login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Articles de la categoria: coses de fora

Una cançó celta

Pel que he llegit avui dia només són més o menys un u per cent dels escocesos els qui parlen el gaèlic escocès. D'entre ells, aquesta cantant. De la lletra no n'entenc ni un borrall, però em sembla pura màgia.

Comentaris (3)18-03-2013 19:01:56coses de fora

Paraula d'Espriu

Ja s'ha activat la pàgina web, el projecte per tant ja és en marxa. El termini no comença fins d'aquí a uns dies, però qui en tingui ganes ja pot començar a pensar-hi. Em plau col·laborar en això. Paraula d'Espriu.

Comentaris (2)04-03-2013 22:22:33coses de fora

Tio Canya - Al Tall

Ens deixen. M'hauria agradat veure'ls en viu, però no ha pogut ser. El seu llegat, però, ja és de tots nosaltres. Al Tall.

Comentaris (1)15-02-2013 20:44:48coses de fora

Primer doblatge en català

Si més no, això és el que diuen. M'ho ha passat un company de feina. M'agrada sentir parlar més o menys com ho devien fer els meus besavis i rebesavis.

Comentaris (0)07-02-2013 20:49:39coses de fora

Miren al moll?

Els que tenen bitllet per al vaixell silenciós de la mort miren sempre al moll, cercant-hi els rostres d'aquells que havien salpat temps enrere?


Cita qua apareix a El jardí oblidat, de Kate Morton, un llibre que m'està agradant molt (i que encara em queda molt per acabar-lo, també)

Comentaris (0)19-01-2013 16:46:10coses de fora, llibres

A quina hora arriba?

M'han enviat una foto d'allò més original. La creativitat al poder! No sé on és, però celebro veure que en temps com aquests hi ha gent que manté ben viu el sentit de l'humor.

Comentaris (2)17-12-2012 20:11:08coses de fora, coses que veig

Estel

Encara no sé prou esperanto com per entendre tota la lletra de la cançó, però el sentit general del que diu no és gens difícil de captar. M'ha captivat.

Comentaris (0)04-12-2012 21:14:56coses de fora, llengües

11 de setembre: som-hi!

Comentaris (3)11-09-2012 11:01:10coses de fora, coses que passen, coses que penso

Que passi alguna cosa

Massa cops esperem que passi alguna cosa a la nostra vida i l'única cosa que passa és la vida mateixa.

Aquesta cita l'he trobada a El rellotger de Gràcia, de Joan Lafarga, posada a la ploma del protagonista. No sé si és original o si la va treure d'algun lloc, perquè em sona haver-la sentit, aquesta o alguna de semblant. Sigui com sigui, em va agradar molt.

Comentaris (4)27-06-2012 22:51:25coses de fora

Sistema

La vaig trobar per casualitat. Una cita de cita de cita que no m'he molestat a rastrejar cap a l'original. Tampoc no he investigat sobre l'autor. Em sembla interessant i la copio aquí:

Hem construït un sistema que ens persuadeix per gastar els diners que no tenim en coses que no necessitem per crear impressions que no duraran en persones que no ens importen

Emile H. Gauvreay

Comentaris (0)12-06-2012 22:20:34coses de fora

Recital

Fa uns dies vaig tenir l'ocasió, i el plaer, de veure'ls i escoltar-los recitar en directe. Ho recomano.

Comentaris (0)07-06-2012 19:46:54coses de fora, poesia

Andorra, un país no tan petit

Comentaris (0)22-05-2012 18:53:18coses de fora

Parlar, estimar i més parlar

Fa molt Sant Jordi. Moltes gràcies al grup Brou!

Comentaris (0)23-04-2012 22:21:38aportacions, coses de fora, poesia

Pares el temps d'una paraula

Pares el temps d'una paraula.
Si, per entendre ses raons,
fulla i flor mesclen cel i ombra,
alegres la meitat del món.

Pares el sol d'una paraula.
Només per dir-li el meu amor,
cessa el caminar de corona
enmig del cel del nostre món.

Llavi ofert en separar-se
mendicaire i fascinador,
trèmola al cau de ta pregunta,
l'aigua del bes com una flor.

