login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Gargots

Es la mena de cosa que es fa quan hom escolta més o menys atentament, podria prendre apunts però no li cal perquè ja els té o perquè és un moment en què no calen i a més a més necessita afluixar una mica la tensió, nervis o com li vulgueu dir. Us presento uns gargots al més pur estil meu.

Comentaris (0)31-03-2011 18:54:35coses que passen

Rajolí d'aigua

Rajolí d'aigua.

Xiuxiueig que repica

contra la pedra.

Comentaris (2)30-03-2011 18:55:57haiku

Cares

Cares, de la Franca Masu, amb imatges antigues de l'Alguer. La poso encara que no és de les meves preferides d'aquesta cantant algueresa que trobo que té una veu magnífica. Us recomano que n'exploreu més.

Comentaris (0)29-03-2011 21:21:17coses de fora

Mala sort

Avui ja no he passat nervis. El moment era important, sí, però només a títol informatiu. Pel que fa a la resta, tot estava decidit. Al final, la cosa ha estat més o menys com em temia, tot i que encara em quedava l'esperança d'un resultat millor. Però no. Allò que jo volia haurà de, com a mínim, esperar. M'ho han ensabonat bé, això sí. M'han deixat portes obertes i oferiments interessants, i jo crec que ho han fet sincerament. Ho han enfocat tot molt positivament. En fi, sospiro i toca seguir endavant.

Comentaris (2)28-03-2011 21:30:39coses que passen

La mort amb plomes

Hem vingut a emportar-nos el que resta de la teva alegria. Les nostres plomes són un engany, la vida és un teatre i per això ens guarnim de teatre, però nosltres som de debò, ben de debò. Ha arribat l'hora del teu darrer trànsit. Cap a on? Ho sabràs de seguida. Sí, ja sabem que estàs força sorprès, perquè teniu el costum de parlar de lamort sempre en singular. Aquest, de fet, és el nostre secret més gran: som bessonada. Però tu ja no ho podràs explicar.


Una altra proposta de Relats conjunts.

Comentaris (8)27-03-2011 12:03:39relats

Tastets (3)

Aquí tenim els tastets d'aquest mes, apunts de blogs que m'han agradat o suggerit quelcom d'especial en el moment de llegir-los:

tens un racó dalt del món: Breu resum de la vida

Lluitant a la contra: sense títol, sense títol

nòmades del vent: tot; moment; mai...

A la llum d'un fanalet: Prest

Do de llengua!: Socialistes

Impromtus: Inversió

Comentaris (0)26-03-2011 10:08:52tastets

Arbres (11)

Anunciada fa dies, ha arribat la primavera. Fins i tot amb els colors misteriosos de la llum dels fanals nocturns de ciutat, els arbres florits ja ens ho havien estat avisant.

Comentaris (2)25-03-2011 07:01:40arbres

Cancel·lacions

Aquesta setmana sembla que és la de les coses que es cancel·len.

Dilluns, vaig fer una escapada mig d'estranquis per tractar un assumpte important, i va resultar que aquest assumpte no el dirimirem fins la setmana que ve.

Ahir, també vaig fugir abans d'hora, i quan vaig arribar a lloc em vaig trobar amb que la causa de la meva fugida havia estat ajornada.

El concert de dissabte no havia de ser cap cosa transcendent musicalment, probablement no hauria generat ni una sola ressenya enlloc. Tanmateix, jo el tenia assenyalat com una fita important en el calendari d'aquesta primavera. Doncs no es farà, i vés a saber si tindrà una nova data o no.

I el sopar de dissabte (que no tenia absolutament res a veure amb el concert) també ha desaparegut del mapa.

Amb tot això, com pot ser que aquest dilluns no hagués estat, directament, dilluns que ve?

Comentaris (0)24-03-2011 21:22:03coses que passen

Torre de pedra

Torre de pedra

fent de guaita de l'entrada

de l'antic palau.

Comentaris (2)23-03-2011 21:06:16haiku

Cirerers

Torna a venir, Vicens, els cirerers t'esperen (Joan Cayrol)

Els cirerers no es veuen en un dia boirós, i en Vicens no pot trobar el camí de tornada. La llum blanca del sol, esmorteïda per un tel invisible fins a l'opacitat, no penetra el paisatge. El país, en setge, resisteix mort de gana i amb l'esperit que se li resseca. Que n'és d'eixuta, la lluita, quan no s'albira cap sortida, quan les esperances es desorienten en intentar travessar una muralla de boira, quan es mira de tramuntar carenes amagades. Si bufes amb totes les teves forces, mai no crearàs tramuntanes. Perquè les tramuntanes mai no les bufes, es bufen a través teu.


El Joan Cayrol va escriure "Torna venir Vicens" perquè ho cantés el Jordi Barre. Només he trobat aquesta versió en directe, en què ell ja està molt gran i la seva veu ja ha perdut força, però tot i així la deixo per qui la vulgui escoltar.

Comentaris (0)22-03-2011 21:42:45coses de fora, fantasies

Presentació "Barcelona t'estimo"

Hi esteu tots convidats!

