login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Arbres (34)

Amb un terra ferm, prou humitat i tot el temps que calgui, una catedral de pedra pot quedar força amagada darrere de la catedral de la natura, que expandeix el seu fullatge fins a ensenyorir-se de tot.

Comentaris (0)30-09-2011 22:17:56arbres

Més psicodèlia

Un altre hotel amb unes quantes rareses de disseny que em vaig trobar, en aquest cas es tractava de gent a qui agradava jugar amb els colors cridaners. En vaig retratar el detall que em va cridar més l'atenció, els rotlles de paper de vàter. Millor que no en faci cap comentari, que encara em sortirà escatològic.

Comentaris (2)29-09-2011 23:04:48coses que veig

So d'aigua

Comentaris (0)28-09-2011 21:46:06haiku, tauleta gràfica

Una dutxa psicodèlica

Era un hotel barat però prou ben situat, pensat per a viatjants ocasionals i per a turistes modestos. Però, a l'hora d'anar a la dutxa, tenia reservada una sorpresa lluminosa. Crec que té a veure amb el fet de que, per algun motiu inextricable de l'organització interna de l'hotel, ens van donar una habitació adaptada per a minusvàlids.

Comentaris (2)26-09-2011 19:30:10coses que veig

Excursió d'hivern

Després de més de quatre hores de penosa i solitària marxa, l'Àngel ha aconseguit tramuntar finalment la carena. Agafa aire amb força, i en deixar-lo anar per la boca mira distret com creix el blanc baforós del seu alè, una taca insignificant enmig de les grans neus de les altures.

És un dia d'hivern fred i completament clar, sense rastre de les rufes que sovint es desfermen per aquestes muntanyes. Ni calen, pensa, perquè la rufa ja la porta ell a dins. Aleshores se n'adona, no hi ha res a fer. Fins i tot aquí dalt, a l'indret on totes les preocupacions es fonen, ell no pot fer altra cosa que pensar en la Carme. Que se n'ha anat per sempre. En el maleït càncer de pàncrees que se la va emportar en molt menys temps del que caldria per a adonar-se'n. En els quinze feliços anys de la seva vida que s'han fos de sobte deixant una buidor insuportable.

El glaç de l'aire es va apoderant dels seus pulmons. Nota com el fred el venç, possiblement per sempre. Però no. Hi ha alguna cosa més. A dintre seu nota com si la Carme encara l'estigués agombolant ara mateix, maixant com sempre, donant-li una escalfor nova. L'escalfor de quinze anys que ja ha viscut i que són seus per sempre, i que segueixen vius en ell i en algun altre lloc on ella també els guarda, un indret inabastable però que aquí, a l'alta muntanya, sembla que sigui més a la vora.

L'Àngel emprèn el camí de tornada i és com un nou riu de llàgrimes que llisca per la vall, ha pujat cercant la pau en l'oblit de tot, i l'ha trobat en la memòria.

Comentaris (2)25-09-2011 13:39:51relats

Arbres (33)

Aquesta forma tan peculiar la trobem al parc d'Osseghem (també anomenat Osseghempark) de Brussel·les. Els jardiners de vegades tenen idees ben curioses.

Comentaris (0)23-09-2011 07:00:10arbres

Sabates abandonades (5)

En aquest cas no són sabates, és una espardenya solitària. Tampoc no és cap misteri: l'etiqueta delata que el més probable és que hagi caigut d'una bossa de la compra tot arribant a la casa on havia d'anar destinada. Ben aviat, segurament, trobarà la seva parella.

Comentaris (2)22-09-2011 18:33:03sabates abandonades

Molsa

La molsa verda

fa encara més viva

la petita font.

Comentaris (2)21-09-2011 21:14:55haiku

Arredol

Torno després d'uns dies de vacances (forçades) de blog. I ho faig per dir que estic content de veure que hi ha qui encara és capaç de fer rajar aigua del que podria semblar un desert absolut, però que encara té una mica de vida: uns valents s'han atrevit posar en marxa Arredol, el primer mitjà de comunicació (digital, no podia ser de cap altra manera) en aragonès. I ho han fet sense cap mena de subvenció. Molta sort!

