login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Tastets (7)

Espero que aquests tastets de ple estiu us resultin refrescants. A l'agost podria ser que els tastets fessin vacances, encara no ho he decidit.

Tens un racó dalt del món: No plora el verd sobre l'aigua, Llibre sobre l'arena

A la llum d'un fanalet: Nit obaga

Lo blòg deu Joan: O mon país

garbí24: La realitat del mite, Impossible?, no, verídic

Aigua: Buidor

Comentaris (3)30-07-2011 13:07:55tastets

Arbres (27)

Palmeres bicèfales, o palmeres de dos troncs, o palmeres siameses, no sé com dir-ne. He trobat aquesta curiositat, que faig servir per tancar la petita sèrie de palmeres de les darreres setmanes, al turó del Putget.

Comentaris (2)29-07-2011 06:58:26arbres

El meu nom en alfabet ibèric

A la vila de Queretes, al Matarranya, hi ha un centre d'interpretació de l'escriptura ibèrica, la que feien servir els habitants de la península (d'una part de la península, de fet). Es veu que per aquella zona hi ha bastantes restes d'aquella cultura. Com que s'han trobat textos en llenguatge ibèric escrits en un mateix lloc amb alfabet ibèric i amb alfabet grec, s'ha pogut determinar amb una certa precisió com sonava aquella llengua tan antiga. I jo em vaig poder endur una transcripció del meu nom en alfabet ibèric:

Comentaris (4)28-07-2011 20:28:49coses que veig, tauleta gràfica

Roc

El gran roc

abrusat per la calor

es llença a l'aigua.

Comentaris (0)27-07-2011 19:14:42haiku

Caminant

Roger Mas canta Caminant, de Jacint Verdaguer

Comentaris (0)26-07-2011 20:07:48

El cucut

A en Josep sempre li havia agradat el rellotge de cucut de l'avi, i no podia entendre que, arribada l'hora de vendre l'antiga masia familiar, ningú se'l volgués quedar. Tothom deia que aquell mecanisme, fet sobre el mateix esquelet d'un autèntic cucut que el vell patriarca havia caçat i dissecat de jovenet, tenia un cert aire tètric, però ell no havia compartit mai aquesta impressió, i va decidir conservar-lo com la millor garlanda per a la paret de la sala.

Els primers dies es mirava sovint el seu nou rellotge amb un aire manyac, i se sentia agombolat pel so del vell cucut cantant les hores. Però poc a poc aquesta impressió va canviar. El rellotge es va anar tornant cada vegada més esquerp i rebel, i no tocava mai l'hora correcta: pels matins tenia tendència a avançar-se, alarmant a l'amo i fent-lo llevar abans d'hora, en canvi al vespre s'acostumava a retrassar, aconseguint l'efecte contrari. A més a més, durant les hores nocturnes semblava que cantés més fort, i d'una manera cada vegada més desafinada, fins al punt que el xivarri esdevenia insuportable.

Cansat del mal funcionament de l'aparell, en Josep va decidir no donar-li més corda, per poder tenir tranquil·litat. Però el vell cucut, cada vegada més rebel, ja havia agafat la seva pròpia embranzida i, com si fos una nova versió de la bóta de Sant Ferriol, ja no es va aturar.

Un matí de dissabte, decidit a posar fi al malson del seu rellotge, va entrar a la sala fermament armat, decidit a abrivar-li cops de martell fins a fer-lo callar per sempre. El van trobar encongit a terra, dessagnat, amb el martell encara a la ma i el cos cosit a picades. El rellotge seguia sencer, penjat a la paret, amb el compartiment obert i buit. Al cucut dissecat, ningú el va tornar a veure.

Comentaris (0)24-07-2011 12:43:39relats

Jordi de Sant Jordi

La meva relació amb la sort segueix fent camí. En aquest cas, amb un altra llibre que m'ha tocat per sorteig, aquesta vegada organitzat pels Amics dels Clàssics. Tenia moltes ganes de llegir aquest poeta que em sembla la mar d'interessant, i per tant estic molt content. L'edició inclou la versió original de l'autor (principis del segle XV) i una versió adaptada al llenguatge actual a càrrec de Carles Duarte, cosa que en facilita la lectura i la comprensió sense perdre pel camí la possibilitat d'immergir-nos, aprendre i gaudir una mica del llenguatge d'època. Molt recomanable.

