login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Esguards

Esguards de cases

al pendís del turó.

A dalt, la Lluna.


Foto: faveles de Rio de Janeiro, trobada aquí.

Comentaris (2)30-11-2011 20:43:34haiku

L'esfractat

L'esfractat, de Pino Piras. Com porteu l'alguerès?

Complicat, oi? Aquí hi teniu la lletra:

Un home del país a un administrador demana udiencia vol fer-li saber que és esfractat i que de una casa té l'urgència. Després de tantes dies de paciència l'hi donen lo permís de conferir; de parlar a Fotipopul Eccelenza que se creu lo duenyo del país. Lo probe entra, a esquena abaixada, l'hi pica fort lo cor per l'emoció. Sue Eccelenza té un expressió enfarada i fatxia arroganta de administrador, i fa: «Bon dia, Fotipopul Eccelenza... jo só en aquí per co' m'han esfractat... hi vulguessi demanar una clemència: trobi-me un lloc, dongui-me un forat... sem tantes personas en familia... i dat que al carrer m'haveu gitat... tenc de redossar fills i mobilia... i endemes, me trobi desviat» Sua Eccelenza se 'l mira estrijinat en poltrona: lo traball que fa és massacrant, diu: «Per vos altres esfractat só mirant...» fa, «propri ahir amb los politics he menjat. Per risolvir la cosa com convé un'epontinada he organitzat porqueddu trenda i llagosta a gran plaier lo problema és estat... mussigat; i entra l'anjoni i lo vi, la tua qüestió s'és concluida en un'indigestió. Ambuffats decidiven ragallant beient, cantant, menjant ambuffats decidiven ragallant petejant, beient i rutant. Eh,...! Esfractat! La vostra situació és complicada i vol tractada amb diplomacia per risolvir la situació, lo dia, havem fet una mesa aparellada: havem menjat fins lo polp allada, creu-me amb preba muriscu assai picant: qui sacrifici la questió vostra vol bé mastigada i a mastigar per tots... seu massa tants. La questió vostra vol bé mastigada i a mastigà lo polp quant no és tanta ben cuit... oi... ma jo per lo popul... mira fas qualsiasi sacrifici... creu-me... que me menjiariva també Gesù bambino! Ahi...! L'altre dia, creieva que me morissi... l'estomach m'ha salvat lo bicarbonato i la magnesia bisurata San Pellegrino Però dasprés de tant estragollar una giusta conclusió l'havem trobada: la casa popular vengarà, sensa parzialitats, consenyada. Per concluir la casa anirà distribuida a tots com convé: cada u content sigarà, havem cercat de dividir bé! Cada u content sigarà, havem cercat de dividir bé! Una casa la donem al barracat, segon lo puntejo que se troba, un'altra la donem al ruffianat, però té de fer finta d'ésser probe; un'altra la donem a un esfractat, que havem gitat a mig del carrer, i calqui altra la donem a un benestant, a un benestant, sí, que així s'en troba duas i està més bé, calqui altra la donem al benestant, que així s'en troba duas i està més bé. I esperem que sigareu contents: eh! No vulguessi que vos llamenteu; mos barallem per vosaltres, ja l'veieu no? mirem si séu reconeixents: i quan arriba lo moment de votar advertiu també tots los parents: que Fotipopul sap administrar i és capaç de vos fer tots contents. Fotipopul sap administrat/Fotipopul vos fa tots contents».

Comentaris (0)29-11-2011 18:52:08coses de fora

Permet-te

Permet-te de tant en tant tornar a ser un meeeeeeu!

Comentaris (4)28-11-2011 20:41:25coses que penso, tonterietes

"Certificat" al carrer

El microrelat "Certificat" que vaig publicar diumenge passat en aquest mateix blog ha arribat al carrer. Seguint la proposta que fa en Jesús Tibau en el seu 222è joc literari, ha trobat un raconet on el pot llegir tothom qui hi passi.

Comentaris (7)27-11-2011 13:13:02relats, tonterietes

Tastets (11)

El fred no acaba d'arribar, però ben segur que ho acabarà fent. Mentrestant, una bona idea pot ser fer uns quants tastets que proveeixin energia de cara a l'hivern:

tens un racó dalt del món: Besar la platja

Aigua: Lacrimosa (és el primer d'una sèrie de cinc, la resta la trobareu seguint el mateix blog), Passejar la pluja

A la llum d'un fanalet: El vol, pel nou, dinou (petites) tardors

cantireta: ÀTOMS

nòmades del vent: al tren

Comentaris (2)26-11-2011 10:15:26tastets

Els hòbits belgues

A la ciutat de Bruges, a més a més dels humans flamencs que, com sap tothom, són la seva població autòctona, es veu que també tenen una altra mena d'habitants menys coneguda: els hòbits. Es pot veure perfectament en aquesta foto, comprovant la mida de la porta d'aquesta casa en comparació amb la dels cotxes que té aparcats al davant. Jo no en vaig veure cap, si algun dia els trobeu digueu-m'ho!

