login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Sabates abandonades (14)

Aquesta és una de les troballes de sabates més misterioses que recordo. Embolicades en unns pantalons també abandonats enmig del carrer, ni al costat d'un contenidor, ni al costat d'una paperera, ni en un racó apartat o mig amagat. Per no haver-hi, no hi havia cap niu de brutícia a la vora, el carrer estava molt net (per ser carrer) i molt tranquil. Què haurà passat amb el propietari d'aquesta indumentària?

Comentaris (3)31-05-2012 19:25:08sabates abandonades

Neu

Sota el pollancre

la neu encotonada

de primavera

Comentaris (0)30-05-2012 21:55:58haiku

Marxem, papà. Aquí no ens hi volen

Cin relats curts originals, divertits i ben escrits, cinc petits retalls de plaer, cinc petites meravelles. Al més pur estil de l'Imma Monsó, una escriptora d'aquelles que cal no perdre de vista, pels regals que ens fa. Una (o millor dit, cinc) delícia.

Comentaris (1)29-05-2012 18:40:48llibres

Tastets (17)

Aquest mes he tingut poc temps de llegir, i quan ho he fet ha estat amb presses. Per això els tastets són molt breus. El mes que ve espero que tornin a créixer.

cantireta: L'ALTRA MUS(IC)A

A la llum d'un fanalet: Paraula

Tanca els ulls, i escolta!: Buscant papallones

Comentaris (0)28-05-2012 22:50:49tastets

Si les lletres

Si les lletres poguessin fer petons

aquest vers fregaria els teus llavis ,

n'hi hauria prou amb coloms missatgers

per esborrar qualsevol distància.

Si es poguessin fer amb mots les carícies

estaria ara encès tot el teu cos

i amb un senzill tros de paper

n'hi hauria prou per fer un massatge.

Si es pot escriure amb mots l'amor,

per què, amb tants segles de lletres

odiem encara els humans tant?

Comentaris (2)27-05-2012 13:09:58poesia

Maletes

Els viatgers van amb unes maletes visibles, sovint, molt grans. Però encara són més grans les seves maletes invisibles.

Comentaris (2)25-05-2012 18:25:55coses que penso, coses que veig

Sabates abandonades (13)

Sembla ser que ara el lloc de moda per deixar les sabates és a fora del contenidor. Aquesta vegada no és una de sola, és la parella la que s'ha quedat fora i a més a més ben posadeta a sobre d'una capsa de cartró (que tampoc no és a lloc, perquè aquí no hi ha contenidor blau). Sembla que la propietària s'hagi enfilat sobre la capsa per atansar alguna cosa, i després potser se n'ha anat enlaire i ha volat ben lluny, deixant enrere les sabates, que no volen deixar mai de tocar de peus a terra, i que s'han quedat expressament ben posadetes com si esperessin que passés per retratar-les.

Comentaris (0)24-05-2012 21:44:18sabates abandonades

Festa

D'aquella festa

en queda el carrer ple

de gots i ampolles

Comentaris (3)23-05-2012 20:08:42haiku

Andorra, un país no tan petit

Comentaris (0)22-05-2012 18:53:18coses de fora

Puzzle (4)

He trigat molt, un parell de mesos des que el vaig acabar, però finalment ja el tinc! El meu primer puzzle emmarcat i penjat a la paret. I ben maco que trobo que queda. Sense presses, però algun dia espero fer-ne un altre.

Comentaris (2)21-05-2012 19:22:01coses que passen

Poema xic

Un xix xic,

aquest poema.

Tan xic xic

que res no ha dit

i ja és finit.

Comentaris (0)20-05-2012 16:08:56poesia, tonterietes

Els Jocs de la Fam

Sembla que s'ha posat de moda aquest llibre perquè n'han fet una pel·lícula. A mi em va semblar que pintava interessant, i enlloc d'anar al cinema em vaig comprar el llibre. Bé, el llibre no, la trilogia sencera. I m'hi vaig enganxar, sobretot amb els dos primers llibres, que em van fer anar més d'un dia gairebé fent tentines per la manca d'hores de son. Tenia massa ganes de seguir llegint com per adormir-me. El tercer llibre, el que tanca la trilogia, el vaig trobar més fluix.

En un món futur on no hi queden masses humans, els dotze districtes estan governats amb mà de ferro pel Capitoli, la gran ciutat que els manté esclavitzats després de derrotar-los quan es van revoltar anys enrere. Per recordar la seva condició de dominats, un cop l'any cada districte cedeix dos adolescents per als Jocs de la Fam, una mena de gran germà televisiu en què se'ls deixa anar en un recinte d'on només en pot sortir viu un: el vencedor dels jocs. La Katniss Everdeen es presenta als jocs a última hora per evitar que s'hi enduguin a la seva germana petita. En principi té molt poques possibilitats de sortir-se'n, però va créixer en un entorn complicat en què es va haver d'espavilar molt aviat, de manera que la seva capacitat de supervivència és més gran del que sembla...

