login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Tastets (4)

Aquest mes també té la seva ració de tastets que, a més a més, estrenen logotip:

tens un racó dalt del món: Primer pas cap a la independència, 200è joc literari (B).

A la llum d'un fanalet: Reescriure'ls.

Si dubto és que sóc, si penso és que sóc: Is?

Transparència: Reflexions, Sant Jordi.

El blog del Maurici: El revòlver (II).

Més enllà: I perquè un títul?

nòmades del vent: #haiku 04/11, .

Comentaris (5)30-04-2011 10:45:27tastets

Arbres (16)

Vet aquí un cedre (crec) que aprofita tot l'espai que li donen. Elegant, sublim, magnífic, impertèrrit enmig de tot el caos que l'envolta i que queda ni que sigui una mica més dignificat només amb la seva presència. Tant de bo el respectin molt de temps i i que se'l mirin més.

Comentaris (1)29-04-2011 20:39:59arbres

Més estenedors

No hi ha massa gent que pugui dir que viu en una casa que fa paret en una antiga muralla, i encara n'hi ha menys que puguin dir que el seu balcó és una torre de muralla. Un privilegi que qualsevol vianant ocasional per la zona, i segurament també uns quants d'habituals, tindrà el desig i el plaer de contemplar amb admiració i àdhuc potser amb una mica d'enveja. Per tant, quin regal millor es podria fer que regalar-li al visitant l'entendridor espectacle de la roba estesa?

Comentaris (4)28-04-2011 20:32:18coses que veig

Estel de pedra

Estel de pedra

sota el cel de la nit.

Llum de muralles.

Comentaris (3)27-04-2011 19:49:15haiku

Pensant en els altres

M'ha agradat molt aquest documental procedent del 33 i que vaig trobar a youtube. En poso la primera part.

Comentaris (1)26-04-2011 18:35:53coses de fora

Estenedors

Un forat mirant al cel enmig de les cases. Penjant al bell mig d'aquest forat, els estenedors. La posició d'aquestes cordes d'estendre la roba és força curiosa, oi? D'una banda a l'altra d'aquest minúscul celobert, en perpendicular a dues finestres oposades, no pas en paral·lel que és com s'acostuma a veure. Per estendre la roba aquí, necessitaria un període d'adaptació per acostumar-me a una postura força estranya. I per estendre llençols?

Per altra banda, la disposició d'aquests estenedors em motiva també una reflexió sobre el que deuen ser els pisos d'aquest edifici. Fa la sensació que aquests pisos han d'envoltar el celobert de la mateixa manera que un monestir envolta el claustre. Si hi afegim la seva ubicació en una zona tranquil·la (poc trànsit, poc soroll i molt probablement unes vistes naturals magnífiques en una de les seves façanes) sembla que viure aquí pot ser una experiència gairebé monacal. És clar que, de fet, no sabem pas què hi passa, a dins d'aquestes parets (ni a les de molts monestirs). És clar que, amb una disposició així, encara queda una possibilitat més rocambolesca: i si són uns estenedors compartits entre veïns?

Comentaris (2)25-04-2011 12:08:30coses que veig

Nereida

Em vaig quedar completament bocabadat, incapaç de moure'm i mirant fixament l'indret on s'acabava de produir el miracle. Els pares van notar que em passava alguna cosa i em van preguntar, però jo no els hi vaig voler explicar res. Amb la mateixa fugacitat que havia tingut la visió, vaig comprendre que aquell descobriment havia de ser el meu secret. I amb la mateixa naturalitat vaig saber quin nom li havia de posar a ella: Nereida.


Fragment del meu relat inclòs dins del recull Barcelona t'estimo.

Comentaris (0)24-04-2011 10:44:25relats

La casa cantonera

Dues germanes es retroben després de molts anys a la casa de la seva infància, el dia de l'enterrament de la seva mare. En l'ambient resclosit de la casa cantonera, que ha d'anar a terra l'endemà, i amb l'acompanyament de les (poques) coses que els hi queden per repartir-se, hi floten tots els secrets que en el passat varen trasbalsar la família per sempre.

