login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

La còpia definitiva (1 de gener de 2025)

M'he ennuegat al setè. Exactament igual que fa tretze anys, el dia que va començar tot. No he pogut evitar recordar-ho. L'any 2012 em vaig ennuegar amb més força que mai, tanta que gairebé m'hi quedo. Enlloc d'això, vaig recuperar la respiració acompanyada d'una visita de les muses, de tal manera que jo vaig viure, i el món va canviar per sempre.

La còpia era una idea brillant, i en el fons era molt senzilla, el problema per arribar-hi era desxifrar-ne la clau enmig del garbuix de les equacions de la física quàntica. Un cop superat aquest detall, la resta només era picar una mica de codi, i abans d'acabar el dia de cap d'any ja tenia preparada la primera versió pel giny més senzill i adequat per a començar, el meu telèfon intel·ligent. Al cap i a la fi, allà hi tenia tot el que em calia, una càmera fotogràfica prou potable en condicions bones d'il·luminació i un programa senzill de retoc d'imatges. Amb allò, n'hi havia prou per tenir-ho tot.

Aquella primera versió era molt senzilla, i només podia copiar les coses des de fora. Per tant, només era capaç de copiar com cal les coses massisses. Tot i així, ja era molt útil: si volia un moble, només havia d'anar a la botiga, treure'n una foto i en arribar a casa només em calia seleccionar-lo i treure'n la còpia, i vet aquí que ja era meu. Però aviat el vaig perfeccionar modificant també el programari de la càmera, de tal manera que pogués copsar les coses per dins. Aleshores, podia fer una foto d'un cotxe i en arribar al meu garatge, vet aquí! Un parell de clics i el tenia exactament en el mateix estat, i podia fer tranquil·lament el que volgués perquè les multes li caurien al propietari de l'original.

Amb l'esperança de donar-li un ús altruista, vaig cedir la meva aplicació a algunes oenegés perquè la fessin servir per acabar amb la fam i la pobresa al món, però les coses no van anar com jo esperava. Un grup d'indignats va aconseguir retratar un tanc, en va fer un bon grapat de còpies i van assaltar el Parlament. Després les revolucions es van estendre com una taca d'oli, però no van portar-nos un món millor. Els problemes grossos van venir després. Érem molts menys humans, però igual d'ambiciosos.

Amb les campanades d'avui, retransmeses com sempre amb una gravació del passat, em sembla que he tornat a rebre el do de la inspiració. Em sembla que ja sé com fer-ho per eliminar ràpidament tota aquesta pila de deixalla. Vaig a posar-m'hi corrents, a veure si aconsegueixo que funcioni abans que no ens expulsi de l'atmosfera i ens ofeguem tots per manca d'oxigen.


Relat escrit seguint una proposta de VullEscriure.cat.

Comentaris (0)15-01-2012 11:48:20relats

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: