login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Tastets (15)

Arribem a final de mes. Una vegada més, aquí hi teniu uns quants tastets preparats:

garbí24: Al carrer!!!!!!

som-hi tots: el juvilat que xiuxiuejava als rucs a cau d'orella

Enfilant finestres: insomne

SALVA'T SI POTS: hivern càlid

Tanca els ulls, i escolta!: El xoc d'A i B; Confiança

Univers madur: Un petit punt blau pàl·lid

Comentaris (1)31-03-2012 18:06:05tastets

Tensant el vers - Disc

Fa uns mesos va sortir el llibre Tensant el vers, fruit d'un concurs convocat per l'Associació de Relataires i amb alguna aportació meva. Aquell projecte també incloïa que el grup Brou fes un disc musicant alguns d'aquests poemes. Doncs bé, tinc la gran sort que un poema el varen sel·leccionar per al disc, que ara ja es pot encarregar a l'adreça associacio.relataires@gmail.com, per 10 euros. Em fa molta il·lusió i tant de bo us agradi!

Parlar, estimar i més parlar

La meva llengua l'han fet vella
i la volen anul·lar.
La creuen esquifida, seca,
una parla molt vulgar,
i m'obliguen sense treva
a sotmetre'm a la seva.

Vull pebrots, albergínies, cebes,
i ells ja no les entenen
ni les volen escoltar.
Un tallat o un cafè amb llet,
que potser és molt demanar?

Ells em diuen esmirriat,
torracollons i poca-pena.
Ells em volen fer callar,
amagar-me, ajupir el cap
i sotmetre'm a la seva.

Els meus ull trenquen l'esguard
per l'estimada meva llengua
i només volen plorar
llàgrimes que no m'ofeguen
i m'ensenyen el demà:
un somriure per senyera,
parlar, estimar i més parlar.

Comentaris (2)29-03-2012 20:12:44coses de fora, poesia

Un tros de terra

Un tros de terra

dins la terra, la barca

abandonada

Comentaris (0)28-03-2012 18:22:17haiku

En concert, un altre cop

De la cançó castellana no hi entenc gairebé gens (com de temes de música en general), però hi ha una cosa que tinc molt clara: Amancio Prada és déu. En castellà i en gallec, perquè canta en ambdues llengües. Aquest dissabte el vaig poder veure en viu per segona vegada (de la primera ja fa uns quants anys) i va ser un espectacle que es va fer molt curt entre la bona música i el que ens va fer riure. La qualitat del so no és gaire bona, però us deixo una cançó que avui, després del canvi d'hora, ben segur que molta gent hauria volgut fer-la realitat. I una altra cançó preciosa, en gallec, sobre un poema de Rosalía de Castro.

Comentaris (0)26-03-2012 19:06:42coses de fora

Elefant blanc

Enmig dels terrats un elefant blanc aixeca la trompa a l'aire del migdia blau. Els blocs immensos de la ciutat d'elefants ni se n'adonen, les seves façanes plenes de grans grans com taronges i lletjos com els grans dels minyons de quinze anys tanquen la boca i estiren fort els ullals, que no tenen panys ni portes ni claus perquè no res no hi ha ni hi haurà que els hi impedeixi de trencar-les, i perquè entre elefants no hi ha res a robar, ni res a ensenyar ni tampoc ascensors, tot són escales fins als terrats on els blancs segueixen blancs per molt sol que prenguin amb tot l'afany.

Tot és massís i molt pesant: els bancs de la plaça, les papereres, els caixers automàtics i fins i tot els bitllets de banc, i les restes de xiclet esclafades per terra, pilotes de futbol aplanades i enganxifoses on s'hi quedaria atrapat qualsevol com mosca en teranyina, com l'orca Ulisses a la seva piscina, que moriria ofegada quan els elefants la buidessin a cops de trompa per netejar els xiclets amb aigua a pressió, sense passió, amb una dedicació exacta que ni els rellotges asiàtics ni els elefants suïssos ni les ametlles pelades de l'aperitiu, i amb una elegància que cavalcant no tenien ni l'Aníbal ni cap maharahà i encara menys el gat de la veïna del tercer segona en les seves passejades nocturnes.

Comentaris (2)25-03-2012 14:28:39prosa poètica

Mel i metzines

L'Agustí, fill d'una casa de pagès del Pallars, fa un repàs al que ha estat la seva vida. Com que no era l'hereu, va haver de fer moltes feines diferents per guanyar-se la vida, fins que després de la guerra va acabar a París fent de cuiner en un hotel. Com qui diu, aquest és el resum de la novel·la, una història sense res d'extraordinari que m'ha fascinat i molt. Per què? Potser perquè parla d'aquest món que era el nostre fins fa quatre dies, un món que semblava gairebé immutable i que en molt poc temps ha canviat d'una manera brutal. Potser per aquest llenguatge tan natural, tan senzill, tan arrelat a la terra, que llisca com si res en una prosa absolutament deliciosa, amb els mots i expressions de la zona que sovint em són estranys i que de cop i volta esdevenen completament naturals, i que fan tan de goigs als ulls i a l'oïda. Potser es tracta de que la història d'algú tan normal en el fons és una història plena d'autenticitat, i per tant arriba molt endins. No ho sé, però si que sé que m'ha encantat.