Pares el jorn d'una paraula.
Un sol dia ens lliga, i és enllaç
cada hora feta a mida nostra
arrodonida entre el seu braç.

Bressant-la sens que se n'adoni,
com per adormir el seu impuls,
crees amb intuïcions d'amant
els murs de nostra solitud.

Jordi Pere Cerdà

Comentaris (0)19-04-2012 23:52:25coses de fora, poesia

Tensant el vers - Disc

Fa uns mesos va sortir el llibre Tensant el vers, fruit d'un concurs convocat per l'Associació de Relataires i amb alguna aportació meva. Aquell projecte també incloïa que el grup Brou fes un disc musicant alguns d'aquests poemes. Doncs bé, tinc la gran sort que un poema el varen sel·leccionar per al disc, que ara ja es pot encarregar a l'adreça associacio.relataires@gmail.com, per 10 euros. Em fa molta il·lusió i tant de bo us agradi!

Parlar, estimar i més parlar

La meva llengua l'han fet vella
i la volen anul·lar.
La creuen esquifida, seca,
una parla molt vulgar,
i m'obliguen sense treva
a sotmetre'm a la seva.

Vull pebrots, albergínies, cebes,
i ells ja no les entenen
ni les volen escoltar.
Un tallat o un cafè amb llet,
que potser és molt demanar?

Ells em diuen esmirriat,
torracollons i poca-pena.
Ells em volen fer callar,
amagar-me, ajupir el cap
i sotmetre'm a la seva.

Els meus ull trenquen l'esguard
per l'estimada meva llengua
i només volen plorar
llàgrimes que no m'ofeguen
i m'ensenyen el demà:
un somriure per senyera,
parlar, estimar i més parlar.

Comentaris (2)29-03-2012 20:12:44coses de fora, poesia

En concert, un altre cop

De la cançó castellana no hi entenc gairebé gens (com de temes de música en general), però hi ha una cosa que tinc molt clara: Amancio Prada és déu. En castellà i en gallec, perquè canta en ambdues llengües. Aquest dissabte el vaig poder veure en viu per segona vegada (de la primera ja fa uns quants anys) i va ser un espectacle que es va fer molt curt entre la bona música i el que ens va fer riure. La qualitat del so no és gaire bona, però us deixo una cançó que avui, després del canvi d'hora, ben segur que molta gent hauria volgut fer-la realitat. I una altra cançó preciosa, en gallec, sobre un poema de Rosalía de Castro.

Comentaris (0)26-03-2012 19:06:42coses de fora

En concert

Fa uns anys em va venir la curiositat de saber com sonaria la llengua occitana. Com que amb internet moltes coses són més senzilles que mai, em vaig trobar amb moltes cançons, amb una sonoritat que em va encantar, sovint amb paraules que entenia força. També amb força diferències segons les regions. Una de les músiques que em va agradar més va ser la del grup gascó Nadau, molt emblemàtic a les seves terres. Ahir, vaig tenir el plaer de veure'ls en directe, i va ser realment fantàstic! Com a exemple, una gravació de l'any 2005, amb subtítols que permeten d'entendre una mica millor la lletra. A youtube n'hi ha bastantes més.

Comentaris (2)08-03-2012 18:34:36coses de fora, coses que passen

Avui, un tema que no m'agrada tractar

No m'agrada parlar ni treure coses relacionades amb la política en aquest blog. Avui faig una excepció, espero que molt i molt excepcional. Perquè hi ha coses que de fet no són d'ara, que són de sempre, però que si no canvien ni solucions de crisi ni punyetes. Si es vol tenir una democràcia, una de les coses primeres i més importants és la transparència, amb l'honestedat, que no volen dir ni omnisciència ni absència d'equivocacions ni infal·libilitat.

Comentaris (0)23-02-2012 18:52:16coses de fora, renegant

Onze llengües

Aquest nano anglès, amb vint anyets, ja parla onze llengües (català inclòs!). Sento admiració i enveja...

