login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Finestres de llum

Claror sobtada

a l'estança de pedra.

Finestres de llum.

Comentaris (2)31-05-2011 22:14:03haiku

Records de turista

Passo per la plaça Lesseps. Sento com un nen li diu a sa mare: "Al parc Güell un turista em va fer una foto".

I jo em pregunto: quan ensenyi les fotos del seu viatge, què en dirà, el turista, d'aquesta foto? Potser dirà que és el retrat d'un "típic infant aborigen"...

Comentaris (2)30-05-2011 19:51:53coses que passen

Flautista

Era inconcebible. Podia ser que allò fos el nom d'una ciutat? El rètol, amb aquell dibuix tan pintoresc i amb aquell garbuix de lletres, era realment pintoresc i gens adient a la petita ciutat costanera d'estil colonial que hi havia a continuació, encastada entre els turons i la badia. Però encara més que el cartell en sí, el que acabava de fer d'aquella escena una cosa absolutament surrealista era aquell minyó aborigen assegut en una pedra vora la carretera. Semblava vingut d'un altre món. Tocava una mena d'instrument que, salvant les distàncies, podria dir-se que era una flauta. Al seu costat una noia també aborigen, capcota, seia aparentment absorta del tot en escoltar la melodia. El guia va aturar el cotxe, cosa que em va permetre d'escoltar aquella música. Era com un eco de lament profund, com si fos la terra mateixa cantant l'enyorança d'una època passada més pura. Mai no he sentit res d'igual. En tots els anys que feia que era flautista professional, i en tots els que em quedaven, seria incapaç de produir una música tan bella. Em vaig quedar embadalit. Tot assenyalant el cartell, el guia ens va indicar que aquell indret on arrivàbem era la ciutat amb el nom més llarg del món, de vuitanta-cinc lletres, i que tot aquell garbuix el que volia dir era, aproximadament, indret on Tamatea, l'home del gran genoll que trescava, pujava i baixava muntanyes, conegut com "El Viatger", va tocar la flauta per a la seva estimada. Doncs hom diria que encara la toca, vaig dir assenyalant a l'indígena. Tothom em va mirar amb cara de sorpresa absoluta, i tres o quatre veus van dir no alhora, però gairebé: què dius, ara? Si aquest del cartell no té cap flauta, només s'està aquí dret aguantant-se amb un bastó. Escolteu-me tots, va dir el guia, la llegenda diu que aquells que alguna vegada li han tocat la flauta a la seva estimada quan passen per aquí encara poden veure a en Tamatea tocant-li a la seva...


Participació al 205è joc literari d'en Jesús Tibau.

Comentaris (1)29-05-2011 21:39:14relats

Tastets (5)

I vet aquí que ja torna a tocar posar els tastets, aquí tenim la ració del mes de maig. Que aprofiti!

Mails per a Hipàtia: Recordant Dakota

A la llum d'un fanalet: Cau la tarda, del primer sol

No perdem el Nord: Visca el sud, o dues vivències radicalment oposades

Enfilant finestres: Dibuix

El blog del Maurici: Els tres porquets (versió patagònica)

ara digueu: els clips

Del Rimbau al Riberal: Llengua i autoodi

El pols de la llengua als Països Catalans: Els relats de vida lingüística: un exemple.

tens un racó dalt del món: Somies?

Comentaris (1)28-05-2011 09:00:14

Arbres (19)

De sobte, em trobo enmig d'un carrer ple de catalpes en plena explosió de flors. M'aturo a aspirar el seu perfum embadalidor, i a contemplar de ben a la vora les seves flors tan delicioses. Fa uns dies, passejant, algú va recordar aquest fet: com d'horroroses serien les ciutats sense arbres.

Comentaris (1)27-05-2011 19:58:49arbres

Repartidors

Esperava un paquet d'una compra que vaig fer per la xarxa, ho faig de tant en tant. En aquests casos, gairebé mai no sóc a casa quan arriba la cosa. Alguna vegada, m'han deixat el paquet a casa d'alguns veïns que se l'han trobat sense esperar-lo i que han estat molt amables guardant-lo. D'altres, el més habitual, m'atanso al vespre a recollir-lo a l'oficina de correus de més a la vora, o de l'empresa de missatgeria que sigui. Hi estic acostumat, hi compto i no m'és cap problema. Compto amb què m'arribarà l'avís, ho vaig a buscar i llestos.

Aquest cop, no. D'anar-ho a buscar, res de res. De rebre-ho a casa, tampoc, perquè resulta que el seu horari de repartir s'acaba abans de l'hora en què jo arribo a casa. Com pot ser? No torno pas tan tard, jo. No tinc més remei que donar una altra adreça, però la de la feina no pot ser, allà no és gens operatiu de rebre un paquet. Aleshores, ho vull redirigir a cals pares. Doncs tampoc, perquè resulta que els pares viuen una mica lluny i els de l'empresa aquesta no m'admeten que faci un canvi de província. Caram, sí que n'és de complicat.

A la fi els hi he pogut donar una altra adreça on, amablement, em recolliran el paquet. Em servirà d'excusa per a fer una visita, això està bé. Ara, espero que no em torni a tocar més amb aquesta empresa.

Comentaris (1)26-05-2011 20:49:50coses que passen, renegant

Batec de bosc

El batec del bosc

ressona en brunzir d'aire

i remor d'aigua.

Comentaris (1)25-05-2011 20:37:19haiku

Les gorges

A Sant Martí del Canigó

la veu ressona que us esglaia.

Diu: Catalunya!

i la remor

sempre contesta:

Esclava a Espanya.

Si prens coratge

els ulls al cel

i alces el braç — gest de venjança,

a Sant Martí sents una veu

i a cau d'orella:

També a França.

