login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Articles de la categoria: arbres

Arbres (43)

Vet aquí una troballa. Per a mi, de sempre, la buguenvíl·lea era una planta associada als mur o parets. Però vet aquí un exemplar que creix en un jardí a l'aire, com qualsevol altre, sense més recolzament que la terra i ella mateixa.

Comentaris (2)23-08-2012 21:46:35arbres

Embriaguesa

Dalt de la copa

un arbre s'embriaga

de color de vi

Comentaris (0)16-05-2012 22:03:01arbres, haiku

Arbres (42): Dibuixant com un nen

Comentaris (0)26-04-2012 23:10:45arbres, tonterietes

Arbres (41)

D'això se'n diu una forma ben recargolada. Amb tants embolics que es fa sobre ell mateix, sembla que al final no hauria de trobar el camí cap amunt i que podria créixer en qualsevol direcció, però queda clar que el sentit de l'orientació, per molt que es pugui marejar, no li falla.

Comentaris (0)06-04-2012 18:43:40arbres

Arbres (40)

D'això se'n diu una bona poda! A terra hi ha un lletreret que diu que això tan pelat és una sòfora, i suposo que tal i com està ara mateix caldria ser molt i molt expert per ser capaç d'esbrinar-ho. Aviat, espero, creixerà amb energies renovades i amb una mica de sort quan arribi l'estiu ens farà una bona ombra.

Comentaris (2)02-03-2012 20:23:13arbres

Arbres (39)

Passejo per la Girona vella i, tocant a la Sant Fèlix, em trobo amb aquest mirador cap a la devesa, amb els seus plàtans desgastant els colors finals de la tardor i, més lluny, les muntanyes, gairebé invisibles a la foto. I, a primera fila, demanant un protagonisme que no li pertocava, un xiprer que ve de baix punxa i travessa, tot cofoi, les vistes.

Comentaris (0)09-12-2011 21:49:15arbres, coses que veig

Arbres (38)

Aquesta arrel immensa que s'estén per sobre de la superfície del terra la vaig trobar entrant al parc María Luisa, a Sevilla. Tot i que aquell parc també és jardí botànic i hi ha un munt de cartells explicant espècimens d'arbres, aquest no el vaig saber trobar, o sigui que si algú sap quin arbre és li agrairé que m'ho digui.

Comentaris (0)11-11-2011 07:01:55arbres

Arbres (37)

Un dia acompanyat de la màgia de les fulles sobre l'aigua és un dia millor.


Nota: D'ara endavant la secció d'arbres ja no serà necessàriament setmanal, sinó que anirà apareixent espontàniament, preferentment (però no sempre) els divendres com fins ara, cada vegada que tingui ganes de publicar-ne un.

Comentaris (0)21-10-2011 06:59:47arbres

Arbres (36)

Quan els colors de les fulles es multipliquen, és un goig i un miracle per a la vista.

Comentaris (0)14-10-2011 20:09:14arbres

Arbres (35)

Quan un gegant s'ofega de calor, ben segur que arrenca un arbre com aquest per fer-lo servir de ventall. Ha de ser molt refrescant.

Comentaris (2)07-10-2011 01:15:06arbres

Arbres (34)

Amb un terra ferm, prou humitat i tot el temps que calgui, una catedral de pedra pot quedar força amagada darrere de la catedral de la natura, que expandeix el seu fullatge fins a ensenyorir-se de tot.

Comentaris (0)30-09-2011 22:17:56arbres

Arbres (33)

Aquesta forma tan peculiar la trobem al parc d'Osseghem (també anomenat Osseghempark) de Brussel·les. Els jardiners de vegades tenen idees ben curioses.

Comentaris (0)23-09-2011 07:00:10arbres

Arbres (32)

Les explosions sobtades de color intens fan que la vida sembli una mica més bonica. Només cal respirar a fons i amarar-se del que la natura ens regala.

Comentaris (3)09-09-2011 18:27:11arbres

Arbres (31)

Allà lluny amb dues cares: quiet i silent al cel, bressol xiuxiuejant a l'aigua.

Comentaris (0)02-09-2011 18:28:06arbres

Arbres (30)

D'aquests en diuen els sis avets, tot i que ara només n'hi ha cinc que estan gairebé enganxats i formen una família molt, molt unida.

Comentaris (0)26-08-2011 07:00:07arbres

Arbres (29)

El castanyer de les nou branques és un arbre gairebé mil·lenari que encara viu, vell i malalt, a la vora de Viladrau. Si el sabéssim escoltar, segur que ens podria explicar moltes històries i transmetre'ns molta sapiència.

