login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

No encara

Una troballa inesperada, sense buscar-la. Música i bosc. M'ha agradat. La música no comença fins al final del primer minut, més o menys.

Comentaris (0)31-01-2012 18:56:34coses de fora

Tauleta gràfica

Ja deu fe cosa d'un any que em vaig comprar la teuleta gràfica. La vaig veure per casualitat a la botiga tot donant voltes per altres productes informàtics, i em va cridar l'atenció. Em va semblar una eina molt interessant, una bona ajuda per a la creativitat. Serveix, bàsicament, per fer amb facilitat a l'ordinador aquelles coses que són molt més senzilles de fer amb llapis i paper que amb teclat i ratolí. I per més coses, però per a mi aquesta és la principal. L'he fet servir menys del que em pensava. A més a més, sóc molt mal dibuixant, i ho segueixo sent per molt que hi posi tecnologia entremig. Tanmateix, hi ha un procés d'aprenentatge en l'ús de la tauleta, i fins i tot fent-ne poc ús n'he superat les etapes més elementals. La veritat, què voleu que us digui, cada dia que passa n'estic més enamorat. M'encanten les possibilitats que té. Tots els ordinadors n'haurien de dur una, i aquests aparells tan de moda ara, les tablets que en diuen, ho haurien d'incorporar de sèrie a la pantalla.

Comentaris (2)30-01-2012 20:06:41tauleta gràfica

Vaig arribar...

Avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar en J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987). Deixo un poema seu per recordar-lo:

VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE, TOTHOM ME SALUDAVA I JO NO CONEIXIA NINGÚ; QUAN ANAVA A LLEGIR ELS MEUS VERSOS, EL DIMONI AMAGAT DARRERE UN ARBRE, EM VA CRIDAR, SARCÀSTIC, I EM VA OMPLIR LES MANS DE RETALLS DE DIARIS

Com se diu aquest poble
Amb flors al campanar
I un riu amb arbres foscos?
On he deixat les claus...

Tothom me diu: -Bon dia!
Jo vaig mig despullat;
N'hi ha que s'agenollen,
L'altre em dóna la mà.

-Com me dic!, els pregunto.
Em miro el peu descalç;
A l'ombra d'una bóta
Clareja un toll de sang.

El vaquer em deixa un llibre,
Em veig en un vitrall;
Porto la barba llarga,
-Què he fet del davantal?

Que gent que hi ha a la plaça!
Em deuen esperar;
Jo que els llegeixo els versos,
Tots riuen, i se'n van.

El bisbe em condecora,
Ja els músics s'han plegat.
Voldria tornar a casa
Però no en sé els topants.

Si una noia em besava...
De quin ofici faig?
Ara tanquen les portes:
Qui sap on és l'hostal!

En un tros de diari
Rumbeja el meu retrat;
Els arbres de la plaça
Em fan adéu-siau.

-Què diuen per la ràdio?
Tinc fred, tinc por, tinc fam;
Li compraré un rellotge:
Quin dia deu fer el Sant?

Me'n vaig a la Font Vella:
N'han arrencat els bancs;
Ara veig el diable
Que m'espera al tombant.

Comentaris (0)29-01-2012 13:18:17coses de fora, poesia

Tastets (13)

Aquest mes, de tastets, en tenim un bon grapat:

cantireta: CAP AL METGE!! (1)

Enfilant finestres: gotes

ARA MATEIX: encantada

Amantiño (eibar.org): Aprender euskera por amor

Tanca els ulls, i escolta!: Per aquests moments

LA BONA CONFITURA: AMICS

A la llum d'un fanalet: Si fos llibre, Arribat el capvespre

tens un racó dalt del món: Volar de peus a terra, De l'ordre o desordre d'un recull de relats

Comentaris (1)28-01-2012 10:40:27tastets

El que veuen, ho fan

Qui va penjar aquest vídeo a youtube li va posar per títol "el millor anunci de la història". Potser va exagerar, però el missatge em sembla que està prou bé.

Comentaris (3)26-01-2012 18:47:45coses de fora

Pont

És més gran

la barana de fusta

que el pont antic

Comentaris (0)25-01-2012 19:15:50haiku

Reixa (2)

A cada comporta, una reixa,

a cada passa una cadena,

cada matí un camp de boira

per no veure mai el final.

A cada cançó una sordina,

a cada quadre mil gargots

i a cada poema la rima

estroncada pels mals mots.

A cada foguera un riu d'aigua,

a cada torxa un cop de vent,

i a cada fanal, bombeta fosa

per un excés de corrent.