Comentaris (2)20-09-2011 18:46:10coses de fora, coses que veig

Setmana del Llibre en Català

He passat per la Setmana del Llibre en Català, que enguany té un format diferent com ja havia llegit a la premsa. I, la veritat, a mi m'agradava més el format antic, el d'abans: una sola carpa amb un gran fons de llibres classificats per gèneres, per contra de la quinzena de paradetes que han posat ara. La raó: amb l'altre format podia triar i remenar, voltar per tota la carpa mirant i decidint tranquil·lament el que em podia interessar, i la varietat per triar era més àmplia. Ara, cada paradeta és un espai més reduït on no hi ha tantes coses per tafanejar, i localitzar segons quins llibres és força més complicat. Per posar un exemple, potser a set o vuit parades s'hi podia trobar llibre nou d'en Jaume Cabré, però per buscar els seus llibres anteriors no sabies cap on anar. Algunes parades sí que han tret fons de llibreria o material especialitzat enlloc de les novetats, i els felicito, però en la meva opinió pel que fa als continguts més essecials (els llibres) la Setmana d'enguany ha perdut força qualitat.

Com a mostra, el resultat: l'any passat em vaig emportar a casa uns deu llibres, i me'n vaig deixar quatre o cinc a l'estacada per no carregar més. Enguany només me n'he quedat un parell, i un de tercer que em volia endur el vaig deixar estar perquè no hi va haver manera de retrobar la parada on l'havia localitzat i vaig decidir que ja el buscaré per les llibreries.

Comentaris (1)15-09-2011 18:29:41coses que penso, coses que veig

Vila de pedra

Comentaris (0)14-09-2011 22:37:06haiku

Jordi Pere Cerdà

M'arriba la notícia de la mort, avui, del Jordi Pere Cerdà tot just dos dies després d'acabar de llegir les seves contalles de Cerdanya, que vaig comprar a Perpinyà ara ja fa un temps. Més que no un llibre seu, es tracta d'un volum recopilatori de contes tradicionals de la zona.

Amb en Jordi Pere Cerdà hi tinc una relació una mica accidentada. Va ser el primer escriptor nordcatalà que vaig llegir, ja fa força anys, quan a casa van comprar la seva novel·la Passos estrets per terres altes. Jo era molt jove, i aquella novel·la, d'una gran complexitat reforçada pels molts elements poc familiars per a mi del seu llenguatge, em va superar completament. Vaig abandonar-ne la lectura sense haver passat masses pàgines. Ara fa un parell d'anys, vaig animar-me a tornar-ho a intentar. Em va costar, però vaig fer un esforç i a la fi vaig començar a trobar-li el què. Llavors, el llibre va desaparèixer dins d'una motxilla que algun espavilat es va emportar d'un bar sense que ningú no se n'adonés. El vaig buscar en llibreries i estava completament fora de circulació. I per tant em vaig quedar sense llegir Jordi Pere Cerdà, fins ara que acabant l'estiu he llegit aquesta recopilació de contes just abans de veure'l al telenotícies.

Comentaris (0)13-09-2011 22:18:28coses que passen, llibres

Català a l'atac!

Per si no l'heu vist, poso el discurs d'en Màrius Serra d'ahir. I per recordar-lo.

Comentaris (1)12-09-2011 18:13:29coses de fora

Les bruixes d'Arnes

Les bruixes d'Arnes ja em va semblar un llibre atractiu en el moment en què va sortir. Encara més coneixent la història d'en David Martí, el seu autor, que va deixar una vida feta a Barcelona per marxar a Arnes, el poble dels seus avis, a començar de zero. El vaig fullejar més d'una vegada en llibreries, però no me'l vaig comprar. Enguany la coincidència ha volgut que tot just quan estava fent una estada a Arnes hagi trobat el llibre en format de butxaca i, aquest cop sí, me l'he embutxacat.

És una història de dues dones extraordinàries, mare i filla, hereves d'uns coneixements potser tan antics com l'home, i que viuen moltes dificultats en una època convulsa en què l'amenaça de la foguera i d'uns enemics que empren la màgia negra per atacar-les els hi fan la vida molt difícil. Un cant d'amor enmig de molta crueltat d'alguns homes i d'una institució, la inquisició, que en certa manera de vegades l'església catòlica encara defensa. Una novel·la sobre la llum en temps foscos (ostres, m'ha quedat molt tòpic, això) que és molt agradable de llegir, entretinguda i molt ben treballada geogràficament i històrica.

Comentaris (2)10-09-2011 13:53:33llibres

Arbres (32)

Les explosions sobtades de color intens fan que la vida sembli una mica més bonica. Només cal respirar a fons i amarar-se del que la natura ens regala.

