fins aquí hem arribat. Ara és el torn de les coses bones, que ben segur que també vénen sempre acompanyades.

Comentaris (2)27-01-2011 19:44:52coses que passen, renegant

Motorista intrús

Jo volia fer una foto del carrer buit amb el Canigó nevat al fons, i que de passada cal dir que no hauria quedat gens espectacular. De fet, entre la nuvolada i la distància el Canigó gairebé ni es veu. Però vet aquí que un motorista intrús va decidir passar just en aquell moment per esdevenir el protagonista principal (i anònim) de la imatge, caçat en ple revolt i amb un casc blanc lluent que fa un joc perfecte amb el seu vehicle.

Comentaris (2)15-01-2011 10:26:51coses que passen

Bon dia i bon any!!!

Bon dia i bon any!!!

Des d'ara aniré penjant les meves cosetes per aquí. El resultat encara no tinc gaire clar quin serà, anirà creixent i prenent forma pròpia. Espero que us agradi!

Ah, també obro un altre espai per recollir els haikus que vagi publicant aquí i d'altres més antics, publicats o no: La fulla al vent

Comentaris (2)01-01-2011 11:51:49coses que passen