login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Tastets (10)

Aprofitant que ve el pont, us deixo uns quants tastets per si els hi voleu donar un cop d'ull tranquil·lament:

jordi1899.flog.cat: Petits detalls que ho expliquen tot

Bloc de Joan Carles Codolà Vilahur: Jennifer, Castefa i el boomerang

nòmades del vent: metàstasi ...

La bona confitura: El gremi

cantireta: Impuntualitat suïssa

Joan Carles Codolà Vilahur: Jennifer, Castefa i el boomerang

talh d'aran: encara non

A la llum d'un fanalet: Reescriure; Outariz

Comentaris (1)28-10-2011 07:04:35tastets

Aparcament

Una manera molt curiosa d'ubicar les zones d'aparcament que vaig trobar a Lambersart, França. En coneixeu alguna de semblant?

Comentaris (0)27-10-2011 20:51:46coses que veig

Flors

Flors de peluix

amanyagades per l'aire

de vall llunyana.

Comentaris (1)26-10-2011 19:42:01haiku

Enyorament, enuig, dolor i desig

Anna Roig recitant un poema de Jordi de Sant Jordi:

Comentaris (0)25-10-2011 22:21:52coses de fora

Sabates abandonades (6)

Han tornat a aparèixer! Gairebé noves de trinca, ben posadetes, com deixades expressament. Es podria pensar, posats a fer una hipòtesi, que podrien ser d'un marrec que està fent l'estirada tan i tan de pressa que no té ni temps per gastar-les. Per cert, en aquest mateix indret, ja en vaig trobar unes, temps enrere. Serà un punt oficial d'abandonament de calçat?


Nota: i si l'entrega que fa set del "sabates abandonades" no és a punt de sortir del forn és per les presses del moment, que m'han impedit d'aturar-me ni tan sols el temps just de fer una fotografia...

Comentaris (0)24-10-2011 19:59:16sabates abandonades

La santa culpa

Una mort misteriosa a la seu central de l'Opus Dei a Barcelona. L'inspector Maristany, antic afiliat d'aquesta oranització religiosa, es fa càrrec de la investigació i mira de treure'n l'entrellat. Sobre aquesta premisa tan senzilla en Vicenç Mengual construeix una novel·la breu i de bon llegir on la trama no perd interès en cap moment, encara que quedi clar que l'objectiu final de l'actor, més que generar entreteniment, és parlar de les interioritats d'aquest subgrup de l'església catòlica que funciona en clau de societat secreta i de secta. Totes dues coses les aconsegueix amb eficàcia, la lectura és entretinguda en tot moment (jo me'l vaig llegir d'una tirada) i s'aprenen moltes coses sobre el món intern, sovint inaccessible, de l'opus (recordem una sentència de fa pocs dies en què es condemnava a una pàgina web a retirar uns documents interns de l'organització). El que no cal esperar-ne és neutralitat. L'autor és clarament contrari a l'opus, però aquesta parcialitat no és falsificació: la trama del llibre és, òbviament, ficció, però els detalls que explica del dia a dia de l'opus no ho són pas. Us el recomano, especialment si voleu conèixer una mica l'opus sense acostar-vos-hi i d'una manera entretinguda.

Comentaris (2)23-10-2011 12:22:38llibres

Arbres (37)

Un dia acompanyat de la màgia de les fulles sobre l'aigua és un dia millor.


Nota: D'ara endavant la secció d'arbres ja no serà necessàriament setmanal, sinó que anirà apareixent espontàniament, preferentment (però no sempre) els divendres com fins ara, cada vegada que tingui ganes de publicar-ne un.

Comentaris (0)21-10-2011 06:59:47arbres

Avui... fa 34 anys

Estic caminant pel barri, fent el camí del metro a casa. Se m'ha fet força tard i els carrers estan pràcticament buits. Camino per la calçada, cosa que faig sovint en carrers de poc trànsit i especialment si vaig en direcció contrària a la dels cotxes. Em fa sensació d'amplitud, de llibertat. Tot de sobte em crida l'atenció un paper tirat pel terra. Sembla un diari Avui vell. La curiositat em fa desplegar-lo i tot: i tant que ho és, de vell! Concretament, del dia de Sant Jordi de 1977:

Com qui diu és gairebé una relíquia. Estic a punt d'emportar-me'l, però al final desisteixo, em conec i sé que quedarà com un tros de paper vell tirat per casa, poden més les ganes de no acumular brossa que la curiositat per llegir-lo. La portada, tan clara i contundent, és el símbol gràfic d'una època que sembla molt més llunyana del que realment és, però és clar, jo d'aquells dies no me'n recordo...