Comentaris (0)24-01-2012 19:02:24poesia

Reixa

Comentaris (2)23-01-2012 22:19:42tauleta gràfica, tonterietes

Puzzle

Fa anys que tenia al cap que un dia volia fer un puzzle. La setmana passada vaig sortir de rebaixes i vet aquí que me'ls vaig trobar de cara. Heu comprat mai un puzzle a les rebaixes? No és dels complicats, són 1500 peces de res que representen un salt d'aigua de Nova Zelanda. No volia agafar-ne cap de més peces per la meva manca d'experiència, i vaig fer bé, perquè avanço molt a poc a poc. Però m'ho estic passant molt bé, i quedarà fantàstic a la paret quan l'hagi acabat.

Comentaris (0)22-01-2012 20:39:35coses que passen

Al país del núvol blanc

Aotearoa, el país del núvol blanc, és el nom que rep Nova Zelanda en llengua maori. Aquesta novel·la explica la història de dues dones britàniques que a mitjans del segle XIX, en plena època de colonització del Nova Zelanda, se'n van a l'altra punta del món per casar-se amb homes que no coneixen. Elles es fan bones amigues durant el viatge, i un cop allà van a parar a famílies irreconciliables. És un llibre llarg i per tant recomano llegir-lo, si és possible, en format electrònic. Sobretot si ets, com jo, de llegir més en els viatges que no pas a casa. Fa de més bon portar. No és un llibre que et canviï la vida, però sí que paga la pena de llegir-lo amb escreix. La sensació que em queda és que no cal fer un llibre extraordinari per fer un llibre extraordinari, no sé explicar-ho amb paraules més clares.

Comentaris (0)21-01-2012 19:47:38llibres

Sabates abandonades (9)

En T. Cargol m'ha enviat una foto de sabates abandonades, en aquest cas ficades dins d'una caixa de cartró. Es veuen força velles, ben segur que han fet un bon grapat de quilòmetres. Moltes gràcies!

Comentaris (0)19-01-2012 22:26:37aportacions, sabates abandonades

Arc

Dins de l'arc

del monestir hi cap

una muntanya

Comentaris (0)18-01-2012 20:10:02haiku

Sobre mitges taronges

Quan l'incivisme és prou enginyós o creatiu com per arrencar un somriure me'l miro d'una altra manera. Qui hagi escrit aquesta frase hi ha posat enginy, m'ha fet gràcia, com pot ser d'aplicable a la vida de cadascú ja no en tinc ni idea. Això sí, és una pintada enginyosa en el contingut, en la forma no ho és gens i a més a més em sembla horrorosament lletja. Qui hagi fet això hauria de tenir un mur millor on expressar-se. Si no té un blog, que l'obri.

Comentaris (3)16-01-2012 20:07:53coses que veig

La còpia definitiva (1 de gener de 2025)

M'he ennuegat al setè. Exactament igual que fa tretze anys, el dia que va començar tot. No he pogut evitar recordar-ho. L'any 2012 em vaig ennuegar amb més força que mai, tanta que gairebé m'hi quedo. Enlloc d'això, vaig recuperar la respiració acompanyada d'una visita de les muses, de tal manera que jo vaig viure, i el món va canviar per sempre.

La còpia era una idea brillant, i en el fons era molt senzilla, el problema per arribar-hi era desxifrar-ne la clau enmig del garbuix de les equacions de la física quàntica. Un cop superat aquest detall, la resta només era picar una mica de codi, i abans d'acabar el dia de cap d'any ja tenia preparada la primera versió pel giny més senzill i adequat per a començar, el meu telèfon intel·ligent. Al cap i a la fi, allà hi tenia tot el que em calia, una càmera fotogràfica prou potable en condicions bones d'il·luminació i un programa senzill de retoc d'imatges. Amb allò, n'hi havia prou per tenir-ho tot.

Aquella primera versió era molt senzilla, i només podia copiar les coses des de fora. Per tant, només era capaç de copiar com cal les coses massisses. Tot i així, ja era molt útil: si volia un moble, només havia d'anar a la botiga, treure'n una foto i en arribar a casa només em calia seleccionar-lo i treure'n la còpia, i vet aquí que ja era meu. Però aviat el vaig perfeccionar modificant també el programari de la càmera, de tal manera que pogués copsar les coses per dins. Aleshores, podia fer una foto d'un cotxe i en arribar al meu garatge, vet aquí! Un parell de clics i el tenia exactament en el mateix estat, i podia fer tranquil·lament el que volgués perquè les multes li caurien al propietari de l'original.