No es pot dir que el tema dels secrets familiars enterrats sigui nou. És un tema recorrent a la literatura perquè també és un dels grans temes de la vida humana. El que sí que puc dir és que el llibre és una petita joia que m'ha atrapat i que he devorat ben de pressa. Molt fluid de llegir, molt ben travat, uns personatges molt ben elaborats i les revelacions que van apareixent i que absorbeixen. Una escriptura magnífica.

La Sílvia Alcàntara va publicar la seva primera novel·la, Olor de colònia, fa tot just dos anys. Aleshores en tenia seixanta-cinc. Si aquella em va agradar molt, a La casa cantonera assoleix amb escreix les bones expectatives generades per la novel·la anterior. Potser no ha començat a publicar jove, però desitjo de debò que ens segueixi regalant els fruits de la seva ploma per molt de temps.

Comentaris (3)23-04-2011 10:56:58llibres

Arbres (15)

Una vorera ampla. Si té prou espai, fins on és capaç de créixer una alzina de ciutat? Prou com per regalar una ombra magnífica quan fa bon temps, sobretot si es combina amb uns bancs situats estratègicament.

Comentaris (3)22-04-2011 12:05:04arbres

Un poble molt lletraferit

Una passada ràpida amb el cotxe no dóna per a més que per a fer una foto al vol, força ben caçada. Un poblet amb un nom així se suposa que hauria d'estar ple de lletraferits, oi? Algun dia caldrà peregrinar-hi per amarar-se de la seva saviesa.

Comentaris (3)21-04-2011 16:42:16coses que veig

Gruyère

He estat devorat per un cuc amb fam de lectura
i gens de paciència, un monstre àvid de lletres
que m'ha deixat sense arguments, buit per dins,
foradat en una mar de freses inconnexes.

Sóc el llibre gruyère, sense principi ni fi
ni ningú que m'entengui, tret d'un animal
que em porta a dins, digerint tinta
i amagant les meves aventures sense igual.

Ara, que ja no tinc sentit, vull marxar per sempre,
dels mots que em resten n'improvisaré una rima,
tres quartets escadussers per resseguir, lluny estant,
la papallona on volen les aventures que abans jo tenia.


Poema escrit seguint aquesta proposta.

Comentaris (0)17-04-2011 17:50:10poesia

La princesa de gel - Els crits del passat

Bé, és un fet que darrerament tinc interès en llegir novel·la negra de tant en tant. Pura distracció, sí. També plaer. El meu darrer descobriment és aquesta autora sueca amb unes històries molt ben travades i uns personatges que m'estan agradant força. Són lectures que he fet en pocs dies i robant algunes hores de son, cosa que avui dia no és massa habitual en les meves lectures. També inclou un sentit de l'humor força agradable que es manifesta en situacions una mica absurdes, sobretot en els moments en què els protagonistes viuen els seus moments d'intimitat.

Ara faig una petita pausa i em dedico a altres lectures, però ben segur que sense trigar massa continuaré amb els dos llibres següents que ja s'han publicat i amb els que vagin sortint. Regalar-se estones de plaer com les que brinden la lectura d'aquests llibres hauria de ser obligatori.

En aquest cas, haig de dir que en la tria d'aquestes lectures de bon començament també hi va influir el fet de que són títols disponibles en format electrònic. Pel que he experimentat fins ara, els lectors electrònics són una bona eina de lectura, no cansen la vista i són ideals pels viatges per l'estalvi de pes i de volum.

Comentaris (2)16-04-2011 11:32:34llibres

Arbres (14)

M'ha cridat l'atenció aquesta bola verda d'un color tan intens a sobre d'un tronc tan petit i fràgil. Talment com si estigués esperant que el nen d'algun gegant l'arrenqui i li bufi al damunt per veure envolar-se, lleugeres i delicades, les seves fulles suspeses en l'aire. Com si fos una dent de lleó d'escala gegantina.


P.D. He buscat "dent de lleó" i segons la viquipèdia es diu de totes aquestes maneres: camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro. El cas és que, quan era petit, no me'n recordo de com ho dèiem però diria que no era cap d'aquestes.