Comentaris (0)21-02-2012 18:41:55coses de fora, llengües

Sobre l'experiència

L'experiència és un regal que t'arriba quan ja no et serveix de res o de ben poca cosa

Vaig apuntar aquesta cita ja fa temps (ben bé un any) i vaig cometre la imprudència de no apuntar d'on l'havia tret. D'algun llibre o d'alguna entrevista, estic gairebé segur que era un llibre i que posava aquesta frase en boca d'un personatge. Però, quin? No me'n recordo. Tant és, la deixo aquí perquè trobo que s'ho val.


Foto: Jasenka Petanjek, via openphoto

Comentaris (2)16-02-2012 21:14:24coses de fora, coses que penso

Cinc maneres de matar

Hi ha diverses i feixugues formes de matar.
Pots fer que la víctima tragini un tros de fusta
Fins dalt d'un turó i allà clavar-li. Caldrà,
Per fer això, molta gentussa
Calçada amb sandàlies; cantar d'un gall; per mortallar:
Un tros de roba; també una esponja, vinagre i una mà
per a picar els reblons en la mesura justa.

O bé pots agafar un barrot de ferro
De forma i muntatge tradicional,
Llançar-te a la metàl·lica armadura i fer-li esguerro.
Però per això ja et calen cavalls blancs,
Arbres anglesos, homes amb fletxes i a punt de tirar,
Un príncep, dos estendards (si no m'erro)
i un castell on fer el sopar.

Prescindint tota noblesa, bé pots, si la ventolera
T'ho permet, d'asfixiar-lo amb gas. Però necessites:
Quilòmetres de fang tallats per les trinxeres,
Per no dir botes negres, forats de dinamita,
Més fang, flagell de rates, dotze cançons de lluita
I uns quants barrets metàl·lics d'aquells de mitja esfera.

En aquests temps d'avions tu pots volar
Damunt la teva víctima sense fer passa rasa,
I apretant un botó la pots eliminar.
Tot el que es requereix és, enmig, un oceà,
Dos sistemes de govern, científics de la casa,
un psicòpata, tallers (uns quants però no massa)
i un terreny que, durant anys, no es necessitarà.

Això són formes feixugues, i fa estona ja que en parlo,
De matar un home. Més simple,
Més directe i molt més net
És veure'l 'nar vivint en qualsevol indret
Al segle XXI,
I allà deixar-lo.

Edwin Brock (traduït per Josep Pedrals)

Comentaris (0)10-02-2012 20:07:40coses de fora, poesia

No encara

Una troballa inesperada, sense buscar-la. Música i bosc. M'ha agradat. La música no comença fins al final del primer minut, més o menys.

Comentaris (0)31-01-2012 18:56:34coses de fora

Vaig arribar...

Avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar en J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987). Deixo un poema seu per recordar-lo:

VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE, TOTHOM ME SALUDAVA I JO NO CONEIXIA NINGÚ; QUAN ANAVA A LLEGIR ELS MEUS VERSOS, EL DIMONI AMAGAT DARRERE UN ARBRE, EM VA CRIDAR, SARCÀSTIC, I EM VA OMPLIR LES MANS DE RETALLS DE DIARIS

Com se diu aquest poble
Amb flors al campanar
I un riu amb arbres foscos?
On he deixat les claus...

Tothom me diu: -Bon dia!
Jo vaig mig despullat;
N'hi ha que s'agenollen,
L'altre em dóna la mà.

-Com me dic!, els pregunto.
Em miro el peu descalç;
A l'ombra d'una bóta
Clareja un toll de sang.

El vaquer em deixa un llibre,
Em veig en un vitrall;
Porto la barba llarga,
-Què he fet del davantal?

Que gent que hi ha a la plaça!
Em deuen esperar;
Jo que els llegeixo els versos,
Tots riuen, i se'n van.

El bisbe em condecora,
Ja els músics s'han plegat.
Voldria tornar a casa
Però no en sé els topants.

Si una noia em besava...
De quin ofici faig?
Ara tanquen les portes:
Qui sap on és l'hostal!

En un tros de diari
Rumbeja el meu retrat;
Els arbres de la plaça
Em fan adéu-siau.

-Què diuen per la ràdio?
Tinc fred, tinc por, tinc fam;
Li compraré un rellotge:
Quin dia deu fer el Sant?

Me'n vaig a la Font Vella:
N'han arrencat els bancs;
Ara veig el diable
Que m'espera al tombant.