Comentaris (2)23-07-2011 10:57:47llibres

Arbres (26)

Segueixo amb les palmeres. La washingtònia no s'està gaire pels afers de la terra, ella sempre mira amunt i sembla que vulgui tocar el cel, per molt que això de tocar el cel sigui una imatge la mar de masegada. Potser perquè he llegit massa historietes, em fa imaginar-me un mico enfilat a dalt i llançant cocos al cap de la gent amb trapelleria. Per cert, que cal ser una mica valent per enfilar-se tant amunt.

Comentaris (0)22-07-2011 19:52:20arbres

Xiuxiueig

El sol roig s'alça

per les parets de la gorja.

Xiuxiueig d'aigua

Comentaris (0)20-07-2011 21:44:48haiku

M'agrada transitar

M'agrada transitar el territori dolç dels teus petons. Regalar-te un poema cada vespre. Enfonsar-me en la lluïssor d'uns ulls feliços. Tres metres endins d'una mar només mig encalmada, saltar cada ona. Compartir paraigües escoltant com sona el ruixat dins l'espai esquifit d'eixutesa comuna. Intercanviar missatges xifrats pell a pell, sense ni saber-ho. Respirar la flor que creix en el racó més indòmit de la serra. Xuclar l'orxata amb una canya. Escoltar les campanes dels tres quarts de silenci de la matinada. I, respirant al teu costat, llevar-me.

Comentaris (2)17-07-2011 13:58:29poesia

A la vora del riu

Fa pocs dies comentava que no recordava haver llegit mai cap llibre d'autor valencià. Avui me'n vaig a un altre territori, la Franja de Ponent. En aquest cas sí que puc dir que havia llegit un autor frangenc (Jesús Moncada), i avui presento un altre autor molt menys conegut: Lluís Rajadell, de Vall-de-Roures. A la vora del riu va ser una de les moltes recomanacions que em van fer a la llibreria Serret d'aquest mateix poble. No em podia endur mitja llibreria, però en aquest cas vaig seguir el seu consell i he llegit amb gran plaer aquest llibre que no sé si s'hauria de classificar com a conte llarg o com a novel·la curta. Una història en principi de maquis amb conseqüències de fets, relacions i odis intrincats que s'allarguen fins més enllà del final de la dictadura. De grans ideals, amors, odis i traïcions. En el meu imaginari, no sé per què, els maquis sempre han estat un fenòmen principalment i gairebé única del Pirineu, però es veu que hi va haver partides com a mínim fins tan al sud com el Matarranya. És una història que fa de molt ben llegir, amb molt vocabulari de la zona incorporat que als qui no som de per allà ens pot sorprendre de vegades, però que no suposa cap dificultat per a la lectura.

Comentaris (2)16-07-2011 18:40:13llibres

Arbres (25)

Ben al contrari que la palmera de la setmana passada, vet aquí que aquesta té fullam per donar i per vendre, i ben segur que se'n podria fer un bon racó per jugar a fet i amagar.

Comentaris (0)15-07-2011 19:26:38arbres

Allò de la toponímia

Allò de la toponímia n'hi ha que encara no ho tenen gaire clar. Tanmateix no sé per què em sorprèn. A alguns cartells de la Renfe el de Calders sembla que no és Sant Vicenç. Móra la Nova sembla que sigui algú que vingui dels països del Magrib, amb Marçà hom diria que això de l'accent greu encara no saben què és i, pel que fa a Vilanova i la Geltrú, a part de l'accent, hom diria que l'han escrit amb un corrector d'anglès configurat automàticament, amb aquesta “i” majúscula tan desconcertant...

Comentaris (2)14-07-2011 19:44:11coses que veig

Aire

Quan s'amaga el sol

l'aire agafa força

i el riu va enrere.

Comentaris (0)13-07-2011 18:39:24haiku

Oh Magalí

- Oh Magalí, ma ben amada!
Guaiti ton cap al finestró!
Escolta un poc aquesta albada
de tamborins tota dolçor.

Lluu dels estels la munió;
l'aura és callada...
Mes els estels s'esblaimaran
quan et veuran!