Comentaris (0)24-03-2012 13:05:02llibres

Punts entel·lats

Comentaris (2)23-03-2012 21:57:13tauleta gràfica

Lo riu

Per a la vila

ancorada a la ribera

lo riu és vida

Comentaris (0)21-03-2012 19:37:50haiku

No res

Avui no tinc res per escriure i per tant aquest blog es queda sense apunt. Apa.

Comentaris (0)20-03-2012 18:52:27tonterietes

Capcinadeta eficient

Tornant de la feina, m'adormo a l'autocar sense adonar-me'n. Una història es va filtrant pel meu cap com si fos real, però és un somni. Un somni vindria a ser com el capítol següent del llibre que m'estic llegint, inventat per les neurones adormides tal com raja. Obro els ulls, i només queden un parell de minuts per a la meva parada. He descansat de gust. D'això se'n diu una capcinadeta eficient! Del que he somiat, ja no en recordo res.

Comentaris (2)19-03-2012 18:42:31coses que passen, somnis

Runa tanca

A la cantonada d'abans de la tanca que tanca el carreró, de sobte, una nena trista, mig ajupida, tres quarts d'ensopida, un quart d'una mica esborrada, escriu runa amb un llapis de punta amagada. Fins i tot ha pintat a la deixalla una part, no el tot, d'ella mateixa. És una ruïna de runa, restes d'arruïnats gens roïns que pinten la seva ruïna si són infants. Els adults, capcots i culs secs, tancats per la tanca, ni ploren, les llàgrimes només poden rajar com blens, per les galtes d'una nena trista que tampoc no sap guixar-les, un salt de llàgrimes fet un salt d'aigua fet un salt de blens fet un salt de res, només caiguda de pena en runa.


Participació al repte poètic 206 de Relats en Català.

Comentaris (2)18-03-2012 10:56:34prosa poètica

Purga

Estònia occidental, any 1992, no gaire més tard de la desintegració de la Unió Soviètica i la independència de la república. Un matí, una senyora gran que viu sola al camp troba una noia que s'ha quedat adormida al seu jardí. És una època convulsa i la relació que s'estableix entre totes dues és força complicada, condicionada per les seves pors i els seus secrets, que s'aniran desvetllant a poc a poc conforme la novel·la avança.

Potser n'esperava una mica més per la fama que té, però no deixa de ser una lectura que m'ha agradat força pels seus personatges i per l'època i el context en què se situa la trama.

Comentaris (0)17-03-2012 13:25:03llibres

Espiral de punts

Comentaris (2)15-03-2012 19:35:28tauleta gràfica

Persianes

Tots els locals

d'un carreró de barri,

cartell i persiana

Comentaris (0)14-03-2012 18:21:39haiku

25000 parlants d'aragonès

Llegeixo aquí que hi ha un estudi que calcula el nombre de parlants d'aragonès en uns vint-i-cinc mil. Són molt pocs, però jo hauria assegurat que eren molts menys, ni la meitat. La llengua, tanmateix, agonitza entre la despoblació de les valls, la repoblació de les zones turístiques amb gent de fora, la manca total de reconeixement oficial i una transmissió generacional cada vegada més minsa. Com a contrapartida, hi ha més estima de la llengua entre els parlants joves, i la xarxa li permet de tenir més visibilitat amb iniciatives com ara aquesta.

Comentaris (2)13-03-2012 18:44:46llengües

Dutxa matinal

M'he llevat una mica justet de temps. Com que la meva germana és a la dutxa, penso en dutxar-me al lavabo petit. Cal apartar les coses de neteja que hi té la mare, perquè aquella dutxa, de fet, no la fem servir mai. Em dóna permís per fer-ho i, tot i que segueix sent un espai ajustat, m'hi faig un lloc. Aleshores me n'adono que aquí no tinc ni sabó ni tovallola, i me'n torno corrents al meu armari a buscar-ne una, i com que ara mateix no en trobo d'altra agafo la de la platja, i el potet de gel de bany dels viatges. Em preocupa que aquest lavabo és al costat de l'habitació de l'altra germana, que té el son fluix i s'enfada si es desperta amb sorolls matinals, però ara veig que ja s'ha llevat. Cap problema, doncs. Quan em vaig a ficar a la dutxa, dono una puntada de peu involuntària a una galleda i en cau un líquid groc que s'escampa. M'he de posar a recollir-lo amb el fregall mentre m'aparto com puc per evitar de trepitjar-lo (ja vaig descalç), perquè tinc por que no sigui tòxic o corrosiu. Ja faig tard, com sempre.

