login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Branques vinclades

Branques vinclades.

Fortalesa de pedra

passat el riu

Comentaris (0)29-02-2012 19:10:42haiku

Sant Just i la justícia

Avui m'he fixat que el calendari diu que demà, dia vint-i-nou de febrer, és Sant Just. Per tant, aquest sant només es pot celebrar un cop cada quatre anys. Potser això té alguna cosa a veure amb la poca justícia que hi ha al món.

Comentaris (2)28-02-2012 18:15:39coses que veig, tonterietes

Puzzle (3)

Ja el tenim aquí! La fase final ha anat més ràpida que no em pensava. Vet aquí la imatge dels salts d'aigua Parakauni, a Nova Zelanda, completament reconstruida. Ara només em queda buscar un marc i penjar-me-la a la paret. Algun dia tornaré a fer un puzzle, ben segur.

Comentaris (0)27-02-2012 18:34:50coses que passen

Grills matiners

Els grills matiners de mitja tarda barregen el cric-cric amb el rum-rum dels motors, però inhalem alè de motors, no pas fum de grills. L'home que llegeix el comptador del gas ja no treballa, i amb un gest buit, apàtic, gens inquisitiu, es dirigeix sense objectiu cap a casa, o potser cap a la cervesa del capvespre, guardiana inflexible que no el deixa entrar ni a les seves penes ni a les seves alegries. I amb els seus ulls que no miren ni sent els motors ni escolta els grills, i no pot, per tant, espantar-se ni astorar-se ni esbatanar-se, ni recordar-ho quan es fica al llit.

Comentaris (0)26-02-2012 10:36:43prosa poètica

Tastets (14)

Ha arribat el darrer dissabte de mes, i per tant és el moment de fer uns quants tastets pels blogs:

A la llum d'un fanalet: Silenci blanc

Lluitant a la contra: sense títol

Lo blòg deu Joan: Beneharnum

brisalls de mar: Desig

Enfilant finestres: La ciutat

Comentaris (0)25-02-2012 10:38:09tastets

Avui, un tema que no m'agrada tractar

No m'agrada parlar ni treure coses relacionades amb la política en aquest blog. Avui faig una excepció, espero que molt i molt excepcional. Perquè hi ha coses que de fet no són d'ara, que són de sempre, però que si no canvien ni solucions de crisi ni punyetes. Si es vol tenir una democràcia, una de les coses primeres i més importants és la transparència, amb l'honestedat, que no volen dir ni omnisciència ni absència d'equivocacions ni infal·libilitat.

Comentaris (0)23-02-2012 18:52:16coses de fora, renegant

Badia

Mar en calma.

Sota un blau intens,

l'hivern afluixa.

Comentaris (2)22-02-2012 18:45:57haiku

Onze llengües

Aquest nano anglès, amb vint anyets, ja parla onze llengües (català inclòs!). Sento admiració i enveja...

Comentaris (0)21-02-2012 18:41:55coses de fora, llengües

Puntets

Comentaris (2)20-02-2012 21:51:05tauleta gràfica, tonterietes

Un matí groguenc

Un matí groguenc de vent alat xiuxiuejant cistelles de pastissets de l'àvia. Al fred intens de la vall, els pollancres es vinclen observant teulades en equilibri suportant els caramells de caramel que hi pengen com suor endurida de teula. El jutge que no jutja al caramell penjat no pas pel fetge sinó del terrat, menja un pastisset del cistellet de l'àvia i repapieja, que no és pas l'hora de collir l'arròs ni de dictar sentència. Pels carrerons, una gavina mal perduda terra endins camina maldestre i patina de tan mal pentinada, i un pintor de poca tinta li pinta la tombarella a l'aquarel·la darrere la finestra, amb l'estufa encesa, i el rerefons alat del vent groguenc que xiuxiueja.

Comentaris (2)19-02-2012 11:32:36prosa poètica

Sobre l'experiència

L'experiència és un regal que t'arriba quan ja no et serveix de res o de ben poca cosa

Vaig apuntar aquesta cita ja fa temps (ben bé un any) i vaig cometre la imprudència de no apuntar d'on l'havia tret. D'algun llibre o d'alguna entrevista, estic gairebé segur que era un llibre i que posava aquesta frase en boca d'un personatge. Però, quin? No me'n recordo. Tant és, la deixo aquí perquè trobo que s'ho val.