- A la cançó que el bosc entona
més que a ta albada jo faig cas:
me'n vaig a mar, i en poca estona
tornada anguila ja em veuràs.

- Oh Magalí! Quan tu seràs
el peix de l'ona,
un pescador jo em tornaré:
te pescaré!

- Oh! Mes, llavors, si et fas pescaire,
ton volantí quan llançaràs
jo esdevindré l'ocell volaire,
vola que vola i volaràs!

- Oh Magalí! Quan tu seràs
l'ocell de l'aire,
un caçador jo em tornaré:
te caçaré.

- A l'aucelleta més garrida
quan vulguis tu parar ton llaç,
jo esdevindré l'herba florida:
m'amagaré pels pedregars.

- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
la margarida,
jo l'aigua clara em tornaré:
te regaré.

- Si tu et tornesses l'aigua pura,
jo esdevindria nuvolàs,
i endreçaria, a la ventura,
cap a l'Amèrica mon pas.

- Oh Magalí! Si tu te'n vas
lluny per l'altura,
l'aura de mar jo em tornaré:
te portaré.

- Mes si tu et fas la marinada,
quan de seguir-la provaràs
jo esdevindré la calorada
que escampa el sol quan fon el glaç!

- Oh Magalí! Quan tu seràs
la soleiada,
la sargantana jo em faré
i te'm beuré.

-
Si et fas rèptil de dura esquena,
quan pel pedreny t'amagaràs
jo esdevindré la lluna plena
qui dels bruixots fa llum al pas.

- Oh Magalí! Quan tu seràs
lluna serena,
jo blanca boira em tornaré:
t'embolcaré.

- Mes, si la boira m'emmantella,
encara presa no em tindràs,
jo esdevindré rosa-poncella
entre espinals, i no m'hauràs.

- Oh Magalí! quan tu seràs
la rosa bella,
la papallona jo em faré:
te besaré.

- Corre que corre, bé et pots moure!...
Jamai, jamai m'agafaràs:
jo de l'escorça d'un gran roure
me vestiré sens fer-te cas.

- Oh Magalí! Mes no seràs
encara a lloure:
jo branca d'heura em tornaré:
t'abraçaré.

- Quan et creuràs tenir-me estreta,
sols un vell roure agafaràs;
seré a Sant Blai ben tancadeta,
i el monestir barra ton pas.

- Oh Magalí! Mes, si tu et fas
monja blanqueta,
el teu confés jo em tornaré:
t'escoltaré.

Frederic Mistral
Mirèio, chant III
(
Traducció de Maria-Antònia Salvà)

Comentaris (0)12-07-2011 18:49:00coses de fora, poesia

Cadena

La cadena vigila la zona d'aparcament reservat d'un hotel de luxe. Però sembla que ha tingut un petit problema amb algunes anelles, i han decidit fer servir una mica de material d'oficina per sortir del pas. Molt de luxe, i tant.

Comentaris (0)11-07-2011 21:59:23coses que veig

El mariner

El baiard és a punt. Ajagut al damunt hi ha el vell Jack, l'intrèpid. Una cadena li lliga la cama amb una bola de ferro.

Ningú havia viscut la mar tan intensament com ell. Ningú se l'havia estimat tant. Havia sobreviscut a un part sobre un rai en ple naufragi, quan els seus pares intentaven arribar a Amèrica, i el seu destí des d'aquell dia ja va anar sempre lligat a l'aigua, el seu element natural, la seva veritable terra ferma.

Va créixer fort, i va esdevenir el millor mariner del continent. No importava el vaixell, ni els motius del viatge, quan la terra quedava enrere ell era l'home més feliç del món. Però el que més li agradava era navegar sol, dies i dies, acompanyat tan sols pel balanceig manyac de les ones i per les carícies dels vents. I pels colors de la mar. Normalment diuen que la mar és blava, de vegades que és verda, però en Jack sabia que la mar realment és de tots els colors, perquè no n'hi havia cap que pogués encabir ni tan sols una petita part de la seva bellesa. I de tots els colors de la mar, el preferit de'n Jack era el de les nits clares de lluna nova, quan el reflex de les estrelles dibuixava una catifa onejant bigarrada de perles titil·lants.