Comentaris (3)15-04-2011 20:47:31arbres

De com no entendre'ns quan ens entenem

L'estadi Olímpic Lluís Companys es va omplir de gom a gom pel partit de l'USAP de Perpinyà contra el Toló. Feia un sol de justícia i una calorada de por, i per tant potser més que mai molts espectadors s'acostaven al bar a buscar un refresc (i molts també l'entrepà) abans que no comencés el partit.
No visito massa els estadis, però acostuma a passar sempre el mateix. L'espai és petit per la quantitat de gent que s'hi amuntega en poca estona. Tres noies joves es reparteixen una barra massa repleta per a elles. No estan especialment ben organitzades, ni tampoc tenen gaire pressa. La gent està bastant apilonada i l'espera és llarga. Finalment, es fa la petita escletxa que em permet repenjar-me a la barra.
A la meva esquerra, a un aficionat de la USAP li arriba el torn de demanar. Dues aigües, una cervesa i un sàndwich de formatge. La noia repeteix: dos aguas, una cerveza y un sandwich de queso. L'home es queda bocabadat, no entén res. Repetició de la jugada. Un altre aficionat de la meva dreta entra en la conversa. Potser la noia de la barra és de fora. No, afirma que és catalana. I efectivament parla català. Però quan l'home li demana el que vol en català, ella ho repeteix en castellà per confirmar-ho. Quan descobreixen que queso és formatge, els dos rossellonesos es pregunten si el que en català del Rosselló es diu formatge en català de Barcelona es diu queso. Queda aclarit que no, que és castellà. Amb tot això, el temps passa i la gent segeuix amuntegada al darrere, ara entenc com era que la cua amb prou feines avançava. Finalment s'entenen, sí, i l'home s'emporta el que vol cap a la seva localitat. Ha quedat clar que el seu client parlava català. Ha quedat clar que no sabia gens de castellà. La noia li ha seguit dirigint la paraula en castellà fins al final. Tampoc ha intentat fer servir el francès en cap moment. A l'estadi hi havia unes quaranta-mil persones que venien de França, moltes d'elles de la Catalunya Nord.
No ho entenc. Per què (si més no a la meva zona ho semblava) les noies que servien al bar no sabien francès? ¿Per què seguia parlant en castellà a algú que no en sabia i que, a més a més, parlava perfectament el català? ¿És tan difícil d'imaginar aquesta situació que no ens hi podem ni adaptar?

Comentaris (3)14-04-2011 18:41:24coses que veig

Sense ocells

Sense els ocells

el paisatge d'aquest bosc

resta en silenci.

Comentaris (3)13-04-2011 18:11:24haiku

Antonio, mestre perruquer

Antonio,
mestre perruquer,
ha sorprès a la seva muller
en amorosa baralla
amb un tercer,
i el cap li talla,
amb la navalla
tot cridant:
Traïdora! Infidel!
i tot pensant:
Bonica i barata
obtinc així
una testa model
per a l'escaparata.


Pere Quart. De la sèrie de les decapitacions. Déu n'hi do com n'és, de bèstia. El primer cop que el vaig llegir m'hi vaig trencar de riure. Aleshores no estava de moda parlar de violència domèstica als telenotícies ni res d'això.

Comentaris (1)12-04-2011 21:47:29coses de fora, poesia

Rugbi

L'ambient durant tot el dia al voltant de l'estadi Olímpic, i després a dins, va ser fantàstic. Molt colorit i festiu. El rugbi en viu, un espectacle que no havia vist mai, fa patxoca. Quina empenta que hi posen! La pega és que els meus coneixements del joc són limitats i això de vegades em dificultava de seguir el que estava passant, tot i que m'havia preparat una mica i no es pot dir que anés perdut del tot, ni molt menys. A la primera part el Toló anava molt fort, els usapistes van sortir nerviosos i amb prou feines si van aguantar les envestides de l'adversari. Ho van fer prou bé i va ser una llàstima l'error final que els va dur a la mitja part amb desavantatge.

La segona part ja va ser una altra cosa. Amb empenta, passió, bon joc i solidaritat d'equip, els catalans van remuntar amb prou solvència com per guanyar sense ni patir als darrers minuts. L'assaig del Toló que va maquillar el resultat al l'últim sospir fins al 29-25 final va ser només una anècdota que no va poder aturar l'explosió d'alegria de l'afició catalana. I és que s'han colat entre els quatre millors d'Europa, un resultat històric. I una gran oportunitat per gaudir d'un rugbi d'alt nivell com no s'havia pogut veure a Barcelona. Si es repeteix, us aconsello d'anar-hi almenys una vegada, l'espectacle s'ho val.