Comentaris (2)20-10-2011 22:44:56coses que veig

Turó i núvol

Turó i núvol

insinuen un petó

de bon matí.

Comentaris (2)19-10-2011 22:47:52haiku

Font del Ferro

Flor que creix per tota banda
amb regor d'aigua o de plor
jo vull fer-ne la garlanda
pels silencis del meu cor

Antoni Salvà


Foto: Font del Ferro, a la vora de Viladrau.

Comentaris (0)18-10-2011 21:13:33coses de fora, coses que veig, poesia

La catedral més lletja del món?

Lilla és una ciutat bonica, passejar pels carrers de la ciutat vella és una experiència agradable i bonica per a la vista, amb els seus carrers tranquils i harmoniosos que tenen una retirada a les no gaire llunyanes ciutats flamenques. Aquest encís, però, es trenca completament quan hom es troba amb la façana de la catedral, una aberració de reforma o reconstrucció feta als anys noranta i que la converteix en una candidata al títol de catedral més lletja del món. Fora de la façana principal, la resta és una catedral diguem-ne normal i corrent, per tant bonica. A l'interior hi ha un cartell on justifica aquesta façana i n'explica el simbolisme, però ja no em vaig esforçar massa a acabar-ho d'entendre, perquè el que anava copsant em feia empitjorar cada vegada més la ja prou lamentable primera impressió visual. Quin desastre!

Comentaris (0)17-10-2011 20:21:56coses que veig

El naixement dels indignats

Al començament del segle XXI, paral·lelament al moviment que va conduir a l'alliberament de la nostra nació, també va ser molt potent a Catalunya el moviment anomenat dels indignats. L'origen d'aquest moviment el trobem en la terrible crisi econòmica que va començar al final del primer decenni d'aquest segle. En aquella època, el gruix de la producció industrial s'havia traslladat a països amb mà d'obra molt més barata, fonamentalment del continent asiàtic, de manera que quedava poca gent que treballés hores i hores en cadenes de muntatge en què per altra banda s'hi havien millorat força les condicions dels operaris. Tanmateix, el gruix de la gent encara es dedicava a treballar en feines igualment alienants sense ser-ne gaire conscients, guanyant diners que després s'havien de gastar en activitats de lleure que els hi permetessin resistir aquelles feines que tan poc els realitzaven. Amb la crisi, al descontentament d'aquests treballadors s'hi va afegir un increment molt notable de gent sense feina que quedava marginada de tot el sistema social, a la vegada que perdia les prestacions compensatòries pels problemes de diners, de mala gestió i de corrupció de les administracions. Aquesta corrent de descontentament, que va assolir en molts pocs mesos una escala planetària, va rebre el seu nom de "els indignats" arran del llibre Indigneu-vos! del francès Stéphane Hessel.

Fragment d'un documental d'Enciclopèdia Catalana, any 2763


Seguint una proposta de Relats conjunts.

Comentaris (13)16-10-2011 20:42:30relats

L'elegància de l'eriçó

Avui no poso la portada del llibre, per problemes de comunicació entre el telèfon i l'ordinador. Aquesta novel·la de Muriel Barbery és una crítica ferotge de les classes altes, centrada concretament en les elits parisenques, però que podrien ser perfectament de casa nostra o de qualsevol altre lloc. La protagonista és una dona humil però dotada d'una gran intel·ligència, molt amant de les arts i de la cultura, que treballa de portera en una finca de gent molt rica i poderosa (a l'escala hi viu, fins i tot, un ministre) que es fa passar per una dona completament estúpida de cara al veïnat per no trencar l'estereotip que tenen els altres del que ha de ser una portera. La mort d'un dels veïns i l'arribada en el seu lloc d'un senyor japonès trastocaran tot aquest equilibri.

És un llibre que m'ha costat una mica. La primera part se m'ha fet una mica pesada, tot i que està amanida per molt bons moments, i és que l'autora fa servir força l'humor, un humor fi, subtil, fins i tot despietat sense que es noti gaire. Però superada més o menys mitja novel·la, m'ha anat atrapant cada vegada més en tot un segon tram que em sembla brillant, amb un personatges meravellosos i una intensitat in crescendo fins al final. Potser sí que, algun dia, me'n llegeixi la continuació.