Comentaris (4)21-03-2011 22:22:56coses que passen, llibres

Gargots entortolligats

Dibuixo la vida amb gargots entortolligats

mentre en el fons del seu forat

m'hi espera un tauró de pou,

un mossegador ferotge, ancestral, despietat,

que queixala tots els condemnats

a la presó del reialme del seu fons.

Enfront d'aquest monstre tan perillós

i del fort sotrac de la seva amenaça

sols hi puc enviar, alternativa boja,

una expedició pirata

dins d'una ampolla de cristall

que amb pota de pal, un ull de vidre

i una barba malgirbada

podrà forjar, a cops d'espasa

l'heroica fi de l'animal.

Sense tauró, del fons del pou

n'emergirà solament aigua fresca,

transparent, prístina

i amb flaire de llibertat.

Comentaris (2)20-03-2011 10:23:27poesia

Nuclears

Això de les nuclears aquests dies és un tema estrella, per l'incident japonès. El que ha passat realment no ho sabem ni tenim massa clar com és de greu per tres raons: primera, la informació potser no ha estat prou clara i han amagat coses, que amb els accidents nuclears acostuma a passa. Segona, de física i d'energia nuclear no en sabem gaire, per no dir gens. Tercera, els periodistes que ens n'informen tampoc no en saben, amb la qual cosa ens diuen les mil i una barbaritats. El que és pitjor és que passen els dies i tampoc no s'informen bé. Ahir, després d'una setmana de notícies sobre Fukushima, encara vaig veure un titular ben gran d'una inexactitud brutal i exasperant en un diari que presumeix de ser seriós i rigurós. Dels que, a més a més, serveixen per crear alarma.

Amb el que sabem fins ara, l'accident nuclear és greu, sí, però si no empitjora és molt menys dramàtic que la destrucció humana i material que va provocar la gran onada.

La qüestió, penso, no és si produir energia nuclear és segur o no ho és. Probablement ho és força si pensem que en mig segle els accidents realment greus es poden comptar amb els dits de la mà. El cas és que, per segura que sigui, d'accidents sempre n'hi haurà, i el risc d'una catàstrofe pitjor que les que hem conegut, per petit que sigui, sempre existeix. La pregunta final és si el preu compensa el benefici. Jo penso més aviat que no, però és perfectament opinable.

L'energia nuclear ens proporciona una quantitat d'energia molt elevada d'una manera estable. Això és un gran avantatge. El preu que en paguem són uns residus que seguiran sent perillosos durant generacions, i esporàdicament accidents que poden deixar regions senceres deshabitades i multiplicar els càncers entre la població. És un preu alt, molt alt, jo crec que massa alt. Del que em sembla que no som gaire conscients és de que paguem preus igualment alts per altres coses, i les donem tant per descomptades que ni tan sols hi pensem. Per exemple pel tràfic. Pel benefici de la comoditat de poder anar a tot arreu amb llibertat, socialment paguem el preu de tenir uns quants morts i ferits greus a les carreteres cada setmana. Es prenen mesures per mirar de reduir-ho al màxim, però tots sabem que de desgràcies n'hi seguirà havent. Igualment amb els avions. Prenem totes les mesures de seguretat possibles, però sabem que d'accidents sempre n'hi haurà, i per tant assumim haver de plorar una desgràcia de tant en tant pel benefici que suposa poder viatjar a qualsevol lloc del món amb rapidesa. En el tema nuclear, no hi ha un acord social clar de que compensi o no.

En qualsevol cas, ara mateix la nostra vida de cada dia depèn de les centrals que tenim en funcionament, sense elles tindríem problemes de subministrament d'electricitat. No les podem aturar, el que sí que està a les nostres mans (bàsicament a les dels nostres governants, però la gent també hi hem de poder dir la nostra) és quin camí i quines alternatives dissenyem pel nostre futur.

Comentaris (0)19-03-2011 11:10:26coses que penso

Arbres (10)

Els xiprers només miren amunt. Per això la llum del sol troba ben aviat la seva punta.

Comentaris (2)18-03-2011 06:56:59arbres

Ventada gèlida

Ventada gèlida.

Núvols pugen de terra

al Matagalls.

Comentaris (0)16-03-2011 21:18:10haiku

Mare, mareta, no'm faces plorar

Vull donar-li l’espai a aquesta cançó de bressol valenciana, preciosa, que ha arribat fins a la banda sonora d’una pel·lícula coreana que no m’importaria veure algun dia.

(Nota: ve del youtube, però jo la vaig descobrir via La tafanera)

Comentaris (0)15-03-2011 22:49:38coses de fora

Ja tenim portada!

I, ben aviat, tindrem llibre! Com serà, quan sigui quelcom més que una foto bonica? Serà una barreja de molts somnis personals, una coral ubicada dins del nostre paisatge. Tinc ganes de veure com queda.

Comentaris (0)14-03-2011 22:59:41coses que passen

Dèria de navegar

Des del mateix dia en què em varen imprimir un vaixell a la portada he tingut la dèria de navegar de debò, físicament, més enllà de la travessia literària de les meves pàgines. Voldria viure en la meva pròpia pell totes aquestes aventures i emocions que faig imaginar i gaudir. Ser un viatger, un heroi, un valent, i si fos possible un veritable llop de mar. És clar, és molt difícil ésser mariner quan es té el cor de paper, perquè una petita mullena té unes conseqüències per a la meva salut difícilment reparables.

