login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Tastets (12)

Per acompanyar l'acabament i el començament de l'any de la millor manera, no hi ha res com una petita dosi de tastets, que potser ens ajudarà a alleugerir altres excessos. Només hi ha els d'abans de Nadal, perquè aquesta setmana amb prou feines m'he pogut connectar, per això no he contestat als darrers comentaris. Per tant al gener hi podria haver algun tastet que sigui d'aquest mes.

cantireta: BOSCAM FEMELLA

SALVA'T SI POTS: Tres

tens un racó dalt del món: Incapaç de fugir de si mateix...; nanoconte de la foscor; Quants anys tens?

El Conta Contes: NEGAT

A la llum d'un fanalet: Si sabés pintar; Entre l'horror i l'esperança

talh d'aran: eth dia qu'eth mèn pair...

Comentaris (0)31-12-2011 13:23:05tastets

Reflex

Les aigües calmes

reflectint la tardor

dels plataners.

Comentaris (2)28-12-2011 13:43:45haiku

Singlots

El d'enguany em sembla que el recordaré per molts anys com el Nadal dels singlots.

Pels volts de les quatre em va venir el singlot, i no hi havia manera d'aturar-lo, ni fent glopets d'aigua ni aguantant la respiració ni res. Després de mirar per internet i de provar no sé quantes tècniques per aturar-lo, a les cinc tocades se'm va passar.

Però no era la seva última paraula, què va. Una hora més tard va tornar i em vaig passar una estona encara més llarga amb singlot, ben bé fins a tres quarts de vuit. No sabia si riure o plorar, perquè la cosa ja era una mica desesperant, m'estava posant de mal hunor i tot.

Cap a les nou, va tornar a venir, però aquesta vegada va ser un singlot normal, amb uns quants glopets d'aigua se'n va anar i ja no va tornar més.

Comentaris (3)26-12-2011 11:54:10coses que passen

Bon Nadal!

Sí, ja ho sé, dibuixo encara pitjor que una criatura, i no li he dedicat el temps que calia, però que voleu que us digui, en tenia ganes. Per tant:

Comentaris (2)25-12-2011 11:44:54tauleta gràfica

Llegat

La saga Eragon és, penso, d'aquella mena de llibres que en podríem dir "per als amants del gènere". A mi aquesta mena de llibres de fantasia m'acostumen a agradar, i en aquest cas no ha estat diferent. Jo en sóc aficionat, i quan n'agafo algun l'acostumo a devorar, com ha estat el cas. Aquest "Llegat" que acaba de sortir és el quart i darrer de la saga, i tot i que hi ha un resum dels anteriors al començament jo recomano, per a qui en tingui ganes, començar la sèrie des del principi. Són llibres entretinguts, ben pensats, potser no tan brillants com la fama que tenen però més que dignes. M'ha agradat molt com tanca la sèrie, amb un final que trobo que està per sobre del conjunt. M'ho he passat molt bé.

Comentaris (0)24-12-2011 13:10:14llibres

Intercanvi aconseguit

Fa uns mesos vaig conèixer un noi gallec a la feina, recent arribat aquí precisament per a aquest treball. De fet, estrictament per feina no coincidim mai, ens trobem de tant en tant a l'entrada, a la sortida o en altres espais compartits. Gairebé de bon començament, li vaig proposar un intercanvi: jo li parlava en català i ell a mi en gallec. Amb alguns dubtes, ho hem anat acomplint sempre. Ell està molt més exposat al català que no pas jo al gallec, com és natural, però la veritat és que les converses senzilles les puc seguir amb molta més facilitat que no em pensava, i resulta estimulant.

Aquest matí ens hem trobat, ha començat saludant-me i tot de sobte s'atura i diu una cosa com ara "òndia, et veig i ja em surt automàticament parlar en gallec, d'aquella manera en què sense pensar-ho et poses a parlar automàticament en una llengua a una persona".

Intercanvi aconseguit!

Comentaris (2)23-12-2011 14:44:23coses que passen

Un moment de riure

Una bona rialla per començar les festes amb bon peu. Deixeu-vos encomanar!

Comentaris (1)22-12-2011 20:45:59coses de fora

Far

La llum d'un far

a la nit de darrere.

Porta de pedra.