Comentaris (2)15-10-2011 12:19:31llibres

Arbres (36)

Quan els colors de les fulles es multipliquen, és un goig i un miracle per a la vista.

Comentaris (0)14-10-2011 20:09:14arbres

Carril bici minimalista

Curiós disseny, absolutament minimalista, el d'alguns carrils bici de la ciutat de Lilla (França). Només un petit senyal pintat al terra de tant en tant, sense cap separació lateral, ni tan sols una ratlla, que delimiti la frontera entre el territori dels ciclistes i el dels vehicles a motor. Per cert, els cotxes en aquest carrer circulen en el sentit contrari a les bicicletes.

Comentaris (2)13-10-2011 19:25:58coses que veig

A poc a poc

A poc a poc,

amb la calma d'un llac,

el riu avança.

Comentaris (0)12-10-2011 14:47:27haiku

Objectes perduts

Un objecte meu ha passat a engrandir la llista inabastable d'objectes perduts d'aquest món, i potser també la llista d'objectes trobats d'algú altre. Es tracta del cable que connecta el telèfon a l'ordinador. Ara mateix estic intentant connectar-lo per bluetooth, i no me n'estic sortint. Això vol dir que, fins que no arregli aquest problema, recuperi l'andròmina perduda o me'n compri una de nova, no hi podrà haver fotos en aquest blog. Si més no fotos recents, fetes amb el mòbil que és la meva càmera habitual, com la que tenia pensat de publicar avui. Sí que en poden seguir apareixent unes quantes que tinc d'arxiu, sobretot de haikus i d'arbres però també alguna altra cosa, que em poden permetre que aquest blog quedi una mica menys visual però no tant.

Comentaris (2)10-10-2011 22:15:05coses que passen

Arbres (35)

Quan un gegant s'ofega de calor, ben segur que arrenca un arbre com aquest per fer-lo servir de ventall. Ha de ser molt refrescant.

Comentaris (2)07-10-2011 01:15:06arbres

Capvespre

L'aigua emblanqueix.

El capvespre s'atansa,

revolt de riu.

Comentaris (0)05-10-2011 20:27:52haiku

Gargots

Té sentit, fer gargots en un paper amb retoladors de coloraines? ¿És possible tornar a ser una criatura? ¿Què és el que fa que en un moment donat si hom es posa a fer gargots en un paper acabi dibuixant una cosa o una altra? I, el resultat final, ¿té algun significat? D'un paper en blanc, de vegades, en surten coses d'allò més estrambòtiques, com si hi hagués somnis que es ténen adormit i d'altres que és tenen despert, o potser ni despert ni adormit perquè quan hom s'abdueix a fer coses estranyes en un paper en blanc vés a saber en quin estat de vigília està.

Comentaris (3)03-10-2011 20:39:24coses que passen, coses que penso, tonterietes

Micro Roda-contes

Petit recull de microrrelats que incorporen els mots d'aquesta setmana de la llista de RodaMots: són paraules tretes de texts de Josep Maria de Sagarra.

__________

Era un ciclista cruel: neutralitzà amb facilitat el dissetè intent d'escapada del seu adversari i, en atrapar-lo, li féu babarotes.

__________

Semblava un robot protocol·lari perfecte fins l'arribada de l'ambaixador enemic: començà a dir-ne penjaments a raig. Resultat: la guerra.

__________

Els mecànics han apretat malament uns cargols, i el pilot va venut a la cursa decisiva. Inconscient, accelera a fons.

__________

Les set: la discoteca ja era tancada, però la vella encara no dormia, duia el bruel del carrer a dins.

__________

Quan ella li va prendre el mot comprovà, esgarrifat, que insinuar sexe quan algé et repugna és molt mala idea.

Comentaris (0)02-10-2011 19:12:49nanorelats

Tastets (9)

Una vegada més, arriben els tastets. Aquest mes he estat menys connectat i es nota en què la llista és més curta, però espero que en podreu gaudir igualment.

A la llum d'un fanalet: Espectacle de cel, Granets de sorra fina

Tens un racó dalt del món: Com a Matrix, gairebé, Triangle amorós

Brisalls de mar: deserts

mandarina: De Nit

Comentaris (1)01-10-2011 09:31:41tastets