Comentaris (2)25-11-2011 20:09:32coses que veig

Després del pont

Després del pont

la llar de l'home prim

pintada de groc.

Comentaris (0)23-11-2011 20:44:59haiku

Tensant el vers

Dissabte, presentació de Tensant el vers, recull de poesia social i de denúncia de diversos autors.

Comentaris (2)22-11-2011 18:28:56coses de fora, llibres

Diada castellera

Ahir vaig tenir l'ocasió de fer un tomb per una diada castellera a la plaça de la Vila de Gràcia. Poc afortunada, la veritat, en l'estona que vaig estar per allà: quatre castells, tres llenyes. Mala sort, sí, i en principi res més a dir, són coses que poden passar. Però no. En el cas del quatre de nou dels Castellers de Barcelona, crec que la llenya es podria haver evitat.

No hi entenc gairebé gens, de castells. Parlo només d'allò que, subjectivament, vaig veure a la plaça. Quan va arribar el seu torn d'atacar, van començar a muntar l'estructura del que primerament vaig pensar que seria un quatre de vuit. Des d'on era jo, em feia una sensació molt clara de que l'estructura era inestable, impossible de portar cap amunt com cal. Em semblava clar que només hi havia una alternativa, desmuntar-ho tot i tornar a començar de zero. Però, quan jo ja esperava una marxa enrere inevitable, les gralles van començar a sonar. Tot seguit, comptant la gent preparada per tirar cap amunt, vaig comprovar que no era un quatre de vuit sinó un quatre de nou, i tal i com anava pujant se'm feia del tot impossible que pogués arribar enlloc. Malauradament, la meva previsió es va acomplir, i el castell va fer llenya força abans de completar la càrrega. La veritat, em vaig emprenyar, el risc de caure és inherent al castells, pujar cap amunt sense un mínim de garanties em sembla una irresponsabilitat. Vull pensar que des d'un altre angle les coses es veien diferents de com les veia jo, perquè si no és així no puc entendre: crec que els castells s'han d'atacar només si es veu una possibilitat raonable de completar-los.

Com a curiositat, a la plaça hi vaig veure un home que, a banda de gaudir de la jornada castellera, també tenia voluntat d'orientar al turista ocasional:

Comentaris (4)21-11-2011 20:24:42coses que penso, coses que veig

Certificat

Quan va sonar l'intèrfon, ella ja havia perdut les esperances i s'havia resignat a la seva vida gris i monòtona. Li porto un certificat, va dir la típica veu d'un carter a l'altra banda de l'aparell. Quan va obrir, maquinalment, la porta, no va poder evitar un petit gest de sorpresa en veure aquell noi tan ben plantat, que somreia i la mirava amb uns ulls verds embriagadors.

- Ets la Carolina Pagès?

- Sí - va dir ella.

- Hola, preciosa, - contestà, tot allargant-li una cartolina de la mida d'un foli - aquí tens el meu certificat de príncep blau.

Comentaris (3)20-11-2011 11:12:35relats

El carrer del Petons

Pels volts de l'any 1830, un noi del poble pirinenc de Nargó arriba a Barcelona a aprendre un ofici. Durant uns quants anys, primer com a aprenent i després com a ajudant de forner, viurà una època convulsa de la història de la ciutat, amb els dies del terror genera entre els barcelonins el despotisme i la crueltat del comte d'Espanya, capità general de Catalunya, i diverses revoltes que s'hi produeixen. Un temps més tard, el protagonista ens donarà la clau del fet que el va impulsar a deixar escrites les seves vivències. L'aparició del cadàver del comte al riu Segre, al mateix poble de Nargó, i la profanació de la seva tomba per robar-ne el cap del difunt uns mesos més tard.

Vaig comprar aquesta novel·la perquè el títol em va resultar molt suggerent, a més a més la ressenya de la contraportada feia bona pinta. La veritat és que no m'ha decebut gens, ans al contrari, és molt entretinguda i ens explica moltes coses d'una època de la nostra història que tenim força oblidada. En la meva opinió, absolutament recomanable.

Comentaris (0)19-11-2011 12:50:04llibres

Sortida al "carrer"

Passejant per Bruges, vaig descobrir que alguns habitants d'aquella ciutat han de tenir molt clar per quina porta surten de casa, per evitar problemes.