Comentaris (0)21-12-2011 19:51:41haiku

Ginesta pels morts (un blues empordanès)

Aquesta novel·la ja feia ben bé un any que la tenia a la meva pila de pendents (que ara ha minvat perquè darrerament he fet molt poques compres). Vist el resultat, s'hi podia haver estat força menys, perquè m'ha agradat molt més que la perspectiva que me n'havia fet. Si és que són mals consellers, els prejudicis. Encara en temps de desplegament dels mossos d'esquadra, un sergent estrena el seu càrrec a la comissaria de Figueres, i tot just el seu primer dia de treball apareix el primer d'una sèrie de cadàvers. Mentre va de corcoll intentant resoldre el cas, també s'ha d'adaptar al seu nou equip de treball i al tarannà empordanès.

Passats els dos o tres primers capítols, quan la trama ja comença a avançar, la lectura va enganxant d'una manera creixent, és a dir, com més llegeixes més en vols, i al final en voldries més. Per a mi, aquesta podria ser perfectament la primera d'una sèrie de novel·la negra, si l'autor en té ganes, que no en tinc ni idea.

El llibre està escrit en un català molt de carrer, de l'Empordà, sobretot quan parlen els personatges. Hi havia alguna cosa que se'm feia una mica difícil d'assumir (omissió d'alguns apòstrofs: correspon això a la manera de parlar de la zona?) i d'altres, paraules de la zona o barbarismes del llenguatge corrent ben assenyalats amb lletra cursiva, em resultaven més simpàtics, li donen un aire de la vida de cada dia molt ben aconseguit.

És entretingut i simpàtic, us el recomano, encara que em sembla que no deu ser gaire senzill de trobar, la publicació és d'edicions mare nostrum de Perpinyà. Jo el vaig trobar a la llibreria Catalana d'allà dalt, i potser es pot encarregar i que te l'enviïn.

Comentaris (0)20-12-2011 22:27:15llibres

Un lloc curiós

Em resulta molt curiós que, a tocar dels blocs de cases tan horrorosos que conformen el barri de Bellvitge, enmig del parc hi aparegui una ermita antiga que recorda un temps que sembla que no hagi pogut existir mai, en què aquest era un indret pacífic. Què ens podrien explicar les seves pedres? Algun dia hi voldria anar sense presses i en horari de visites, conèixer-la també per dins i fer alguna foto millor que no pas aquesta que vaig tirar de pressa i corrents, gairebé sense parar de caminar, i amb la llum del capvespre puntual de l'hivern, quan les càmeres dels telèfons ja no tenen massa cosa a fer.

Comentaris (2)19-12-2011 22:42:30coses que veig

Ja s'acosten

M'he trobat amb els camells, cosa que em sembla que vol dir que els reis d'orient són a la vora. No m'he pogut estar de recordar-li que enguany he estat molt bon minyó, perquè ho digui al seu amo i que em faci moooolts regals. Perquè sí que sóc un bon noi, oi?

Comentaris (6)15-12-2011 21:20:15coses que veig

Bosc de tardor

Bosc de tardor

davant de la finestra.

El tren avança.


Foto: des del tren, a tocar de Sant Celoni.

Comentaris (0)14-12-2011 22:25:16haiku

Enfocar-se en escriure

M'he instal·lat a l'ordinador un programa anomenat FocusWriter orientat a escriure sense distraccions, com una ajuda per a concentrar-se únicament en allò que s'està escrivint. Fa molt bona pinta i crec que em pot ser de bona ajuda quan em posi a escriure, el problema és: quan m'hi poso? Perquè d'intenció molta, però de fets, no gaires...

Comentaris (2)12-12-2011 21:58:15coses que passen

Les mirades del turó

A la vessant del turó de les faveles
la mirada de l'artista es multiplica
vers la ciutat immensa i plena de contrasts.

Mirades cap enfora del món de dins,
brut, cruel, salvatge i pobre, ben present
encara que molts ulls no el vulguem mirar

de tanta vergonya, de tanta por que ens fa
veure que el que amaga som nosaltres, retratats
amb la cara més fosca, en la faceta més lletja.

Entre tants ulls que miren un sol arbre de cerrell
i a sobre, coronant, la lluna, que tant li fa
qui sigui qui, li regala a tothom el seu encant.


Poema escrit arran d'aquesta proposta.

Comentaris (0)11-12-2011 14:05:57poesia

Arbres (39)

Passejo per la Girona vella i, tocant a la Sant Fèlix, em trobo amb aquest mirador cap a la devesa, amb els seus plàtans desgastant els colors finals de la tardor i, més lluny, les muntanyes, gairebé invisibles a la foto. I, a primera fila, demanant un protagonisme que no li pertocava, un xiprer que ve de baix punxa i travessa, tot cofoi, les vistes.

Comentaris (0)09-12-2011 21:49:15arbres, coses que veig

Les pel·lícules del tren

Va haver-hi un temps en què es va inventar una cosa anomenada vídeo, i en el transport públic de mitja o llarga distància (tren, autobús, avió, d'ara endavant diré només el tren per simplificar) van tenir la idea brillant de posar una pantalla i encolomar al públic una pel·lícula per fer el viatge més entretingut. Normalment, amb excepcions, acostumaven a ser pel·lícules força dolentes, una tradició que segueix ben viva.

Tenien un inconvenient: tant si volies com si no, et tocava suportar el film de torn, perquè el so era per a tot el públic, fins que ho van solucionar amb el següent pas en aquesta mena de ginys: posar un receptor de so a cada seient amb connexió d'auriculars individual. D'aquesta manera, qui volia seguir la programació de la pantalla o feia i qui no, no.

Darrerament l'oferta s'ha democratitzat encara més. Amb els ordinadors portàtils i altres andròmines dels temps que corren, n'hi ha que es porten les seves pròpies pel·lícules, igual que amb els llibres. I també existeixen, en alguns indrets, pantalles individuals a cada seient amb un catàleg de continguts disponible per a que cada passatger seleccioni el que vol veure.

Avui m'he trobat amb una versió més. La de la parella que es posa a mirar quelcom amb un sol ordinador (o l'aparell que fos) i, com que s'ho miren junts, enlloc de fer servir auriculars el que fan és deixar l'altaveu posat. Per tant, tornem al començament, has d'escoltar la pel·lícula tant si vols com si no vols, amb l'inconvenient que ara no veus la pantalla.

He dubtat d'encarar-m'hi (amb intenció pacífica), però com que el vagó anava mig buit me n'he anat directament a l'altra punta, a fer la meva. Ha estat un viatge la mar de tranquil.

Comentaris (4)08-12-2011 22:03:18coses que veig

Reixa

A la sortida

per fugir de la pedra

ai! una reixa.

Comentaris (0)07-12-2011 19:47:33haiku

Mirada i riure

Em mires amb un somriure tímid

i et veig seductora.

Em mires amb un somriure seductor

i jo et veig tímida.

Rius amb ganes, tantes que no em pots ni mirar,

i et veig a tu, autèntica,

ni tímida ni seductora.

Esdevens real, la més encisadora

perdent les màscares en una rialla folla.

Comentaris (2)04-12-2011 08:01:00poesia

Vigilant de lavabos

He anat a mirar una cosa a un centre comercial, avui. No he trobat el que buscava, però sí una altra cosa que m'interessava. He decidit, però, que no la comprava allà perquè preferia fer-ho en un altre lloc que m'agrada més, i m'he disposat a marxar per anar-hi. Abans, he decidit d'aturar-me un moment als serveis del centre comercial, per allò de les demandes del cos. A l'entrada, dos homes gairebé barraven el pas i m'he volgut escolar pel forat que deixaven quan un d'ells m'ha aturat. Aleshores m'he adonat de que era el vigilant, que hi havia un cartell. Mentre acabava d'atendre a l'altre home he tingut temps de llegir el cartell: l'ús del lavabo és gratuït si tens un tiquet de compra, i s'ha de fer un pagament simòlic si no el tens. Com que no havia comprat res, he tret la moneda, l'hi he donat maquinalment i he passat.

Quan ja estava una mica més alleugerit, el cap també se m'ha aclarit una mica. Pobre home, he pensat, quina feina més desagraïda, vigilant de lavabo d'un centre comercial, encastat en un racó petit, ni comfortable ni agradable i on la gent va amb la dèria de comprar i absolutament a la seva, com robots, sense ni mirar ni considerar mínimament als qui hi ha al voltant. Exactament tal i com jo acabava de fer, i continuament.

Quan he sortit, tot i que l'home estava atenent a un altre client, he dit ben clarament "adéu, bona tarda", i m'ha contestat.

Comentaris (0)02-12-2011 22:58:29coses que penso, coses que veig

Reordenar prioritats

Avui és un dia d'aquells en què veig com:

  • Per a coses que haig de fer i m'avorreixen, tinc temps de sobres i tot i així moltes no les acabo de fer o de fer bé.
  • Per a coses que em diverteixen i m'encantaria fer, gairebé no tinc temps i moltes no les acabo de fer o de fer bé.
  • Per a coses importants que cal que faci, que ni em diverteixen ni m'avorreixen, no trobo el temps ni la manera i moltes no les acabo de fer o de fer bé.

Com es fa, això de reordenar les prioritats?

Comentaris (3)01-12-2011 19:04:51coses que passen, coses que penso