Joan Salvat-Papasseit

Comentaris (1)24-05-2011 19:43:35coses de fora, poesia

Homenatges eclesials d'aquells que ja no s'haurien d'estilar

De vegades, visitant Castella, hom es troba sorpreses d'altres temps que segueixen ben vius. En una façana de la catedral de Conca, ciutat per altra banda realment bonica, hi podem trobar un homenatge a un personatge històric que representa unes coses ben clares i concretes. Pel fet de que sigui la façana de la catedral, suposo que les idees del bisbe (i de tots els bisbes que han ocupat la plaça en els darrers trenta-cinc anys llargs) queden clares. Les notes de color ens vénen a dir que si més no hi ha una part de la ciutadania que hi està activament en desacord.

Comentaris (2)23-05-2011 19:45:05coses que veig

Acampa't

Comentaris (2)21-05-2011 11:36:21coses que passen

Arbres (18)

Avui dia potser ja no hi ha guaites a les torres, però les muralles encara tenen guardians que les vigilen dia i nit.

Comentaris (0)20-05-2011 06:58:23arbres

Calendari

Un company de feina tenia una estona una mica morta i s'ha entretingut una estona en fer-se un calendari de taula d'allò més original. De sobte, he vist de reüll com el preparava i m'he quedat astorat. Quan ha acabat, me l'ha passat, i li he donat un cop d'ull. Està fet amb trossos de paper plegats, i són els mateixos plecs del paper els que l'aguanten. Queda molt bé. Però, quan me l'he mirat una mica més, he comprovat que s'havia equivocat i havia fet la seva obra d'art amb un calendari... de l'any que ve. Si més no ja el té a punt per d'aquí a uns mesos, si fos el de l'any passat la cosa seria pitjor.

Comentaris (0)19-05-2011 21:34:35coses que veig

Camí del bosc

Entre el fullatge

no hi ha pèrdua possible.

Camí del bosc.

Comentaris (3)18-05-2011 22:26:12haiku

Millor que no m'ho expliquis

Es tracta d'un recull de sis contes curts (unes vint o vint-i-cinc pàgines) que tenen en comú que són situacions de comunicació o, millor dit, d'incomunicació humana. Curiosament el que m'ha agradat menys és el que li dóna el títol al recull i que és justament el darrer de tots. Els altres cinc, per a mi, una delícia. Personatges tant originals com l'escriptor que veu venir les idees en una imatge mental com si fossin camions que arriben per la carretera, s'aturen, descarreguen i ell només ha de transcriure el que va sortint de les caixes, o situacions quotidianes com la de la telefonada en què una persona parla molt i no escolta a l'altra. Personatges sovint tocats de soledat, o de vegades potser no, però sí amb un problema d'incomunicació molt concret. Tot plegat, tractat amb sensibilitat i també amb molt d'humor, cada història amb el seu to. Una bona lectura per moments escadussers, d'aquells en què es té una estona per llegir però no va bé encetar una novel·la.

Comentaris (0)14-05-2011 14:12:02llibres

Arbres (17)

Des del racó més insignificant a la recerca de la primera escletxa per anar cap amunt, tant com es pugui. Encara que l'entorn sigui dur, sempre endavant. Tot un exemple.

Comentaris (2)13-05-2011 06:51:10arbres

Aparcament de bicicletes

Em sorprèn trobar-me un cartell com aquest:

Em sorprèn perquè les característiques d'aquest indret, Barcelona amunt, en què cal fer una bona pujada per arribar-hi no sembla un lloc on hom s'hi pugui trobar gaires bicicletes. Un cop d'ull, però, sembla que desmenteix la meva impressió en un tres i no res. No trigo ni cinc minuts a trobar-ne unes quantes d'aparcades en llocs que en principi no els hi correspon.

Potser sí, doncs, que habilitar un petit espai en condicions seria una bona idea.

Comentaris (3)12-05-2011 18:53:14coses que veig

Mar de pedra

A la platja

no hi arriben les ones.

Mar de pedra.

Comentaris (1)11-05-2011 20:44:19haiku

Era per estimar-te...

M'encanten. Trobo que fan un conjunt d'allò més original.

Comentaris (3)10-05-2011 19:53:29coses de fora

Retorn

Abans, al tornar d'estar uns dies fora xerraves una mica i et posaves al dia. Ara, passo uns quants dies fora de circulació i em trobo amb una nota que diu "tens tants missatges per llegir". Com es pot abordar, això?

Comentaris (3)09-05-2011 20:04:20coses que passen

Cel de ciutat

Ningú se'l mira.

El cel també té màgia

a la ciutat.

Comentaris (3)04-05-2011 08:46:50haiku

Tuilagi

Henry Tuilagi és un jugador de rugbi samoà de la USAP. Té una constitució física molt potent que fa que cridi l'atenció fins i tot enmig de professionals de primer nivell. Quan agafa l'oval, surt disparat cap endavant i sembla que res no el podria aturar, els contraris suen tinta per frenar-lo. Em va impressionar quan el vaig veure a l'Estadi Lluís Companys, tant imponent enmig d'altres jugadors professionals, que és el mateix que dir que destaca enmig d'altres homes ben cepats.

De les antípodes estant va venir
a jugar al rugbi, i d'una manera notable
va adoptar allò del 'sempre endavant'.

Força, decisió, empenta sense igual
surt disparat tant bon punt té l'oval
i carregant les defenses fa tremolar.

També és una ferma muralla:
quan ell es planta ningú no passa
i amb força titànica avança Perpinyà
sempre endavant fins a l'assaig final.

P.D. Avui, a les 16 hores, en acció a les semifinals de la Heineken Cup (copa d'Europa) en directe a Esports 3.

Comentaris (0)01-05-2011 11:34:05poesia