login
Inicia sessió

register
Registra't

Més a prop de la "A"

Això no funciona

Més que un llibre, és la transcripció d'una xerrada de l'Arcadi Oliveres. Amb un nivell força elemental, perquè està dirigida a un públic de secundària. Consisteix en exposició i preguntes, i tot el conjunt es llegeix tranquil·lament en menys d'una hora. Fa una descripció bàsica i molt entenedora de què és l'economia, què hauria de ser i per què no funciona. En aquest sentit està molt bé. Com a pega, el nivell és massa elemental per a mi, hauria d'haver triat algun altre llibre de l'autor. A més a més, em sembla que hi manca un treball d'edició més acurat. Suposo que és per la transmisió de l'oralitat, però tot sovint el llenguatge del llibre grinyola. Trobo que no hauria costat gaire de polir una mica el llenguatge sense perdre gens ni mica el seu sentit original. Però per a qui d'economia no en tingui ni idea està bé.

Comentaris (1)10-09-2012 21:13:26llibres

Dibuixos i fotos amb haiku

Alguns dibuixos i algunes fotos amb haiku les he posat a la xarxa. Tothom a qui li agradin té l'opció de comprar-ne o regalar-ne algun en diferents format de tipus póster, o com a targetes de felicitació. N'aniré afegint més, suposo. Els podeu trobar aquí:

http://instaprints.com/profiles/pere-fornells.html

Posaré l'enllaç al lateral del bloc i al meu perfil, perquè estigui accessible amb facilitat

Comentaris (0)09-09-2012 14:15:24coses que passen

Setmana del llibre

Ja he fet la meva visita "obligada" a la Setmana del Llibre en Català. Considerant que dura fins el dia setze, tot pot ser que encara hi torni i tot. Enguany n'he sortit amb quatre llibres, força variats, però encara a més a més hi ha hagut un extra: un exemplar prou interessant que m'he trobat abandonat pel carrer tornant a casa. Tot plegat, una bona collita.

Comentaris (2)08-09-2012 18:13:17llibres

Primer sol

El primer sol

sura mansament

sobre la broma

Comentaris (3)05-09-2012 22:15:47haiku

Pell de lleopard

D'entre el reguitzell de turistes tots iguals, uns pantalons amb dibuix de pell de lleopard, com si volgués mostrar una fera humana, com si fos felina la Maria Castanya, com si un bon matí et vestissis d'animal i ja fossis un altre, i ja no fessis les mateixes files per fer les mateixes fotos que ja venen en postals. Un lleopard entre milers mirant en viu una postal que ha vist mil cops i no ha vist mai, i que ja no es pot veure en un paratge espatllat per una selva d'humans, tots iguals en la igualtat de les disfresses que n'amaguen les diferències enlloc de mostrar-les.

Comentaris (0)02-09-2012 16:32:46coses que veig, prosa poètica, tonterietes

Joc de trons

Ara n'estan fent una sèrie amb molt de renom per la tele, però jo sóc com sóc, i el que he fet és posar-me a llegir el llibre. Encara més quan pel que sé la sèrie, amb molt bones crítiques, és força bèstia amb les escenes violentes. Com que el llibre és més aviat car, me n'he anat a una versió més assequible: l'anglesa. Feia molt de temps que no llegia una novel·la en anglès, i pel meu domini rovellat d'aquesta llengua ha estat un bon estímul, tot i que he hagut de consultar el diccionari més sovint del que m'hauria agradat. Com que joc de trons és el primer d'un conjunt de cinc llibres que arribaran a ser set, tindré temps de practicar força. Això sí, vaig més lent i són llibres llargs, o sigui que els propers mesos es molt possible que faci menys comentaris d'altres llibres.

Pel que fa al contingut, és un llibre que agradarà a qui li agradi la fantasia èpica: bons personatges, bona història, girs inesperats, trames diverses que atrapen. De bon començament em semblava una mica lent, tenia pressa perquè passessin més coses, però a poc a poc m'ha anat enganxant cada vegada més. Com que el final és força obert, no crec que trigui gaire a començar amb el segon llibre.

Comentaris (2)01-09-2012 20:42:53llibres

Horaris comercials

Sembla ser que n'hi ha que volen eliminar restriccions als horaris comercials, perquè això de posar límits al temps que poden estar obertes les botigues és inassumible per a fer negocis. Que els centres comercials obren dotze hores al dia, sis dies a la setmana i a més a més uns quants festius l'any? Doncs no n'hi ha prou. Cal que obrin sempre que vulguin, i que la gent no pari de comprar mai, perquè deu ser que tothom està amb un delit irrefrenable de comprar i no pot aguantar ni un dia sense que li obrin les botigues. I el pobre botiguer que té un negoci petit que tot just li serveix per anar tirant o bé es queda a viure a la seva botiga amb un foc de campanya i un sac de dormir o bé es fot. Tanmateix, després creues alguna que altra frontera i et trobes amb què la gent prou que s'apanya per fer les compres que els hi calen amb uns horaris molt diferents:

Comentaris (0)28-08-2012 20:12:09coses que veig

Arbres (43)

Vet aquí una troballa. Per a mi, de sempre, la buguenvíl·lea era una planta associada als mur o parets. Però vet aquí un exemplar que creix en un jardí a l'aire, com qualsevol altre, sense més recolzament que la terra i ella mateixa.