I ningú podia oblidar els innombrables jorns de tempesta en què l'intrèpid Jack, íntim amb la mar com mai no s'ha vist ni es tornarà a veure, tornava triomfant de rescatar algun mariner perdut.

La vida, però, l'havia abandonat traïdorament en terra ferma, en una baralla absurda de taverna de port. I tothom va estar d'acord en que havia de descansar per sempre a la seva veritable casa, enmig de l'aigua, impregnat per sempre de mar com la medusa.

El baiard és a punt. Només queda l'última empenta, i l'oceà haurà recuperat una gota.

Comentaris (0)10-07-2011 23:09:38relats

L'home manuscrit

Si no recordo malament, em sembla que aquesta és la primera novel·la valenciana que llegeixo. Una mancança que ja tocava solucionar. M'ha agradat molt, l'he trobada original, es tracta d'una incursió molt interessant en la literatura sobre literatura o sobre escriptors, dues coses sovint força difícils de diferenciar. Té una gran capacitat de re-inventar-se cap a la part final, en una, podríem dir-ne, segona part, en què tot es capgira i pren sentit. També m'ha agradat molt la manera com els personatges assumeixen el nom genèric d'allò que els fa aparèixer a la novel·la: Escriptor, Jove, Exalcalde, Constructor i d'altres. M'imagino que algun dia tornaré a llegir Manuel Baixauli, m'ha demostrat que s'ho val.

Comentaris (2)09-07-2011 09:08:12llibres

Arbres (24)

Aquesta palmera té un tronc molt gran en comparació amb les poques fulles que hi creixen a la fi. Gairebé la sensació d'un surtidor. Quins mals moments deu patir o deu haver patit?

Comentaris (2)08-07-2011 06:56:15arbres

Mentida!

La catedral de Conca presenta una façana imponent, com moltes altres. Però és mentida! Si mirem els dos arcs laterals de dalt, el que veiem a través seu és el cel. És a dir, que aquesta façana ve a camuflar el que de fet, a l'hora de la veritat, és una catedral petita. Pels cànons de les catedrals, és clar, que a mi amb una casa d'aquesta mida ben segur que no em mancaria espai.

Comentaris (2)07-07-2011 20:03:42coses que veig

Sol ponent

El sol ponent

ara es veu i ara no

a l'autopista.

Comentaris (0)06-07-2011 19:55:13haiku

La memòria del cos

"No em fall record del temps tan delitós" Àusias March

Mig nua se't dóna i tu la prens i ella vessa, humida, imponent. Plena de llum, t'atreu el seu cos que té mil secrets. Ara tu et dónes i és ella qui et pren i emboca el teu sexe àvidament i el temps s'atura i t'hi buides del tot. Plena de llum, vinclada, fremint, fent collades, perlada de suor, amarada - els cabells embullats a les teves mans - amb els llavis oberts regalimant lluors, lentament llamineja i s'embeu la darrera gota que t'ha brollat. Tot el plaer concentrat en un punt. La llum. El llampec de l'instant que custudiaràs sempre als ulls i a la carn.


Fragment de Els ulls que vindran, de Jordi Carrió, un dels llibres que l'editorial Fonoll em va regalar com a premi dels jocs literaris d'en Jesús Tibau.

Comentaris (0)05-07-2011 21:24:55coses de fora, llibres, poesia

Llibres abandonats

Algun veí del barri ha decidit desprendre’s d’un grapat de llibres i els ha deixat en una caixa a costat dels contenidors de la cantonada. Sorpresa. No puc evitar donar-hi un cop d’ull, no hi trobo gaires coses que m’interessin, però m’acabo emportant un parell d’exemplars que no crec que llegeixi aviat (o potser sí) però que si més no tenen el seu interès: l’Atlàntida de Verdaguer i una recopilació de poesía de Rosalía de Castro, en gallec. A veure fins on puc entendre la poesia en aquesta llengua.

Comentaris (0)04-07-2011 20:16:16coses que passen, llibres

Arbres (23)

Quan sembla que només queda escorça seca, pot ser que la llum encara hi tingui alguna cosa a dir.

Comentaris (0)01-07-2011 06:58:19arbres