Comentaris (0)19-08-2011 17:30:06arbres

Arbres (28)

Què podria dir-ne, de l'acàcia florida? Encara que en fes una bona fotografia (que no és el cas) seguiria sense transmetre allò més bonic que té: el perfum.

Comentaris (2)05-08-2011 19:07:38arbres

Arbres (27)

Palmeres bicèfales, o palmeres de dos troncs, o palmeres siameses, no sé com dir-ne. He trobat aquesta curiositat, que faig servir per tancar la petita sèrie de palmeres de les darreres setmanes, al turó del Putget.

Comentaris (2)29-07-2011 06:58:26arbres

Arbres (26)

Segueixo amb les palmeres. La washingtònia no s'està gaire pels afers de la terra, ella sempre mira amunt i sembla que vulgui tocar el cel, per molt que això de tocar el cel sigui una imatge la mar de masegada. Potser perquè he llegit massa historietes, em fa imaginar-me un mico enfilat a dalt i llançant cocos al cap de la gent amb trapelleria. Per cert, que cal ser una mica valent per enfilar-se tant amunt.

Comentaris (0)22-07-2011 19:52:20arbres

Arbres (25)

Ben al contrari que la palmera de la setmana passada, vet aquí que aquesta té fullam per donar i per vendre, i ben segur que se'n podria fer un bon racó per jugar a fet i amagar.

Comentaris (0)15-07-2011 19:26:38arbres

Arbres (24)

Aquesta palmera té un tronc molt gran en comparació amb les poques fulles que hi creixen a la fi. Gairebé la sensació d'un surtidor. Quins mals moments deu patir o deu haver patit?

Comentaris (2)08-07-2011 06:56:15arbres

Arbres (23)

Quan sembla que només queda escorça seca, pot ser que la llum encara hi tingui alguna cosa a dir.

Comentaris (0)01-07-2011 06:58:19arbres

Arbres (22)

És un pi petit, recargolat, amb poc fullatge. Això sí, té una vista preciosa de Montserrat, i frueix cada dia del plaer de contemplar les belles formes de la muntanya.

Comentaris (0)24-06-2011 15:09:05arbres

Arbres (21)

El ginkgo em sembla un miracle. És un arbre especial, que s'estira cap amunt amb molta elegància, amb un verd intens i un deix gairebé irreal, com de somni. Trobo que té una aureola de serenitat, com si en el seu perfil la bellesa de les coses fos més transparent. Mirar-se'l una estona és una experiència que pacifica. Suposo que hi té quelcom a veure la forma tan especial de les seves fulles, no conec cap arbre que les tingui semblants.

A la foto, el ginkgo més gran que recordi haver vist mai en viu. Lamento no ser prou bon retratista com per copsar la seva bellesa.

Comentaris (2)10-06-2011 07:01:14arbres

Arbres (20)

L'alzina contempla com, cap al final del dia, el sol ponent fa brillar un núvol llunyà. Una estampa bellíssima.

Comentaris (1)03-06-2011 06:55:36arbres

Arbres (19)

De sobte, em trobo enmig d'un carrer ple de catalpes en plena explosió de flors. M'aturo a aspirar el seu perfum embadalidor, i a contemplar de ben a la vora les seves flors tan delicioses. Fa uns dies, passejant, algú va recordar aquest fet: com d'horroroses serien les ciutats sense arbres.

Comentaris (1)27-05-2011 19:58:49arbres

Arbres (18)

Avui dia potser ja no hi ha guaites a les torres, però les muralles encara tenen guardians que les vigilen dia i nit.

Comentaris (0)20-05-2011 06:58:23arbres

Arbres (17)

Des del racó més insignificant a la recerca de la primera escletxa per anar cap amunt, tant com es pugui. Encara que l'entorn sigui dur, sempre endavant. Tot un exemple.

Comentaris (2)13-05-2011 06:51:10arbres

Arbres (16)

Vet aquí un cedre (crec) que aprofita tot l'espai que li donen. Elegant, sublim, magnífic, impertèrrit enmig de tot el caos que l'envolta i que queda ni que sigui una mica més dignificat només amb la seva presència. Tant de bo el respectin molt de temps i i que se'l mirin més.

Comentaris (1)29-04-2011 20:39:59arbres

Arbres (15)

Una vorera ampla. Si té prou espai, fins on és capaç de créixer una alzina de ciutat? Prou com per regalar una ombra magnífica quan fa bon temps, sobretot si es combina amb uns bancs situats estratègicament.

