login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Horaris comercials

Sembla ser que n'hi ha que volen eliminar restriccions als horaris comercials, perquè això de posar límits al temps que poden estar obertes les botigues és inassumible per a fer negocis. Que els centres comercials obren dotze hores al dia, sis dies a la setmana i a més a més uns quants festius l'any? Doncs no n'hi ha prou. Cal que obrin sempre que vulguin, i que la gent no pari de comprar mai, perquè deu ser que tothom està amb un delit irrefrenable de comprar i no pot aguantar ni un dia sense que li obrin les botigues. I el pobre botiguer que té un negoci petit que tot just li serveix per anar tirant o bé es queda a viure a la seva botiga amb un foc de campanya i un sac de dormir o bé es fot. Tanmateix, després creues alguna que altra frontera i et trobes amb què la gent prou que s'apanya per fer les compres que els hi calen amb uns horaris molt diferents:

Comentaris (0)28-08-2012 20:12:09coses que veig

Arbres (43)

Vet aquí una troballa. Per a mi, de sempre, la buguenvíl·lea era una planta associada als mur o parets. Però vet aquí un exemplar que creix en un jardí a l'aire, com qualsevol altre, sense més recolzament que la terra i ella mateixa.

Comentaris (2)23-08-2012 21:46:35arbres

Orxata i granissat

Fa uns anys, en un curs d'estiu a El Escorial, hi vaig trobar una orxateria valenciana on hi vaig descobrir una combinació de beguda fresca que em va semblar exquisida: meitat orxata, meitat granissat de llimona.

Ahir em vaig retrobar amb aquesta beguda a una altra orxateria valenciana ubicada, curiosament, al carrer Escorial de Barcelona. Com si estiguessin units per una mena de vincle misteriós, l'Escorial i l'orxata barrejada amb granissat.

Ara ve la part que falta: com se'n diu, d'aquesta veguda. Allà on la vaig conèixer anys enrere, en deien un alcoià (bé, un "alcoyano", que allò era Castella). Però allà mateix hi vaig conèixer dos nois valencians que en deien, senzillament, un mig-mig. I resulta que a l'orxateria d'ahir ni una cosa ni l'altra, allà en deien un canari. Si algun dia em torna a venir de gust, com l'hauré de demanar?

Comentaris (2)22-08-2012 20:16:17coses que passen

Sabates abandonades (20)

Les sabates abandonades sembla que em persegueixin. Fins i tot a les vacances. Només n'he trobat una, però quines una! Una de sola enmig del desert (exagerant una mica). El parc natural de les dunes de Corralejo, a l'illa de Fuerteventura, és un paisatge molt singular, i convida a passejar-hi descalç, deixant que els peus frueixin amb el tacte suau de l'arena. Però d'aquí a perdre-hi el calçat, i encara a perdre-hi només una peça de calçat, hi ha un bon tros. Doncs sí, la vaig trobar allà mateix, enmig de la sorra, com si mirés de trobar una mica d'ombra enmig d'un sol que pujava cap a migdia i ja començava a ser una mica abrusador.

Comentaris (0)20-08-2012 20:40:23sabates abandonades