Comentaris (0)19-05-2012 11:51:08llibres

Parella lingüística

Avui he estrenat parella lingüística. Una noia colombiana que vol millorar un català que ja parla força bé. Un plaer! I el català amb un cert accent de Bogotà, força curiós, té una musicalitat diferent però no sona gens lleig.

Comentaris (3)17-05-2012 21:41:25coses que passen

Embriaguesa

Dalt de la copa

un arbre s'embriaga

de color de vi

Comentaris (0)16-05-2012 22:03:01arbres, haiku

Finestra (IV): Del llit estant, de rautortor

Del llit estant
les cabòries cerquen l’eixida
que el finestral tot just ofrena.
Al defora, el dia s’ha aixecat
al ritme de les hores apressants.
Queda poc temps per gaudir,
per tocar amb els dits de la mirada
el verd immaculat que espireja
amb la pluja, ronsejaire i sorruda
en aquest inici incert de primavera.
Veuré l’estiu?... qui sap si la tardor?...

Del llit estant, ansiejo els vidres
que encara em duen propines de llum,
malgrat la boira del dolor,
i el pols se m’accelera cada nou jorn
que el mal s’entesta en obsequiar-me,
tot esperant un raig de sol,
el primer o el darrer, no ve d’aquí.


Vaig tenir la sort de convocar el repte poètic visual número 207 de la pàgina de Relats en Català. Vaig proposar de fer poemes inspirant-se en aquesta fotografia d'una finestra. Algunes de les participacions que hi va haver les aniré penjant aquí. Aquest poema d'avui és d'en rautortor.

Comentaris (0)15-05-2012 22:39:20aportacions, poesia

Mudança?

Una característica d'aquest blog és que m'agrada publicar-hi alguna cosa, si puc, cada dia. Sense forçar-me: si no em va bé, no em va bé i no passa res. En això hi ha un tema que m'és especialment delicat: els caps de setmana. No són pocs els caps de setmana que no sóc a casa. Normalment, m'emportava el netbook, i si no tenia activitats que m'ho impedien publicava amb la mateixa normalitat que de sempre. Però ara... bé, ara m'ho miro d'una altra manera, per una raó que s'anomena telèfon. Ara, amb el telèfon puc consultar internet amb prou comoditat com per plantejar-me tranquil·lament de deixar el netbook a casa si no és per alguna necessitat especial. Pel que faig habitualment, en tinc prou. L'únic problema és el blog: amb els navegadors d'internet del telèfon és molt difícil manegar-se per la pantalla d'escriure aquest blog: els salts de línia no es fan bé, inserir imatges és pesat, el menú de la dreta per triar la categoria de l'article no acaba de funcionar bé... en fi, una mala experiència.

Per això em plantejo la possibilitat de la mudança. De continuar el blog a algun servidor que estigui més ben adaptat per introduir coses des del telèfon. Estic segur que n'hi ha, especialment els grans serveis de blogs segur que tenen bones aplicacions per a mòbil. Però també em fa pena perquè m'agrada ser aquí, en aquest raconet de flog que m'estimo i amb el .cat a dalt de tot de la pantalla. Obro un periode de reflexió indefinit, aquesta decisió no la prendré pas de pressa.

Ah, i això només afecta a aquest blog, Més a prop de la "A", que és de publicació regular. L'altre, el de La fulla al vent, més esporàdic, no el penso moure pas d'aquí.

Comentaris (0)14-05-2012 21:19:22coses que penso

Sabates abandonades (12)

L'Hospitalet ben net, diu la propaganda, però aquesta bota s'ha quedat tirada fora del contenidor, al carrer, i tota sola, abandonada pel seu peu propietari i per la seva parella.

Comentaris (1)12-05-2012 13:16:28sabates abandonades

Llums nocturnes

A ambdues bandes

del riuet de la vila,

les llums nocturnes

Comentaris (3)09-05-2012 19:40:07haiku

Coses que no

Per molt que m'hi esforci amb la càmera, fent dibuixos, inventant tonterietes, amb poesia, amb descripcions o amb el que vulgui, hi ha coses que encara és del tot impossible de publicar-les en aquest blog. Com ara l'olor tan captivadora de les mèlies florides aquest capvespre de primavera.