Comentaris (3)22-04-2011 12:05:04arbres

Arbres (14)

M'ha cridat l'atenció aquesta bola verda d'un color tan intens a sobre d'un tronc tan petit i fràgil. Talment com si estigués esperant que el nen d'algun gegant l'arrenqui i li bufi al damunt per veure envolar-se, lleugeres i delicades, les seves fulles suspeses en l'aire. Com si fos una dent de lleó d'escala gegantina.


P.D. He buscat "dent de lleó" i segons la viquipèdia es diu de totes aquestes maneres: camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro. El cas és que, quan era petit, no me'n recordo de com ho dèiem però diria que no era cap d'aquestes.

Comentaris (3)15-04-2011 20:47:31arbres

Arbres (13)

Tinc debilitat pel rosa intens de la flor de l'arbre de l'amor. També m'encanta el contrast que fa amb el verd intens de les seves primeres fulles. No cal ni que la foto sigui nítida per apreciar aquesta bellesa.

Comentaris (4)08-04-2011 20:08:40arbres

Arbres (12)

S'acaba l'època de les flors de tots colors a les copes i amb l'avanç poderós de la primavera només va quedant el verd intens i viu a les copes. Bé, el verd o d'altres, perquè en això dels colors n'hi ha que volen dir-hi la seva i que no es conformen amb els tòpics.

Comentaris (0)01-04-2011 18:18:46arbres

Arbres (11)

Anunciada fa dies, ha arribat la primavera. Fins i tot amb els colors misteriosos de la llum dels fanals nocturns de ciutat, els arbres florits ja ens ho havien estat avisant.

Comentaris (2)25-03-2011 07:01:40arbres

Arbres (10)

Els xiprers només miren amunt. Per això la llum del sol troba ben aviat la seva punta.

Comentaris (2)18-03-2011 06:56:59arbres

Arbres (9)

Un arbre, en comparació amb el cel, es ben poca cosa, i un arbre d'hivern encara menys. Però de vegades, tot i la fragilitat de les seves branques, sembla que se'n vulgui apoderar i fer-se'n l'amo, conquerint amb quatre filaments de fusta tot el firmament i fent-se el rei de la nuvolada.

Comentaris (3)11-03-2011 19:19:22arbres

Arbres (8)

Amb les aigües que creixen, n'hi ha que en resulten damnificats. Per això als rius sempre els hi tenim reverència.

Comentaris (2)04-03-2011 06:52:58arbres

Arbres (7)

Quan és l'hora de que la vida torni a brollar, no hi ha res millor que fer-ho amb un pou de bellesa. A la vora de la reixa, tocant a la frontera, decorant-la, abocant la mirada i la bellesa una mica cap a totes dues bandes, superant barreres subjectives, vet aquí un lloc perfecte per créixer amb harmonia i celebrar la vida.


P.D. La serra_catalana73 n'ha fet una versió en paraules: Hanami. No us la perdeu!

Comentaris (2)25-02-2011 07:02:47arbres

Arbres (6)

Ja fa uns dies que es comencen a veure les primeres flors. Amb un desig molt gran d'omplir de colors una nova primavera a les nostres vides.

Comentaris (1)11-02-2011 06:55:02arbres

Arbres (5)

El qui es va inventar el paraigües segurament ho va fer mirant-ne un com aquest. Només cal fer una petita variació en l'estació de l'any, un treball lleuger d'imaginació, per passar d'un esquelet a un bon aixopluc.

Comentaris (1)05-02-2011 01:08:32arbres

Arbres (4)

Un pi jove contra el cel blau, i el fred de l'hivern sembla una mica menys fred. Com serà quan sigui gran?

Comentaris (3)28-01-2011 19:18:20arbres

Arbres (3)

Quan d'altres ja s'han nuat del tot, n'hi ha que s'encaparren en mantenir unes restes de record d'allò que van ser i que tornaran a ser. Potser envegen als que són sempre de color verd?

Comentaris (3)21-01-2011 06:57:50arbres

Arbres (2)

El cel del capvespre és més profund si ens arriba matisat per un fullam dolç i suau.

Comentaris (0)14-01-2011 18:16:37arbres

Arbres

M'agraden els arbres. Em semblen una classe d'ésser viu insuperable. Per això tinc la intenció de publicar regularment fotos d'arbres. No sóc ni de bon tros un bon fotògraf ni tampoc tinc bon material (la majoria de les fotos que penjo per aquí són fetes amb el mòbil), però ho faré tan bé com pugui.

Per començar, una bona foto d'hivern, com no podia ser d'una altra manera. Vet aquí un xop observant tranquil·lament el trànsit dels humans per l'autopista.

Comentaris (2)07-01-2011 07:04:00arbres