A la fi m'he hagut d'adaptar a la realitat. És massa complicat anar de port en port en un veler, però sí que puc viatjar de mà en mà i, tot fent aturades pel camí vora les fonts de la vila, mentre somio a la vista de les seves aigües manses que estic navegant per corrents indòmites, descobrint illes llunyanes i desenterrant antics tresors amagats.

Potser no puc fer una vida de novel·la, però sí que puc ser la novel·la de la meva vida somiada.


Amb aquest relat participo al 197è joc literari d'en Jesús M. Tibau. Animeu-vos a participar!

Comentaris (0)13-03-2011 11:44:22relats

Te deix, amor, la mar com a penyora

Els llibres de relats curts com ara aquest són ideals per llegir-los en trajectes curts, per exemple anant i tornant de la feina. En cada trajecte llegeixes un conte o dos, i si passen dies fins que tornes a tenir ganes de llegir en el viatge no has perdut el fil de res. Aquest petit recull de contes de la Carme Riera m'ha agradat molt, especialment la primera part, amb uns relats d'una atmosfera molt particular, bellíssima, amb històries d'amor molt peculiars de personatges amb vivències sovint allunyades de les convencions. Inoblidable el primer relat de tots, que li dóna el títol al recull. El relat final del llibre, “Jo pos per testimoni les gavines”, és un afegitó posterior que no estava a la primera edició del llibre i que l'enriqueix. Per a mi també ha estat un gran plaer gaudir dels matisos del seu llenguatge en variant mallorquina.

Comentaris (2)12-03-2011 20:28:02llibres

Arbres (9)

Un arbre, en comparació amb el cel, es ben poca cosa, i un arbre d'hivern encara menys. Però de vegades, tot i la fragilitat de les seves branques, sembla que se'n vulgui apoderar i fer-se'n l'amo, conquerint amb quatre filaments de fusta tot el firmament i fent-se el rei de la nuvolada.

Comentaris (3)11-03-2011 19:19:22arbres

A qualsevol lloc

Cada vegada sembla més difícil trobar un indret on els humans, en passar, no hagin deixat un rastre d'aquests seus tan particulars. Especialment en aquests llocs que són perfectes per anar-hi i passar un dia tranquil de camp, encara que no siguin dels molt concorreguts.

Comentaris (4)10-03-2011 23:24:59coses que veig, renegant

Aigua de pou

L'aigua del pou

tapada per la reixa

ja no treu la set.

Comentaris (2)09-03-2011 20:47:11haiku

Rebuda

Que bonic obrir l'armari i que des de dins et rebin amb alegria!

Comentaris (0)07-03-2011 09:49:27coses que passen

De compres

Mentre ella s'emprovava vestits, ell va llegir tot "Guerra i pau" dempeus al costat del provador.

Comentaris (3)06-03-2011 09:56:51nanorelats

Viatge d'hivern

És el tercer llibre que llegeixo d'en Jaume Cabré i, definitivament, em temo que com a lector n'estic enamorat. És a dir, que en llegiré més. En aquest llibre, ens regala catorze petits contes en aparença independents, però que poc a poc es van lligant els uns amb els altres d'una manera inextricable, amb personatges que es repeteixen, que viuen situacions properes o que d'una manera tangencial entren en contacte d'un relat a l'altre, o que llegeixen un mateix llibre, o que estan units per una música. El viatge d'hivern, el musical de Shubert o el literari de diversos autors, apareix com un element destacat.

Cadascun d'aquests relats és una petita perla i es pot llegir de manera completament independent. Ara bé, jo recomano llegir-los sense gaire repòs entre ells, per tenir-los frescos en la memòria i poder gaudir en tota la seva dimensió de les connexions subtils que tenen.

Comentaris (2)05-03-2011 13:47:14llibres

Arbres (8)

Amb les aigües que creixen, n'hi ha que en resulten damnificats. Per això als rius sempre els hi tenim reverència.

Comentaris (2)04-03-2011 06:52:58arbres

Serpentina

E
m

s
e
m
b
l
a

q
u
e

a
v
u
i

n
o

s
é

c
o
m

h
o

p
u
c

f
e
r

p
e
r

e
s
c
r
i
u
r
e

r
e
s

q
u
e

s
i
g
u
i

u
n
a

m
i
c
a

l
l
a
r
g

Comentaris (2)03-03-2011 22:15:57tonterietes

Viatge

Amb la llum de biaix

del sol de l'horabaixa

emprenc el viatge.

Comentaris (5)02-03-2011 20:27:59haiku

Massa...

Definitivament, m'he quedat una mica instal·lat en el caos, i en bona mesura és per voler fer masses coses. Si, m'interessen molt totes, però em temo que va arribant l'hora d'establir prioritats, i alguna que altra cosa, per molt que també tingui ganes de fer-la, haurà d'esperar una mica...

Comentaris (2)01-03-2011 22:48:11coses que penso