Foto: Jasenka Petanjek, via openphoto

Comentaris (2)16-02-2012 21:14:24coses de fora, coses que penso

Mà mecànica

La mà mecànica

s'emporta les monedes

cap a la boca

Comentaris (2)15-02-2012 19:42:47haiku

Esmorzar amb presses

Em costa llevar-me, ho tinc tot molt desorganitzat, haig d'esmorzar ràpid o faré tard. Agafo tres torrades de pa anglès, amb presses, però l'Eugènia és per allà i m'entreté. Quan m'estic vestint, i sóc a l'habitació dels pares, resulta que hi ha la Beatriu. Una gran sorpresa i una gran il·lusió, després de tant de temps hem tornat a coincidir un dia. Estiro un peu cap al seu en un gest de complicitat, com fent broma, sense arribar a tocar-lo. Uns segons més tard, ella se m'acosta tot de sobte i em fa un petó a la galta. Em giro per tornar-li efusivament, amb una abraçada, però ella s'esmuny, li fa vergonya perquè hi ha un altre noi a l'habitació, d'esquena a nosaltres, i té por que no ens vegi ni que sigui de reüll.

Comentaris (0)14-02-2012 18:22:23somnis

Puzzle (2)

Han passat unes quantes setmanes i el puzzle va avançant a poc a poc. Algunes parts de la foto ja són ben visibles, i d'altres es comencen a insinuar. Tal i com vaig avançant, em trobo amb algunes dificultats, com ara que les zones més senzilles ja les he fet i les que em queden cada cop són més difícils. A més a més, de tant en tant em trobo amb que alguna peça que em pensava que ja estava col·locada no era a lloc, cosa que dificulta molt completar el seu entorn. Com a avantatge, com que ja he posat bastantes peces i les que em queden les tinc, més o menys, classificades, trobo que buscar alguna cosa concreta ja no acostuma a costar massa. És entretingut!

Comentaris (2)12-02-2012 19:59:13coses que passen

Lectures

Una bona lectura és fantàstica per a qualsevol, només com a entreteniment, però també exercita el cervell, fa cultura... Deixa't atrapar per aquest virus, un dels més saludables que hi ha.

Comentaris (0)11-02-2012 11:19:32llibres, tonterietes

Cinc maneres de matar

Hi ha diverses i feixugues formes de matar.
Pots fer que la víctima tragini un tros de fusta
Fins dalt d'un turó i allà clavar-li. Caldrà,
Per fer això, molta gentussa
Calçada amb sandàlies; cantar d'un gall; per mortallar:
Un tros de roba; també una esponja, vinagre i una mà
per a picar els reblons en la mesura justa.

O bé pots agafar un barrot de ferro
De forma i muntatge tradicional,
Llançar-te a la metàl·lica armadura i fer-li esguerro.
Però per això ja et calen cavalls blancs,
Arbres anglesos, homes amb fletxes i a punt de tirar,
Un príncep, dos estendards (si no m'erro)
i un castell on fer el sopar.

Prescindint tota noblesa, bé pots, si la ventolera
T'ho permet, d'asfixiar-lo amb gas. Però necessites:
Quilòmetres de fang tallats per les trinxeres,
Per no dir botes negres, forats de dinamita,
Més fang, flagell de rates, dotze cançons de lluita
I uns quants barrets metàl·lics d'aquells de mitja esfera.

En aquests temps d'avions tu pots volar
Damunt la teva víctima sense fer passa rasa,
I apretant un botó la pots eliminar.
Tot el que es requereix és, enmig, un oceà,
Dos sistemes de govern, científics de la casa,
un psicòpata, tallers (uns quants però no massa)
i un terreny que, durant anys, no es necessitarà.

Això són formes feixugues, i fa estona ja que en parlo,
De matar un home. Més simple,
Més directe i molt més net
És veure'l 'nar vivint en qualsevol indret
Al segle XXI,
I allà deixar-lo.

Edwin Brock (traduït per Josep Pedrals)

Comentaris (0)10-02-2012 20:07:40coses de fora, poesia

Sabates abandonades (10)

Aquesta vegada, han aparegut al costat del que se suposa que és el seu lloc natural per llençar unes sabates velles, el contenidor. Però el cas és que són fora del contenidor, no pas dins, i pel cop d'ull rapidíssim que hi he pogut donar no fa la impressió que siguin tan velles com per llençar-les.


Recordeu que aquest blog fa col·lecció de sabates abandonades. Si us en trobeu algunes fora de lloc i en podeu fer una foto, feu-me-la arribar.