Nota: és un tema recorrent dels meus somnis, des de fa molts anys. Coses senzilles que no acabo de fer per un encadenament de foteses que em tenallen com una mena de paràlisi. Voldrà dir alguna cosa?


Foto: Sbrimbillina via photopin cc

Comentaris (2)12-03-2012 20:00:23somnis

Un home calb

Un home calb, de mitjana edat, beu un xarop com els d'abans, amb gust de suc de maduixa mal aconseguit i enganxós. Mira, prudent, al seu voltant, com miraria un espia o un lladregot, com si no mirés, com si no hi fos, com si s'hagués fos, embrida un cavall imaginari i surt trotant sobre les cames, sobre les espardenyes de galop ferrades d'espart. Resignat, s'atura i sospira: els cavalls dels indis són massa ràpids, són de vapor, treuen fum i tenen rodes, són llepa-gripaus i inabastables. Té encara una preocupació més: s'acosta, una altre cop, aquell xèrif merdós, aquell tòtil carallot que amaga l'estrella sota la bata blanca i que tan el maltracta que sembla que el vulgui penjar.

Comentaris (2)11-03-2012 09:52:01prosa poètica

En concert

Fa uns anys em va venir la curiositat de saber com sonaria la llengua occitana. Com que amb internet moltes coses són més senzilles que mai, em vaig trobar amb moltes cançons, amb una sonoritat que em va encantar, sovint amb paraules que entenia força. També amb força diferències segons les regions. Una de les músiques que em va agradar més va ser la del grup gascó Nadau, molt emblemàtic a les seves terres. Ahir, vaig tenir el plaer de veure'ls en directe, i va ser realment fantàstic! Com a exemple, una gravació de l'any 2005, amb subtítols que permeten d'entendre una mica millor la lletra. A youtube n'hi ha bastantes més.

Comentaris (2)08-03-2012 18:34:36coses de fora, coses que passen

Bassa

Fins més enllà

del que els ulls poden veure

una gran bassa

Comentaris (0)07-03-2012 18:21:28haiku

El francès de l'entrada del metro

M'acostava al metro a una hora tardana i allà, a l'entrada, hi havia una colla de gent força jove, jo diria que entre vint i vint-i-cinc anys. Un d'ells se m'acosta per demanar-me una adreça. Em sona molt i sé que és molt a la vora, però no hi acabo de caure. Gairebé sense pensar-ho, me n'adono que el noi és francès, el seu accent marcadíssim el delata. Amb alguna altra persona de la colla amb qui comenta la jugada parla en francès. Tanmateix parla un català extraordinari. Serà rossellonès? No li he arribat a preguntar, però no m'ho sembla, fora de l'accent el català que parla sona d'aquí, també són poquíssims els rossellonesos de la seva generació que el parlen. Finalment, amb l'ajuda del mapa del telèfon aclarim l'adreça que busquen i entro el metro corrents, que ja faig tard.

Sí, hi ha gent de fora que et parla en català amb tota la naturalitat del món, com jo m'hi he posat a parlar-li sense pensar-ho. M'agrada molt. M'agrada menys que sigui tant extraordinari com per escriure aquest apunt al blog. Millorarem! Som-hi!

Comentaris (2)05-03-2012 21:03:19coses que passen

Juguesca absurda

En perdre l’aposta, hi va anar sense canviar-se els mitjons en un mes. La núvia el va plantar a l’altar.

Comentaris (2)04-03-2012 20:47:54nanorelats

Antologia de poetes prostitutes xineses

Em va caure a les mans de regal, no crec que l'hagués trobat. És un recull curiós, poesies xineses d'autores que eren, o en algun moment de la seva vida havien estat, prostitutes. Una poesia que uneix molt paisatge i sentiments, com si fossin dues coses que mai no es poden separar (cosa que segurament sigui certa). El tema més repetit és l'enyorança de l'estimat, i l'estil i la sensibilitat són ben diferents al que estem acostumats, palesant com n'és de llunyana aquesta cultura de la nostra. Traspua molta bellesa, la veritat és que ha estat una lectura molt bonica.

Comentaris (0)03-03-2012 11:59:25llibres

Arbres (40)

D'això se'n diu una bona poda! A terra hi ha un lletreret que diu que això tan pelat és una sòfora, i suposo que tal i com està ara mateix caldria ser molt i molt expert per ser capaç d'esbrinar-ho. Aviat, espero, creixerà amb energies renovades i amb una mica de sort quan arribi l'estiu ens farà una bona ombra.

Comentaris (2)02-03-2012 20:23:13arbres

Núvols

És ben curiós el que poden arribar a fer els ordinadors avui dia. Que jo, que de virtuós del dibuix o de la pintura no en sóc gens ni mica ni mica ni gens sinó més aviat el contrari, pugui pintar uns núvols com aquests en un tres i no res sembla un miracle.

Comentaris (3)01-03-2012 21:39:49tauleta gràfica, tonterietes