Comentaris (0)29-01-2012 13:18:17coses de fora, poesia

El que veuen, ho fan

Qui va penjar aquest vídeo a youtube li va posar per títol "el millor anunci de la història". Potser va exagerar, però el missatge em sembla que està prou bé.

Comentaris (3)26-01-2012 18:47:45coses de fora

Iparralde, en música

M'agrada, no sé perquè, la musicalitat de la llengua basca. Trobo que és una llengua que cantada té un so preciós. Us deixo una cançó en èuscar des d'Iparralde, és a dir des del territori basc sota jurisdicció francesa, amb tot un exercici de toponímia dels pobles de la zona (ah, i si en coneixeu algun que no surti a la cançó, els del grup Bidaia estaran encantats de que els hi feu saber):

Comentaris (1)03-01-2012 18:26:42coses de fora

Un moment de riure

Una bona rialla per començar les festes amb bon peu. Deixeu-vos encomanar!

Comentaris (1)22-12-2011 20:45:59coses de fora

L'esfractat

L'esfractat, de Pino Piras. Com porteu l'alguerès?

Complicat, oi? Aquí hi teniu la lletra:

Un home del país a un administrador demana udiencia vol fer-li saber que és esfractat i que de una casa té l'urgència. Després de tantes dies de paciència l'hi donen lo permís de conferir; de parlar a Fotipopul Eccelenza que se creu lo duenyo del país. Lo probe entra, a esquena abaixada, l'hi pica fort lo cor per l'emoció. Sue Eccelenza té un expressió enfarada i fatxia arroganta de administrador, i fa: «Bon dia, Fotipopul Eccelenza... jo só en aquí per co' m'han esfractat... hi vulguessi demanar una clemència: trobi-me un lloc, dongui-me un forat... sem tantes personas en familia... i dat que al carrer m'haveu gitat... tenc de redossar fills i mobilia... i endemes, me trobi desviat» Sua Eccelenza se 'l mira estrijinat en poltrona: lo traball que fa és massacrant, diu: «Per vos altres esfractat só mirant...» fa, «propri ahir amb los politics he menjat. Per risolvir la cosa com convé un'epontinada he organitzat porqueddu trenda i llagosta a gran plaier lo problema és estat... mussigat; i entra l'anjoni i lo vi, la tua qüestió s'és concluida en un'indigestió. Ambuffats decidiven ragallant beient, cantant, menjant ambuffats decidiven ragallant petejant, beient i rutant. Eh,...! Esfractat! La vostra situació és complicada i vol tractada amb diplomacia per risolvir la situació, lo dia, havem fet una mesa aparellada: havem menjat fins lo polp allada, creu-me amb preba muriscu assai picant: qui sacrifici la questió vostra vol bé mastigada i a mastigar per tots... seu massa tants. La questió vostra vol bé mastigada i a mastigà lo polp quant no és tanta ben cuit... oi... ma jo per lo popul... mira fas qualsiasi sacrifici... creu-me... que me menjiariva també Gesù bambino! Ahi...! L'altre dia, creieva que me morissi... l'estomach m'ha salvat lo bicarbonato i la magnesia bisurata San Pellegrino Però dasprés de tant estragollar una giusta conclusió l'havem trobada: la casa popular vengarà, sensa parzialitats, consenyada. Per concluir la casa anirà distribuida a tots com convé: cada u content sigarà, havem cercat de dividir bé! Cada u content sigarà, havem cercat de dividir bé! Una casa la donem al barracat, segon lo puntejo que se troba, un'altra la donem al ruffianat, però té de fer finta d'ésser probe; un'altra la donem a un esfractat, que havem gitat a mig del carrer, i calqui altra la donem a un benestant, a un benestant, sí, que així s'en troba duas i està més bé, calqui altra la donem al benestant, que així s'en troba duas i està més bé. I esperem que sigareu contents: eh! No vulguessi que vos llamenteu; mos barallem per vosaltres, ja l'veieu no? mirem si séu reconeixents: i quan arriba lo moment de votar advertiu també tots los parents: que Fotipopul sap administrar i és capaç de vos fer tots contents. Fotipopul sap administrat/Fotipopul vos fa tots contents».

Comentaris (0)29-11-2011 18:52:08coses de fora

Tensant el vers

Dissabte, presentació de Tensant el vers, recull de poesia social i de denúncia de diversos autors.

Comentaris (2)22-11-2011 18:28:56coses de fora, llibres

Si volem ser feliços

El text fa servir un tipus de llenguatge simbòlic (religiós) del qual em sento força allunyat. Si es canviés la paraula “Déu” per alguna altra, no sé quina (“la vida”?, no em convenç gens ni mica), potser avui dia a molta gent ens arribaria més neta. La deixo tal i com és per respecte a l'autor i perquè crec que traspua una saviesa molt profunda, que ell explica amb paraules senzilles de la manera que sap fer-ho. Una saviesa molt essencial i que penso que fa bo de recordar sovint.

Hom estima la música no solament pels sons,

sinó pels silencis que conté:

sense l'alternança sons-silencis no hi hauria ritme.

Si volem ser feliços

omplint de soroll tots els silencis de la vida, fecunds,

omplint de treball tots els lleures que ens dóna, reals,

convertint el nostre ésser en màquina d'actuacions,

només aconseguirem crear un infern damunt la terra.

Si no reservem en nosaltres zones de silenci,

no sentirem Déu en els intervals de la nostra música.

Si no reposem,

Déu no beneirà el nostre treball.

Si deformem la nostra vida per omplir-la enterament d'accions i d'experiència,

Déu s'apartarà silenciosament del nostre cor,

que romandrà buit.

Thomas Merton

Comentaris (0)15-11-2011 18:50:58coses de fora

La primera prohibició

Avui, 7 de novembre, és l'aniversari del tractat dels Pirineus que va cedir la Catalunya Nord a França. Encara van passar uns anys abans que el rei Lluís XIV decretés la prohibició del català, el 2 d'abril de l'any 1700. No està de més recordar-ho.

Interdition officielle de la langue catalane

LOUIS PAR LA GRACE DE DIEU, ROI DE FRANCE ET DE NAVARRE: A tous presens & à venir, SALUT, depuis plus de quarante ans que nous possédons en pieine Souveraineté les Comtés & Vigueries du Roussillon & Conflans, qui nous ont êté cédés avec une partie du Comté de Cerdaigne, par le Traité de Paix des Pirenées, les Procédures des Justices Subalternes desdits Païs, les Délibérations des Magistrats des Villes, les Actes des Notaires & autres Actes publics, ont continué à y être couchés en Langue Catalane, par un usage que l'habitude seule a autorisé: Mais comme outre que cet usage répugne & est en qualque façon contraire à Notre Autorité, à l'honneur de la Nation Françoise & même à l'inclinasion des Habitants desdits Païs, lesquels en toutes occasions ne témoignent pas moins de zèle et d'affection pour notre service que nos anciens Sujets: Ils en reçoivent d'ailleurs beaucoup de préjudices, en ce que pour faire instruire leurs enfans dans ladite Langue Catalane, & les rendre par là capables d'exercer les Charges de Judicature & de Magistrature; Ils se trouvent obligés de les envoyer étudier dans les villes de la domination d'Espagne, ce qui leur cause de grands frais. Nous avons jugé que pour remédier à ces inconveniens, il était à propos d'ordonner qu'à l'avenir toutes les Procédures & les Actes publics qui se feront dans lesdits Païs, seront couchés en Langue Françoise...

Comentaris (1)07-11-2011 18:55:16coses de fora

Omnipotent?

No en sé l'origen, però em va agradar la trampa lògica. Diuen, segons la doctrina oficial, que hi ha un Déu creador del món i que és omnipotent. La qüestió ve a ser aquesta: aquest Déu, ¿és capaç de crear un ésser més poderós que ell? Totes les respostes porten al mateix lloc:

  • Si és capaç, hi pot haver algú més poderós, i per tant no és omnipotent.
  • Si no és capaç, hi ha una cosa que no pot fer, i per tant no és omnipotent.

Conclusió: queda clar que no pot ser pas omnipotent.