Comentaris (2)08-05-2012 22:29:34coses que penso

Dibuix

Cal que les coses tinguin significat, sempre? Potser de vegades poden ser perquè vénen de gust, sens més, i el fet que puguin ser més o menys útils o ximples, boniques o lletges, esdevé quelcom completament secundari.

Comentaris (2)07-05-2012 19:52:28tonterietes

Els canvis petits són poderosos!

Canvis

No és el mateix els matins que les nits. El sol fregant a l'horitzó quan és capvespre o en sortir. El món de fora o bé es desperta o se'n va al llit, el cel rogenc blaveja o ennegreix, la rosada brilla o no existeix.

No és el mateix anar-se'n que venir, el comiat del poeta o la rebuda de l'infant, els petons d'amor alegre o amor trist, el dipòsit ple del tot o tot el cos encarcarat.

No és el mateix el néixer que el morir, el trànsit marxa enrere o endavant, el caminar tot sol amb pena o amb un mateix i el cap ben alt.

Petits

Una formiga que camina no fa figa. Un centpeus quan ensopega no pot perdre l'equilibri. Si l'abella vol ser prima es posa a dieta mentre el cargol, abans de sortir, para l'orella. La sargantana puja pels murs i no té pana. La mosca no té closca i l'esclafen, pobrissona, i el mosquit no mou ni un dit tot xuclant la sang dels dits. A la cuca de llum no hi ha qui li ensumi el perfum.

Poderosos

Els reis se salten les lleis com si re(i)s, però quan van al vàter la merda no és d'or ni és coronada. Els presidents també es moren de vells si abans ningú no els mata. Els parents del ministre viuen molt bé si viure bé és el que es pensen que és, i si la família és prou unida. Els capellans defensen una fe que no s'entén si no és per tradició de catequesi per a nens. La gent sense títols, sense càrrecs, sense béns, viu de debò si no és que viu, agenollada, la mentida d'un altre.

Comentaris (0)06-05-2012 12:07:03prosa poètica

Crim de Germania

Es podria inscriure dins del gènere de la novel·la històrica, però no hi acaba d'encaixar. De fet, és gairebé més història que novel·la, perquè és més aviat un conjunt de relats curts que plegats formen un conjunt que, certament, es pot abordar com a novel·la. Però cada capítol és una història en ell mateix i es pot llegir de manera completament independent. Tot el llibre es centra en diversos episodis al voltant de la revolta dels agermanats al País Valencià, pels volts de l'any 1520. Un episodi que no coneixia i que m'ha semblat molt interessant, i que planteja uns temes que són plenament vigents a dia d'avui.

Comentaris (2)05-05-2012 11:35:52llibres

Finestra (III): Voracitat, de Xantalam

Es detura l’instant voraç.
No es cristal·litza encara el moment
de perdre’t.
Fixem el gest des del brogit perpetu
i bellugadís de les hores;
podríem ser eternitat i llum morta
atardant-se en l’infinit,
reiterats horitzons de vidre,
paisatge immòbil en l’estret badall
de la finestra, cambra closa.
Ara som, però, carn i nuesa
aquietats damunt el jaç de pedra
i el vapor d’un bes tàcitament tebi.


Vaig tenir la sort de convocar el repte poètic visual número 207 de la pàgina de Relats en Català. Vaig proposar de fer poemes inspirant-se en aquesta fotografia d'una finestra. Algunes de les participacions que hi va haver les aniré penjant aquí. Aquest poema d'avui és de la Xantalam.

Comentaris (0)04-05-2012 19:56:50aportacions, poesia

Tastets (16)

Com deia fa uns dies, aquest mes arriben amb una mica de retard, però arriben. Vet aquí una petita llista de testets del mes passat:

A la llum d'un fanalet: Se m'ha enfilat fins els ulls; Condensada

Tanca els ulls, i escolta!: Sorpreses vora mar

som-hi tots: peixos barba (en castellà vol dir...

LA BONA CONFITURA: FAT

Mails per a Hipàtia: Els llibres són armes de construcció massiva

l'heroi de la llegenda: Sant Jordi de la Vall Blanca

Comentaris (0)03-05-2012 20:54:57tastets

Sota el cel gris

Sota el cel gris

el sol de l'horabaixa

sobre les cases

Comentaris (2)02-05-2012 20:13:21haiku

Bandera

No es veu gaire, però vet aquí que m'he trobat penjant d'una façana una cosa que em pensava que no veuria mai. Aquesta senyera amb una estrella al mig és una bandera independentista aragonesa. Penjant en una casa. Era lluny, vaig fer la foto amb zoom i encara no es veu gaire, ho sento.

Comentaris (3)01-05-2012 10:45:50coses que veig