login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Tastets (18)

Uns quants tastets potser ens ajudaran a passar millor la calorada:

HAIKU EN ARAGÓN: Los occidentales hacemos cosas extrañas

Aigua: Llei de vida

A la llum d'un fanalet: Pels volts de les quatre

tanca els ulls, i esclota: Qui sap

escrits de l'home fosc: no és per demanar

Lluna de paper: agafa un somriure....

Comentaris (3)30-06-2012 11:41:02tastets

Fer l'ala

Una acàcia

fa l'ala vers la mà

de l'enxaneta

Comentaris (0)28-06-2012 21:41:01haiku

Que passi alguna cosa

Massa cops esperem que passi alguna cosa a la nostra vida i l'única cosa que passa és la vida mateixa.

Aquesta cita l'he trobada a El rellotger de Gràcia, de Joan Lafarga, posada a la ploma del protagonista. No sé si és original o si la va treure d'algun lloc, perquè em sona haver-la sentit, aquesta o alguna de semblant. Sigui com sigui, em va agradar molt.

Comentaris (4)27-06-2012 22:51:25coses de fora

Sabates equivocades

Vaig posar una nota a la barra lateral del blog, demanant aportacions per a la sèrie de les sabates abandonades. Però vet aquí que em vaig equivocar, i no vaig posar del tot bé l'adreça electrònica. ¿Hauré perdut gaires sabates, per això? ¿Què deu pensar qui les hagi rebut per correu?

La vida, sovint, es guarneix d'aquestes petites anècdotes que li donen el seu gust peculiar.

Comentaris (1)26-06-2012 18:38:53coses que passen, sabates abandonades

Sabates abandonades (16)

Darrerament sembla que n'hi hagi per tot arreu. Vet aquí una parella ben curiosa, amb una espardenya de cada color. Ben avingudes o abandonades al seu destí per les seves respectives parelles? El full de revista que les acompanya Déu n'hi do, també.

Comentaris (4)25-06-2012 20:21:43sabates abandonades

Iguals

Tots som iguals però n'hi ha que criden,

tots som iguals però alguns suspiren.

Tots som iguals, però quan viatgen

alguns no van mai en classe turista.

Tots som iguals, però sovint,

per copsar la igualtat,

s'ha de ser molt igual.

La goma d'esborrar a la mà dreta.

Comentaris (0)24-06-2012 16:48:28poesia

Absent

Aquesta setmana he anat bastant de corcoll i no he pogut seguir el blog amb l'atenció que m'hauria agradat. Em sap greu. No és que hagi tingut gaire menys temps, les circumstàncies m'han superat una mica, vet aquí.

Comentaris (5)21-06-2012 21:59:48coses que passen

Estira els ulls

Estira els ulls al cel, que fa nuvolada pel ponent, ni es veu el sol com se'n va ni les estrelles començant a exhibir-se, només un gris claret, només un gris més fosc, només un gris encara més fosc, només un gairebé negre, només un negre molt negre i ja ningú no sap si el cel hi és o no hi és, si se l'ha endut la bugadera a netejar-lo o qui-sap-què. I després, ¿qui el planxarà? Perquè Déu ens en guardi, de tenir un cel arrugat, quin escàndol més bestial, si el Sol a mig matí es rebrega i ens quedem a mitja llum ¿I la Lluna? Els poetes li faran poemes arrugats, encara més incomprensibles si pot ser, i les estrelles, tan petites, potser es quedaran clavades a mig escalar alguna arruga i ja no podran avançar més, i les constel·lacions es desfaran, però podeu estar tranquils perquè com que els astròlegs es quedarien sense feina prou que se n'encarreguen, que el cel quedi sempre ben net i ben planxat i, per això, el fan portar sempre a Tintoreries Peris.

Comentaris (4)17-06-2012 13:26:35prosa poètica

Sabates abandonades (15)

Una altra vegada a sobre d'un contenidor. Una altra vegada, amb més roba al costat. Amb la darrera troballa de sabates, em preguntava si el propietari havia sortit volant deixant les sabates i els pantalons a terra. En aquest cas caldria preguntar-se si ha sortit volant o si potser s'ha auto-llençat.

Comentaris (3)15-06-2012 18:16:48sabates abandonades

Algues

Petites algues

arrapant-se a la pedra

al bressol d'ones

Comentaris (0)14-06-2012 22:53:03haiku

Sistema

La vaig trobar per casualitat. Una cita de cita de cita que no m'he molestat a rastrejar cap a l'original. Tampoc no he investigat sobre l'autor. Em sembla interessant i la copio aquí:

Hem construït un sistema que ens persuadeix per gastar els diners que no tenim en coses que no necessitem per crear impressions que no duraran en persones que no ens importen

Emile H. Gauvreay

Comentaris (0)12-06-2012 22:20:34coses de fora

Cotxe amb banyes

Maneres com pot veure arribar el dia el teu cotxe si l'aparques just a davant d'un local de lleure nocturn. I, si és això, rai.

Comentaris (2)11-06-2012 22:00:55coses que veig

Sumes

Un i un fan dos.

Dos i dos fan quatre.

I tres més, fan set.

O no?

Comentaris (2)10-06-2012 18:49:11tonterietes

El preu de les coses

El preu de les coses, ja se sap, depèn força del lloc on es compren. Avui m'he descuidat de comprar una ampolla d'aigua de mig litre al lloc A per 30 cèntims, i l'he hagut de comprar al lloc B per un euro i mig. A més a més, segurament ni l'una ni l'altra fan realment mig litre.

Comentaris (1)08-06-2012 18:36:45coses que passen

Recital

Fa uns dies vaig tenir l'ocasió, i el plaer, de veure'ls i escoltar-los recitar en directe. Ho recomano.

Comentaris (0)07-06-2012 19:46:54coses de fora, poesia

Ermita

Ermita minsa

fora del temps, al parc

dels blocs de pisos

Comentaris (3)06-06-2012 22:11:13haiku

Músic

Fent transbordament pels túnels del metro, en una cantonada, un noi amb una guitarra i un micro, cantant. Una estampa habitual, però avui, de sobte m'adono que hi ha una cosa que no passa tan sovint. No és als meus ulls, és a les meves orelles. El noi està cantant en català! Sembla gairebé increïble. No m'he pogut estar de deixar-li una moneda.

Comentaris (1)04-06-2012 20:51:46coses que passen

Xampinyons

Volia fer un petit poema

i m'he posat a netejar xampinyons.

Vet aquí un greu problema,

doncs aquest blog, poc literari

no serà mai gens culinari

per molt que rimi amb macarrons.

Comentaris (3)03-06-2012 21:51:43poesia, tonterietes

La capella embruixada

M'ha atrapat menys que L'engranatge, una altre llibre del mateix autor que vaig llegir ara fa un any, però amb el pas de les pàgines m'he anat endinsant en aquesta història de dos germans de la Lorena que, a començament del segle XX, arriben a la frontera entre l'Empordà i el Rosselló a perforar la muntanya cercant mineral. Durant molts anys, la seva vida queda lligada a la seva concessió, que només aconsegueixen tirar endavant amb prou feines, i que és al costat d'una capella que té fama de ser un indret embruixat i on succeixen fenòmens estranys.

Comentaris (0)02-06-2012 13:13:03llibres

Papallona

Comentaris (0)01-06-2012 18:55:17tauleta gràfica, tonterietes