Comentaris (0)03-11-2011 21:47:34coses de fora, coses que penso

Enyorament, enuig, dolor i desig

Anna Roig recitant un poema de Jordi de Sant Jordi:

Comentaris (0)25-10-2011 22:21:52coses de fora

Font del Ferro

Flor que creix per tota banda
amb regor d'aigua o de plor
jo vull fer-ne la garlanda
pels silencis del meu cor

Antoni Salvà


Foto: Font del Ferro, a la vora de Viladrau.

Comentaris (0)18-10-2011 21:13:33coses de fora, coses que veig, poesia

Arredol

Torno després d'uns dies de vacances (forçades) de blog. I ho faig per dir que estic content de veure que hi ha qui encara és capaç de fer rajar aigua del que podria semblar un desert absolut, però que encara té una mica de vida: uns valents s'han atrevit posar en marxa Arredol, el primer mitjà de comunicació (digital, no podia ser de cap altra manera) en aragonès. I ho han fet sense cap mena de subvenció. Molta sort!

Comentaris (2)20-09-2011 18:46:10coses de fora, coses que veig

Català a l'atac!

Per si no l'heu vist, poso el discurs d'en Màrius Serra d'ahir. I per recordar-lo.

Comentaris (1)12-09-2011 18:13:29coses de fora

Escola catalana

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Comentaris (2)06-09-2011 07:00:20coses de fora, coses que passen, coses que penso

L'Estaca gascona

Així és com sona l'Estaca d'en Lluís Llach en parla gascona:

Comentaris (2)23-08-2011 18:54:09coses de fora

En la quietud sonora

Comentaris (2)18-08-2011 13:39:19coses de fora, poesia

Font de les Paitides

Aquesta font és molt a la vora del poble de Viladrau, tocant al camí que va cap al turó dels sis avets. L'aigua és excel·lent, i tot i que ja és dins d'un terreny privat, el propietari permet que s'hi omplin garrafes d'aigua (sempre que no se'n faci un gra massa), cosa que fa que sigui una font bastant concurreguda. Amb el pas dels anys, la inscripció amb el poema que li va dedicar Guerau de Liost es llegeix amb dificultat i fins i tot se'n perd una part del text.

Entre les feixes esgraonades,
cada una d'elles com un retall,
brollen tes aigües mai estriades
com ansa llisa de pur cristall.

Ton marge dóna granada userda.
Les cueretes beuen de tu.
D'una pomera que ja s'esquerda
neda en tes aigües el fruit madur.

Quan les pageses tornen de missa
amb la caputxa plegada al braç,
tasten de l'aigua bellugadissa.

I quan reprenen, testes, el pas,
entre les herbes de la païssa
troben la calma de llurs quintars.

Guerau de Liost

Comentaris (0)02-08-2011 21:01:33coses de fora, coses que veig, poesia

Oh Magalí

- Oh Magalí, ma ben amada!
Guaiti ton cap al finestró!
Escolta un poc aquesta albada
de tamborins tota dolçor.

Lluu dels estels la munió;
l'aura és callada...
Mes els estels s'esblaimaran
quan et veuran!

- A la cançó que el bosc entona
més que a ta albada jo faig cas:
me'n vaig a mar, i en poca estona
tornada anguila ja em veuràs.

- Oh Magalí! Quan tu seràs
el peix de l'ona,
un pescador jo em tornaré:
te pescaré!

- Oh! Mes, llavors, si et fas pescaire,
ton volantí quan llançaràs
jo esdevindré l'ocell volaire,
vola que vola i volaràs!

- Oh Magalí! Quan tu seràs
l'ocell de l'aire,
un caçador jo em tornaré:
te caçaré.

- A l'aucelleta més garrida
quan vulguis tu parar ton llaç,
jo esdevindré l'herba florida:
m'amagaré pels pedregars.

- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
la margarida,
jo l'aigua clara em tornaré:
te regaré.

- Si tu et tornesses l'aigua pura,
jo esdevindria nuvolàs,
i endreçaria, a la ventura,
cap a l'Amèrica mon pas.

- Oh Magalí! Si tu te'n vas
lluny per l'altura,
l'aura de mar jo em tornaré:
te portaré.

- Mes si tu et fas la marinada,
quan de seguir-la provaràs
jo esdevindré la calorada
que escampa el sol quan fon el glaç!