Comentaris (3)09-09-2011 18:27:11arbres

Qüestió d'espai

No hi cap cap cap, al cap.

Comentaris (0)08-09-2011 18:19:24tonterietes

Tempesta

Una tempesta

mira d'interposar-se

en el paisatge.

Comentaris (1)07-09-2011 19:49:07haiku

Escola catalana

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara callem, estarem signant la sentència de mort a més de mil anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Comentaris (2)06-09-2011 07:00:20coses de fora, coses que passen, coses que penso

Missatge en un semàfor

Vas pel carrer capficat en això, i en això altre, i en allò de més enllà, i encara potser en allò, i ni t'hi fixes en un paperet d'oficina de color llampant enganxat al pal d'un semàfor del centre de la ciutat:

Però, com que el ninotet que diu si pots passar o no ha decidit posar-se vermell com un tomàquet, tot de sobte te n'adones de que el paperet és allà, i que duu un missatge que prou que podria ser per a això, o per a això altre, o per a allò de més enllà, i encara potser per a allò:

Així doncs, fora maldecaps!

Comentaris (4)05-09-2011 21:10:55coses que veig

Amagatall

El matí és fresc, suau, i traspua olor d'humitat. La incerta llum dels primers raigs de sol ressalten el to magnètic dels milers de matisos marronosos que entapissen la fageda aquests primers dies de tardor. Presoner de la màgia d'aquest espectacle incomparable, l'Arnau camina embadalit per l'antic bosc, deixant que la llum li acaroni la pell mentre el terra humit li agombola les soles gastades amb petons de fullaraca. No té res a fer, només ha d'estar alerta i esperar que passi el temps.

El sol avança i el dia és clar i net. Aprofitant aquesta avinentesa deixa que les seves cames el portin, tranquil·lament, cap al petit raconet dels sis avets, des d'on es pot gaudir d'una inigualable panoràmica de tota la vall. En aquesta època de l'any, el paisatge ensenya la seva cara més bella, com si amb l'esclat tardoral el bosc, conscient de l'imminent arribada de l'hivern, volgués assegurar-se de que al pou de la bellesa hi queden reserves suficients com per a arribar a la propera primavera. Des dels sis avets, l'Arnau observa l'esplendor que l'envolta, els mil colors dels faigs, les siluetes un xic més llunyanes de les alzines sureres, el verd immaculat de pins i d'avets. No gaire lluny, el mas de l'herbolari, el seu protector, ensenya la seva pedra decadent del color de la terra. Més enllà, la vila enyorada, l'indret que una vegada va considerar casa seva. A l'horitzó, la Serra de la Polaina, amb els contorns suaus de les seves carenes ben marcats per la llum.

Un soroll sec i inesperat trenca l'harmonia del bosc. L'Arnau es gira esverat, sorprès i espantat de l'estona que ha passat encantat, inconscient del món que l'envoltava. I ara, de sobte, es troba directament amb la mirada de l'hereu Robert, un encreuament de mirades profund, intens, incommensurable com els colors del bosc a la tardor. Un encreuament que vol dir que una vida s'acaba. La d'un dels dos.

L'Arnau ha guanyat la batalla. El cos inert de l'hereu Robert jeu al costat del que va ser el setè avet, aquell que va matar un llamp deu anys enrere. Tot i que ha guanyat, l'Arnau sap que ja només li queda una opció: escapar. La guerra és massa a la vora, i el seu amagatall ja no és segur. Cal assolir la frontera. Abans de l'hivern i abans que ningú no el trobi.

Comentaris (0)04-09-2011 21:01:44relats

Arbres (31)

Allà lluny amb dues cares: quiet i silent al cel, bressol xiuxiuejant a l'aigua.

Comentaris (0)02-09-2011 18:28:06arbres

Sabates abandonades (4!)

De bon matí surto de casa i, encara mig endormiscat com el dia que no s'ha acabat de llevar, em trobo unes sabates abandonades al carrer. Ja és la quarta vegada! I, de les quatre, és la tercera que el que trobo és el parell complert de sabates, i no pas en un estat com per llençar-les. Que potser s'ha trastocat, el món? Sí, els humans moltes vegades no toquem de peus a terra, potser treure's el calçat i trepitjar ben ferm és una manera de recuperar una mica de seny. És casualitat, suposo, o potser ho va ser de bon començament i hi ha algú del barri que llegeix aquest blog i em vol fer una broma...

Comentaris (4)01-09-2011 22:18:48sabates abandonades