Dissabte, per poder-ho suportar, va caldre una bona dosi de crema solar, perquè ens vam torrar de valent. Aquest cop ho vaig aconseguir, me la vaig escampar bé i no m'he fet cap cremada. Tot un èxit. Com a nota negativa, des de la meva zona de l'estadi la megafonia era inintel·ligible, cosa que ens va fer perdre detalls importants i també ens va impedir de seguir bé el cant de l'Estaca.

Tinc una anècdota molt interessant, però me la reservo per un altre apunt que vindrà d'aquí a pocs dies.

Comentaris (0)11-04-2011 19:06:38coses que passen

Confitura de cirera


Escalaré amb la meva llengua el Montserrat dels teus pits, per tastar-hi amb fruïció el roig turgent de la confitura de cirera que corona el cim d'aquest bé de Déu de xocolata desfeta tan exquisit que he escampat sobre les teves muntanyes. És el millor berenar de pic-nic del món.


Aquest microconte és una participació al Joc de Sant Jordi de Tumateix llibres.

Comentaris (0)10-04-2011 20:43:07relats

Barcelona busca llibertat

I no només per les votacions de demà (que també). Aquest matí, un exemplar de "Barcelona t'estimo" s'ha llevat amb ànsies de llibertat. Tenia ganes de recórrer la ciutat de la que parla a les seves pàgines, sentir el seu alè i, qui sap, trobar-hi una nova companyia. I se n'ha sortit. S'ha quedat al carrer tot respirant Barcelona, tot cercant noves aventures.

Comentaris (2)09-04-2011 09:26:34llibres, llibres alliberats

Arbres (13)

Tinc debilitat pel rosa intens de la flor de l'arbre de l'amor. També m'encanta el contrast que fa amb el verd intens de les seves primeres fulles. No cal ni que la foto sigui nítida per apreciar aquesta bellesa.

Comentaris (4)08-04-2011 20:08:40arbres

El cel reposa

El cel reposa

curull de cants d'ocells

sota les branques.

Comentaris (2)06-04-2011 19:35:22haiku

Dissabte, festa

Comentaris (0)05-04-2011 21:51:57coses de fora

Hi ha dies...

Hi ha dies en què sembla que el temps no hagi passat. Hi ha dies en què l'eforç de molts anys sembla que no hagi servit per a res més que per tornar al començament. Hi ha dies en què sembla que les forces s'acabin.

Tot sovint semblen dies que no s'han d'acabar mai. Però no és així. Els dies dolents són com els dies bons. Passen.

Comentaris (4)04-04-2011 21:37:15coses que passen

Canvi de bàndol

Després de mil anys d'escoltar històries, la llar de foc va escriure una novel•la. La millor que s'ha fet mai.

Comentaris (1)03-04-2011 22:38:07nanorelats

Dia de llibres

Primer, he anat a la presentació de "Barcelona t'estimo". Ho han fet molt bé, ha estat una estona entretinguda i ja el tinc a les mans. Fa goig! I ben segur que també farà de bon llegir.

Després, una hora voltant per una llibreria abans d'anar a dinar. Tres llibres més a la butxaca, tot i que només un és per a mi. Encara que el segon també me'l llegiré abans de que se'l quedi qui correspon, i el tercer no descarto llegir-me'l també algun dia, que fa bona fila.

Un dinar en un lloc tranquil i baratet, i a la tarda una mica més de temps mirant llibres. Aquest cop ja no me n'he endut cap més. Ja n'hi ha prou! De fet en compro masses, perquè llegir prou que llegeixo, però la pila de pendents sembla que no baixa. El que passa és que les temptacions són fortes, hi ha tantes coses interessants per llegir que no hi ha més remei que fer tria...

Comentaris (2)02-04-2011 18:39:55llibres

Arbres (12)

S'acaba l'època de les flors de tots colors a les copes i amb l'avanç poderós de la primavera només va quedant el verd intens i viu a les copes. Bé, el verd o d'altres, perquè en això dels colors n'hi ha que volen dir-hi la seva i que no es conformen amb els tòpics.

Comentaris (0)01-04-2011 18:18:46arbres