- Oh Magalí! Quan tu seràs
la soleiada,
la sargantana jo em faré
i te'm beuré.

-
Si et fas rèptil de dura esquena,
quan pel pedreny t'amagaràs
jo esdevindré la lluna plena
qui dels bruixots fa llum al pas.

- Oh Magalí! Quan tu seràs
lluna serena,
jo blanca boira em tornaré:
t'embolcaré.

- Mes, si la boira m'emmantella,
encara presa no em tindràs,
jo esdevindré rosa-poncella
entre espinals, i no m'hauràs.

- Oh Magalí! quan tu seràs
la rosa bella,
la papallona jo em faré:
te besaré.

- Corre que corre, bé et pots moure!...
Jamai, jamai m'agafaràs:
jo de l'escorça d'un gran roure
me vestiré sens fer-te cas.

- Oh Magalí! Mes no seràs
encara a lloure:
jo branca d'heura em tornaré:
t'abraçaré.

- Quan et creuràs tenir-me estreta,
sols un vell roure agafaràs;
seré a Sant Blai ben tancadeta,
i el monestir barra ton pas.

- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
monja blanqueta,
el teu confés jo em tornaré:
t'escoltaré.

Frederic Mistral
Mirèio, chant III
(
Traducció de Maria-Antònia Salvà)

Comentaris (0)12-07-2011 18:49:00coses de fora, poesia

La memòria del cos

"No em fall record del temps tan delitós" Àusias March

Mig nua se't dóna i tu la prens i ella vessa, humida, imponent. Plena de llum, t'atreu el seu cos que té mil secrets. Ara tu et dónes i és ella qui et pren i emboca el teu sexe àvidament i el temps s'atura i t'hi buides del tot. Plena de llum, vinclada, fremint, fent collades, perlada de suor, amarada - els cabells embullats a les teves mans - amb els llavis oberts regalimant lluors, lentament llamineja i s'embeu la darrera gota que t'ha brollat. Tot el plaer concentrat en un punt. La llum. El llampec de l'instant que custudiaràs sempre als ulls i a la carn.


Fragment de Els ulls que vindran, de Jordi Carrió, un dels llibres que l'editorial Fonoll em va regalar com a premi dels jocs literaris d'en Jesús Tibau.

Comentaris (0)05-07-2011 21:24:55coses de fora, llibres, poesia

Font de Sant Marçal

Déu te guard, vianant. Que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens una font que parlar-te podria.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.

Guerau de Liost (1878-1933)

Comentaris (4)28-06-2011 20:43:31coses de fora, poesia

Corrandes d'exili

Pere Quart recitant les seves corrandes d'exili.

Comentaris (3)14-06-2011 23:16:18coses de fora, poesia

Les gorges

A Sant Martí del Canigó

la veu ressona que us esglaia.

Diu: Catalunya!

i la remor

sempre contesta:

Esclava a Espanya.

Si prens coratge

els ulls al cel

i alces el braç — gest de venjança,

a Sant Martí sents una veu

i a cau d'orella:

També a França.

Joan Salvat-Papasseit

Comentaris (1)24-05-2011 19:43:35coses de fora, poesia

Era per estimar-te...

M'encanten. Trobo que fan un conjunt d'allò més original.

Comentaris (3)10-05-2011 19:53:29coses de fora

Pensant en els altres

M'ha agradat molt aquest documental procedent del 33 i que vaig trobar a youtube. En poso la primera part.

Comentaris (1)26-04-2011 18:35:53coses de fora

Antonio, mestre perruquer

Antonio,
mestre perruquer,
ha sorprès a la seva muller
en amorosa baralla
amb un tercer,
i el cap li talla,
amb la navalla
tot cridant:
Traïdora! Infidel!
i tot pensant:
Bonica i barata
obtinc així
una testa model
per a l'escaparata.


Pere Quart. De la sèrie de les decapitacions. Déu n'hi do com n'és, de bèstia. El primer cop que el vaig llegir m'hi vaig trencar de riure. Aleshores no estava de moda parlar de violència domèstica als telenotícies ni res d'això.