Comentaris (2)23-08-2012 21:46:35arbres

Orxata i granissat

Fa uns anys, en un curs d'estiu a El Escorial, hi vaig trobar una orxateria valenciana on hi vaig descobrir una combinació de beguda fresca que em va semblar exquisida: meitat orxata, meitat granissat de llimona.

Ahir em vaig retrobar amb aquesta beguda a una altra orxateria valenciana ubicada, curiosament, al carrer Escorial de Barcelona. Com si estiguessin units per una mena de vincle misteriós, l'Escorial i l'orxata barrejada amb granissat.

Ara ve la part que falta: com se'n diu, d'aquesta veguda. Allà on la vaig conèixer anys enrere, en deien un alcoià (bé, un "alcoyano", que allò era Castella). Però allà mateix hi vaig conèixer dos nois valencians que en deien, senzillament, un mig-mig. I resulta que a l'orxateria d'ahir ni una cosa ni l'altra, allà en deien un canari. Si algun dia em torna a venir de gust, com l'hauré de demanar?

Comentaris (2)22-08-2012 20:16:17coses que passen

Sabates abandonades (20)

Les sabates abandonades sembla que em persegueixin. Fins i tot a les vacances. Només n'he trobat una, però quines una! Una de sola enmig del desert (exagerant una mica). El parc natural de les dunes de Corralejo, a l'illa de Fuerteventura, és un paisatge molt singular, i convida a passejar-hi descalç, deixant que els peus frueixin amb el tacte suau de l'arena. Però d'aquí a perdre-hi el calçat, i encara a perdre-hi només una peça de calçat, hi ha un bon tros. Doncs sí, la vaig trobar allà mateix, enmig de la sorra, com si mirés de trobar una mica d'ombra enmig d'un sol que pujava cap a migdia i ja començava a ser una mica abrusador.

Comentaris (0)20-08-2012 20:40:23sabates abandonades

Molles per no perdre'm

Molles per no perdre'm no és un recull de contes, que és el gènere més habitual d'en Jesús Tibau, sinó un dietari. Un diari amb entrades sense dia en què hi tenen cabuda, sobretot, les coses petites, detalls que ens passen desapercebuts, instants màgics, coses de cada dia amb una visió diferent. També, amb la mateixa senzillesa, s'hi amaguen reflexions sovint molt profundes, i també un punt present de poesia que, sense ser-hi mai explícita, sura per tot el llibre. I, per damunt de tot, aquesta habilitat que té en Tibau d'arrencar els somriures de les coses senzilles, de mirar la vida de cada dia amb uns ulls que en fan una vida més feliç.

Aquesta ha estat, també, una lectura diferent en la forma. Les circumstàncies del moment van fer que em baixés primerament el llibre, en format electrònic, al meu telèfon, i l'he acabat llegint allà mateix. Per ser el gènere que és, i perquè els apunts en general són molt breus, és un llibre que fa de bon llegir en moments perduts, en petits instants somorts que amb aquesta lectura revifen i prenen un caire especial. No cal llegir prou temps com perquè la pantalla cansi a la vista, sempre es pot parar i deixar la continuació per a il·luminar un altre moment. Tot i que, si es vol, també pot llegir sense problemes d'una tirada; en aquest cas recomano un lector electrònic o el llibre en paper.

Comentaris (0)31-07-2012 20:56:00llibres

Aranya

En un mur mig amagat d'un solar perdut hi han posat una aranya gegant. Suposo que és una mena punt mig entre l'art i la broma, o vés a saber què. A mi, que no em fan cap fàstic especial les aranyes, m'ha arrencat un somriure.

Comentaris (3)30-07-2012 21:08:55coses que veig

Sense tastets

Sento dir que aquest mes no hi haurà tastets, a l'agost amb les vacances possiblement tampoc. Em sap greu. Malauradament, no he llegit blocs prou com per fer una recopilació amb el mínim de cura que m'agradaria. Per tant, he decidit que toca pausa. Però tornaran, n'estic segur.

Comentaris (2)28-07-2012 08:16:28tastets

Somriures

Al metro, carretades de gent. Els somriures, només als anuncis.

Ni tan sols és una reflexió original.

Comentaris (2)26-07-2012 19:18:50coses que penso, coses que veig

Repòs

Set de repòs

de l'aigua acalorada.

S'acaba el dia

Comentaris (3)25-07-2012 22:27:59haiku

Pàgines: 123456789101136  <>