Lilla és una ciutat bonica, passejar pels carrers de la ciutat vella és una experiència agradable i bonica per a la vista, amb els seus carrers tranquils i harmoniosos que tenen una retirada a les no gaire llunyanes ciutats flamenques. Aquest encís, però, es trenca completament quan hom es troba amb la façana de la catedral, una aberració de reforma o reconstrucció feta als anys noranta i que la converteix en una candidata al títol de catedral més lletja del món. Fora de la façana principal, la resta és una catedral diguem-ne normal i corrent, per tant bonica. A l'interior hi ha un cartell on justifica aquesta façana i n'explica el simbolisme, però ja no em vaig esforçar massa a acabar-ho d'entendre, perquè el que anava copsant em feia empitjorar cada vegada més la ja prou lamentable primera impressió visual. Quin desastre!