login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Molles per no perdre'm

Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aquesta habilitat que té en Tibau d'arrencar els somriures de les coses senzilles, de mirar la vida de cada dia amb uns ulls que en fan una vida més feliç.

Aquesta ha estat, també, una lectura diferent en la forma. Les circumstàncies del moment van fer que em baixés primerament el llibre, en format electrònic, al meu telèfon, i l'he acabat llegint allà mateix. Per ser el gènere que és, i perquè els apunts en general són molt breus, és un llibre que fa de bon llegir en moments perduts, en petits instants somorts que amb aquesta lectura revifen i prenen un caire especial. No cal llegir prou temps com perquè la pantalla cansi a la vista, sempre es pot parar i deixar la continuació per a il·luminar un altre moment. Tot i que, si es vol, també pot llegir sense problemes d'una tirada; en aquest cas recomano un lector electrònic o el llibre en paper.

Comentaris (0)31-07-2012 20:56:00llibres

Aranya

En un mur mig amagat d'un solar perdut hi han posat una aranya gegant. Suposo que és una mena punt mig entre l'art i la broma, o vés a saber què. A mi, que no em fan cap fàstic especial les aranyes, m'ha arrencat un somriure.

Comentaris (3)30-07-2012 21:08:55coses que veig

Sense tastets

Sento dir que aquest mes no hi haurà tastets, a l'agost amb les vacances possiblement tampoc. Em sap greu. Malauradament, no he llegit blocs prou com per fer una recopilació amb el mínim de cura que m'agradaria. Per tant, he decidit que toca pausa. Però tornaran, n'estic segur.

Comentaris (2)28-07-2012 08:16:28tastets

Somriures

Al metro, carretades de gent. Els somriures, només als anuncis.

Ni tan sols és una reflexió original.

Comentaris (2)26-07-2012 19:18:50coses que penso, coses que veig

Repòs

Set de repòs

de l'aigua acalorada.

S'acaba el dia

Comentaris (3)25-07-2012 22:27:59haiku

Tot allò de viu que mai no ha viscut

Un conjunt de relats curts que destaca per la seva varietat: personatges turmentats, acció pura, misteris indesxifrables, diàlegs interns... De vegades, amb un final molt obert que deixa la interpretació lliure al criteri del lector. En destaco el relat "Poema", sobre un poema de Papasseit, el més llarg d'aquest recull, que amb l'aclariment històrico-genealògic final que fa pensar com a possible la seva veracitat. Bones petites lectures per a un entreteniment agradable.

Comentaris (0)24-07-2012 20:05:32llibres

Sabates abandonades (19)

Més que abandonada, aquesta sandàlia solitària de nen, tan nova i tant lluent, sembla oblidada. L'únic que no m'acaba de quadrar en l'escena que em ve al cap és que no és una sandàlia d'un nen tan petit. M'imagino un infant deixant caure la sabata en el segon i mig en què els pares no miren enmig d'un munt d'embolics. M'imagino una sandàlia perduda enmig de la vorera. I m'imagino que algú la troba i la deixa apartada i en un racó visible, per si de cas els propietaris s'adonen de la pèrdua i desfan camí la puguin trobar en bon estat i sense massa dificultats. Molta imaginació? Potser sí.

Comentaris (0)23-07-2012 19:40:21sabates abandonades

Cicatrius

Al metro, hi veig una noia estrangera, de pell bastant fosca però un xic mestissa. Amb la roba d'estiu es veu el seu braç, farcit d'unes quantes cicatrius que tenen un aspecte força lleig. De quina història passada deuen parlar? Contínuament ens creuem i tractem amb el que en podríem dir gent normal, que té una vida normal i que sembla que coneixem prou bé o que ens fem una idea prou aproximada de com són. Però les seves marques més essencials, les seves cicatrius, no les veiem perquè acostumen a estar ben tapades per la roba d'hivern de les nostres convencions socials.

Comentaris (0)21-07-2012 15:53:35coses que penso, coses que veig

Tibidabo

A punt de ploure

amaga el cap l'església

del Tibidabo

Comentaris (0)18-07-2012 21:22:15haiku

De més a la vora

Com que sembla que ningú ho va reconèixer, i certament la foto era més aviat petita, us en poso una altra còpia de detall, ara de més a la vora. Us sona, això? ¿Ho havíeu vist mai sense gent?

Comentaris (3)17-07-2012 19:47:02coses que veig

Sorprenentment buit

Sí, ja ho sé, és una mica petit i potser no es veu massa bé, però...

Reconeixeu això?

Ho havíeu vist mai, així?