Comentaris (0)09-02-2012 19:09:29sabates abandonades

Cases antigues

Cases antigues

d'un carreró estret,

ja despintades

Comentaris (0)08-02-2012 18:19:48haiku

Un caminet i un cotxe que ja no hi és

Arribem a un caminet. El Tomeu baixa del cotxe, i el Mateu diu que avui no l'acompanya perquè té moltes coses a fer. Aleshores em pregunta què faig jo, i li dic que també tinc coses a fer, però que dubto perquè estaria bé que conegués un lloc nou i fes contactes. El Tomeu ja ha marxat, el Mateu i jo baixem del cotxe i caminem fins al revolt següent. Des d'allà m'ensenya un mas que es veu al fons, entre els arbres i bastant a prop de la mar. Allà hi ha els del Distribuïdor. Li dic que sembla mentida que sigui tan difícil comunicar-se amb ells tenint-los tant a la vora. Fem mitja volta, pel camí se n'està anant un dos cavalls de color groc intens, matrícula de Saragossa amb lletra Y, em crida l'atenció. I el cotxe del Mateu ja no hi és! L'han robat en aquest tres i no res que hem estat fora. Durant uns dies el busquem entre les cases del veïnat, per si algú l'ha amagat per allà o ha vist alguna cosa. És l'Audi del seu germà, un cotxe gros que destaca prou com per no passar desapercebut. Un dia trobem uns nois que juguen amb una ampolla i en Mateu s'ho mira molt, perquè duia un bon carregament d'ampolles d'aquelles al portamaletes i per tant el lladre podria ser a la vora, però no pot assegurar que sigui una ampolla de les que duia. Em corregeix, diu que el cotxe groc que vam veure no era un dos cavalls, que era un L7, un model que no em sona de res, però com que de cotxes ell en sap molt més que no pas jo...

Comentaris (0)07-02-2012 18:28:02somnis

Carret

Coses que passen quan es va a comprar amb presses. Arribo al supermercat corrents, lligo el meu carro de la compra i em fico a la butxaca la clau de la cadena. Tot seguit, agafo un carret. Circulo ràpidament per les fileres del supermercat. Em descuido d'alguna cosa que volia comprar, però de cap de les que necessitava urgentment, per tant cap problema. Pago i me'n torno a buscar el meu carro, i aleshores em trobo amb la sorpresa de les presses: no està lligat. He ficat una moneda i he tancat el pany, però entremig no he fet el pas de lligar la cadena al voltant del carro. És a dir que tota aquesta estona he anat amb la clau a la butxaca tenint el carro deslligat. Encara hi era, de fet no crec que volin gaire, els carros, encara menys els models de pa sucat amb oli com el meu, però gairebé sempre el lligo. Aquesta vegada, no lligar-lo m'ha regalat un somriure.


Foto via photopin: photo credit: i k o via photopin cc

Comentaris (0)06-02-2012 19:58:21coses que passen

Jaume Bond

Quan vaig descobrir que els d'Acers de Terrassa havien enviat aquella preciositat d'aspecte oriental per espiar-nos, ja ho vaig pensar. Ara que estic fent un clau amb ella aquí, a les nostres instal·lacions, ho tinc més clar que mai. Sóc un autèntic James Bond. I Déu n'hi do, quin clau. L'espia al servei de sa majestat podia gaudir tant com jo, però més segur que no. La meva feina també serà impecable, els d'Acers de Sabadell poden estar ben cofois de tenir un espia com jo.

Però, ¿què fa, ara? M'està escanyant! Miro de desfer la presa, però la nostra posició és tan enrevessada que no no puc. Ella somriu com una bleda, sembla que no s'ha adonat que aquest joc eròtic ha anat massa lluny. Faig força de debò, però ella també tensa el cos mantenint ferma la presa, i tot de sobte el seu somriure pren un cert caire sarcàstic, triomfal. La malparida ho està fent expressament! Comença a faltar-me l'aire, cal que reaccioni de pressa perquè només em queden uns segons, aviat no podré més. Per sort, en la meva desesperació recordo alguna tècnica molt eficient de defensa personal per a situacions extremes com aquesta. Moc els braços fent servir l'impuls de tot el meu cos per separar-la del meu coll, però ella s'adapta al meu moviment amb la mateixa naturalitat amb què l'aigua llisca per qualsevol escletxa. No hi ha res a fer, la coi de xinesa deu ser una mestra de kung fu o una cosa així. Ja no em queden forces i els ulls se'm queden en blanc. La darrera cosa que veig són els nostres forns funcionant a ple rendiment a mil set-cents cinquanta graus. Merda, ni tan sols trobaran mai el meu cadàver. El triomf dels d'Acers de Terrassa és total.

Comentaris (0)05-02-2012 14:16:53relats

Un dia dos molt tres

Avui és el dia del tres, concretament el dia 33-333. Un dia que només tenim un cop cada quatre anys. Què vol dir, que és el dia 33-333? Vol dia que:

1. És el dia que fa trenta-tres d'enguany.
2. Falten tres-cents trenta-tres dies perquè s'acabi l'any.

Unes xifres rodones ben curioses.

Comentaris (4)02-02-2012 18:20:09coses que passen, tonterietes

Riu i cel

El riu i el cel

també es veuen darrere

de les branques

Comentaris (0)01-02-2012 18:39:41haiku