Comentaris (0)17-11-2011 21:57:43coses que veig

Si volem ser feliços

El text fa servir un tipus de llenguatge simbòlic (religiós) del qual em sento força allunyat. Si es canviés la paraula “Déu” per alguna altra, no sé quina (“la vida”?, no em convenç gens ni mica), potser avui dia a molta gent ens arribaria més neta. La deixo tal i com és per respecte a l'autor i perquè crec que traspua una saviesa molt profunda, que ell explica amb paraules senzilles de la manera que sap fer-ho. Una saviesa molt essencial i que penso que fa bo de recordar sovint.

Hom estima la música no solament pels sons,

sinó pels silencis que conté:

sense l'alternança sons-silencis no hi hauria ritme.

Si volem ser feliços

omplint de soroll tots els silencis de la vida, fecunds,

omplint de treball tots els lleures que ens dóna, reals,

convertint el nostre ésser en màquina d'actuacions,

només aconseguirem crear un infern damunt la terra.

Si no reservem en nosaltres zones de silenci,

no sentirem Déu en els intervals de la nostra música.

Si no reposem,

Déu no beneirà el nostre treball.

Si deformem la nostra vida per omplir-la enterament d'accions i d'experiència,

Déu s'apartarà silenciosament del nostre cor,

que romandrà buit.

Thomas Merton

Comentaris (0)15-11-2011 18:50:58coses de fora

Salt d'arrel

A la ciutat antiga hi rellisca
un salt d'arrel sobre el seu passat de pedra.
Als finestrals no hi ha llum,
i sota les teulades de molsa
l'únic xivarri és el de la fauna salvatge,
res de plors d'infants
ni del lament dels ancians
i encara menys cap rastre
del goig dels enamorats.
A l'exterior, fa molt que no es recorden
ni els debats públics ni els dies de mercat,
només silenci de segles
i pedra i vida que es barregen.


Poema escrit tot seguint aquesta proposta.

Comentaris (0)13-11-2011 11:19:33poesia

Reflexions d'un vell centenari

Amb la seva edat sembla evident que no podem esperar tenir a la vora en Moisès Broggi gaire temps més, i més ara que ha saltat la notícia de que és a l'hospital. Que un home hagi superat la centúria amb el cap ben clar i ganes d'explicar-nos-ho és un luxe i trobo que val la pena, i molt, de llegir-lo. Diu les coses d'una manera clara, concisa i transparent. S'hi pot estar més o menys d'acord, però és indiscutiblement una lectura molt enriquidora. Ens parla de moltes coses: de política i d'organització del món, de Catalunya, òbviament de medecina i del món de la sanitat, de drogues (m'ha agradat especialment el seu enfocament d'aquest tema), i de la vida i de la mort. Penso que és trist que hi hagi hagut una polèmica sobre ell en aquesta campanya electoral, perquè a hores d'ara algú com ell hauria d'estar per sobre de tot això. Jo us recomano que el llegiu pensant més en l'home que en la política.

Comentaris (1)12-11-2011 10:42:35llibres

Arbres (38)

Aquesta arrel immensa que s'estén per sobre de la superfície del terra la vaig trobar entrant al parc María Luisa, a Sevilla. Tot i que aquell parc també és jardí botànic i hi ha un munt de cartells explicant espècimens d'arbres, aquest no el vaig saber trobar, o sigui que si algú sap quin arbre és li agrairé que m'ho digui.

Comentaris (0)11-11-2011 07:01:55arbres

Vint anys

Avui, molts bolgs per la xarxa estan fent un homenatge a la Montserrat Roig, en el vintè aniversari de la seva mort. Jo he de confessar que d'ella no n'he llegit gairebé res (només El temps de les cireres) i no sé quan en llegiré més, ara mateix no tinc cap llibre seu a la meva pila de pendents. Comptant que, a més a més, era molt jovenet quan ens va deixar, he de confessar que no sé gaire què dir-ne. Sí que veig que ha deixat un record molt sentit, pel que veig com a escriptora i també com a persona. I ni que sigui només pel gran respecte que tinc per la gent que és capaç de destacar en totes dues coses, he decidit sumar-me a aquest petit homenatge tot i no tenir res a dir.

Comentaris (5)10-11-2011 22:50:35coses que passen, coses que penso, llibres

Vent de tren

El vent del tren

fa voleiar les fulles

sobre l'església.

Comentaris (2)09-11-2011 19:16:40haiku

Distàncies

Les distàncies que compten de debò, les que són realment importants, no es mesuren en metres ni en mil·límetres ni en kilòmetres. Són una altra mena de distàncies.

Comentaris (2)08-11-2011 18:18:29coses que penso

La primera prohibició

Avui, 7 de novembre, és l'aniversari del tractat dels Pirineus que va cedir la Catalunya Nord a França. Encara van passar uns anys abans que el rei Lluís XIV decretés la prohibició del català, el 2 d'abril de l'any 1700. No està de més recordar-ho.