Comentaris (1)16-07-2012 21:35:56coses que veig

El llac de les ànimes

Una escriptora morta en el que sembla un accident, mentre tafanejava per algunes residències d'ancians a la recerca de material que li pogués servir per a la seva propera novel·la. Hi ha alguna cosa amagada? Després d'escoltar una confidència molt enigmàtica a cau d'orella, un home es posa a investigar per mirar de treure l'entrellat d'algunes circumstàncies que no són prou clares en tot l'assumpte.

Una novel·la de misteri breu, entretinguda, senzilla però ben trabada, on les peces del puzzle van encaixant a poc a poc fins a aclarir-se al final.

Comentaris (1)15-07-2012 13:40:59llibres

Per què?

Per què els humans fem, tot sovint, que les coses senzilles siguin la mar de complicades?

M'ho pregunto en general i en particular.

Comentaris (2)13-07-2012 19:25:18coses que penso

Sabates abandonades (18)

Avui tenim unes altres sabates abandonades gentilesa de la fanal blau. Són d'aquelles que es troben de tant en tant, penjant d'un cable, i acostumen a ser de les de fer esport. Em sona haver sentit que tenen alguna cosa a veure amb bandes juvenils, diria que d'aquelles importades d'Amèrica del Sud, per marcar el territori o com a provocació a bandes rivals. Però no ho sé.

Comentaris (4)12-07-2012 19:02:58sabates abandonades

Rosa

La rosa salta

més enllà del balcó,

terrats de barri

Comentaris (2)11-07-2012 20:54:53haiku

Font

Molt curiosa aquesta font, a Sitges, a l'entrada del palau Maricel. Aquí ha quedat massa petit perquè es llegeixi, però en català pre-fabrià a l'esquerra hi diu: "Aquesta aigua no és bona per beurer", i a la dreta: "Aquesta sí pero no raija sempre".

Comentaris (1)09-07-2012 20:41:25coses que veig

El rellotger de Gràcia

En Joan Lafarga fa, amb aquesta novel·la, un exercici doble, fer un relat de ficció històrica sobre la Gràcia de la segona meitat del segle XIX i un altre sobre una fictícia semiindependència aconseguida novament per aquesta vila respecte de la ciutat de Barcelona. L'Albert Musons (personatge real, però mort fa uns anys) guanya les eleccions a l'alcaldia de Gràcia. Justament en començar el seu mandat, unes prospeccions per restaurar el campanar de la plaça de la Vila comporten la troballa d'un manuscrit. En aquest relat Oriol Farguell, un gracienc relata la seva vida des que va néixer el mateix dia en què Gràcia es va fer independent de Barcelona (1850) fins que s'exilia a Cuba el mateix any en què la vila torna a dependre del cap i casal (1897). En aquells temps convulsos, l'Oriol treballarà amb l'Albert Billeter, un rellotger suís afincat a Gràcia durant trenta anys. Amb ell, col·laborarà en la construcció del rellotge del campanar i s'encarragarà del seu manteniment durant molts anys. Abans de la seva marxa, participarà activament en els moviments del catalanisme polític que començava a prendre forma en aquella època.

Hi ha estones en què sembla una mica més barreja d'història i reflexions personals, cosa que li fa perdre un xic de força com a novel·la, però no deixa de ser una opció perfectament legítima. De bon llegir i amb força interès pel seu contingut, especialment per a qualsevol que tingui alguna mena de vincle personal o afectiu amb Gràcia.

Comentaris (3)08-07-2012 22:20:44llibres

Ratlles

Comentaris (1)05-07-2012 23:14:28tauleta gràfica

Ninot

També els ninots

a les cases del poble

porten la boina

Comentaris (1)04-07-2012 21:35:19haiku

Sabates abandonades (17)

En un banc, reposant, totes tendres. Una imatge relaxant i entranyable, potser això faci natural un abandó tan inexplicable. Havia de ser la fanal blau qui m'enviés unes botes tan blaves. Moltes gràcies!

Comentaris (2)02-07-2012 22:48:39aportacions, sabates abandonades

Viatge refrescant

L'autocar entra en un poblet de cases no massa altes, modernes, de maons, d'aquelles que sembla que volen imitar un estil clàssic i no tenen gens ni mica de gràcia a l'hora de fer-ho. Fa la fila de ser un d'aquells pobles de platja que, a base de cases d'estiueig, han multiplicat per molt la seva superfície els darrers decennis. De sobte, al fons, entre dos carrerons, el mar: el meu pressentiment era encertat. Anem avançant pels carrerons i cada vegada es veu més a prop, i també se'n veu més. Finalment, arribem a la vora de la platja, però l'autocar no s'atura aquí, segueix avançant fins al trencament de les onades i una mica més enllà, per aturar-se ja a dins de l'aigua. És un viatge amb un destí d'allò més refrescant.

Comentaris (3)01-07-2012 13:54:16somnis