Comentaris (1)12-04-2011 21:47:29coses de fora, poesia

Dissabte, festa

Comentaris (0)05-04-2011 21:51:57coses de fora

Cares

Cares, de la Franca Masu, amb imatges antigues de l'Alguer. La poso encara que no és de les meves preferides d'aquesta cantant algueresa que trobo que té una veu magnífica. Us recomano que n'exploreu més.

Comentaris (0)29-03-2011 21:21:17coses de fora

Cirerers

Torna a venir, Vicens, els cirerers t'esperen (Joan Cayrol)

Els cirerers no es veuen en un dia boirós, i en Vicens no pot trobar el camí de tornada. La llum blanca del sol, esmorteïda per un tel invisible fins a l'opacitat, no penetra el paisatge. El país, en setge, resisteix mort de gana i amb l'esperit que se li resseca. Que n'és d'eixuta, la lluita, quan no s'albira cap sortida, quan les esperances es desorienten en intentar travessar una muralla de boira, quan es mira de tramuntar carenes amagades. Si bufes amb totes les teves forces, mai no crearàs tramuntanes. Perquè les tramuntanes mai no les bufes, es bufen a través teu.


El Joan Cayrol va escriure "Torna venir Vicens" perquè ho cantés el Jordi Barre. Només he trobat aquesta versió en directe, en què ell ja està molt gran i la seva veu ja ha perdut força, però tot i així la deixo per qui la vulgui escoltar.

Comentaris (0)22-03-2011 21:42:45coses de fora, fantasies

Mare, mareta, no'm faces plorar

Vull donar-li l’espai a aquesta cançó de bressol valenciana, preciosa, que ha arribat fins a la banda sonora d’una pel·lícula coreana que no m’importaria veure algun dia.

(Nota: ve del youtube, però jo la vaig descobrir via La tafanera)

Comentaris (0)15-03-2011 22:49:38coses de fora

Adéu, Jordi Barre

S'ha mort en Jordi Barre. Ja n'havia sentit parlar, i quan vaig estar a Perpinyà fa un temps me'n vaig entornar amb un disc seu. El primer tast no em va desagradar, i després escoltant-lo més m'he anat enamorant d'algunes de les seves cançons. Segurament, jo no ho sé, era el nord-català més famós. En podeu veure una entrevista que li van fer a TV3 l'any 1992 aquí.

Comentaris (0)17-02-2011 22:07:01coses de fora, coses que passen

Nadal Encara

Sí, ha passat un mes i mig, però el vídeo és molt bonic, i el títol precisament ve la mar de bé. A més a més d'unes veus precioses, la sonoritat d'aquest occità m'encanta.

Comentaris (0)15-02-2011 21:43:29coses de fora

Exili

Avui fa setanta-dos anys de la immensa desfilada de gent que travessava la frontera.

Era el final o el principi d'una època de molt patiment, o totes dues coses. L'exili no va ser gens fàcil, i no només per l'enyorament. Els de la meva generació hem tingut la sort de viure un temps de pau i de prosperitat com n'han tingut molts pocs dels nostres avantpassats, encara que ara la crisi ens pugui fer semblar una altra cosa. Gairebé no ens podem ni imaginar com de terrible va ser el patiment de tanta i tanta gent de les generacions dels meus avis i besavis. Per fer-nos una idea de com van ser de terribles aquells moments, jo recomano de llegir "La maternitat d'Elna", d'Assumpta Montellà (Ara llibres). És la crònica d'una illa de bondat en un mar de patiment.

La Maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses als caps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Comentaris (0)08-02-2011 21:08:41coses de fora, llibres

Lo lledoner del meu vilatge

Lo lledoner del meu vilatge
(quan jo vaig nàixer, era ell molt vell)
ha conservat tot son brancatge?
Hi fa cada any son niu l’ocell?
Encara es veu baix son fullatge,
amic dels infants al bressol,
voletejar —rient imatge—,
com vespres d’or, los raigs del sol?

Pere Talric (Serrallonga, Vallespir, 1810 - París 1888)

Comentaris (0)01-02-2011 21:23:58coses de fora, poesia

És com un miracle

Una cançó magnífica. Perquè la vida és plena de miracles, si et mires el pla adequat des del turó adequat.

Comentaris (0)18-01-2011 20:50:28coses de fora