Amb l'esperança de donar-li un ús altruista, vaig cedir la meva aplicació a algunes oenegés perquè la fessin servir per acabar amb la fam i la pobresa al món, però les coses no van anar com jo esperava. Un grup d'indignats va aconseguir retratar un tanc, en va fer un bon grapat de còpies i van assaltar el Parlament. Després les revolucions es van estendre com una taca d'oli, però no van portar-nos un món millor. Els problemes grossos van venir després. Érem molts menys humans, però igual d'ambiciosos.

Amb les campanades d'avui, retransmeses com sempre amb una gravació del passat, em sembla que he tornat a rebre el do de la inspiració. Em sembla que ja sé com fer-ho per eliminar ràpidament tota aquesta pila de deixalla. Vaig a posar-m'hi corrents, a veure si aconsegueixo que funcioni abans que no ens expulsi de l'atmosfera i ens ofeguem tots per manca d'oxigen.


Relat escrit seguint una proposta de VullEscriure.cat.

Comentaris (0)15-01-2012 11:48:20relats

L'illa

Un exemplar de l'illa, de Gianni Stuparich, ha trobat la llibertat en un banc de Barcelona. Està cercant un nou lector i esperem que el trobi.

Comentaris (2)14-01-2012 13:42:42llibres, llibres alliberats

Sabates abandonades (8)

Deu ser veritat, que les atrec! Vet aquí un gran misteri: unes xancletes de ple estiu abandonades un dia de fred a sobre d'un sac de runa, al costat mateix del contenidor on s'haurien d'haver llençat... que ni això, perquè no són noves però no es veuen pas com per llençar. Unes xancletes d'estiu abandonades al carrer en ple mes de gener, i no precisament a tocar de la platja. Definitivament, un misteri!

Comentaris (2)13-01-2012 20:56:16sabates abandonades

Sabates abandonades (7)

Les primeres sabates abandonades de l'any no han trigat gaire a aparèixer. Me les he trobades de bon matí, amb els estels encara ponent-se, i les he retratat amb les presses d'aquella hora. L'aspecte no és massa vell, i si no fos per la manca de cordons fa la impressió que un peu de la mida adequada se les podria calçar i sortir caminant còmodament. Què deu haver passat perquè els seus peus habituals l'abandonessin?


P.D. Si trobeu sabates abandonades, feu-ne una foto i envieu-me-la a gripaublau68@gmail.com i les aniré publicant en aquesta secció. Moltes gràcies.

Comentaris (2)12-01-2012 21:23:18sabates abandonades

Platja

Platja d'hivern.

Les ones llisquen calmes,

hi ha un gos que borda.

Comentaris (0)11-01-2012 20:54:30haiku

Vida nova?

Any nou, vida nova, diuen.
Enguany per a mi més aviat diria que any nou, horaris de son alterats, perquè de vida nova ara per ara no gaire. Fins que passi de nou el període d'adaptació.
Comentaris (6)09-01-2012 20:45:13coses que penso

Maons de lluna

Vull construir, al meu petit terreny,

la meva casa amb maons de lluna

per no perdre mai, en cap nit fosca,

la seva llum blanca argentada.

Vull que a la meva llar, sempre,

a qualsevol racó i tot dormitori

hi sigui present, clara, ben viva,

la poesia amb tons lírics i romàntics.

Vull fer que aquest sigui l'indret, des d'ara,

on siguin possibles tots els somnis,

i els carrego al carretó per anar aixecant,

amb el seu ciment, el meu nou edifici.


Escrit pel Repte Poètic Visual 198 de Relats en Català.

Comentaris (1)08-01-2012 10:10:22poesia

Taibhse (aparició)

Aquesta història de fantasmes em cridava l'atenció, i la veritat és que em va atrapar absolutament, superant les meves expectatives. Té molta emoció i un ritme excel·lent, que comporta sovint nous descobriments. M'ha semblat un llibre entretingut i imaginatiu, i m'ha agradat molt la manera de conduir la narració, cada capítol des del punt de vista d'un personatge, cosa que en fa una novel·la veritablement coral, encara que hi ha dos personatges que són els principals, l'estudiant i el fantasma de la biblioteca. Ben segur que em llegiré la segona part, i que no trigaré massa a fer-ho.

Comentaris (0)07-01-2012 11:51:24llibres

Afegint lletres

SOPA

PROSA

ASPROR

REPOSAR

SORPRESA

Sabríeu continuar? Accepto noves paraules, formades afegint una lletra a l'anterior. No he sabut arribar a les nou lletres, se m'ha acudit "aspersora", com a adjectiu femení d'aspersor, però sembla que aquesta acepció no existeix.

Comentaris (3)06-01-2012 10:25:16llengües, tonterietes

Porta

Al jardinet

només poden entrar-hi

homes de lletres.