Interdition officielle de la langue catalane

LOUIS PAR LA GRACE DE DIEU, ROI DE FRANCE ET DE NAVARRE: A tous presens & à venir, SALUT, depuis plus de quarante ans que nous possédons en pieine Souveraineté les Comtés & Vigueries du Roussillon & Conflans, qui nous ont êté cédés avec une partie du Comté de Cerdaigne, par le Traité de Paix des Pirenées, les Procédures des Justices Subalternes desdits Païs, les Délibérations des Magistrats des Villes, les Actes des Notaires & autres Actes publics, ont continué à y être couchés en Langue Catalane, par un usage que l'habitude seule a autorisé: Mais comme outre que cet usage répugne & est en qualque façon contraire à Notre Autorité, à l'honneur de la Nation Françoise & même à l'inclinasion des Habitants desdits Païs, lesquels en toutes occasions ne témoignent pas moins de zèle et d'affection pour notre service que nos anciens Sujets: Ils en reçoivent d'ailleurs beaucoup de préjudices, en ce que pour faire instruire leurs enfans dans ladite Langue Catalane, & les rendre par là capables d'exercer les Charges de Judicature & de Magistrature; Ils se trouvent obligés de les envoyer étudier dans les villes de la domination d'Espagne, ce qui leur cause de grands frais. Nous avons jugé que pour remédier à ces inconveniens, il était à propos d'ordonner qu'à l'avenir toutes les Procédures & les Actes publics qui se feront dans lesdits Païs, seront couchés en Langue Françoise...

Comentaris (1)07-11-2011 18:55:16coses de fora

Un bon inici

Després d'una nit folla, a l'esmorzar comprengué que allò podia ser l'inici d'una relació estable. Ella tenia les mateixes magdalenes que l'àvia.

Comentaris (2)06-11-2011 12:02:14nanorelats

Jo confesso

Sí, m'he llegit la nova novel·la del Jaume Cabré, segons diuen a la premsa una de les grans novetats de la tardor. Jo d'això no hi entenc gaire, però com que tot el que he llegit d'en Cabré sempre m'ha agradat molt, em vaig llançar, decididament, a devorar el seu nou llibre, sense cap mena de por a les seves mil pàgines. M'hauria agradat, això sí, haver-lo trobat en format electrònic i haver-me estalviat de carregar amb un pes i un volum que eren prou considerables.

És un llibre complex que tanmateix es llegeix bé, que m'ha agradat prou però que s'ha quedat per sota de les meves expectatives. Per què? Potser, per una part, hi ha el fet de que n'esperava massa, a més a més ha estat un gran llançament editorial rebut amb entusiasme per tota la crítica que he llegit. Personalment em sembla que el que m'ha passat és que no he empatitzat gaire amb el protagonista, l'Adrià Ardèvol, un home molt intel·ligent a qui les coses importants de la vida no li van massa bé. Les seves circumstàncies no les he acabat de fer meves, i m'ha passat el mateix amb l'altre personatge principal, el gran amic del protagonista, el Bernat Plensa. Per a mi han estat personatges interessants, però ni de bon tros tan apassionants com els de Les veus del Pamano, ni ells ni els seus fets. Jo confesso també és un llibre coral, en què es barregen moltes històries i personatges, amb molt de moviment geogràfic i temporal. Algunes d'aquestes trames, com ara la relacionada amb la vida d'en Jachiam Mureda de Pardàc, sí que em van atrapar de la manera que jo esperava.

Ara bé, no vull donar una mala impressió. El llibre m'ha agradat, me l'he llegit en pocs dies i en cap moment he tingut ganes de deixar-lo ni m'he avorrit, el cas és que, certament, n'esperava més. Però si en teniu la curiositat no deixeu d'encetar-lo, que és una lectura que paga la pena.

Comentaris (2)05-11-2011 13:04:12llibres

Omnipotent?

No en sé l'origen, però em va agradar la trampa lògica. Diuen, segons la doctrina oficial, que hi ha un Déu creador del món i que és omnipotent. La qüestió ve a ser aquesta: aquest Déu, ¿és capaç de crear un ésser més poderós que ell? Totes les respostes porten al mateix lloc:

  • Si és capaç, hi pot haver algú més poderós, i per tant no és omnipotent.
  • Si no és capaç, hi ha una cosa que no pot fer, i per tant no és omnipotent.

Conclusió: queda clar que no pot ser pas omnipotent.

Comentaris (0)03-11-2011 21:47:34coses de fora, coses que penso

Cotlliure

No és la mar

la torre de Cotlliure,

tampoc no és cel.

Comentaris (0)02-11-2011 19:05:33haiku