Comentaris (0)04-01-2012 20:22:27haiku

Iparralde, en música

M'agrada, no sé perquè, la musicalitat de la llengua basca. Trobo que és una llengua que cantada té un so preciós. Us deixo una cançó en èuscar des d'Iparralde, és a dir des del territori basc sota jurisdicció francesa, amb tot un exercici de toponímia dels pobles de la zona (ah, i si en coneixeu algun que no surti a la cançó, els del grup Bidaia estaran encantats de que els hi feu saber):

Comentaris (1)03-01-2012 18:26:42coses de fora

Llibres 2011

L'any passat vaig fer una llista de llibres llegits. Enguany hi torno, queda una llista una mica llarga perquè he llegit com em sembla que no ho havia fet mai. Hi ha bastanta varietat, però també alguns patrons que es repeteixen. D'uns quants n'he fet ressenya al blog. Vet aquí:

  • La naturalesa dels dies, de Quim Daví
  • El pont dels jueus, de Martí Gironell
  • La fosca arrel del crit, de Joan Antoni Cerrato
  • Y la música sigue sonando, de Graham Stokes
  • El camí fosc, d'Asa Larsson
  • Harry Potter i les relíquies de la mort, de J. K. Rowling
  • Cada set onades, de Daniel Glattauer
  • Els haiku del mestre Kawaguchi Teiichi (recopil·lació i traducció d'Àngel Ferrer i Yayoi Doho)
  • Viatge d'hivern, de Jaume Cabré
  • Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera
  • Barba-rossa, de Joan Pons
  • La princesa de gel, de Camilla Läckberg
  • Cirera, de Jona-Lluís Lluís
  • Els crits del passat, de Camilla Läckberg
  • La casa cantonera, de Sílvia Alcàntara
  • La croada dels llops, de Vicenç Pérez i Verdiell
  • L'heure du crime, de Dominique Renaud
  • Meditación auténtica, d'Adyashanti
  • Millor que no m'ho expliquis, d'Imma Monsó
  • Les filles del fred, de Camilla Läckberg
  • Camí de sirga, de Jesús Moncada
  • Poesía de miedo, de Mohsen Emadi, David Mayor, Emilio Pedro Gómez i José Luis Martínez Mallada
  • L'home manuscrit, de Manuel Baixauli
  • Barcelona t'estimo, de diversos autors
  • A la vora del riu, de Lluís Rajadell
  • I un cop de vent els despentina, de Jesús M. Tibau
  • La presonera d'Alger, de Joan Daniel Bezsonoff
  • Jo pos per testimoni les gavines, de Carme Riera
  • 100 Llegendes de la Plana de Vic, recopilació de Xavier Roviró i Alemany
  • Les bruixes d'Arnes, de David Martí
  • Crim en directe, de Camilla Läckberg
  • L'engranatge, de Joan Tocabens
  • Curial e Güelfa (només el llibre primer), anònim
  • El laberint de les girafes, de Joan Pons
  • El món groc, d'Albert Espinosa
  • El bolígrafo de gel verde, d'Eloy Moreno
  • L'illa de l'última veritat, de Flàvia Company
  • Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, d'Albert Espinosa
  • La dona d'aigua de Lanós. Contalles de Cerdanya, de Jordi Pere Cerdà
  • Haiku-dô. El haiku como camino espiritual, de Vicente Haya
  • L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery
  • Jo confesso, de Jaume Cabré
  • La santa culpa, de Vicenç Mengual i Casellas
  • Reflexions d'un vell centenari, de Moisès Broggi
  • La butlla, de Vicenç Mengual i Casellas
  • Giranto. Relats pirinencs sobre memòria històrica, de diversos autors
  • Jordi de Sant Jordi. Poesia. Versió de Carles Duarte
  • El carrer dels Petons, de Marcel Fité
  • Llegat, de Christopher Paolini
  • Contes del meu Ostal, de Joan Bodon
  • Empremtes que mai s'esborren, de Camilla Läckberg
  • Ginesta pels morts. Un blues empordanès, d'Agustí Vehí i Castelló
  • Taibhse (aparició), de Carolina Lozano

Pel 2012, us desitjo bon any i bones lectures.

Comentaris (4)02-01-2012 22:38:51llibres

Bon any!

Molt bon dia i molt bon any! I, en aquest cas, també bon aniversari, perquè avui fa un any que vaig estrenar aquest blog. M'ho he passat molt bé publicant cosetes tot aquest any, i per tant ho seguiré fent. Ja fa dies que penso que m'agradaria que hi hagués alguna novetat, potser alguna mena de secció nova. De moment no tinc res a punt, però quan madurin les idees ja us ho trobareu. Mentrestant, el que ja està dit:

Comentaris (2)01-01-2012 12:48:19coses que passen